Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josep valor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josep valor. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de maig del 2008

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Conclusions personals

Entre ahir i avui, (tot just fa una estona), us he fet dos posts sobre la ponència ('Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio') relacionada amb el Web 2.0 dins de les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Aquí teniu els enllaços:
En canvi, en aquest nou post el que vull fer és una crítica, un resum de les conclusions que personalment crec que són més interessants, (insisteixo amb el fet que és la meva visió).



Per començar cal destacar la 'posada en escena'. Les instal·lacions de l'IESE - en el nou edifici de Barcelona del carrer d'Arnús - són magnífiques.

També la logística de l'acte (recepció, puntualitat, sala, recolzaments multimèdia, traducció, afluència, etc) va tenir un alt nivell.

De la ponència del Philip B. Evans destacaria, (a grans trets):
  • En general no va dir res de nou, les idees que té el Web 2.0 ja fa temps que les conec i, de fet, en general, sempre han existit, la diferència és que ara s'han combinat i, juntes, han provocat una explosió.
  • No obstant això, va ser una molt bona ponència. Potser pel fet que es veia que era algú que sabia de què anava el tema i, a més, va saber fer una ponència amena i, a la vegada, interessant.
  • Personalment el que vaig trobar més interessant va ser la part dels tres principis que, segons ell, expliquen el fenomen Web 2.0: tecnologia, arquitectura i comunitat.
  • Des del meu punt de vista, jo recalcaria el principi de comunitat, especialment la part de generar i compartir contingut.
  • Va exposar, amb una certa incredulitat, com es pot explicar que hom vulgui generar contingut, eines sense que, aparentment, en tregui cap rèdit econòmic. És lògic que fes aquesta reflexió, estavem en un entorn de negocis... Personalment crec que la gent és més altruïsta del que sembla, si més no, en l'entorn web.
  • Vaig trobar que alguns dels exemples que va comentar van ser molt encertats, (com per exemple el d'Innocentive).
  • En canvi, vaig trobar una mica més espès la part d'aplicació del que ell va dir conceptes 2.0, especialment la part de Suppy Chain 2.0. Suposo que el meu problema és que no veig el fenomen Web 2.0 amb una visió de negoci i, com és lògic, la majoria de la gent que estava a l'auditori sí, (estava una mica en fora de joc).
  • La finalització de la seva ponència va ser molt encertada, sobretot quan va dir:
'El fenomen web 2.0 va més enllà, va cap a un canvi de cultura, cap a un món 2.0.'
De la ponència del Josep Valor destacaria, (a grans trets):
  • Va ser una ponència més fluixa que l'anterior. Suposo que això ja estava fet expressament així, l'estrella era el Philip B. Evans, i qui va tenir més temps.
  • Va fer una (curta) visió dels efectes del web 2.0 en dos sectors: música i banca.
  • La veritat es que, potser, s'hauria de dir els efectes del web (sense 2.0) en els esmentats sectors, els efectes que va comentar són fruit de l'existència del web.
  • Sí que és cert que la millora en les comunicacions (especialment l'augment de l'ample de banda) complementat amb aspectes tecnològics han ajudat a aquests canvis, (per exemple amb la tecnologia peer to peer, Napster, etc).
  • Però és evident que l'efecte modificador (per dir-ho suament) en el model de negoci musical que ha comportat el web ja fa temps que dura (potser el web 2.0 ho ha accelerat, però ja existia).
En general una molt bona jornada organitzada per l'associació d'ex-alumnes de l'IESE, (diuen que les comparacions són odioses, però no puc estar de contrastar-ho amb aquesta altra sessió de l'associació d'ex-alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, ens queda molt camí per recòrrer!).


Enllaços relacionats:


'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Josep Valor.

Ahir us vaig fer un resum de la ponència de Philip B. Evans sobre Web 2.0 a la sessió:

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'

De les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Ara us faré el resum de la segona part, la ponència del professor Josep Valor.



Cal tenir en compte que aquesta segona ponència fou bastant més curta que no pas l'anterior.

El títol de la ponència de la presentació del Josep Valor fou:

'Web 2.0 and traditional industry disruption'

Va basar la seva ponència en, tal com diu el títol, en els canvis que estan portant el web 2.0 a la indústria. De fet, va començar comentant la idea que qualsevol cosa 2.0 porta associada la idea de comunitat, de col·laboració.

Aquests canvis els va mostrar en dos mercats ben diferents: la música i la banca.



Canvis en la música

Per tothom és sabut que les vendes tradicionals de música no paren de baixar...

Però per quin motiu?

Josep Valor va explicar que, en mitjana, un CD costava (als EUA) uns 17$.

D'aquests 17$, només 2$, aproximadament, eren pels artistes. La resta - 15$ - eren per fer físicament el disc, per distribuir-lo, per la publicitat, etc.

Però si ho distribueixes pel canal web llavors t'estalvies el costos de fabricació del disc i de distribució.

Quin és el resultat?

EMI ja ha anunciat la reducció d'un terç dels seus treballadors.
No li calen tants treballadors en sectors on sobra gent, per exemple, en la fabricació i en la distribució de música.


Una altre resultat el trobem en Madonna. Ja no guanya diners (o ja no en guanya tant) en la venda de CDs, els guanya en els concerts i en el merchandising.

Un altre exemple en el proporciona el grup Radiohead. Van decidir posar el seu disc 'In rainbows' al preu que volgués cada fan, és a dir, el preu era 'la voluntat' de cada un.

Lògicament, la majoria dels fans no van pagar ni un cèntim, però n'hi va haver que sí que van fer alguna aportació, (als EUA un 40% de les descàrregues van fer algun pagament).

El resultat fou que, de mitjana, el preu que van pagar els fans va ser de 3,23$, aquesta quantitat íntegrament anava al grup, per tant, aquest hi guanyava (passava dels 2$ als 3,23$).

Però qui hi guanyava més era clarament el fan, de 18$ de mitjana passava als 3,23$.

Tanmateix, Radiohead actualment torna a utilitzar els serveis d'una discogràfica; per quin motiu?

Doncs per què, tal com comentava un executiu d'una discogràfica, els artistes s'han de centrar en la creació, les discogràfiques s'encarregaran de tota la resta. Altrament no hi ha creació o aquesta no té prou qualitat.

Tot i aquest revés, l'atac a les discogràfiques sembla no parar...

Una de les feines que se suposava intocable per a les discogràfiques era la de promocionar els grups. Però això ara pot estar canviant...

Slicethepie és un web amb l'objectiu de promocionar grups. Aquests es promocionen en aquest web mentre que altra gent fa de promotors, així pots comprar parts (accions) de l'artista i, si aquest té èxit, treure'n un rendiment econòmic.

En menys d'un any, aquest web ha facturat més de 150.000 lliures esterlines.



L'altre sector econòmic que va comentar canvis (derivats del Web 2.0) fou el de la banca.

Va comentar la idea de Prosper i de Zopa, és tan senzilla com portar el capitalisme a les masses, per quin motiu els únics que poden fer prèstecs han de ser els bancs tradicionals?, per què no me'ls pot deixar el veí?

En el cas de Prosper la gent pot conèixer qui li demani diners o qui li està deixant aquests diners i, a més, també pot explicar per a què necessita els diners. Amb això s'intenta aconseguir més confiança entre les dues parts del prèstec.

La idea està tenint molta força, especialment en el cas dels Estats Units on els bancs tradicionals estan retallant els prèstecs degut a la crisi de les subprimes.

En aquest cas el risc està molt repartit ja que fàcilment es pot arribar al cas que qui et deixa diners són més de 100, 200 persones, (amb petites quantitats cada una). Així, en cas d'insolvència, la quantitat monetària que perd cada prestador no és crítica.



La conclusió final del professor Josep Valor fou que la Web 2.0 té, (de fet, ja ho tenia Internet però ara s'ha accentuat més), un gran impacte en les indústries que gestionen informació, (en un sentit ampli d'informació), per exemple, en la banca i en la música.


Enllaços relacionats: