Via el
blog Oikoumene m'assabento de l'existència d'un document de les
Nacions Unides molt interessant, es tracta del:
UN e-Government Survey 2008
From e-Government to Connected GovernanceÉs el resultat d'un anàlisi i d'un posterior estudi sobre l'
estat actual de l'administració electrònica a tot el món. De fet, és la quarta edició d'aquest estudi, la primera va ser en el 2002, (en aquest
enllaç hi trobareu tota mena de documentació de les Nacions Unides relacionada amb l'administració electrònica).
El document ha estat realitzat per la
Divisió per l'Administració Pública i Gestió del Desenvolupament que pertany al
Departament d'Economia i Afers Socials de les Nacions Unides, i ha estat dirigit per
Guido Bertucci.
El document té pràcticament 250 pàgines. En aquest
post només us faré un petit resum del document, en posteriors
posts entraré amb més detall en aspectes concrets.
Resum executiu (de fet, és un resum de l'executive summary del document original):
En els darrers anys hi ha una clara tendència de reforma de les administracions públiques en molts països, això és degut bàsicament per la demanda creixent dels ciutadans de fer aquestes administracions més eficients i més enfocades a les seves necessitats reals.
En aquest sentit, en molts països s'està removent les administracions públiques amb l'objectiu que aquestes siguin més proactives, eficients, transparents i més orientades al servei del ciutadà.
Per assolir aquest objectiu s'està innovant en les administracions promocionant el valor humà, el coneixement i les eines tecnològiques per servir millor i més ràpid als ciutadans.
En aquest context, l'ús de les tecnologies TIC és un punt clau per aconseguir que l'administració, (ara e-administració), pugui assolir els seus objectius i, de retruc, ajudi a tenir un creixement social, un creixement econòmic i, en el fons, un creixement humà.
L'e-administració pot ajudar moltíssim a fer que l'administració sigui més eficient, és a dir, a fer millor els seus serveis i amb un menor cost.
Tanmateix, cal tenir en compte que l'important de l'e-administració no és la tecnologia que utilitza sinó la seva capacitat de transformar les velles estructures (físiques i virtuals) que tant perduren en les administracions públiques.
El document està estruturat en dues parts:
- La primera part presenta les conclusions de l'estudi sobre e-administració fet per Nacions Unides en el 2008.
- La segona part conté apunts sobre com aconseguir passar de l'administració electrònica a la governança electrònica.
Part I: Conclusions de l'estudi sobre e-administració fet per Nacions Unides en el 2008.
Com a dada general, cal indicar que la majoria de governs s'estan movent en la direcció de tenir unes administracions electròniques, no obstant, la complexitat d'aquest procés fa que aquest moviment sigui força lent.
Les Nacions Unides donen un índex (e-government readiness) que dóna un rànquing dels països en funció del nivell que té l'administració electrònica en cada un d'ells, com més a prop s'està d'1 millor implantació de l'administració electrònica tens.
Ens trobem que hi ha diferències importants en els 5 continents en funció de la seva preparació per a tenir un bon nivell d'e-administració:
- Europa té un clar avantatge sobre la resta de continents, té un índex de 0,6490 (l'índex pot ser de 0 a 1).
- Amèrica és el segon continent amb millor índex, concretament del 0,4936.
- Àsia és el tercer amb un índex del 0,4470.
- Oceania és el quart amb un índex del 0,4338.
- I Àfrica és el darrer amb un índex força baix: 0,2739.
La mitjana mundial de l'índex és del 0,4514, (per tant, només Europa i Amèrica estan per sobre de la mitjana).
L'índex d'e-administració per països és el següent, (indico els 92 primers països, és a dir, els que estan per sobre de la mitjana):
- Posició - País - Índex d'e-administració
- 1 Suècia 0,9157
- 2 Dinamarca 0,9134
- 3 Noruega 0,8921
- 4 Estats Units 0,8644
- 5 Holanda 0,8631
- 6 Corea del Sud 0,8317
- 7 Canadà 0,8172
- 8 Austràlia 0,8108
- 9 França 0,8038
- 10 Gran Bretanya 0,7872
- 11 Japó 0,7703
- 12 Suïssa 0,7626
- 13 Estònia 0,7600
- 14 Luxemburg 0,7512
- 15 Finlàndia 0,7488
- 16 Àustria 0,7428
- 17 Israel 0,7393
- 18 Nova Zelanda 0,7392
- 19 Irlanda 0,7296
- 20 Espanya 0,7228
- 21 Islàndia 0,7176
- 22 Alemanya 0,7136
- 23 Singapur 0,7009
- 24 Bèlgica 0,6779
- 25 República Txeca 0,6696
- 26 Eslovènia 0,6681
- 27 Itàlia 0,6680
- 28 Lituània 0,6617
- 29 Malta 0,6582
- 30 Hongria 0,6485
- 31 Portugal 0,6479
- 32 Emirats Àrabs Units 0,6301
- 33 Polònia 0,6117
- 34 Malàsia 0,6063
- 35 Xipre 0,6019
- 36 Letònia 0,5944
- 37 Mèxic 0,5893
- 38 Eslovaquia 0,5889
- 39 Argentina 0,5844
- 40 Xile 0,5819
- 41 Ucrània 0,5728
- 42 Bahrain 0,5723
- 43 Bulgària 0,5719
- 44 Grècia 0,5718
- 45 Brasil 0,5679
- 46 Barbados 0,5667
- 47 Croàcia 0,5650
- 48 Uruguai 0,5645
- 49 Liechtenstein 0,5486
- 50 Jordània 0,5480
- 51 Romania 0,5383
- 52 Colòmbia 0,5317
- 53 Qatar 0,5314
- 54 Trinitat i Tobago 0,5307
- 55 Perú 0,5252
- 56 Bielorússia 0,5213
- 57 Kuwait 0,5202
- 58 Andorra 0,5175
- 59 Costa Rica 0,5144
- 60 Rússia 0,5120
- 61 Suràfrica 0,5115
- 62 Venezuela 0,5095
- 63 Maurici 0,5086
- 64 Thailàndia 0,5031
- 65 Xina 0,5017
- 66 Filipines 0,5002
- 67 El Salvador 0,4974
- 68 República Dominicana 0,4943
- 69 Illes Seychelles 0,4942
- 70 Aràbia Saudita 0,4935
- 71 Bahames 0,4911
- 72 Bolívia 0,4867
- 73 Macedònia 0,4866
- 74 Líbia 0,4840
- 75 Equador 0,4840
- 76 Turquia 0,4834
- 77 Sèrbia 0,4828
- 78 Saint Kitts and Nevis 0,4814
- 79 Egipte 0,4767
- 80 Santa Lucia 0,4746
- 81 Kazakhstan 0,4743
- 82 Mongòlia 0,4735
- 83 Panamà 0,4718
- 84 Oman 0,4691
- 85 Jamaica 0,4679
- 86 Albània 0,4670
- 87 Brunei 0,4667
- 88 Paraguai 0,4654
- 89 Azerbaijan 0,4609
- 90 Geòrgia 0,4598
- 91 Vietnam 0,4558
- 92 Grenada 0,4545
Es pot observar com les primeres posicions (les primeres 35) estan ocupades sobretot pels països europeus, alguns asiàtics i nord-americans. No n'hi ha cap d'africà, ni del centre o del sud d'Amèrica ni del Carib.
Com és ben sabut, els països escandinaus són líders mundials en l'ús de les tecnologies TIC. Però gràcies a aquest índex veiem que, a més, també són líders mundials en administració electrònica: Suècia (posició #1), Dinamarca (#2), Noruega (#3), Finlàndia (#15) i Islàndia (#21).
Espanya ocupa la posició número 20. Personalment crec que hauríem de tenir una posició més bona, tenint en compte la nostra economia i la forta evolució (positiva) que ha fet la nostra societat. Això només és un reflex del fet que tenim molta a feina a fer en la renovació de les administracions públiques de cara a ser més eficients. També ens cal millorar les infraestructures de les TIC i l'accés a elles, en particular, el preu per accedir a la banda ampla d'Internet a Espanya segueix sent molt car, això és un clar fre.
Sorprèn veure per sobre d'Espanya (posició #20) a Estònia (#13) o a Àustria (#16). En canvi, per sota hi ha Alemanya (#22), Itàlia (#27), Portugal (#31) o Rússia (#60).
Un altre índex és el relacionat amb la participació electrònica dels ciutadans en cada estat, (és l'e-participation). El que pretèn reflexar aquest índex és el grau d'interacció entre els governs i els ciutadans, l'objectiu és veure si aquests governs saben escoltar el feedback de llur ciutadans per una potencial aplicació en les seves polítiques.
L'índex està realitzat en funció relativa al país amb major participació electrònica (Estats Units); així Estats Units té la màxima puntuació (1).
- Posició - País - Índex d'e-participació
- 1 Estats Units 1,0000
- 2 Corea del Sud 0,9773
- 3 Dinamarca 0,9318
- 4 França 0,9318
- 5 Austràlia 0,8864
- 6 Nova Zelanda 0,7955
- 7 Mèxic 0,7500
- 8 Estònia 0,7273
- 9 Suècia 0,6591
- 10 Singapur 0,6364
- 11 Canadà 0,6136
- 12 Japó 0,6136
- 13 Luxemburg 0,6136
- 14 Ucrània 0,5682
- 15 Jordània 0,5455
- 16 Holanda 0,5227
- 17 Noruega 0,5227
- 18 Vietnam 0,5227
- 19 Bhutan 0,5000
- 20 Àustria 0,4773
- 21 Xina 0,4773
- 22 Lituània 0,4773
- 23 Argentina 0,4545
- 24 Brasil 0,4545
- 25 Colòmbia 0,4318
- 26 Moçambic 0,4318
- 27 Regne Unit 0,4318
- 28 Bèlgica 0,4091
- 29 Bolívia 0,4091
- 30 Líban 0,4091
- 31 Suïssa 0,4091
- 32 El Salvador 0,3864
- 33 Malta 0,3864
- 34 Costa Rica 0,3636
- 35 Espanya 0,3636
Personalment no li donc gaire credibilitat a aquest índex, entre d'altres motius, pel fet que només té en compte les administracions centrals de cada país. Això fa que Espanya tingui una posició molt baixa, (posició #35), ja que bona part de les relacions del ciutadà amb l'administració són a nivell local (ajuntaments) i autonòmic.
De fet, aquest índex dóna una idea de quins països són més centralistes i, a més, realitzen una política de participació electrònica. Un bon exemple europeu és França, (posició #4).
Per tot això, personalment no utilitzaré aquest índex, em costa pensar que els bhutanesos o els moçambiquesos interaccionin amb els seus governs electrònicament més que els espanyols amb el seu.
Part II: De l'administració electrònica a la governança electrònica.
Més o menys tothom té clar què és l'administració electrònica, però no tothom sap què és la governança (jo no ho vaig saber fins aquest post d'Administraciones en Red).
Governança és un concepte que no està clar del tot què vol dir exactament, depèn de la font que s'utilitzi. No obstant, i de cara a ubicar-ho en el context d'aquest estudi de les Nacions Unides, podríem entendre governança com l'eficàcia, la qualitat i la bona interacció de les administracions públiques entre elles i amb els seus ciutadans.
Segons es comenta en el post d'Administraciones en Red:
"Desde mediados de los 90, especialmente en Europa, ha ido emergiendo un consenso creciente en torno a que la eficacia y la legitimidad del actuar público se fundamenta en la calidad de la interacción entre los distintos niveles de gobierno y entre éstos y las organizaciones empresariales y de la sociedad civil. Los nuevos modos de gobernar en que esto se plasma tienden a ser reconocidos como gobernanza, gobierno relacional o en redes de interacción público-privado-civil a lo largo del eje local/global. (...)"
Per tant, en aquesta segona part de l'estudi, les Nacions Unides dóna uns apunts sobre com passar de l'administració electrònica a la governança electrònica, és a dir, el primer pas és ser una administració electrònica, el segon és millorar l'eficiència de cara a augmentar la qualitat de les accions de les administracions ja sigui internament com externament cap al ciutadà. Per tant, l'administració electrònica és un pas indispensable per assolir la governança electrònica.
Segons s'explica en el document, la gestió del coneixement és bàsica de cara a assolir una administració eficient, de fet, l'essència de la gestió del coneixement és proporcionar a les organitzacions les estratègies necessàries per poder tenir el coneixement adequat per a la persona adequada en el moment i en el format adequats. I el coneixement més important que tenen les organitzacions és el coneixement que tenen les seves persones.
En el cas de la gestió del coneixement en el sector públic cal tenir en compte tres aspectes:
- Treballadors (funcionaris).
- Processos.
- Tecnologia.
Tradicionalment les administracions públiques estan molt jerarquitzades i dividides en departaments, direccions, gerències, etc; això ha provocat que el coneixement no fluís tal com hauria de ser. Una correcta gestió del coneixement ajuda a trencar aquests 'nínxols de coneixement'.
L'estudi posa en evidència que un bon entorn de confiança pels treballadors públics on flueixi la informació, i on aquesta estigui recolzada en una tecnologia que en maximitzi i en simplifiqui el seu ús, acaba resultant en una reducció del cost de la informació. Així l'administració que practiqui aquest entorn en sortirà beneficiada respecte a una administració tradicional.
Els dirigents d'aquestes administracions no només han de promoure aquests entorns sinó que, a més, han de donar mecanismes per potenciar la creativitat i les idees dels funcionaris, de fet, això es pot entendre com un foment a la innovació de les administracions.
D'altra banda, implantar una gestió del coneixement permet una millor integració del sector privat en les administracions públiques així com un servei més individualitzat de cada ciutadà, sense que això impliqui un gran augment del cost del servei, (amb tecnologies de Customer Relationship Management, CRM).
Resumint, els beneficis d'una correcta gestió del coneixement són una millora de la productivitat, eficiència, innovació i qualitat en la prestació dels serveis públics. A nivell individual, la gestió del coneixement permet el desenvolupament laboral del funcionari així com el reconeixement a les seves idees i aportacions al si de l'organització.
L'estudi de les Nacions Unides demostra que els països s'estan passant de l'administració electrònica a la governança electrònica. Els governs comencen a veure que cal que l'administració electrònica comenci a integrar, consolidar i innovar no només en el front-office sinó també en el back-office, només així s'assolirà una reducció de costos i una major eficiència en la prestació dels serveis públics.
A més, l'administració ha de ser vista com un concepte aglutinador, els diferents nivells d'administració així com el sector privat i les organitzacions de ciutadans han de treballar conjuntament compartint objectius pel bé comú, enlloc de fer-ho per separat independentment.
La tecnologia és un dels elements claus en aquest procés; de fet, en el document es comenta:
"The concept of connected government is derived from the whole-of-government approach which is increasingly looking towards technology as a strategic tool and as an enabler for public service innovation and productivity growth"
Amb l'ajuda de la tecnologia, renovant els processos interns i innovant amb les idees i el coneixement dels treballadors públics, es vol passar del model tradicional de prestar els serveis que fa l'administració pública cap a un enfocament integrat on es millori el valor dels serveis que es donen al ciutadà, que l'administració sigui més eficient.
Augmentar el valor del serveis no és possible sense una consolidació dels sistemes de back-office mitjançant l'ús de la tecnologia i amb una reorganització de les estructures i dels processos interns de l'administració.
Tanmateix, no és fàcil arribar a aquesta governança electrònica, de fet, sovint hi ha una diferència important entre el que es vol i el que finalment es té. Les 3 fases que s'acostumen a realitzar són les següents (s'acostumen a solapar entre elles):
- Infraestructura: És necessari que tota la societat (administracions públiques, sector privat, ciutadans en general), disposi d'una bona infraestructura que li permeti connectar-se a Internet còmodament i amb un cost raonable.
- Integració: Gràcies a l'ús d'aquesta infraestructura la informació pública s'ha de poder compartir amb d'altres organitzacions i ciutadans (respectant sempre la privacitat de les dades).
- Transformació: Mitjançant una contínua innovació s'ha d'arribar a poder governar amb, i per a, els ciutadans implicant a tots els sectors de la societat, no només a les administracions públiques, només així transformarem l'actual forma de governar per una governança electrònica.
Tanmateix el nivell de dificultat, (i, a més, és contínua), d'aquestes fases és alt. De fet, cal aclarir que els problemes provenen més del 'cantó humà' que no pas del 'cantó tecnològic'. Els casos que no han tingut l'èxit esperat són degut a no haver aconseguit modificar les actuacions dels treballadors públics, de no saber-los motivar en aquesta nova forma de treballar. En el fons aquí hi trobem una manca de lideratge que sàpiga transmetre la idea del nou model per engrescar a tothom que hi està implicat.
Per acabar, es comenta la necessitat de tenir una governança global, és a dir, de tenir una visió global de tot el món des del punt de vista de les administracions públiques. Al cap i a la fi, si econòmicament el món s'ha globalitzat té sentit, i és necessari, pensar en algún mecanisme àgil i eficient de govern global.
Enllaços relacionats:
El disc que estava escoltant mentre redactava aquest post era el 'Live' del Jean-Michael Jarre.
És un bon disc, tot i que clarament no és el millor però sí que conté algunes de les seves millors cançons: 'Magnetic Fields II', 'Oxygene IV', 'Revolutions', 'Rendez-Vous IV', 'Rendez-Vous II', entre d'altres.
Hi trobareu la música d'aquest músic francès caracteritzada per buscar contínuament nous sons a partir de nous instruments però sempre relacionada amb l'electrònica, especialment amb els sintetitzadors (sobretot en la seva primera época).
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Via el blog Oikoumene m'assabento de l'existència del blog PebbleStorm on en aquest post es parla del concepte de 'trystorming' (en contraposició al 'brainstorming' o pluja d'idees, segons la traducció al català).
Estava escoltant el disc 'Metal Jukebox' dels Helloween mentre estava redactant aquest post.
