Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carles campuzano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carles campuzano. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de setembre del 2009

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?
  • La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
  • Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
  • Desconfiança a Internet.
  • Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).
Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?
  • Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
  • Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
  • Es valora més la transparència que el prestigi.
  • Economia de la confiança (entorn Groundswell).
  • És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
  • Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
  • En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
  • Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
  • Immediatesa, agilitar, estar al día...
  • Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).
Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".



José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:
  • Apertura.
  • Colaboración.
  • Flexibilidad.
  • Cercanía.
  • Adaptación.
Más información en su blog: Sin oficina.



Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:
  • Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
  • Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
  • La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
  • La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.
En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!



Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.



Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.



Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.



Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.


Enllaços relacionats:

dijous, 3 de juliol del 2008

Creació d’opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

En aquest cas, la ponència va ser el dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:

Creació d'opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Els ponents van ser:
  • Lourdes Muñoz, diputada al Congrés pel PSC, secretària de la Política de les Dones del PSC.
  • Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU.
  • Roc Fages, especialista en comunicació a la xarxa.
I moderat per Anna Sofia Cardenal, professora de Ciència Política de la UPF i investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.


Resum de la sessió:

La primera en parlar va ser la Lourdes Muñoz.

Va comentar que només un 10% dels polítics del Congrés de Diputats tenen un blog, (va especificar que només comptava els blogs on hi havia una certa activitat, és a dir, va descartar aquells blogs que s'havien creat per motius electorals o aquells en què no s'hi afegia nou contingut).

Per obtenir una veritable societat del coneixement no només hem de gestionar el canvi per arribar-hi sinó que cal promocionar l'accés (de banda ampla) a la xarxa per tothom.

D'altra banda, cal potenciar el Web 2.0 com a nova forma de participació, i també com una forma d'apropar la política (i els polítics) als seus ciutadans.

Gràcies al Web 2.0 s'ha democratitzat l'acte d'opinar, ara tothom pot publicar el que vulgui, fàcilment i gratuïtament a Internet.

Per tant, el Web 2.0 s'esdevé com una bona eina per apronfundir i millorar la democràcia.

També va comentar que cada cop hi ha més gent que té un blog, i encara n'hi ha més que llegeix blogs. A més, cal fer èmfasi al fet que són gent amb esperit crítica, gent constructiva.

Què hauria de fer un blogger polític quan vulgui escriure un post:
  • Utilitzar Internet, cal ser-ne un usuari abans de res.
  • Mirar que hi ha a la xarxa.
  • Documentar-se.
  • Mostrar les seves pròpies idees.
  • Explicar la seva actualitat.
  • Profunditzar els temes a què es dedica.
  • Escoltar els comentaris que li fa la gent al blog i incorporar els temes nous que se'n derivin.
  • Interactuar amb els seus lectors.
  • Compartir el coneixement, facilitar-ne l'accés.
  • Fer comunitat.
En el fons, l'objectiu és promoure la xarxa com una eina per a la ciutadania; promoure allò d'interès comunitari, però també allò que és més individual.

A més, gràcies a aquestes noves eines podem facilitar l'adhesió dels ciutadans a determinades causes.


El Carles Campuzano va començar fent aquesta reflexió:
"La política se'ns ha quedat vella"
La societat (la tecnologia) evoluciona molt més ràpidament que no pas la política.

Es va fer un veritable debat al ciutadà sobre la Constitució Europea?, Per quin motiu la majoria d'europeus l'han rebutjada?, probablement per no haver-la apropat als ciutadans, ho veuen com un tema llunyà i només els hi arriba els punts negatius...

La política europea (i en general totes les polítiques) està molt influenciada per la mass media, no pel que realment vol/necessita el ciutadà.

La gent que amb tota la voluntat del món s'apunta a un partit polític, realment poden fer coses per la ciutadania?

Els partits polítics són molt endogàmics, jerarquitzats, poc àgils, sovint van al remolc dels successos, els hi falta previsió, frescor, idees noves, idees originals.

El Web 2.0 ens pot ajudar molt en aquest sentit.
  • Ens ajuda a canalitzar les noves idees saltant-se les jerarquies.
  • Aporta les idees personals, (no només l'ideari del partit).
  • Aporta frescor.
  • Idees contagioses, (per exemple, el col·lapse per l'aprovació de la llei de matrinomis homosexuals).
Però encara estem a les beceroles, els polítics (en general) encara no utilitzen gaire aquestes eines Web 2.0 per a la seva activitat, per al seu dia a dia.

I els pocs polítics que ho utilitzen no són els caps dels partits, per tant, en la dinàmica dels partits encara no s'incorporen aquestes eines ni, evidentment, la filosofia Web 2.0.

El Carles Campuzano ens va comentar un bon exemple (forà): L'informe d'immigració del Quebec on molta informació s'ha obtingut/debatut per Internet participant-hi polítics i ciutadans.

De fet, el Web 2.0 ha proporcionat als ciutadà individual la possibilitat de comunicació que no havia tingut fins ara; per tant, ara no només la societat organitzada té la possibilitat de comunicar-se. Això és especialment important si tenim en compte que els interessos del ciutadà individual no sempre coincideixen amb els de la societat organitzada.

Per tant, els ciutadans ara ja poden aportar les seves idees, el seu valor fàcilment. No en va, sovint els ciutadans poden aportar un coneixement que no sempre tenen els polítics.

En aquest sentit, el Carles Campuzano va concloure el seu torn comentant l'exemple d'un professor de dret civil de Girona. Va aportar una proposta d'adequació al dret civil català de la llei de regulació de les pensions pels vidus/vídues de parelles de fet.


El Roc Fages va voler donar la visió de la ciutadania ja que els dos anteriors ponents provenien del món de la política.

Va començar comentant que la política pot anar més enllà del blog, el Web 2.0 és quelcom més que els blogs. Cal que la política faci seves les idees inherents al Web 2.0:
  • Compartir entre persones.
  • Interrelacionar-se entre persones.
  • Treballar en xarxa entre persones.
Queda clar que en el fons el que es demana és que la política s'apropi a les persones, el Web 2.0 serà una eina clau per assolir-ho.

D'altra banda, cal tenir en compte que actualment hi ha pocs blogs de polítics, però en contraposició hi ha molts blogs polítics.

Per tant, sembla que la política sí que interessa als ciutadans, el que no interessa tan són els polítics.

La ciutadania s'està movent, els polítics han d'espavilar-se o quedaran descol·locats.

Un exemple el trobem en el web MoveOn.org (dels Estat Units d'Amèrica).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

MoveOn és un web on si vols moure't per un tema ell et dóna veu i et permet que enllacis amb d'altra gent i, fins i tot, aconseguir finançament.

En el web s'explica que:
"The MoveOn family of organizations brings real Americans back into the political process. With over 3.2 million members across America – from carpenters to stay-at-home moms to business leaders – we work together to realize the progressive promise of our country. MoveOn is a service – a way for busy but concerned citizens to find their political voice in a system dominated by big money and big media."
Un altre exemple és el de FixMyStreet (que ja us vaig comentar en aquest altre post). És un lloc web on els ciutadans expliquen els problemes/defectes que hi ha al seu carrer, al seu entorn. Aquestes queixes després s'envien als corresponents ajuntaments. Hi ha una versió espanyola: ArreglaMiCalle.

Cap a on han d'anar els polítics?

Els polítics de la generació del Pont Aeri han de tenir en compte la generació de la Nintendo.

Punts clau:
  • Sense una actitud 2.0 no hi haurà politics (ni política) 2.0.
  • Cal analitzar les claus per a que funcioni una actitud 2.0:
    • L'esforç individual ha de ser beneficiós, (beneficiós individualment i/o beneficiós col·lectivament).
    • Cal combinar accions presencials amb accions on-line.
    • S'ha de dinamitzar la xarxa.
    • No s'ha de tenir por a la relació públic-privat, només cal buscar l'equilibri on cadascú s'hi senti més còmode.
  • Pensar en el potencial de la generació Nintendo, (en aquest post us vaig comentar l'important penetració que tenen les eines 2.0 en els joves entre els 12 i els 26 anys).


En el torn de preguntes es van fer vàries qüestions/comentaris; en vaig apuntar les següents:
  • La nova societat americana (la dels joves entre 15 i 25 anys) opinen que és més pràctic enviar les propostes a les empreses directament que no pas als polítics. Entenen que les empreses són més dinàmiques, àgils i responen més ràpid. És possible que això acabi passant a la nostra societat?
    • Els ponents van comentar que els lobbies americans són molt influents.
    • A més, als USA la gent és molt més pràctica que no pas a Europa.
    • Però deixar que sigui només el mercat qui resolgui tots els problemes és una temeritat.
  • Aquí s'ha parlat d'una actitud més oberta, de compartir, però això contrasta plenament amb el que es va fer en les darreres eleccions generals (on, per exemple, el Partit Popular controlava completament tota la informació seva i no deixava entrar periodistes als seus meetings).
    • El funcionament dels actuals partits xoquen amb els valors del Web 2.0, canviar-ho no serà fàcil ni ràpid de fer.
  • Té sentit el dia de reflexió que tenim en totes les eleccions? Amb l'aparició (i posterior ús massiu) d'Internet no té gaire sentit aquest dia de reflexió.
    • En el fons, el problema és que la política (i els polítics) s'està quedant al marge dels canvis que, d'altra banda, són cada cop més habituals.
    • A més, també cal tenir en compte que hi ha una profunda desafecció política.


Enllaços relacionats:

He estat redactant aquest post mentre escoltava el disc "Innocence is no excuse" dels Saxon. És un dels discs clàssics de l'onada de British Heavy Metal de principis de la dècada dels 80. Un bon disc que, amb el temps, crec que ha madurat prou bé, ha sapigut superar el pas del temps. Per cert, sempre he trobat que la seva portada diu molt més del que sembla d'entrada, (a part que és una de les poques portades de Heavy Metal on no hi ha guerrers místics, ni criatures fantàstiques, ni dones amb poca roba...).