Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anna. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de juliol del 2008

Les administracions públiques no sempre s'adapten a com funcionen les noves tecnologies

A vegades l'ús de les noves tecnologies 'xoca' amb la realitat 'burocràtica' de les administracions.

Aquest matí he anat a una oficina de la Conselleria de Benestar Social, de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar l'ajut per a la meva filla Cristina.

He omplert el formulari corresponent, m'han fet fotocòpies del DNI i del Llibre de família i ja està!, ara només cal esperar per rebre l'ajut.

Aquest és un ajut universal, (el rep tothom amb independència de la renda familiar), i es rep fins que el nen faci 3 anys.

En aquest enllaç trobareu la informació que ofereix el Web de la Generalitat en relació a aquest ajut.


El problema ha estat quan he preguntat pel cobrament de l'ajut de l'Anna, la germana gran de la Cristina, corresponent a l'any 2007 que encara no he cobrat.

El procediment per sol·licitar aquest ajut és el següent:
  • L'any en que neix la criatura has d'anar a una oficina de Benestar Social i omplir el formulari que s'escaigui (aportant-t'hi documentació que acrediti el naixement de la criatura, és a dir, el llibre de família actualitzat).
  • Els següents anys s'ha de confirmar que vols seguir rebent l'ajut, sempre fins que la criatura faci 3 anys.
Aquesta confirmació es pot fer de diferents maneres:
  • Per Internet, (al web de la Generalitat).
  • Per telèfon, al 012.
  • Per correu postal, (retornant un correu que rebràs a casa).
  • Per SMS al 7130, (enviant un missatge amb GENCAT+NIF+Número de referència que l'obtens de la carta que ha rebut a casa).
En el cas que en el correu que reps a casa veus que hi ha alguna dada que cal rectificar, llavors només tens dues opcions: per Internet (i no serveix per a totes les rectificacions) o per correu postal.

Evidentment també tens l'opció de fer cua en una oficina de Benestar Social.

Donat que estic treballant en una administració que vol potenciar l'ús de les noves tecnologies vaig decidir per fer la confirmació per SMS.

De fet, l'Anna va nèixer el 2005, aquell any vaig anar a una oficina de Benestar Social.
El 2006 vaig confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS. Vaig rebre l'aportació, si bé va arribar força tard: març del 2007.
El 2007 vaig tornar a confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS.

Mai he rebut l'aportació, i ja estem a juliol del 2008.

Aquest matí he omplert una instància per demanar l'ajut que legalment em correspon, (crec que són uns 625 euros, aproximadament).

La funcionària m'ha comentat que fes una instància indicant que havia confirmat l'ajut via SMS i que no se m'havia ingressat res.

Però ja m'ha advertit que en aquests casos la resposta és sempre la mateixa: cap!

És a dir, passen 6 mesos sense dir-te res i, donat que superen el termini màxim per dir-te quelcom, s'entén que és silenci administratiu i, per tant, la sol·licitud queda denegada.

Quin és el problema? No poder aportar res que confirmi que jo vaig fer la confirmació.

El problema el tinc en haver canviat de mòbil! i no guardar el vell.

De fet, encara que tingués el mòbil amb el SMS enviat, i la corresponent resposta de la Generalitat indicant-me que havien rebut el meu SMS, com l'adjuntaria?, imprimeixo l'SMS?

El veritable problema és que no es tenen en compte totes les casuístiques quan es decideix implantar un nou sistema de comunicació amb el ciutadà.

Tot funciona correctament en els casos en què no hi ha problemes, però i en la resta?

Conclusions que en derivo:
  • Després de parlar amb la funcionària gairebé ja donc per perduts els 625 euros.
  • Les següents confirmacions no les faré per cap sistema que no em proporcioni un paper que jo pugui utilitzar per si hi ha cap problema.
Hi ha una qüestió de fons que no l'entenc: si l'ajut és fins que la criatura té 3 anys, per què cal que cada any confirmi que vull rebre l'ajut?, realment hi ha algú que no ho vulgui?

Els polítics sovint diuen que cal agilitzar l'administració i reduir la paperassa, doncs bé, crec que només demanant-ho la primera vegada ja n'hi hauria d'haver suficient, ja sabràs que rebràs l'ajut fins als 3 anys de la criatura.

I, a més, així podrem alliberar de feina als funcionaris, es podran dedicar a tasques més complexes i/o a oferir un millor servei; (tot i que haig de reconèixer que la funcionària que m'ha atès avui ha estat excel·lent).

Com diria el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!, i crec que simplificar aquest tràmit seria una petita millora de la relació entre el ciutadà i l'administració.



Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc "The Last in Line" de Dio mentre estava redactant aquest post. És una veritable joia del Rock Heavy que va imperar en la dècada dels 80. Es diu, no sé si és del tot cert o no, que d'aquest disc, o de la cançó del mateix nom, és d'on Quimi Portet i Manolo García van treure el nom pel seu grup: El Último de la Fila.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

dimecres, 2 de juliol del 2008

Cristina: 'another greatest contribution to this world'

Seguint amb la tònica de la majoria dels darrers posts, aquí tampoc us explicaré res sobre el Web 2.0, ni sobre l'administració electrònica, ni sobre la gestió eficient de les ciutats, ni res semblant.


Us parlaré d'un concepte que està molt per sobre de tot això.

De fet, us volia parlar d'un tema personal.

D'un tema personal amb una repercusió per a tota la vida.

En aquest mes de juliol està previst el naixement de la Cristina, la meva segona filla.

Pot semblar un tòpic i, de fet, ho és... us puc assegurar que quan va nèixer l'Anna (la meva pimera filla) va ser un dels moments més especials de la meva vida, (no sé ben bé com expressar-ho en paraules).

Una cap meva em va comentar:
"Personalment, els naixements dels meus fills han estat els moments més feliços de la meva vida, em sembla realment un miracle ..."
I un company de facultat em va dir això:
"Disfruta del moment perquè és unic. Tingueu paciència i força perquè no és fàcil. Pero penseu que cada dia és una mica més fàcil que l'anterior... Sobretot pensa que això és el més important que fareu en la vostra vida. El nostre pediatra (el Dr. Wong, mola el nom, eh?) ens va dir 'I do not know what you are doing in life, but this is your greatest contribution to this world for the next generation.'
I
és veritat."
Em quedo amb aquesta reflexió del pediatre Wong:
"I do not know what you are doing in life,
but this is your greatest contribution to this world for the next generation.
"
Doncs jo estic a punt de fer una segona contribution to this world.

Salutacions,

Una pare enamorat de les seves filles.

MarcG


PD: Com és lògic, possiblement estaré uns dies sense connectar-me o connectant-me menys sovint del que és habitual, perdoneu si trigo en contestar els vostres comentaris o si el baixa ritme de redacció de nous posts.


Enllaços relacionats:

He cregut que un moment tant especial com aquest mereixia una música única, tranquila però plena de força... com per exemple el "Concierto de Aranjuez" del mestre Joaquín Rodrigo.
Brutal!