Aquest post només està disponible en castellà:¿Qué necesitamos respecto a #RISP #OpenData?, mi participación en #DAElocal_ES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alberto ortiz de zárate. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alberto ortiz de zárate. Mostrar tots els missatges
diumenge, 11 de desembre del 2011
Què necessitem respecte a #RISP #OpenData?, la meva participació a #DAElocal_ES
Aquest post només està disponible en castellà:¿Qué necesitamos respecto a #RISP #OpenData?, mi participación en #DAElocal_ES
dilluns, 12 d’abril del 2010
Resum de l'experiència personal d'haver participat en el Tecnimap 2010
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
La setmana passada es va celebrar la XI edició del Tecnimap: les Jornades Sobre Tecnologies de la Informació per la Modernització de les Administracions Públiques.
Era la primera vegada que anava a un Tecnimap (tot i que algunes persones deien que m'havien vist a l'anterior ;-) i, a més, hi vaig anar en categoria de ponent.
En aquest post faig un breu resum de la meva experiència sobre aquesta XI edició del Tecnimap celebrada a Saragossa.
Evidentment, el primer que haig d'explicar és la meva experiència com a ponent.
Tal com us vaig explicar en aquest post, l'Iñaki Ortiz em va oferir poder parlar sobre l'ús de xarxes socials en les administracions públiques.
Li agraeixo molt aquest oferiment, em vaig trobar molt a gust preparant la ponència i, tot i que l'auditori - d'unes 600 persones - imposava bastant, em vaig trobar molt còmode fent de ponent.
A més, vaig aprendre molt dels meus companys de taula, a molts d'ells - començant pel propi Iñaki - els vaig desvirtualitzar escases hores abans de parlar ;-)
Sincerament, m'ha agradat això de parlar a una gran audiència, ho hauré de repetir ;-)
De fet, i tenint en compte que la propera edició de Tecnimap es realitzarà a Euskadi, llanço una proposta a l'Iñaki:
Tenint en compte la ràpida evolució que està experimentant tots els canvis tecnològics i, en concret, les xarxes socials, crec que seria bo - i divertit! - reeditar aquesta taula sobre xarxes socials, així cada un de nosaltres podríem contrastar el que vam dir la setmana passada amb la perspectiva de dos anys...
Com ho veieu?
D'altra banda, aquest Tecnimap també m'ha servit per desvirtualitzar a molta gent que, en alguns casos, fa molt temps que segueixo a la Xarxa:
Per descomptat que també vaig estar parlant molta estona amb els altres dos companys de taula que ja coneixia en persona: l'Alberto Ortiz i la Idoia Llano, autèntics gurús del món de les xarxes socials.
I d'altra gent que vaig conèixer durant el congrés...
Respecte de la resta de ponències, comentar que hi havia una gran varietat i, en la majoria de casos, amb una molt bona qualitat.
Tot i que no vaig poder assistir a tot el que voldria, crec sincerament que les administracions públiques espanyoles tenen un bon nivell respecte a l'ús de les tecnologies de la informació per millorar el serveis que ofereixen.
Això no vol dir que no es pugui millorar, s'ha de millorar! per exemple apostant encara més per la transparència i l'obertura de dades (tal com ja estan fent el Govern Basc, el Govern del Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Saragossa, etc).
Però també és just reconèixer que ja es porta un bon camí fet...
D'altra banda, algunes reflexions sobre l'organització del Tecnimap.
No és gens fàcil montar unes jornades que mobilitzen a unes 6.000 persones.
No havia anat a cap altra Tecnimap, per tant no puc comparar, però sí que vull dir que, segons el meu punt de vista, l'organització ha estat excel·lent (i ho dic com a organitzador d'esdeveniments semblants com ara el Personal Democracy Forum Europe o el Día W3C en España).
Personalment m'ha trobat molt ben atès per l'Emilio García (coordinador de la nostra taula sobre xarxes socials) i per l'equip de viatges que em van gestionar canvis a darrera hora.
Però, com és lògic, sempre hi ha alguna crítica...
Una que crec que tothom la comparteix és l'acústica d'algunes sales. En les sales 'pre-fabricades' l'acústica era molt deficient ja que arribava molt soroll de fora de la sala.
Una altra queixa prové de la planificació de les ponències. El programa de les ponències ha tingut moltíssimes variacions i, a més, les "ponències paral·leles" no tenien el programa penjat al web fins al dia de l'inici del Tecnimap.
Tampoc era gaire còmode que el lloc on es va realitzar aquestes jornades (a la Fira de Saragossa) estigués tant separat de la ciutat.
I una altra queixa, en aquest cas no és per l'organització de Tecnimap sinó per RENFE. Els assistents teníem un descompte pels bitllets de l'AVE, indicaves que anaves/venies al Tecnimap i et feien un descompte en el preu del bitllet (suposo que calia acreditar d'alguna manera la inscripció en el congrés).
Obtenies el bitllet... però resulta que aquest bitllet no serveix de res si no es porta a sobre una fotocòpia de l'autorització de RENFE que indica que els assistents a aquest congrés tenien dret a un descompte.
És kafkià!, pots pagar el bitllet però no el pots utilitzar si no portes a sobre l'autorització que et dóna dret al descompte.
No seria més lògic que en el mateix bitllet ja s'indiqués tota la informació necessària?
Resumint, ha estat unes molt bones jornades on, crec, s'han reunit el millor del sector de les tecnologies de la informació i les administracions públiques d'Espanya i, per tant, s'ha generat un bon ambient de treball que, espero, farà avançar (encara més) l'ús de les TICs en l'Administració.
En tot cas, no crec, tal com opinen d'altres, que la gent s'ho prengués com unes vacances...
Enllaços relacionats:
La setmana passada es va celebrar la XI edició del Tecnimap: les Jornades Sobre Tecnologies de la Informació per la Modernització de les Administracions Públiques.Era la primera vegada que anava a un Tecnimap (tot i que algunes persones deien que m'havien vist a l'anterior ;-) i, a més, hi vaig anar en categoria de ponent.
En aquest post faig un breu resum de la meva experiència sobre aquesta XI edició del Tecnimap celebrada a Saragossa.
Evidentment, el primer que haig d'explicar és la meva experiència com a ponent.Tal com us vaig explicar en aquest post, l'Iñaki Ortiz em va oferir poder parlar sobre l'ús de xarxes socials en les administracions públiques.
Li agraeixo molt aquest oferiment, em vaig trobar molt a gust preparant la ponència i, tot i que l'auditori - d'unes 600 persones - imposava bastant, em vaig trobar molt còmode fent de ponent.
A més, vaig aprendre molt dels meus companys de taula, a molts d'ells - començant pel propi Iñaki - els vaig desvirtualitzar escases hores abans de parlar ;-)
Sincerament, m'ha agradat això de parlar a una gran audiència, ho hauré de repetir ;-)
De fet, i tenint en compte que la propera edició de Tecnimap es realitzarà a Euskadi, llanço una proposta a l'Iñaki:
Tenint en compte la ràpida evolució que està experimentant tots els canvis tecnològics i, en concret, les xarxes socials, crec que seria bo - i divertit! - reeditar aquesta taula sobre xarxes socials, així cada un de nosaltres podríem contrastar el que vam dir la setmana passada amb la perspectiva de dos anys...
Com ho veieu?
D'altra banda, aquest Tecnimap també m'ha servit per desvirtualitzar a molta gent que, en alguns casos, fa molt temps que segueixo a la Xarxa:
- Com us deia, el propi Iñaki Ortiz.
- Al Rafa Chamorro, ponent company de taula.
- Al Félix Serrano, desvirtualitzat en el sopar institucional que va oferir el Govern d'Aragó.
- A la Cristina Juesas (Maripuchi), és ella la que em va fotografiar a l'escenari mentre parlava.
- Al Janquim, periodista del 3Cat24.cat al qui li agraeixo que em referenciés en les seves notícies sobre el Tecnimap.
- A l'Antonio Galindo, de l'Ajuntament de Lorca que, per desgràcia, pràcticament no vaig poder parlar gaire amb ell.
- A la Imma Garsaball, de la Generalitat, amb qui vaig compartir el dinar del primer dia conjuntament amb el Jordi Graells. Per cert, aquest dinar va ser tant dolent que a la nit el vaig acabar treient :(
Per descomptat que també vaig estar parlant molta estona amb els altres dos companys de taula que ja coneixia en persona: l'Alberto Ortiz i la Idoia Llano, autèntics gurús del món de les xarxes socials.
I d'altra gent que vaig conèixer durant el congrés...
Respecte de la resta de ponències, comentar que hi havia una gran varietat i, en la majoria de casos, amb una molt bona qualitat.
Tot i que no vaig poder assistir a tot el que voldria, crec sincerament que les administracions públiques espanyoles tenen un bon nivell respecte a l'ús de les tecnologies de la informació per millorar el serveis que ofereixen.
Això no vol dir que no es pugui millorar, s'ha de millorar! per exemple apostant encara més per la transparència i l'obertura de dades (tal com ja estan fent el Govern Basc, el Govern del Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Saragossa, etc).
Però també és just reconèixer que ja es porta un bon camí fet...
D'altra banda, algunes reflexions sobre l'organització del Tecnimap.
No és gens fàcil montar unes jornades que mobilitzen a unes 6.000 persones.
No havia anat a cap altra Tecnimap, per tant no puc comparar, però sí que vull dir que, segons el meu punt de vista, l'organització ha estat excel·lent (i ho dic com a organitzador d'esdeveniments semblants com ara el Personal Democracy Forum Europe o el Día W3C en España).
Personalment m'ha trobat molt ben atès per l'Emilio García (coordinador de la nostra taula sobre xarxes socials) i per l'equip de viatges que em van gestionar canvis a darrera hora.
Però, com és lògic, sempre hi ha alguna crítica...
Una que crec que tothom la comparteix és l'acústica d'algunes sales. En les sales 'pre-fabricades' l'acústica era molt deficient ja que arribava molt soroll de fora de la sala.
Una altra queixa prové de la planificació de les ponències. El programa de les ponències ha tingut moltíssimes variacions i, a més, les "ponències paral·leles" no tenien el programa penjat al web fins al dia de l'inici del Tecnimap.
Tampoc era gaire còmode que el lloc on es va realitzar aquestes jornades (a la Fira de Saragossa) estigués tant separat de la ciutat.
I una altra queixa, en aquest cas no és per l'organització de Tecnimap sinó per RENFE. Els assistents teníem un descompte pels bitllets de l'AVE, indicaves que anaves/venies al Tecnimap i et feien un descompte en el preu del bitllet (suposo que calia acreditar d'alguna manera la inscripció en el congrés).
Obtenies el bitllet... però resulta que aquest bitllet no serveix de res si no es porta a sobre una fotocòpia de l'autorització de RENFE que indica que els assistents a aquest congrés tenien dret a un descompte.
És kafkià!, pots pagar el bitllet però no el pots utilitzar si no portes a sobre l'autorització que et dóna dret al descompte.
No seria més lògic que en el mateix bitllet ja s'indiqués tota la informació necessària?
Resumint, ha estat unes molt bones jornades on, crec, s'han reunit el millor del sector de les tecnologies de la informació i les administracions públiques d'Espanya i, per tant, s'ha generat un bon ambient de treball que, espero, farà avançar (encara més) l'ús de les TICs en l'Administració.
En tot cas, no crec, tal com opinen d'altres, que la gent s'ho prengués com unes vacances...
Enllaços relacionats:
- Tecnimap 2010: balance desde Euskadi.
- El Director General de Participación Ciudadana del Gobierno de Aragón reflexiona sobre las redes sociales en Tecnimap.
- Post-Tecnimap 2010.
- Las redes sociales son herramientas que cambiarán las relaciones entre ciudadanos y Administración.
- Tecnimap 2010: innovació a l’Administració amb participació ciutadana.
- Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials.
- Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.
dilluns, 5 d’abril del 2010
Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.
La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).
Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...
El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:
Les administracions públiques en temps de xarxes socials
A la taula estaran:
Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.
A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.
D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)
Diapo 1:
Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.
Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .
Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.
En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?
En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.
Diapo 2:
Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.
Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.
Diapo 3:
Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.
La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).
Diapo 4:
El concepte principal és canvi.
Canvis en tots els sentits:
Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.
Diapo 5:
Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?
El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.
Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.
Diapo 6:
Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).
És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.
Diapo 7:
La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:
Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.
Diapo 8:
Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.
Diapo 9:
Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.
Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).
El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).
Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.
En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).
És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.
Diapo 10:
Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.
A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.
Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.
Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.
Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.
Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.
Diapo 11:
Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.
Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.
No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.
Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.
I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...
Diapo 12:
La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.
Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.
Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.
És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).
És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.
Diapo 13:
Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.
Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).
És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...
Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.
El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...
Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.
Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.
Diapo 14:
Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.
Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.
Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.
També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.
Diapo 15:
El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.
Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.
Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).
Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.
I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.
Diapo 16:
Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".
Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:
Diapo 17:
El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.
Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.
Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.
I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.
En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).
Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.
Diapo 18:
Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.
L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.
És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.
No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.
L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.
Diapo 19:
Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.
En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.
Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.
Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.
En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.
De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)
Diapo 20:
Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.
El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:
Diapo 21:
Però, quin és el procés a seguir?
Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.
Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).
Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.
Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.
Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.
Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.
Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.
A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.
I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.
Diapo 22:
Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.
La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).
Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.
Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.
Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.
Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.
Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.
Diapo 23:
I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).
Aquí teniu la presentació (en Prezi):
Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!
Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:
A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).
Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...
El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:
Les administracions públiques en temps de xarxes socials
A la taula estaran:
- Moderador:
- Iñaki Ortiz Sánchez, Director d'Innovació i Administració Electrònica, Departamento de Justicia y Administración Pública, Viceconsejería de Administración Pública, Gobierno Vasco.
- Ponents:
- Rafael Chamorro Marín. Director de l'Oficina Espanyola de Turisme a Oslo.
- Alberto Ortiz de Zárate Tercero. Director d'Atenció Ciutadana, Departamento de Justicia y Administración Pública, Gobierno Vasco.
- Ignacio Celaya Pérez. Director General de Participació Ciutadana, Gobierno de Aragón.
- Idoia Llano Abril. Jefa de Estudios, Documentación y Biblioteca, Defensor del Pueblo del País Vasco.
- I jo (Marc Garriga Portolà). Web Analytics Manager i Cap de Projectes Web a l'Ajuntament de Barcelona.
Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.
A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.
D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)
Diapo 1:
Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.
Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .
Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.
En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?
En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.
Diapo 2:
Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.
Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.
Diapo 3:
Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.
La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).
Diapo 4:
El concepte principal és canvi.
Canvis en tots els sentits:
- Canvi cultural, de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
- Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia.
- Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, és evident els canvis que estan succeint en el món dels diaris ...
- Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu.
- Canvis d'exigències de la ciutadania: La nostra ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que l'Administració sigui eficaç (fer el que ens demanen), ara demana que sigui eficient (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals).
Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.
Diapo 5:
Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?
El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.
Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.
Diapo 6:
Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).
És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.
Diapo 7:
La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:
- Àgils,
- Flexibles,
- Transparents,
- Humils,
- Creatives i proactives,
- Que aprofitin al màxim el talent dels funcionaris per tenir més productivitat,
- Que permetin la co-creació de serveis mitjançant la col·laboració amb la ciutadania,
- Properes a la ciutadania,
- Amb capacitat per dinamitzar,
- Etc.
Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.
Diapo 8:
Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.
Diapo 9:
Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.
Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).
El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).
Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.
En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).
És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.
Diapo 10:
Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.
A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.
Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.
Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.
Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.
Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.
Diapo 11:
Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.
Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.
No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.
Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.
I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...
Diapo 12:
La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.
Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.
Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.
És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).
És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.
Diapo 13:
Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.
Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).
És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...
Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.
El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...
Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.
Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.
Diapo 14:
Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.
Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.
Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.
També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.
Diapo 15:
El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.
Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.
Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).
Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.
I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.
Diapo 16:
Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".
Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:
- Un compte de Twitter per difondre l'activitat del Parlament "en directe".
- Un compte a Facebook ja que aquesta és una xarxa que ha demostrat que pot mobilitzar i generar debat.
- Un compte a YouTube per complementar el Canal Parlament.
- Fins i tot es pot tenir el teu propi "el meu Parlament" personalitzat amb l'ús de ginys (widgets) específics.
Diapo 17:
El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.
Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.
Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.
I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.
En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).
Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.
Diapo 18:
Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.
L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.
És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.
No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.
L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.
Diapo 19:
Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.
En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.
Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.
Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.
En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.
De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)
Diapo 20:
Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.
El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:
- L'ús del canal Twitter amb diversos comptes per informar "en directe". (A més de forma segmentada, facilitant a la ciutadania seguir només allò que li interessa).
- L'adequat ús de llicències Creative Commons per facilitar l'ús d'informació pública.
Diapo 21:
Però, quin és el procés a seguir?
Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.
Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).
Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.
Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.
Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.
Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.
Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.
A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.
I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.
Diapo 22:
Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.
La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).
Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.
Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.
Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.
Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.
Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.
Diapo 23:
I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).
Aquí teniu la presentació (en Prezi):
Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!
Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:
- Tecnimap 2010: Jornadas sobre Tecnologías de la Información para la Modernización de las Administraciones Públicas.
- Tecnimap en red. Iñaki Ortiz.
- Las redes sociales y las administraciones públicas. Rafael Chamorro.
- Las redes sociales en la esfera política. Antoni Gutiérrez-Rubí.
- L'administració pública i el social media. Trina Milan.
- La administración en tiempos de redes sociales. Antonio Galindo.
- América Latina líder en redes sociales. Alexis Maidana.
- Gencat en herramientas y entornos 2.0. Marta Continente.
- Estrategia y gestión en tiempos de redes. Genís Roca.
- Jo no ho sé tot. Jordi Graells.
- Innovación en las Administraciones Públicas y Redes Sociales. Rafael Chamorro.
- 10 ideas para blogger funcionarios. Félix Serrano.
- "Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí. Marc Garriga.
- Parlament de Catalunya.
- Parlament 2.0.
- Catalunya estrena Parlament 2.0. Juan Varela.
- Ciudadanos impacientes? Administración ineficiente? o Políticos incompetentes?. Carlos Guadian.
- Twitter promotes case study on how government uses its network.
- La nevada evidencia que no hi ha l'hàbit d'informar amb les xarxes socials. Janquim.
- Neix Rodalia.info, un sistema d’informació basat en els usuaris.
- Irekia: el gobierno abierto del País Vasco. Marc Garriga.
- Openness and technology in e-Government.
- Web 2.0 Museu Picasso Barcelona.
- Museu Picasso de Barcelona: Un buen ejemplo de Museo 2.0. Marc Garriga - Conxa Rodà.
- Copons 2.0, una aproximación a la acción de consenso. Ricard Espelt.
- Llibre #Política 2.0. Ernest Benach.
- Democràcia deliberativa. José Antonio Donaire.
- Funcionario y orgulloso de serlo. Alberto Ortiz de Zárate Tercero.
- La nueva gestión del conocimiento en las AAPP. Jesús Martínez.
- Blog Gestió del Coneixement. Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
- Trystorming. Marc Garriga.
- Caracol veloz.
- Go Ethan (hula hoop).
- Organizaciones de sociedad civil buscan revertir brecha digital (imagen de gente).
- Palacio del Gobierno de Haití.
- Optimistic clock.
dissabte, 16 de gener del 2010
Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz)
La tercera xerrada la fa l'Alberto Ortiz (mentre decidim quin entrepà volem per dinar).L'Alberto ja fa dies que - en el seu blog - va demanar ajut per decidir què presentaria avui al GobCampEs (des d'aquest post).
Comença parlant dels tres tipus de "tribus" de persones:
- Les que estan escollides per pensar.
- Les que estan escollides per executar el que han decidit els que han pensat.
- Les que estan escollides per consumir el que executen el que han decidit els que han pensat.
El context del problema:
Comença explicant l'estructura de la Dirección de Atención a la Ciudadanía (DAC) del Gobierno Vasco - Eusko Jaurlaritza.La missió de la DAC és estar enmig entre les necessitats de la ciutadania i els diferents departaments del govern basc.
La DAC té diferents serveis:
El primer és Zuzenean: Atenció a la Ciutadania, els primers que parlen amb el ciutadà (amb independència del canal de comunicació utilitzat).
Aquí hi treballen unes 100 persones, 3 oficines (Bilbao, Gasteiz, Donostia), 012, Canal diferit, 5 coordinadors, tècnics, 1 cap de servei.
Un altre servei és Euskadi.net: És el Portal de Portals de les administracions basques (no només del Govern Basc).
Aquí hi treballen 8 gestors web, 2 administradors d'informàtica i 1 cap de servei, a més també hi ha un suport tecnològic adicional.
Objectius que tenim ara:
- Consolidar la qualitat del servei.
- Escolta activa i participació ciutadana.
- Aprenentatge i treball col·laboratiu.
- Xarxes de col·laboració interdepartamental.
- Altres...
Es vol crear una factoria d'atenció a la ciutadania.
Ha de ser un equip amb identitat, que agrupi i interconnecti els serveis i amb les següents especificacions:
- La missió bàsica és que tot funcioni bé (de cara als ciutadans) i donar suport intern (als departaments de la casa).
- Ser àgils.
- Amb clara orientació a la ciutadania.
- En xarxa i dinamitzant tot el govern, creant xarxes d'interès i comunitats de pràctica.
- On? L'Alberto diu que li agradaria montar un cosa semblant a un Citilab.
- Generant entusiasme, passió, cultura de pertenència a l'administració pública...
La fotografia és del Joan Carles.
En el torn de preguntes l'Alberto puntualitza que en el País Basc les diputacions tenen moltes més competències que en la resta de l'Estat, cal tenir-ho en compte.
Pot haver-hi innovació però també cal tenir en compte allò que no es pot canviar, en cas contrari no tirarà endavant el projecte.
També es comenta que en l'administració pública no pots apartar la gent que no t'interessa, has de comptar amb tothom, tan si vols com si no vols, (aquesta és una de les grans diferències respecte al sector privat).
Es parla també de la necessitat de cercar els millors en cada camp per poder tirar endavant amb aquest tema, i de fer ús de la metodologia d'Scrum.
Es comenta la participació dels ciutadans, la idea és:
- 'No odiïs a l'administració, sigues Administració!".
Eugenio comenta la seva experiència de viure a Suècia durant 30 anys. Explica que allà els funcionaris podien fer grups de treball amb ciutadans per millorar el servei de l'Administració. Es podria fer aquí?
L'Alberto respon que aquí és possible (en teoria) però no hi ha experiències, know-how, ni interès...
També comenta que estan a punt de fer 'la tarde de los miércoles': unes xerrades obertes a tot el govern basc orientades a temes d'innovació, a temes de com aplicar la tecnologia per millorar el servei que s'ofereixen als ciutadans.
Sovint el tema no és que no et deixin fer quelcom, simplement proposa-ho i fes-ho!
Enllaços relacionats:
- GobCamp 2010 ¿me ayudáis a prepararlo?.
- Presentación de Alberto: Atención ciudadana: A la caza del mamut lanudo.
- Àudio de les sessions del GobCampEs.
- Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof).
- Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní).
- Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre).
- Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan).
- Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra).
dilluns, 13 de juliol del 2009
Accés a la informació pública i xarxes socials
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Aquest panel tenia com a títol:
Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:
La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.
Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).
Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.
Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.
El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).
El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.
També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.
Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.
El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.
El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.
L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:
El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.
Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:
Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.
Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).
Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:
També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.
Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.
D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.
Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:
També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.
Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.
En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').
Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).
Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').
També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.
José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:
Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.
També va parlar de la reutilització de dades públiques.
Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.
La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.
Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.
L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.
En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.
Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.
D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.
Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?
La participació ciutadana.
Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.
Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.
Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.
El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.
De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:
Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.
Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.
Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.
Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.
Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.
Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.
Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.
Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.
Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).
Per tant, han donat valor a les dades públiques.
Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.
Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:
El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.
Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".
En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.
Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.
En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.
Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.
En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).
I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.
Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.
Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.
No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.
Un pacte de mínims hauria de ser aquest:
Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).
Torn de preguntes:
En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.
Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.
Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.
Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.
Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.
Reflexió personal:
Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.
Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.
De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.
El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.
Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.
Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).
Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.
Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.
D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.
Enllaços relacionats:
Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.
És un disc brutal, us el recomano!
De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.
I aquest és el resultat (i en directe)...
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.Aquest panel tenia com a títol:
Accés a la informació pública i xarxes socials.
Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:
- Com a conductor: Ismael Peña-Lopez.
- Com a ponent: José Manuel Alonso.
- Com a ponent: Alberto Ortiz de Zárate.
- Com a ponent: Jordi Graells.
La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.
Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).
Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.
Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).
El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.
També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.
Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.
El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.
El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.
L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:
"the coolest thing to do with your data will be thought of by someone else”Per exemple, l'Austrian Mapping Agency (BEV) és una agència austríaca productora de dades geoespaials i metereològiques. Van decidir reduir les tases un 97% però posant la informació en format cru, accessible fàcilment i reutilitzable.
El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.
Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:
- Identificar les dades.
- Representar aquestes dades (en formats oberts com ara XML).
- Exposar les dades (per a que els ciutadans podem utilitzar-les).
Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.
Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).
Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:- Mostrant la informació geogràficament (amb un mashup amb Google Maps).
- Mostrant la informació amb un indicador en un iPhone. A mesura que et vas movent pels diferents barris aquest indicador va pujant o baixant en funció del nombre de crims que es fan en el barri on estàs: http://www.areyousafedc.com/.
També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.
Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.
D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.
Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:
També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.
Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.
En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').
Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).
Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').
També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.
José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:
- Tenir clar els objectius que tenim al posar les dades per a que siguin reutilitzables i la estratègia que seguirem.
- Deixar clar que provenen d'una font autoritzada de confiança.
- Cuidar els aspectes de la seguretat de les dades, la integritat, la persistència, l'ús d'estàndards, el llicenciament del seu ús, etc.
Jose Alonso - W3C
View more presentations from osimod.
Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.
També va parlar de la reutilització de dades públiques.
Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.
Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.
L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.
En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.
Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.
D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.
Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?
La participació ciutadana.
Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.
Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.
Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.
El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.
De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:
- Serveis que són pensats i dissenyats per i per als ciutadans.
- La transparència i l'accountability són bàsics per una plena confiança entre administració i ciutadà.
- Impuls de la innovació amb una constant, i ràpida, implantació de canvis. De fet, els errors són habituals, i és bo tenir-ne per anar millorant el model, (aquest comentari em va recordar al post sobre trystorming que vaig redactar fa uns mesos).
"Todos somos trabajadores públicos aunque no seamos funcionarios".Personalment crec que aquesta és un gran slogan, resumeix moltes idees sobre cap a on ha d'anar l'administració que volem.
Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.
Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.
Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.
Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.
Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.
Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.
Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.
Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.
Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).
Per tant, han donat valor a les dades públiques.
Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.
Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:
El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.
Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".
En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.
Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.
En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.
Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.
En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).
I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.
Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.
Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.
No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.
Un pacte de mínims hauria de ser aquest:
"Tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic"Però l'actual legislació espanyola no ho permet...
Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).
Torn de preguntes:
En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.
Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.
Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.
Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.
Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.
Reflexió personal:
Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.
Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.
De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.
El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.
Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.
Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).
Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.
Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.
D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.
Enllaços relacionats:
- V Congrés Internet, Dret i Política.
- V Congreso IDP - UOC: panel de acceso a la información pública y redes sociales.
- Reutilitzar informació x canviar l'Administració.
- Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC.
- #IDP_UOC: V Congrés Internet, Dret i Política: Accés a la informació pública i xarxes socials.
- IDP2009: Access to Public Information.
- Usnownc en el V Congreso Internacional IDP de la Uoc: Cara y cruz de las redes sociales, 2a jornada.
Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.És un disc brutal, us el recomano!
De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.
I aquest és el resultat (i en directe)...
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)