(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Ara fa prop de 2 anys que vaig proposar fer un canvi radical en la home del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
En aquells dies la home era similar a aquesta:
I el que vaig proposar era quelcom semblant a:
De fet, no era pas una invenció meva, ho vaig veure en una ponència del Carlos Guadian que en vaig fer aquest resum.
Aquest no és només un blog sobre experiències, comentaris, notícies, indicadors... sobre el que es coneix com a Web 2.0 en les administracions públiques... és molt més!
Et recomano que visitis la presentació del blog.
Caldo Casero: Versión (parcial) en castellano de este blog.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris usabilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris usabilitat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 4 d’abril del 2011
Webs municipals: del model Yahoo! al model Google
Etiquetes de comentaris:
ajuntament de barcelona,
ajuntament de sevilla,
carlos guadian,
mònica zapata,
usabilitat,
web 2.0
diumenge, 28 de febrer del 2010
Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.
Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous passat del primer tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM).Tot just és el primer tema: Introducció. Conceptes bàsics.
El vaig dividir en 4 grans apartats:
- Introducció.
- Arquitectura de la informació.
- Usabilitat.
- Accessibilitat.
Introducció:
Vaig començar la introducció preguntant als alumnes què significa per ells les paraules "document multimèdia". Les respostes van anar - en general - pel bon camí, però no eren complertes.
Vaig definir 'document multimèdia' com:
Un document multimèdia és qualsevol font de dades (recuperable en el temps i en l'espai) que utilitza més d'un mitjà de comunicació en la presentació de la informació: text, imatge, animació, vídeo, so.Cap alumne havia parlat que la informació s'havia de poder recuperar, altrament, per a què la volem si no la podem fer servir?
També els feia veure que de documents multimèdia pràcticament n'han existit des dels inicis de la comunicació, tot i que és evident que amb l'electrònica, i amb la tecnologia web, han fet un salt espectacular.
Característiques d'un document multimèdia:
- Emmagatzemament. Es pot fer sobre diferents medis, alguns més moderns d'altres més antics.
- Qualitat. En funció de quin format utilitzem podem perdre informació de l'original.

- Nivell d'edició. No tots els documents multimèdia permeten ser editats, i els que sí que ho permeten poder tenir diferents graus d'edició.
- Nivell de gestió. Cada format presenta les seves pròpies característiques de gestió, manipulació, del document.
- Distribució. La distribució dels documents multimèdia s'ha revolucionat amb la tecnologia web i això ha afectat molt l'àmbit dels documents, com per exemple la reproducció.
- Reproducció. Un altra característica que ha canviat molt gràcies als avanços tecnològics (especialment en hardware) i a la distribució pràcticament a cost zero a qualsevol part del món.
- Estàndard. Si el format utilitzat segueix un estàndard o no.
- Interactivitat. Quin és el grau de control que té l'usuari vers el contingut multimèdia.
Els principals tipus de formats són:
- Text.
- Imatge.
- So.
- Vídeo.
- Animació.

Arquitectura de la informació:
La segona part d'aquest tema estava relacionada amb l'arquitectura de la informació, és a dir, de la disciplina que intenta posar ordre en la informació, organitzar-la per a que sigui fàcilment recuperable, localitzable i accessible.
Tot i que és un concepte dels anys 70 del segle passat, la rellevància li ha arribat amb l'explosió del món web.
L'arquitectura de la informació es basa en:
- Sistemes d'organització.
- Sistemes d'etiquetatge.
- Sistemes de navegació (en seqüència, en jerarquies, per facetes, d'altres...).
- Sistemes de cerca.
- Gestors documentals.
Dos conceptes bàsics molt relacionats amb l'arquitectura de la informació són la usabilitat i l'accessibilitat.
Usabilitat:
Els hi vaig definir la usabilitat com (és la definició de la Viquipèdia):
"Facilitat amb la gent pot usar una eina o giny per aconseguir un objectiu en concret".Tradicionalment la usabilitat era un concepte propi dels enginyers i dels dissenyadors de productes.
Calia fer productes que estiguéssin pensats (dissenyats) per les persones que les utilitzarien, això faria que la satisfacció d'aquests usuaris fos major i, conseqüentment, fossin els primers prescriptors per futures vendes del producte.
És a dir, calia fer un disseny centrat en l'usuari, un disseny adaptant-se a les necessitats dels usuaris, no a l'inrevés.
Un bon exemple és el (clàssic) telèfon que va dissenyar Henry Dreyfuss (pare del disseny centrat en l'usuari):
Però amb l'electrònica i, especialment, amb la informàtica la importància de la usabilitat ha crescut molt, en part gràcies a gent com Jakob Nielsen o l'Steve Krug i els llibres respectius: "Designing Web Usability" i "Don't Make Me Think".
Amb una bona aplicació de la usabilitat aconseguim:
- Més eficiència.
- És més fàcil que l'usuai aprengui a fer una tasca.
- Reducció del suport a l'usuari, no li cal.
- Reducció de les tasques de manteniment.
- Més satisfacció de l'usuari.
- Més conversió d'usuaris a clients.
- Més productivitat dels clients.
- Millor imatge/prestigi de qui aplica la usabilitat en els seus productes/serveis.
Accessibilitat:
El darrer apartat d'aquest primer tema estava relacionat amb l'accessibilitat.
Segons la Viquipèdia:
"L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques".Això vol dir que l'accessibilitat inclou (entre d'altres):
- Supressió de barreres (físiques i lògiques).
- Canvis legislatius.
- Conscienciació de la societat.
"Se puede definir la accesibilidad web como la posibilidad de que un sitio o servicio Web pueda ser visitado y utilizado de forma satisfactoria por el mayor número posible de personas, independientemente de las limitaciones personales que tengan o de aquellas limitaciones que sean derivadas de su entorno."A qui beneficia l'accessibilitat web?, a qui té:
- Deficiències visuals.
- Deficiències auditives.
- Deficiències físiques o motrius.
- Deficiències neurològiques.
- Pèrdua de capacitats.
- Entorn en males condicions.
- Ús d'eines amb limitades capacitats.
- Simplificar el desenvolupament.
- Estalviar costos.
- Facilitar la independència de dispositiu.
- Millorar la indexació dels continguts.
- Augmentar la usabilitat.
- Millorar l'accés a la informació.
- Augmentar el públic objectiu.
Dit d'una altra manera, crear webs accessibles és la millor opció per tenir webs de qualitat, és una inversió.
De fet, fer accessible un web no és res més que aplicar unes "bones pautes" (estàndards) i sentit comú en la creació del contingut web.
Aquestes "bones pautes" són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), és a dir, unes normes que marquen com fer un web accessible.
Les WCAG marquen 3 nivells d'accessibilitat: A (primer nivell d'accessibilitat), AA (segon nivell, inclou el primer) i AAA (màxim nivell, inclou els dos anteriors).

Presentació d'aquest primer tema:
Enllaços relacionats:
- Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
- Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)".
- Diseño centrado en el usuario (DCU).
Etiquetes de comentaris:
accessibilitat web,
arquitectura de la informació,
biblioteconomia i documentació,
docència,
gedm,
ub,
usabilitat
dilluns, 28 d’abril del 2008
Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (1: Resum dels resultats i metodologia)
El passat dijous 3 d'abril de 2008 va aparèixer en el diari El País un article amb el títol:
Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’
En aquest post faig un resum de l'estudi i de la metodologia que s'ha utilitzat.
L'estudi té com abast als webs de totes les comunitats autònomes d'Espanya (un total de 17), sense tenir en compte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
L'estudi està fet per una consultoria d'origen navarrés: Biko2.

L'objectiu de l'estudi és mostrar quina és la situació actual dels webs de les 17 comunitats autònomes d'Espanya indicant, mitjançant un rànquing, quines són més punteres, quines tenen molt camí per recórrer i quines són exemples de bones pràctiques en determinats aspectes.
L'estudi està dividit en tres grans àmbits:
Aquest apartat (consulta vía e-mail) s'ha analitzat en funció de:
Mitjançant tota aquesta metodologia, els consultors de Biko2 han elaborat el següent rànquing (la puntuació màxima és de 154 punts):

(Aquí hi ha un segon post relacionat amb aquest estudi).
Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’
En aquest post faig un resum de l'estudi i de la metodologia que s'ha utilitzat.
L'estudi té com abast als webs de totes les comunitats autònomes d'Espanya (un total de 17), sense tenir en compte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
L'estudi està fet per una consultoria d'origen navarrés: Biko2.

L'objectiu de l'estudi és mostrar quina és la situació actual dels webs de les 17 comunitats autònomes d'Espanya indicant, mitjançant un rànquing, quines són més punteres, quines tenen molt camí per recórrer i quines són exemples de bones pràctiques en determinats aspectes.
L'estudi està dividit en tres grans àmbits:
- Servei al ciutadà: Quins i com s'ofereixen serveis al ciutadà. Aquí estan inclosos aspectes com ara: visibilitat y rellevància dels serveis oferts, serveis organitzats segons les necessitats dels ciutadans, mecanisme de comunicació amb el ciutadà, tramitació on-line, entre d'altres.
- Informació al visitant: Quina informació s'ofereix al visitant (especialment a aquell que no pertany a la comunitat autònoma). Aquí estan inclosos aspectes com ara: imatge que es projecta de la comunitat autònoma, com conèixer la comunitat, visualització de la informació en diferents idiomes, etc.
- Presència institucional: Quina informació s'ofereix sobre la institució que governa a la comunitat autònoma. Bàsicament, aquí es valora la situació de la informació institucional en un segon pla i l'enllaç als serveis municipals dels ajuntaments de la comunitat.
- Vessant motivadora: Agrupa aquells factors que animen als usuaris a continuar navegant, els hi proporcionarà una experiència satisfactòria quan visitin el web. Factors d'estètica, d'utilitat, de credibilitat i de sociabilitat.
- Vessant higiènica: Aquí hi tenim aquells factors d'usabilitat que si no hi són el ciutadà els trobarà a faltar. Factors relacionats amb la facilitat de trobar els continguts o que el web sigui funcional.
Aquest apartat (consulta vía e-mail) s'ha analitzat en funció de:
- Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
- Temps de resposta.
- Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Mitjançant tota aquesta metodologia, els consultors de Biko2 han elaborat el següent rànquing (la puntuació màxima és de 154 punts):
- Model d'excel·lència: Astúries (133/154), (és la comunitat que mostra millor posicionament en els tres àmbits: atenció al ciutadà, atenció al visitant i presència institucional).

- Models a seguir: Illes Balears (115/154), Catalunya (114/154), Navarra (111/154), Castella i Lleó (110/154), La Rioja (102/154).
- Models en la mitja: Euskadi (99/154), Comunitat Autònoma de Madrid (95/154), Andalusia (79/154), Galícia (79/154), Regió de Múrcia (76/154).
- Models que necessiten evolucionar: Aragó (69/154), País Valencià (66/154), Canàries (63/154), Cantabria (58/154), Extremadura (34/154), Castella La Manxa (25/154).
- Realitzar tràmits on-line encara és una tasca pesada i feixuga en molts webs; en la majoria de casos hi ha pocs serveis que no requereixin la presència física del ciutadà en una oficina de l'Administració.
- La qualitat del servei d'atenció al ciutadà és molt dispar en funció de la comunitat autònoma. L'informe destaca el servei ofert per la Generalitat de Catalunya, però en d'altres casos explica que només hi ha una paupèrrima i solitària adreça de correu.
- De fet, en la majoria de casos, l'atenció al ciutadà és ràpida, però molt freda, amb poc diàleg i sovint no es resol el dubte argumentant que les competències no són del govern de la comunitat, (això enllaça amb el següent punt).
- La informació municipal o l'enllaç a ella és escasa. El ciutadà no té perquè conèixer si un tràmit és competència municipal, de la comunitat autònoma o del govern central. A més, el traspàs d'informació entre aquestes administracions també hauria de ser més àgil... Desgraciadament l'estudi conclou que cap web és un bon exemple en aquest apartat.
- Es troba a faltar una major participació dels ciutadans en la realització del contingut del web. És a dir, encara queda molt per fer en l'aplicació de la tendència Web 2.0 en aquestes administracions.
- Hi ha alguns importants aspectes tècnics pendents de resoldre com ara l'acompliment d'estàndards web de navegació o l'absència de codi accessible, (encara que per llei aquests webs hi estiguin obligats).
(Aquí hi ha un segon post relacionat amb aquest estudi).
Etiquetes de comentaris:
biko2,
comunitats autònomes,
e-administració,
el país,
estudi,
principado de asturias,
usabilitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



