Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2010)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara ja fa dos anys us vaig comentar l'edició del 2008 de l'índex de transparència dels ajuntaments de les principals ciutats espanyoles.

Enguany us faig un nou post amb les dades de l'onada del 2010 d'aquest índex, aprofitaré també per - tal com vaig fer al 2008 - queixar-me de com està fet aquest índex, crec que és millorable.

Recull de 'page ranks' de webs de diferents ciutats

Amb aquest post el que us vull donar és un llistat de webs de ciutats (espanyoles, resta d'Europa, resta del món) en comparació amb el page rank del web municipal de la ciutat de Barcelona.

Segons comenta Google, el page rank és una dada numèrica que indica la importància de cada pàgina web, aquesta dada es genera seguint un algorisme que es nodreix de moltíssimes variables. Pàgines que Google considera que són pàgines importants reben un page rank més elevat i apareixeran més amunt en la part superior dels resultats de cerca.

Cal tenir en compte que el page rank és un valor de 0 a 10 (on el millor número és el 10). Aquesta dada, a nivell dels usuaris, és, tal com deia, un enter de 0 a 10. Però a nivell intern (incloent-hi el posicionament en el buscador) la dada és real, és a dir, és un número amb molts decimals.

D'altra banda, el page rank es "transmet". Així si una pàgina està enllaçada des de pàgines amb un page rank probablement també tindrà un page rank alt.

Aquí us proporciono el page rank de les pàgines inicials de diferents ciutats (concretament del llistat de ciutats que us proporciono les dades del traffic rank d'Alexa).

Per ser més exactes, el page rank no és a nivell de domini sinó que, tal com indica el seu nom, és a nivell de pàgina. Aquí el que proporciono són les dades de page rank de la pàgina inicial de diferents webs de ciutats, (usualment aquesta pàgina és la que té millor page rank de cada site).

(Imatge extreta del blog Blaugh!)

Veureu que els webs amb millor page rank són les corresponents a les ciutats de:

• Xangai (9/10).
• Helsinki (8/10).
• Istanbul (8/10).
• Madrid (8/10).
• París (8/10).
• Pequín (8/10).
• Rio de Janeiro (8/10).
• Viena (8/10).
  
• Washington (8/10).
  

En el cas del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona tenim que ambdós dominis principals tenen el mateix page rank:

• bcn.cat (7/10).
• bcn.es (7/10).
  

D'altra banda comentar que aquesta informació s'ha realitzat el 09/04/09 amb l'ajut del Guillermo Borrell.



Aquestes són les dades:

Ciutat	URL	Page Rank
bcn.es	http://www.bcn.es/	7/10
bcn.cat	http://www.bcn.cat/	7/10
Ciutats espanyoles
A Coruña (ayto)	http://www.aytolacoruna.es/	6/10
Alacant	http://www.alicante.es/	5/10
Badalona	http://www.badalona.cat	6/10
Bilbao	http://www.bilbao.net/	6/10
Burgos	http://www.aytoburgos.es	6/10
Castelló	http://www.castello.es/	4/10
Córdoba	http://www.ayuncordoba.es	6/10
Gijón	http://www.gijon.es/	7/10
Girona (.gi)	http://www.ajuntament.gi/	6/10
Granada	http://www.granada.org/	6/10
Las Palmas	http://www.laspalmasgc.es	6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.cat)	http://www.l-h.cat/	6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.es)	http://www.l-h.es/	6/10
Lleida	http://www.paeria.es/	5/10
Madrid	http://www.munimadrid.es/	8/10
Màlaga	http://www.ayto-malaga.es/	6/10
Oviedo	http://www.ayto-oviedo.es/	5/10
Palma de Mallorca	http://www.palmademallorca.es/	4/10
Pamplona	http://www.pamplona.net	6/10
Sabadell (.cat)	http://www.sabadell.cat/	5/10
Sabadell (.net)	http://www.sabadell.net/	5/10
Sant Sebastià	http://www.donostia.org	6/10
Santander	http://portal.ayto-santander.es	6/10
Santiago de Compostela	http://www.santiagodecompostela.org/	6/10
Saragossa	http://www.zaragoza.es/	7/10
Sevilla	http://www.sevilla.org/	6/10
Tarragona	http://www.tarragona.cat/	6/10
Terrassa (.cat)	http://www.terrassa.cat/	5/10
Terrassa (.org)	http://www.terrassa.org/	6/10
València	http://www.valencia.es/	6/10
Vigo	http://hoxe.vigo.org/	6/10
Vitoria-Gasteiz	http://www.vitoria-gasteiz.org/	6/10
Ciutats europees
Amsterdam	http://www.amsterdam.nl/	6/10
Atenes	http://www.cityofathens.gr/	7/10
Belgrad	http://www.beograd.org.yu/	7/10
Berlin	http://www.berlin.de/	5/10
Birmingham	http://www.birmingham.gov.uk/	6/10
Brusel·les	http://www.brucity.be/	6/10
Copenhagen	http://www.kbhbase.kk.dk/	7/10
Edinburgh	http://www.edinburgh.gov.uk/	7/10
Frankfurt	http://www.frankfurt.de/	6/10
Ginebra	http://www.ville-ge.ch/	7/10
Glasgow	http://www.glasgow.gov.uk/	6/10
Hamburg	http://www.hamburg.de/	7/10
Helsinki	http://www.helsinki.fi/	8/10
Istanbul	http://www.ibb.gov.tr/	8/10
Lisboa	http://www.cm-lisboa.pt/	7/10
Liverpool	http://www.liverpool.gov.uk/	6/10
Londres	http://www.london.gov.uk/	7/10
Manchester	http://www.manchester.gov.uk/	7/10
Marsella	http://www.marseille.fr/	7/10
Milà	http://www.comune.milano.it/	7/10
Moscú	http://www.mos.ru/	7/10
Múnic	http://www.muenchen.de/	7/10
Oslo	http://www.oslo.kommune.no/	6/10
Paris	http://www.paris.fr/	8/10
Roma	http://www.comune.roma.it/	7/10
Rotterdam	http://www.rotterdam.nl/	6/10
Salzburg	http://www.stadt-salzburg.at/	7/10
Stockholm	http://www.stockholm.se/	7/10
Torino	http://www.comune.torino.it/	7/10
Varsòvia	http://www.um.warszawa.pl	6/10
Venècia	http://www.comune.venezia.it/	6/10
Viena	http://www.wien.gv.at/	8/10
Zuric	http://www.zh.ch/	7/10
Ciutats de la resta del món
Bogotà	http://www.bogota.gov.co/	6/10
Boston	http://www.cityofboston.gov/	7/10
Brisbane	http://www.brisbane.qld.gov.au/	6/10
Buenos Aires	http://www.buenosaires.gov.ar/	7/10
Chicago	http://egov.cityofchicago.org/	6/10
Dallas	http://www.dallascityhall.com/	7/10
Denver	http://www.denvergov.org/	7/10
Dubai	http://www.dubai.ae/	7/10
Houston	http://www.houstontx.gov/	6/10
Johannesburg	http://www.joburg.org.za/	6/10
Kyoto	http://www.city.kyoto.lg.jp/	6/10
Los Angeles	http://www.ci.la.ca.us/	7/10
Melbourne	http://www.melbourne.vic.gov.au/	7/10
Mèxic DF	http://www.df.gob.mx/	7/10
Montreal	http://ville.montreal.qc.ca/	7/10
Nova York	http://www.nyc.gov/	7/10
Osaka	http://www.city.osaka.jp/	4/10
Ottawa	http://www.ottawa.ca/	6/10
Pequín	http://www.beijing.gov.cn/	8/10
Perth	http://www.perth.wa.gov.au/	6/10
Philadelphia	http://www.phila.gov/	6/10
Rio de Janeiro	http://www.rio.rj.gov.br/	8/10
San Antonio	http://www.sanantonio.gov/	2/10
San Diego	http://www.sandiego.gov/	7/10
San Francisco	http://www.ci.sf.ca.us/	7/10
Sao Paulo	http://www.prefeitura.sp.gov.br/	7/10
Seattle	http://www.ci.seattle.wa.us/	6/10
Sidney	http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/	7/10
Tòquio	http://www.metro.tokyo.jp/	7/10
Toronto	http://www.toronto.ca/	7/10
Vancouver	http://www.vancouver.ca/	7/10
Washington	http://www.dc.gov/	8/10
Xangai	http://www.shanghai.gov.cn/	9/10

---

Enllaços relacionats:

• Technology Overview of Google.
• Posts d'aquest blog relacionats amb el traffic rank d'Alexa.
• Web municipal de la ciutat de Barcelona.
  

Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2008)

En el blog de Juan Freire descobreixo un índex de transparència dels ajuntaments espanyols.

El rànquing està realitzat per la delegació espanyola de la Transparency International, un organització no governamental a nivell mundial amb l'objectiu de combatre la corrupció a tots els estrats de la societat, i de promoure la transparència en les administracions, especialment les públiques.

A finals de juliol va publicar el primer índex de transparència dels 100 ajuntaments amb més població d'Espanya realitzat a partir de 80 indicadors.

La mitjana de totes les ciutats és de 52,1 sobre 100.

El resultat per cada ciutat és el següent:

AJUNTAMENT PUNTUACIÓ
(Entre 1 i 100, sent millor com més a prop de 100 s'està)

1. Bilbao 90,6
2. Gijón 82,5
3. Cartagena 81,9
4. Barcelona 81,3
5. Vigo 80,0
6. Santiago Compostela 79,4
7. Sevilla 78,4
8. Oviedo 78,1
9. Alcobendas 77,6
10. Hospitalet Llobregat 77,5
11. Madrid 76,9
12. Málaga 76,9
13. Segovia 75,3
14. Getafe 74,1
15. Parla 74,0
16. Leganés 73,1
17. San Sebastián 71,9
18. Sant Cugat Valles 70,0
19. Pontevedra 69,4
20. Roquetas de Mar 68,5
21. Albacete 67,5
22. Elche 64,1
23. Avilés 63,1
24. Girona 63,1
25. Sabadell 63,1
26. Logroño 62,5
27. Pamplona 62,5
28. Barakaldo 61,9
29. Lugo 61,9
30. Terrassa 61,9
31. Toledo 61,9
32. Mataró 61,3
33. Rubí 61,3
34. Badalona 60,6
35. Alicante 59,4
36. Murcia 58,8
37. Santa Coloma Gramenet 58,8
38. Sant Boi de Llobregat 57,9
39. Ávila 57,0
40. A Coruña 56,3
41. Córdoba 56,3
42. Zaragoza 56,3
43. Valladolid 55,6
44. Cuenca 55,0
45. Granada 55,0
46. Jerez de la Frontera 55,0
47. Las Palmas 55,0
48. Lérida 55,0
49. Soria 55,0
50. Coslada 52,5
51. Santa Cruz de Tenerife 52,5
52. Castellón de la Plana 52,2
53. Manresa 51,3
54. Cádiz 50,3
55. Alcalá de Henares 50,0
56. Guadalajara 50,0
57. Lorca 50,0
58. Torrent 50,0
59. Getxo 49,4
60. Reus 48,8
61. Ourense 48,6
62. Algeciras 47,5
63. Ciudad Real 47,5
64. Marbella 47,5
65. San Cristóbal Laguna 47,5
66. San Fernando 47,5
67. Palma de Mallorca 46,9
68. Burgos 46,3
69. Cornella de Llobregat 45,0
70. Tarragona 45,0
71. Telde 45,0
72. Zamora 44,4
73. Vitoria 43,8
74. Gandía 43,1
75. Talavera de la Reina 43,1
76. Chiclana de la Frontera 40,0
77. Valencia 40,0
78. Palencia 39,8
79. Alcorcón 36,3
80. Salamanca 36,3
81. Pozuelo de Alarcón 35,0
82. Santander 34,4
83. Fuenlabrada 33,8
84. Torrejón de Ardoz 33,8
85. Almería 32,5
86. Huelva 32,5
87. Móstoles 31,3
88. Puerto de Santa María 30,0
89. Teruel 30,0
90. Las Rozas 28,8
91. Ferrol 25,0
92. Cáceres 23,8
93. Jaén 22,5
94. Badajoz 21,3
95. León 20,0
96. Dos Hermanas 18,8
97. Huesca 17,5
98. El Ejido 16,3
99. Torrevieja 15,0
100. Orihuela 12,5

Si analitzem els resultats veiem que Bilbao lidera el rànquing, és l'única ciutat que té una puntuació superior a 90, (en concret té 90,6 punts). Per Juan Freire aquest lideratge de Bilbao és degut al capital intangible, a l'apostar per la cultura, la creativitat i, en general, per aquells sectors d'alt valor afegit units al capital intelectual:

"Bilbao parece que, enfrentado a su crisis post-industrial, apostó precisamente por este capital intangible al orquestar un profundo cambio social, y la transparencia de su ayuntamiento sería por una parte un requisito para fortalecer este capital intangible y, por otra parte, un excelente indicador de la realidad de la apuesta."

La puntuació de cada ciutat s'ha obtingut a partir de 80 indicadors diferents reunits en 5 àrees temàtiques:

1. Informació sobre la corporació municipal.
2. Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.
3. Transparència econòmica i financera.
4. Transparència en la contractació de serveis.
5. Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques.

Per la primera àrea (informació sobre la corporació municipal) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:

• Barcelona.
• Bilbao.
• Cartagena.
• Lleida.
• Mataró.
• Oviedo.
• Sevilla.

En una puntuació de 0 a 100 en aquest apartat, totes aquestes ciutats tenen la màxima puntuació possible: 100.

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 69,6.


Per la segona àrea (relacions amb els ciutadans i amb la societat en general) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:

• Barcelona, (puntuació de 100 sobre 100).
  
• Gijón, (puntuació de 100 sobre 100).
• Madrid, (puntuació de 100 sobre 100).
• Bilbao, (puntuació de 97,5 sobre 100).
• Cartagena, (puntuació de 95 sobre 100).
• Mataró, (puntuació de 95 sobre 100).
• Santiago de Compostela, (puntuació de 95 sobre 100).
• Getafe, (puntuació de 95 sobre 100).
• Avilés, (puntuació de 95 sobre 100).
• Alcalá de Henares, (puntuació de 95 sobre 100).

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 69,0.


Per la tercera àrea (transparència econòmica i financera) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:

• Bilbao, (puntuació de 85 sobre 100).
• Segovia, (puntuació de 81,3 sobre 100).
• Gijón, (puntuació de 80 sobre 100).
• Oviedo, (puntuació de 80 sobre 100).
• Sant Cugat del Vallès, (puntuació de 80 sobre 100).
• Sabadell, (puntuació de 80 sobre 100).
• Barcelona, (puntuació de 75 sobre 100).
• Santiago de Compostela, (puntuació de 75 sobre 100).
• Vigo, (puntuació de 75 sobre 100).

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 29,1.

En aquesta àrea sobta veure que la millor nota és de només 85 punts (sobre 100), res a veure amb les dues àrees anteriors on hi havien puntuacions màximes (100 sobre 100); de fet, la mitjana de les puntuacions de totes les ciutats és molt baixa: només 29,1.


Per la quarta àrea (transparència en la contractació de serveis) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:

• Bilbao, (puntuació de 100 sobre 100).
• Lugo, (puntuació de 100 sobre 100).
• Granada, (puntuació de 91,7 sobre 100).
• Albacete, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• Ávila, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• Badalona, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• Logroño, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• Roquetas de Mar, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• San Sebastián, (puntuació de 83,3 sobre 100).
• Soria, (puntuació de 75 sobre 100).
• (...)
  
• Barcelona, (puntuació de 50 sobre 100).

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 37,3, una xifra clarament superior al cas anterior però baixa.


I per la cinquena àrea (transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:

• Alcobendas, (puntuació de 94,4 sobre 100).
• Parla, (puntuació de 94,4 sobre 100).
• Pamplona, (puntuació de 88,9 sobre 100).
• Ávila, (puntuació de 86,1 sobre 100).
• Roquetas de Mar, (puntuació de 80,6 sobre 100).
• Terrassa, (puntuació de 80,6 sobre 100).
• Bilbao, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Cartagena, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Gijón, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Hospitalet del Llobregat, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Leganés, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Málaga, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Segovia, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• Vigo, (puntuació de 77,8 sobre 100).
• ...
• Barcelona, (puntuació de 61,1 sobre 100).

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 48,4.

Per tant, en general, els ajuntaments de les 100 ciutats amb més població d'Espanya s'han de posar les piles especialment en les qüestions relatives a la transparència econòmica i financera i a la transparència en la contractació de serveis, clarament és on hi ha més feina a fer.

D'altra banda, l'estudi també proporciona mitjanes en funció de la quantitat de població que té la ciutat, així els resultats són:

• Ciutats grans: puntuació mitjana de 62,9 (sobre 100).
• Ciutats mitjans: puntuació mitjana de 46,7 (sobre 100).
• Ciutats petites: puntuació mitjana de 48,0 (sobre 100).

Per tant, la transparència es cuida més en les grans ciutats, és a dir, les grans ciutats obtenen un major índex de transparència que les mitjanes o les petites.

---

Barcelona apareix en la quarta posició a només 6 dècimes del tercer: Cartagena, (81,9 Cartagena; 81,3 Barcelona).

Barcelona va ser una de les primeres ciutats espanyoles en apostar fortament per l'ús de les tecnologies web, això ha fet que tradicionalment vagi a l'avantguarda de les ciutats espanyoles en aquest sentit.

Per exemple, Barcelona sempre ha liderat el rànquing Alexa per les ciutats espanyoles i en d'altres rànquings relacionats amb el web acostuma a estar en les primeres posicions.

En el cas d'aquest índex de transparència, tenint en compte com està confeccionat, (us ho explico amb detall cap al final del post), és lògic que Barcelona tingui una bona puntuació ja que està molt lligat al fet de tenir un fort ús del web municipal.

De fet, si Barcelona no lidera aquest rànquing de transparència és pel seu fluix resultat en els aspectes relacionats amb la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques (obté un 61,1 sobre 100), i, sobretot, en els aspectes relacionats amb transparència en la contractació de serveis (obté només un 50 sobre 100).

En canvi, té la màxima puntuació (100 sobre 100) en les àrees d'informació sobre la corporació municipal i la de relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.

---

D'altra banda, tal com es queixa Carlos Guadian, la metodologia utilitzada és, com a mínim, discutible...

El que es va fer és enviar a principis de maig d'enguany un qüestionari als 100 ajuntaments espanyols amb més cens de població. Aquest qüestionari tenia 80 indicadors diferents agrupats en 5 àrees temàtiques:

• Informació sobre la corporació municipal, (15 indicadors).
• Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general, (20 indicadors).
• Transparència econòmica i financera, (21 indicadors).
• Transparència en la contractació de serveis, (6 indicadors).
• Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, (18 indicadors).
  

Per cada un d'aquests 80 indicadors es donen:

• 2 punts si la informació de l'indicador es troba disponible en el web de l'ajuntament.
• 1,5 punts si la informació de l'indicador no es troba en la pàgina web de l'ajuntament i aquest l'envia a la delegació espanyola de la Transparency International per a que la publiqui en el seu web.
  
• 1 punt si la informació de l'indicador està continguda en una publicació periòdica de l'ajuntament o en una publicació de caràcter oficial.
• 0 punts si la informació de l'indicador no es pot trobar en cap dels casos anteriors.
  

El resultat obtingut després es normalitza per a que tinguem un valor entre 0 i 100.

Cal tenir en compte que desgraciadament 19 ajuntaments no han respost el qüestionari, en aquest cas, la delegació espanyola de la Transparency International ha actuat d'ofici i ha generat la puntuació en funció de la informació que ha trobat (en el web de l'ajuntament o en publicacions oficials). Tanmateix, en aquest cas, el resultat obtingut és baix ja que no es pot conèixer com es publica tota la informació de cada ciutat.

Aquests 19 ajuntaments que no han respost el qüestionari són: Alcorcón, Almería, Badajoz, Dos Hermanas, El Ejido, Ferrol, Huelva, Huesca, Jaén, León, Orihuela, Pozuelo de Alarcón, Salamanca, Teruel, Torrejón de Ardoz, Torrevieja, Valencia, Vitoria i Zaragoza. Com podeu veure en aquest llistat hi ha alguna ciutat molt important, per exemple Valencia o Zaragoza.

El que es queixa, amb raó, el Carlos Guadian és que amb aquesta metodologia es prima molt el fet que la informació estigui al web o publicada en un diari oficial, però això no necessàriament vol dir que l'ajuntament sigui més transparent.

Tanmateix sí que és cert que si es té la informació digitalitzada i en disposició de tothom (per exemple en un web) serà més fàcil que la ciutadania la pugui obtenir i contrastar sense massa complexitat.

Amb senzilles eines, com per exemple l'RSS, podem ajudar a que el ciutadà pugui estar al dia de (només) la informació que li interessa sense caure en la infoxicació. Però per a que això sigui cert cal que l'ajuntament digitalitzi la informació de què disposa, la pengi al web, l'estructuri mínimament i, sobretot, la mantingui, altrament no servirà per res tenir-la al web si ens costa molt cercar-la.

Capítol a part mereixen altres qüestions a tenir en compte, la usabilitat i, especialment, l'accessibilitat en llocs web s'han de cuidar més, en cas contrari part de la societat no podrà gaudir d'aquesta informació.

De fet, respecte als webs municipals, l'enquesta només preguntava si es tenia un mapa del propi web, si es tenia un cercador intern i si s'actualitzava el web com a mínim un cop a la setmana.

La delegació espanyola de la Transparency International dóna molta importància a que la informació estigui penjada al web però, en canvi, no entra en saber com està internament aquest web ni en com es presenta la informació ni si és accessible per tothom; no és gaire coherent...

---

Enllaços relacionats:

• Índice de Transparencia de los Ayuntamientos.
  
• Entre el titanio y la transparencia: ¿qué es el “efecto Bilbao”?.
• Índice de Transparencia de los Ayuntamientos.

---

En aquest post estava escoltant Eurythmics mentre el redactava.
Concretament estava escoltant el disc 'Ultimate Collection' que conté un recull de les millors cançons de l'esmentat grup Eurythmics; entre elles s'ha de destacar 'Sweet Dreams (are made of this)', 'Here Comes the Rain Again', 'There Must be an Angel (playing with my heart)', 'The Miracle of Love', entre d'altres.
És un disc molt recomanable, especialment per a tothom que vulgui conèixer/reviure aquest grup britànic que va triomfar a la dècada dels 80 amb una música pop plena de sintetitzadors.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)