#ENBP: 1er Encuentro Nacional de la Blogosfera Pública
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de juny del 2013
#EBNP: 1a Trobada Nacional de la Blogosfera Pública
#ENBP: 1er Encuentro Nacional de la Blogosfera Pública
divendres, 3 de desembre del 2010
"Estratègies 2.0 a l’Administració i a l'Empresa. Casos Pràctics". Presentació pel CAOC i per CatCert
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Fa dos mesos i mig, aproximadament, vaig participar - conjuntament amb la María Jesús Salido i l'Ikuska Sanz en una jornada per explicar els beneficis de l'anomenat Web 2.0 a l'Agència Catalana de Certificació (CatCert) i al Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (CAOC).
Concretament els objectius de la sessió foren:
Vull comentar-vos amb més detall la meva part; la part d'exemples de casos pràctics d'organitzacions (públiques o privades) que han aplicat conceptes 2.0 en les seves accions.
El primer que vaig pensar era en la necessitat de classificar d'alguna manera aquests casos pràctics.
De la infinitat de possibles classificacions, vaig optar per la proposada en un dels congressos sobre empreses 2.0 que es fan mundialment, concretament és l’Enterprise 2.0 Summit. Tot i que aquesta classificació està pensada per empreses, de fet, és vàlida per qualsevol organització.
En aquest congrés es va proposar la següent classificació:
Per a més informació sobre aquesta classificació teniu més informació aquí.
Fa dos mesos i mig, aproximadament, vaig participar - conjuntament amb la María Jesús Salido i l'Ikuska Sanz en una jornada per explicar els beneficis de l'anomenat Web 2.0 a l'Agència Catalana de Certificació (CatCert) i al Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (CAOC).Concretament els objectius de la sessió foren:
- Dotar a CatCert i al Consorci AOC d’elements d’informació que permetin prendre una decisió sobre l’ús de plataformes i processos de web social per a la comunicació entre la institució i els usuaris dels seus serveis.
- Definir una estratègia d’incorporació i implantació d’eines de web social i els processos i protocols associats, adient a l'organització i atenent a les seves necessitats concretes i context específic.
Vull comentar-vos amb més detall la meva part; la part d'exemples de casos pràctics d'organitzacions (públiques o privades) que han aplicat conceptes 2.0 en les seves accions.
El primer que vaig pensar era en la necessitat de classificar d'alguna manera aquests casos pràctics.
De la infinitat de possibles classificacions, vaig optar per la proposada en un dels congressos sobre empreses 2.0 que es fan mundialment, concretament és l’Enterprise 2.0 Summit. Tot i que aquesta classificació està pensada per empreses, de fet, és vàlida per qualsevol organització.
En aquest congrés es va proposar la següent classificació:
Per a més informació sobre aquesta classificació teniu més informació aquí.
dimarts, 23 de novembre del 2010
És possible no anar mai a l'Administració?
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Aquesta tarda he estat comentant aquest post d'Iñaki Ortiz en el blog del Pla d'Innovació Pública del Govern Basc.
El post és un resum d'un debat que s'ha generat en el Grup de LinkedIn d'aquest Pla d'Innovació.
El debat està centrat en una idea:
És possible que el ciutadà no hagi de desplaçar-se mai a l'Administració per realitzar els seus tràmits?
El debat ha proporcionat diferents idees (algunes innovadores), reflexions interessants i, el més destacable, una important participació.
Com us comentava, Iñaki ha resumit el debat en aquest post.
Atès que no he participat en el debat, he comentat el resum d'Iñaki.
El comentari resultant és bastant llarg, tant que he decidit escriure aquest post.
Aquesta tarda he estat comentant aquest post d'Iñaki Ortiz en el blog del Pla d'Innovació Pública del Govern Basc.El post és un resum d'un debat que s'ha generat en el Grup de LinkedIn d'aquest Pla d'Innovació.
El debat està centrat en una idea:
És possible que el ciutadà no hagi de desplaçar-se mai a l'Administració per realitzar els seus tràmits?
El debat ha proporcionat diferents idees (algunes innovadores), reflexions interessants i, el més destacable, una important participació.
Com us comentava, Iñaki ha resumit el debat en aquest post.
Atès que no he participat en el debat, he comentat el resum d'Iñaki.
El comentari resultant és bastant llarg, tant que he decidit escriure aquest post.
dimecres, 11 de març del 2009
Les escoles maten la creativitat?
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
Reconec que aquest títol ('Les escoles maten la creativitat?') és, com a mínim, polèmic.
Però aquest és el missatge que Sir Ken Robinson promulga en un vídeo d'una presentació seva que va fer a les sessions TED del 2006, (gràcies Núria per passar-me el vídeo!).
(feu click a la imatge per veure-la més gran)
Primer comentar que Sir Ken Robinson és un expert internacional en el desenvolupament de creativitat, innovació i recursos humans. Si en voleu saber més aquí teniu més informació.
TED és l'acrònim de 'Technology, Entertainment, Design'. La part més coneguda d'aquesta organització és la conferència anual que es realitza a Monterey, Califòrnia, des de la seva creació en el 1984 per Richard Saul Wurman i Harry Marks.
L'objectiu d'aquestes conferències és oferir tendències, innovació, creativitat, ... de fet, el seu objectiu és 'spreading ideas', amb les (noves) idees millorar el món.
En el vídeo Sir Ken Robinson demostra que és un gran orador, que sap guanyar-se al públic i, a més, entretenir-lo i, a la vegada, explicar idees, conceptes molt punyents.
Aquí teniu el vídeo:
Comença parlant de la importància de l'educació, ningú no en dubta.
Però quin sentit té educar (amb el coneixement actual) als nostres fills si, amb la rapidesa actual dels canvis, no sabem ni com serà el món d'aquí a 5 anys; aquesta és una de les primeres reflexions que fa.
D'altra banda, els nens, pel simple fet de ser nens, tenen una extraordinària capacitat per innovar, per ser creatius. De fet, Sir Ken Robinson comenta que actualment la creativitat és tan important com l'alfabetització. (Aquesta és una de les afirmacions que fa en el vídeo que provoquen reflexió).
Exposa l'exemple d'una nena de 6 anys que estava a classe dibuixant a Déu. La professora li va preguntar:
D'altra banda Sir Ken Robinson també comenta que els nens s'arrisquen, no tenen por d'equivocar-se, proven contínuament, (és com si practiquéssin el trystorming). Aquesta és una de les qualitats que més es valoren actualment, la capacitat de 'llençar-se a la piscina', és una qualitat imprescindible per ser creatiu o, per exemple, per ser emprenedor.
Desgraciadament a mesura que aquests nens van creixent, a mesura que es van 'educant', també van perdent aquesta qualitat d'arriscar-se, es tornen més temorosos d'equivocar-se. Això és fruit del fet que estigmatitzem els errors, premiem als que no fan errors, no els que s'arrisquen.
La mainada és molt intel·ligent, de seguida capta el missatge i fa el que li demanem: no fer errors que es tradueix en no arriscar-se, no innovar, no ser creatius.
L'orador es pregunta per quin motiu en tots els sistemes educatius les matemàtiques estan per sobre, per exemple, de la dansa. Li dóna la sensació que el sistema educatiu està pensat només per crear professors universitaris. De fet, tot el sistema educatiu està pensat per arribar a la Universitat, és l'objectiu màxim.
Tanmateix, es calcula que en els propers 30 anys es graduaran més persones que les que mai s'hagin graduat en tota la història de la Universitat. Per tant, hi haurà més titulats que mai. Resultat: els títols no serviran per res, no tindran cap mena de valor. Es necessitarà un màster o un doctorat on abans necessitàvem una llicenciatura, (això em recorda a tota la polèmica que ha suscitat el Pla de Bolonya de remodelació de l'educació universitària e Europa). Sir Ken Robinson ho defineix com un procés acadèmic d'inflació.
S'ha de repensar radicalment un canvi del que entenem per intel·ligència. Aquesta és diversa, dinàmica i distintiva.
Exposa el cas de Gillian Lynne una de les coreografes més conegudes, amb més prestigi. Per exemple va idear la coreografia de Cats i The Phantom of the Opera.
Gillian Lynne no era una bona estudiant, de fet, els seus professors creien que tenia un trastorn d'aprenentatge, no podia concentrar-se, estava sempre inquieta; així que la seva mare la va decidir portar-la a un especialista quan només tenia 8 anys.
Aquest especialista va estar una bona estona escoltant el que li deia la mare de Gillian Lynne. Després va deixar la nena sola al despatx tot engegant prèviament la ràdio.
Gillian Lynne va començar a moure els peus al ritme de la música que feien a la ràdio. Sense que ho sapigués, la seva mare i l'especialista l'estaven observant.
Al cap d'una estona l'especialista li va dir a la mare: "La seva filla no està malalta, és una ballarina. Porti-la a una escola de dansa".
La seva mare va fer exactament això i Gillian Lynne va poder expressar tota la creativitat que portava dins seu. El resultat són moltíssimes produccions de teatre musical que han fet feliços a molta gent i ella s'ha fet multimilionària.
Imagineu-vos què hauria passat si l'especialista li hagués receptat un calmant i li hagués 'matat' la creativitat deixant-la tal com estava.
Sir Ken Robinson defineix la creativitat com el procés de tenir idees originals que aporten valor. Explica que l'única esperança de futur és adoptar el que ell anomena 'ecologia humana', és a dir, fa un símil comentant que els actuals sistemes educatius han minat les nostres ments de la mateixa manera que treiem minerals de la terra. Cal repensar (i reflexionar) els fonaments en què està basada l'educació, no es tracta de fer un pedaç sinó d'una revolució total. L'objectiu és educar millor als nostres fills per a que tinguin un futur més esperançador.
(La imatge que il·lustra aquest post l'he obtinguda d'aquí.)
Enllaços relacionats:
Reconec que aquest títol ('Les escoles maten la creativitat?') és, com a mínim, polèmic.
Però aquest és el missatge que Sir Ken Robinson promulga en un vídeo d'una presentació seva que va fer a les sessions TED del 2006, (gràcies Núria per passar-me el vídeo!).
(feu click a la imatge per veure-la més gran)Primer comentar que Sir Ken Robinson és un expert internacional en el desenvolupament de creativitat, innovació i recursos humans. Si en voleu saber més aquí teniu més informació.
TED és l'acrònim de 'Technology, Entertainment, Design'. La part més coneguda d'aquesta organització és la conferència anual que es realitza a Monterey, Califòrnia, des de la seva creació en el 1984 per Richard Saul Wurman i Harry Marks.
L'objectiu d'aquestes conferències és oferir tendències, innovació, creativitat, ... de fet, el seu objectiu és 'spreading ideas', amb les (noves) idees millorar el món.
En el vídeo Sir Ken Robinson demostra que és un gran orador, que sap guanyar-se al públic i, a més, entretenir-lo i, a la vegada, explicar idees, conceptes molt punyents.
Aquí teniu el vídeo:
Comença parlant de la importància de l'educació, ningú no en dubta.
Però quin sentit té educar (amb el coneixement actual) als nostres fills si, amb la rapidesa actual dels canvis, no sabem ni com serà el món d'aquí a 5 anys; aquesta és una de les primeres reflexions que fa.
D'altra banda, els nens, pel simple fet de ser nens, tenen una extraordinària capacitat per innovar, per ser creatius. De fet, Sir Ken Robinson comenta que actualment la creativitat és tan important com l'alfabetització. (Aquesta és una de les afirmacions que fa en el vídeo que provoquen reflexió).
Exposa l'exemple d'una nena de 6 anys que estava a classe dibuixant a Déu. La professora li va preguntar:
- Què estàs fent?
- Dibuixant a Déu.
- Però si ningú no sap com és Déu!.
- Ho sabrà en un minut...
D'altra banda Sir Ken Robinson també comenta que els nens s'arrisquen, no tenen por d'equivocar-se, proven contínuament, (és com si practiquéssin el trystorming). Aquesta és una de les qualitats que més es valoren actualment, la capacitat de 'llençar-se a la piscina', és una qualitat imprescindible per ser creatiu o, per exemple, per ser emprenedor.
Desgraciadament a mesura que aquests nens van creixent, a mesura que es van 'educant', també van perdent aquesta qualitat d'arriscar-se, es tornen més temorosos d'equivocar-se. Això és fruit del fet que estigmatitzem els errors, premiem als que no fan errors, no els que s'arrisquen.
La mainada és molt intel·ligent, de seguida capta el missatge i fa el que li demanem: no fer errors que es tradueix en no arriscar-se, no innovar, no ser creatius.
L'orador es pregunta per quin motiu en tots els sistemes educatius les matemàtiques estan per sobre, per exemple, de la dansa. Li dóna la sensació que el sistema educatiu està pensat només per crear professors universitaris. De fet, tot el sistema educatiu està pensat per arribar a la Universitat, és l'objectiu màxim.
Tanmateix, es calcula que en els propers 30 anys es graduaran més persones que les que mai s'hagin graduat en tota la història de la Universitat. Per tant, hi haurà més titulats que mai. Resultat: els títols no serviran per res, no tindran cap mena de valor. Es necessitarà un màster o un doctorat on abans necessitàvem una llicenciatura, (això em recorda a tota la polèmica que ha suscitat el Pla de Bolonya de remodelació de l'educació universitària e Europa). Sir Ken Robinson ho defineix com un procés acadèmic d'inflació.
S'ha de repensar radicalment un canvi del que entenem per intel·ligència. Aquesta és diversa, dinàmica i distintiva.
Exposa el cas de Gillian Lynne una de les coreografes més conegudes, amb més prestigi. Per exemple va idear la coreografia de Cats i The Phantom of the Opera.Gillian Lynne no era una bona estudiant, de fet, els seus professors creien que tenia un trastorn d'aprenentatge, no podia concentrar-se, estava sempre inquieta; així que la seva mare la va decidir portar-la a un especialista quan només tenia 8 anys.
Aquest especialista va estar una bona estona escoltant el que li deia la mare de Gillian Lynne. Després va deixar la nena sola al despatx tot engegant prèviament la ràdio.
Gillian Lynne va començar a moure els peus al ritme de la música que feien a la ràdio. Sense que ho sapigués, la seva mare i l'especialista l'estaven observant.
Al cap d'una estona l'especialista li va dir a la mare: "La seva filla no està malalta, és una ballarina. Porti-la a una escola de dansa".
La seva mare va fer exactament això i Gillian Lynne va poder expressar tota la creativitat que portava dins seu. El resultat són moltíssimes produccions de teatre musical que han fet feliços a molta gent i ella s'ha fet multimilionària.
Imagineu-vos què hauria passat si l'especialista li hagués receptat un calmant i li hagués 'matat' la creativitat deixant-la tal com estava.
Sir Ken Robinson defineix la creativitat com el procés de tenir idees originals que aporten valor. Explica que l'única esperança de futur és adoptar el que ell anomena 'ecologia humana', és a dir, fa un símil comentant que els actuals sistemes educatius han minat les nostres ments de la mateixa manera que treiem minerals de la terra. Cal repensar (i reflexionar) els fonaments en què està basada l'educació, no es tracta de fer un pedaç sinó d'una revolució total. L'objectiu és educar millor als nostres fills per a que tinguin un futur més esperançador.
(La imatge que il·lustra aquest post l'he obtinguda d'aquí.)
Enllaços relacionats:
diumenge, 1 de febrer del 2009
'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo
(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El dimarts de la setmana passada vaig passar-me tot el dia a l'hospital (per una operació a un familiar proper).
Com que ja m'he passat vàries estones a hospitals, aquesta vegada me'n vaig emportar un llibre per passar l'estona.
Concretament vaig llegir-me el llibre:
'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' de Benjamín Suárez Arroyo.
Aquest llibre el va regalar l'Associació d'Amics de la UPC (AAUPC) del qual en sóc soci, (de fet, sóc soci del Cercle Fiber, l'Associació d'Ex-Alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona que té un conveni amb l'AAUPC).
Reconec que no n'esperava gaire del llibre, (segurament el fet que fos regalat va fer que, inconscientment li rebaixés la qualitat), però vaig llegir-lo tot seguit i em va agradar força.
El llibre comença amb aquesta referència meravellosa a l'aprenentatge de Jorge Luis Borges:
És un dels escrits sobre l'aprenentatge que més m'han agradat, el trobo molt encertat i molt 'maco'.
Tot seguit us faré cinc cèntims sobre el llibre, tot afegint-hi els meus comentaris personals.
D'entrada comentar que aquest llibre té 5 grans apartats:
El primer apartat comença parlant de la importància de la ciència en la societat actual, fins i tot comenta:
L'autor acaba el primer punt (d'aquest apartat inicial) preguntant-se si la computació és una ciència. Ho és?
Personalment crec que sí, si més no, tal com es comenta en el llibre, a dia d'avui no queda cap dubte que la computació és un element clau pel desenvolupament de les ciències.
Seguidament defineix la innovació com:
Actualment es parla del paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs); fins ara era encara un paradigma 'potencial', és a dir, li faltava la seva revolució per a que s'acabés imposant. L'actual crisi econòmica mundial és la revolució que li mancava?
En el segon apartat entra més en detall en aquesta reflexió.
Comença explicant les dues fases d'un progrés tecnològic:
Per tant, es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement, inicialment anomenat paradigma de les tecnologies de la informació i comunicació).
(L'autor en aquest punt fa un resum de les crisis i dels canvis de paradigmes dels darrers 250 anys).
Aquest apartat s'acaba explicant les disciplines de la informàtica i de les telecomunicacions, així com el concepte Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) és una maneral habitual de referir-se a l'agrupació d'aquestes dues disciplines.
També explica la fractura digital, com una bona part de la societat en pot quedar al marge; i que el paradigma ha anat evolucionant fins esdevenir-se un nou paradigma, el de la societat del coneixement.
Per cert, com a anècdota detall l'origen del mot 'informàtica': és la conjunció de 'informació' i 'automàtica'.
En el tercer apartat s'entra molt més al detall del paradigma en marxa: el paradigma de la societat del coneixement.
El paradigma de la societat del coneixement és molt més transcendent i menys tecnològic del que d'entrada sembla.
Entre d'altres conceptes, ja no depèn (només) de les ments brillants que té cada país sinó de "producir a gran escala personas competentes en todos los órdenes de la vida". I hi afegeix:
En canvi, no ha passat el mateix amb el coneixement, no s'ha socialitzat com la informació, de fet, una de les claus actuals és saber transformar la informació en coneixement:
Aquest paradigma de la societat del coneixement té la seva propia economia: l'economia del coneixement que, segons l'autor, és el resultat de saber combinar adequadament quatre estratègies:
En el fons no s'està descobrint res nou, la formació sempre ha estat molt important... el que passa és que potser mai havia sigut tant crítica com ara.
De fet, el que està succeïnt és que el capital humà té una importància cabdal en aquesta economia. No estem produïnt (fet que pot fer una màquina), estem creant coneixement i trasmitint-lo a la resta de la societat. Per tot això l'empremta humana, el talent, que potser havíem deixat una mica de banda ara és més necessari que mai.
D'altra banda el mercat de treball en la societat del coneixement difereix força del que coneixíem fins ara. Per exemple (i molt breument) podem indicar aquestes diferències:
Acaba aquest apartat comentant la importància que ha de tenir la universitat en aquesta societat del coneixement, ha d'implicar-se molt més amb el teixit empresarial i aquest ha de recolzar-se molt més amb la universitat, al cap i a la fi és un dels llocs on més s'innova (tecnològicament).
El quart apartat explica la llarga lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, la seva implicació en la societat industrial i quina serà la seva situació en la societat del coneixement.
L'autor opina que a la dona l'espera un lloc cabdal en la societat del coneixement, creu que està més capacitada que l'home per desenvolupar-se en l'esmentada societat i, a més, els països no poden permetre's el luxe de prescindir d'aquest talent.
Tanmateix, ja se sap que els canvis en aquest sentit són lents, massa lents...
En el cinquè apartat es fa una síntesi del llibre.
Resumint:
Personalment he trobat en aquest llibre un bon assaig sobre la situació actual de canvi, d'incertesa en la que ens trobem. Aquesta situació ve explicada en aquest llibre: estem en un moment de canvi, de fort canvi, estem en ple canvi de paradigma social!.
És un llibre curt, fàcil de llegir i que em respon a uns quants interrogants però que me n'obre molts més! (com fan els bons llibres).
Enllaços relacionats:
El dimarts de la setmana passada vaig passar-me tot el dia a l'hospital (per una operació a un familiar proper).Com que ja m'he passat vàries estones a hospitals, aquesta vegada me'n vaig emportar un llibre per passar l'estona.
Concretament vaig llegir-me el llibre:
'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' de Benjamín Suárez Arroyo.
Aquest llibre el va regalar l'Associació d'Amics de la UPC (AAUPC) del qual en sóc soci, (de fet, sóc soci del Cercle Fiber, l'Associació d'Ex-Alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona que té un conveni amb l'AAUPC).
Reconec que no n'esperava gaire del llibre, (segurament el fet que fos regalat va fer que, inconscientment li rebaixés la qualitat), però vaig llegir-lo tot seguit i em va agradar força.
El llibre comença amb aquesta referència meravellosa a l'aprenentatge de Jorge Luis Borges:
Aprender a aprender
Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprendre que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Uno aprendre a construir todo su camino en el hoy porque
el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse la mitad.
Después de un tiempo uno aprendre que sí es
demasiado, y hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende
y con cada adiós... uno aprende.
Jorge Luis Borges
Tot seguit us faré cinc cèntims sobre el llibre, tot afegint-hi els meus comentaris personals.
D'entrada comentar que aquest llibre té 5 grans apartats:
- El primer és una introducció als conceptes de ciència, innovació i paradigmes socials.
- El segon entra més al detall en la innovació tecnològica i en els paradigmes socials.
- El tercer està centrat en la societat del coneixement.
- El quart canvia de temàtica per parlar de la igualtat de gènere.
- I el cinquè conté les reflexions finals.
El primer apartat comença parlant de la importància de la ciència en la societat actual, fins i tot comenta:
"(...) no hay duda de que las ciencias involucran un conjunto de saberes, muchos de ellos percibidos como mágicos, que han cautivado al ser humano a lo largo de su historia (...)".Pero, una mica més endavant, també intenta treure-li trascendència:
"(...) si la humanidad sólo hubiera usado en el devenir de su vida cotidiana las técnicas que era capaz de comprender en cada momento histórico bajo un criterio científico, hace mucho tiempo que hubiera desaparecido."Això em va fer pensar amb el meu professor de filosofia de 3er de batxillerat que ens comentava que les religions són necessàries, bàsicament per cobrir tot allò on no hi arriba la ciència que (segons el seu parer) és per molta gent una pseudo-religió.
L'autor acaba el primer punt (d'aquest apartat inicial) preguntant-se si la computació és una ciència. Ho és?
Personalment crec que sí, si més no, tal com es comenta en el llibre, a dia d'avui no queda cap dubte que la computació és un element clau pel desenvolupament de les ciències.
Seguidament defineix la innovació com:
"La innovación [entenc que es refereix a la tecnològica] no es más que el camino para incorporar las nuevas ideas a los sistemas de desarrollo, económicos y sociales de un país. Por lo tanto, la innovación está íntimamente relacionada con el mundo de las ideas (invención o creatividad), (...)"I al seu torn, defineix els paradigmes com:
"Un paradigma es un modelo, patrón o un ejemplo de los comportamientos y supuestos que caracterizan una situación concreta de índole diversa, económica, social o científica, por ejemplo. El paradigma surge de la necesidad de explicar situaciones nuevas ante las que los modelos antiguos en vigor no son útiles para dar una respuesta adecuada a los problemas que se van presentando."Després comenta que habitualment la fi d'un paradigma és provocat per una revolució ("cambio rápido y profundo de una cosa") i que durant un cert temps coexisteixen dos paradigmes, fet que afegeix incertesa i tensió social fins que el vell paradigma desapareix.
Actualment es parla del paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs); fins ara era encara un paradigma 'potencial', és a dir, li faltava la seva revolució per a que s'acabés imposant. L'actual crisi econòmica mundial és la revolució que li mancava?
En el segon apartat entra més en detall en aquesta reflexió.
Comença explicant les dues fases d'un progrés tecnològic:
- Hi ha una fase inicial on es fa el desenvolupament de la innovació, la seva instal·lació. Dura entre 20 i 30 anys fins que declina el paradigma vigent i irromp el nou paradigma fruit d'una explosió tecnològica que comporta una alta activitat econòmica i social.
- En una segona fase es desenvolupa plenament el paradigma al sistema econòmic i social vigent fins que aquest paradigma arriba a madurar, saturar-se i declinar-se mica en mica fins a la implantació del següent paradigma.
Per tant, es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement, inicialment anomenat paradigma de les tecnologies de la informació i comunicació).
(L'autor en aquest punt fa un resum de les crisis i dels canvis de paradigmes dels darrers 250 anys).
Aquest apartat s'acaba explicant les disciplines de la informàtica i de les telecomunicacions, així com el concepte Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) és una maneral habitual de referir-se a l'agrupació d'aquestes dues disciplines.
També explica la fractura digital, com una bona part de la societat en pot quedar al marge; i que el paradigma ha anat evolucionant fins esdevenir-se un nou paradigma, el de la societat del coneixement.
Per cert, com a anècdota detall l'origen del mot 'informàtica': és la conjunció de 'informació' i 'automàtica'.
En el tercer apartat s'entra molt més al detall del paradigma en marxa: el paradigma de la societat del coneixement.
El paradigma de la societat del coneixement és molt més transcendent i menys tecnològic del que d'entrada sembla.
Entre d'altres conceptes, ja no depèn (només) de les ments brillants que té cada país sinó de "producir a gran escala personas competentes en todos los órdenes de la vida". I hi afegeix:
"La competencia de todos los ciudadanos es un elemento clave para alcanzar la competencia de la sociedad."També explica una situació que ja he llegit en d'altres assajos: el fet que la obtenció de la informació ja no és un problema, (gràcies a les TICs).
En canvi, no ha passat el mateix amb el coneixement, no s'ha socialitzat com la informació, de fet, una de les claus actuals és saber transformar la informació en coneixement:
"Los ciudadanos tendrán, o ya tienen, que aprender a desenvolverse con soltura ante una avalancha de información, diferenciando la que es útil de la que no lo es tanto (...)"Com qualsevol nou paradigma, el paradigma de la societat del coneixement comporta unes noves 'regles de joc'. Aquestes regles convé conèixer-les i aplicar-les quan abans millor:
"(...) la única oportunidad que tienen las economías nacionales para competir con éxito en un mercado globalizado es profundizar en los sectores emergentes con tecnología y reformular los sectores maduros mediante la calidad, la excelencia y el valor añadido en un contexto empresarial que se organice en red, de forma flexible y diversificada (...)"De fet, potser un dels canvis més importants és el de passar de la producció de bens a la generació d'idees, o de l'empresari productor a l'emprenedor de les idees.
Aquest paradigma de la societat del coneixement té la seva propia economia: l'economia del coneixement que, segons l'autor, és el resultat de saber combinar adequadament quatre estratègies:
- "La producción del conocimiento".
- "Su transmisión mediante la educación y la formación".
- "Su difusión a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones"
- "Su explotación a través de empresas o negocios que ponen en valor las innovaciones".
En el fons no s'està descobrint res nou, la formació sempre ha estat molt important... el que passa és que potser mai havia sigut tant crítica com ara.
De fet, el que està succeïnt és que el capital humà té una importància cabdal en aquesta economia. No estem produïnt (fet que pot fer una màquina), estem creant coneixement i trasmitint-lo a la resta de la societat. Per tot això l'empremta humana, el talent, que potser havíem deixat una mica de banda ara és més necessari que mai.
D'altra banda el mercat de treball en la societat del coneixement difereix força del que coneixíem fins ara. Per exemple (i molt breument) podem indicar aquestes diferències:
- El paradigma educatiu que teníem fins ara era aquell on s'estudia molt durant pocs anys per a treballar tota la vida. Però en la societat del coneixement el paradigma educatiu és aquell on s'estudia tota la vida per a treballar tota la vida, és a dir, la formació és contínua.
- A més, en la societat industrial l'objectiu del mercat de treball és el producte, en la societat del coneixement l'objectiu és resoldre problemes.
- A SI la formació en el treball és per disciplines; a SC és multidisciplinar.
- A SI l'activitat és orientada; a SC és diversificada.
- A SI l'optimització és per departaments; a SC és de tot el conjunt.
- A SI el coneixement és individual, compartit per equips; a SC el coneixement és global, compartit i transferit.
- A SI la creativitat és transferida; a SC és individualitzada.
- A SI no s'improvitza; a SC hi ha improvització.
- A SI el risc no s'assumeix; a SC el risc es gestiona.
- A SI l'espai-temps és comú; a SC l'espai-temps és assíncron.
- A SI la capacitat professional és rígida; a SC és evolutiva.
- A SI les persones són intercambiables; a SC les persones són imprescindibles.
Acaba aquest apartat comentant la importància que ha de tenir la universitat en aquesta societat del coneixement, ha d'implicar-se molt més amb el teixit empresarial i aquest ha de recolzar-se molt més amb la universitat, al cap i a la fi és un dels llocs on més s'innova (tecnològicament).
El quart apartat explica la llarga lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, la seva implicació en la societat industrial i quina serà la seva situació en la societat del coneixement.
L'autor opina que a la dona l'espera un lloc cabdal en la societat del coneixement, creu que està més capacitada que l'home per desenvolupar-se en l'esmentada societat i, a més, els països no poden permetre's el luxe de prescindir d'aquest talent.
Tanmateix, ja se sap que els canvis en aquest sentit són lents, massa lents...
En el cinquè apartat es fa una síntesi del llibre.
Resumint:
Personalment he trobat en aquest llibre un bon assaig sobre la situació actual de canvi, d'incertesa en la que ens trobem. Aquesta situació ve explicada en aquest llibre: estem en un moment de canvi, de fort canvi, estem en ple canvi de paradigma social!.
És un llibre curt, fàcil de llegir i que em respon a uns quants interrogants però que me n'obre molts més! (com fan els bons llibres).
Enllaços relacionats:
dilluns, 9 de juny del 2008
10 vídeos per a 10 idees
Finalment he tingut el temps necessari per poder veure els 10 vídeos corresponents a les 10 idees que l'Antonella Broglia i l'Alfons Cornella van presentar en la sessió d'Update del Projecte TicCities que va realitzar Localret.
Tots els vídeos els teniu disponibles en el blog "Apunts de govern electrònic, (reflexions sobre el govern de demà)" del Borja Rius, un blog molt interessant.
Us indico els conceptes que, crec, són més interessants de cada vídeo, però us recomano que els veieu íntegrament.
Idea 1: Transició de models.
(feu click per ampliar la imatge)
Idea 4: e-government plus.
Enllaços relacionats:
| View | Upload your own
He estat redactant aquest post escoltant el disc "The girl in the other room", de la Diana Krall, personalment crec que és un disc brutal.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Tots els vídeos els teniu disponibles en el blog "Apunts de govern electrònic, (reflexions sobre el govern de demà)" del Borja Rius, un blog molt interessant.
Us indico els conceptes que, crec, són més interessants de cada vídeo, però us recomano que els veieu íntegrament.
Idea 1: Transició de models.
- Accés via aquest enllaç.
- En el 2007 més del 50% de la població mundial viu en ciutats
- El futur és un futur de ciutats => Homo Urbanus.
- Les ciutats han de donar servei tot el temps possible (24 hores * 365 dies/any).
- Les ciutats tenen una importància (creixent) en les economies nacionals.
- Per tant, una ciutat té èxit si la seva economia va bé.
- El transport és un element clau per obtenir l'èxit econòmic.
- Concepte e-topia: feina de la nova economia, feina de transformació d'idees en valors.
- Quan les multinacionals han d'escollir una ciutat on ubicar-se, miren la infraestructura de la ciutat i, també, la vida cultural que ofereix.
- La gent és l'actiu principal, l'imant, que fa atruare més gent, més activitat cultural, més infraestructura, més economia a les ciutats.
- Concepte de ciutat intel·ligent: aquella ciutat que vol ser competitiva i, a la vegada, sostenible.
- Canvi de model en les ciutats: ja no es veu només com una màquina que ha de funcionar, sinó que ara es veu com un ecosistema, (amb visió a mig i llarg terme).
- Accés via aquest enllaç.
- L'administració pública no té competència, per tant, no té pressió per perdre clients (ciutadans).
- No és el mateix l'i-government (informar) que l'e-government (transaccions entre el ciutadà i les administracions públiques).
- En general, les administracions ofereixen un bon servei d'i-government.
- En canvi, en l'e-government encara queda molt per fer.
- Hi ha bons exemples com ara Suècia, Noruega i Holanda i, en canvi, greus exemples, com ara el Regne Unit on s'han invertit molts diners amb pocs resultats, (poc ús de l'e-government per part dels ciutadans).
- Washington és un exemple de ciutat on s'està reutilitzant eines disponibles per tothom, com ara el Google Earth.
- La experiència en els sistemes híbrids, (sistemes amb part privada i part pública), és molt interessant, eficient i enriquidora.
- Accés via aquest enllaç.
- Noves tecnologies de xarxa. Un exemple: FSO (Free Space Optic), utilització de senyals lluminosos per transmetre informació.
- Concepte ibiqüitat: tenir la informació que necessites en el moment en que la necessites.
- Ciutat en temps real: els empleats municipals disposen de les eines necessàries per informar en temps real de les incidències, infraccions, etc.
- Foment de la mobilitat: per exemple més informació de l'estat del trànsit o implantació de taxes per entrar en determinats zones de la ciutat.
- Ús de mashups: la combinació d'informació de diferents fonts genera més valor afegit (que la suma individual).
- Etiquetes de radiofreqüència (RFID). Té molts avantatges, per exemple, permet tenir inventaris en temps real. Però té un punt fosc: la 'observació contínua' a què estàs en tot moment.
- Ús de marcatges digitals. Per exemple ús dels codis QR, molt utilitzats en països com el Japó i que aquí s'estan introduint en el sector dels telèfons mòbils. La darrera novetats són els VoiceQrCodes, codis que tenen veu incorporada.
- La darrera tendència és la realitat augmentada, l'ús d'imatges reals amb imatges virtuals, (per exemple, per veure com ha evolucionat al llarg del temps un determinat edifici).
- Per tot això serà necessari una formació digital. (És curiós veure la següent imatge, deixa clar que els canvis digitals són molt, molt recents, comparats amb el número de generacions que ha tingut l'espècie humana).
(feu click per ampliar la imatge)Idea 4: e-government plus.
- Accés via aquest enllaç.
- Connectivitat no és només tenir connexió a Internet (infraestructura) sinó també utilitzar-la (infoestructura, poder utilitzar serveis a Internet, tenir-ne oferta).
- Hi ha una clara relació entre connectivitat i producte interior brut per càpita.
- La connectivitat implica a la gent, als governs i als negocis.
- A l'Ajuntament de Seattle han enfocat el seu web clarament a donar serveis al ciutadà, a la part principal del web s'ofereixen enllaços als serveis més demandats.
- Paral·lelament hi ha una clara tendència a ser multicanal, a oferir serveis per diferents mitjans (web, tv, mòbil, etc).
- No tot ho ha de gestionar les administracions, es poden externalitzar serveis, (a Seattle els pagaments on-line a l'Ajuntament es fan a través d'una empresa privada).
- El concepte e-government plus és bàsicament explotar les dades, treure'n valor afegit.
- La participació ciutadana no és només dona'm la teva opinió sinó avaluem els serveis, productes que ofereixo. L'administració s'estalvia diners en avaluació i control.
- D'aquesta manera, la queixa d'una persona passa a ser la llavor de la feina de l'administració.
- Un exemple d'estímul a l'administració el trobem en la ciutat de Philadelphia, on es premia la gent que recicla més fins al punt que es pot arribar a obtenir diners per bescanviar en les botigues del teu barri.
- Accés via aquest enllaç.
- Nou estudi (fet pel professor Leonard Waveman de la London Business School) per avaluar les infraestructures tecnològiques dels països així com l'ús que se'n fa.
- Aquest estudi fa una divisió en funció de com s'ha enfocat l'economia: els països que han orientat l'economia cap a la innovació i els països que l'han orientat cap al comerç dels recursos de què disposen.
- Estats Units lidera el primer cas, (orientació a la innovació) amb un 6,97, seguit de Suècia amb un 6,83 i Japó amb un 6,80. Espanya està en el lloc número 13 (amb un 3,56), precedida d'Itàlia (3,85) i per davant d'Hungria (3,18).
- Rússia lidera el segon cas, (orientació cap als recursos), amb un 6,11, seguida de Malàsia (5,82) i Mèxic (4,37).
- Per tant, el millor país orientat a la innovació no arriba ni al 7 (sobre 10), queda molt camí per recòrrer.
- No és només qüestió d'invertir en infraestructura sinó oferir serveis, explotar l'enorme potencialitat que encara tenen les TIC.
- Accés via aquest enllaç.
- La geografia és un actiu clau en la competitivitat de les ciutats, està en un determinat lloc, en un determinat moment, pot ajudar/empitjorà el desenvolupament d'una ciutat. Per exemple, és important està a prop d'una estació de tren d'alta velocitat.
- Un altre actiu és el patrimoni cultural.
- Un altre és el que es coneix com a ciutat vivible. Les famílies joves amb fills petits són els que cerquen aquestes ciutats i són, en general, els més productius en la seva feina. Per tant, tenir aquest tipus de famílies és un actiu desitjat per les ciutats.
- Un altre actiu són les empreses. Part de la imatge de les ciutats prové de les empreses que hi estan ubicades.
- Un altre és la tradició industrial de la ciutat i de com ha anat evolucionant, transformant-se, aquesta tradició.
- Un altre són els emprenedors que té la ciutat.
- També és interessant tenir una estreta relació entre la ciutat i les universitats.
- Un altre cas pot ser la capacitat legal, (o les escletxes legals). Un exemple el trobem en Malta, és membre de la Unió Europea però té menys pressió legal.
- Els directius també poden ser un actiu d'una ciutat. Hi ha ciutats (com Ljubljana, Eslovènia) que han 'reciclat' directius fins al punt que el seu actual alcalde és un ex-directiu.
- Accés via aquest enllaç.
- L'any passat es va donar a conèixer l'estudi 'State of European Cities Report' de la Unió Europea, un estudi sobre les ciutats europees en diferents àmbits.
- Aquest estudi identifica tipologies de les ciutats en funció de les seves característiques.
- Barcelona apareix com un 'knowledge hub'. Per tant, la seva 'competència' són altres ciutats de la mateixa tipologia com ara Helsinki, Milà, Munich, Amsterdam o Copenhaguen. Aquestes ciutats són les que haig d'observar, veure què fan de bo, quins errors tenen, etc.
- L'estudi diferencia les ciutats en tres divisions: Hubs internacionals, Pols especialitzats i Pols Regionals.
- Hi ha tres tipus de hubs internacionals: hubs del coneixement (Barcelona); capitals establertes (Madrid, París, Berlín, Roma, Viena) i capitals que s'han reinventat (Sofia, Praga, Tallin, Bratislava, Varsovia, Ljubljana).
- Hi ha sis pols especialitzats: pols de serveis nacionals (Sevilla, Hannover, Utrecht, Brno); pols que s'estan transformant (Lille, Birmingham, Turí); pols d'entrada de passatgers o mercaderies (Santander, Antwerp, Marsella, Nàpols, Gènova, Rotterdam); moderns centres industrials (Vitòria, Liz, Clermont-Ferrand, Poznan, Goteborg, Cork); centres d'investigació (Oulu, Grenoble, Eindhoven, Cambridge, Coimbra) i Centres orientats als visitants (Màlaga, Krakow, Verona, Traer, Ajaccio).
- Hi ha quatre pols regionals: ciutats en decliu per una desindustrialització (Charleroi, Liege, Bari, Scheffield, Katowice); centres de mercat regional (Logronyo, Reims, Erfurt, Kalamata, Palerm); centres regionals en serveis públics (Badajoz, Oviedo, Orense, Pointe a Pitre, Lublin, Ponto Delgada, Clarasi) i Ciutats satèl·lit (Worcester, Setubal, Stevenage).
- Accés via aquest enllaç.
- És interessant veure alguns exemples de sinèrgies: Sillicon Valley, Barri dels espectacles de Mont-Real, Pols de Competitivitat de França.
- Les ciutats en funció dels seus actius fomenten les sinèrgies dels seus agents per ser reconegudes per ser capdavanteres en una determinada característica.
- En alguns casos l'administració és lenta i s'erigeix la figura d'un campió, un agent privat que fa de líder. Un exemple és el cas de Mont-Real, vol ser internacionalment reconeguda com la ciutat del circ gràcies al fet que el Cirque du Soleil es va crear allà.
- Si es vol aconseguir el màxim desenvolupament econòmic s'ha d'implicar a tothom, inclosos els ciutadans.
- Accés via aquest enllaç.
- L'Antonella Broglia presenta diferents exemples de ciutats que fan diferents estratègies per captar actius que no tenen, (aquests actius poden ser des d'escoles de prestigi fins a artistes, estudiants, prestigi, teixit social, etc).
- Accés via aquest enllaç.
- Per ser competitius globalment cal un fort lideratge local.
- L'Antonella Broglia presenta diferents exemples, un d'ells és el d'Amsterdam on s'ha potenciat molt la idea que la ciutat està formada per persones, és el seu principal actiu.
- Acaba amb una idea clau: els ajuntaments han de veure els ciutadans com els seus clients.
Enllaços relacionats:
- Idea 1 / Video 1: Transició de models.
- Idea 2 / Video 2: Estatus del e-government.
- Idea 3 / Video 3: Tendències tecnològiques.
- Idea 4 / Video 4: e-goverment plus.
- Idea 5 / Video 5: Cap a la Infostructura.
- Idea 6 / Video 6: Mobilitzar els actius.
- Idea 7 / Video 7: A quina lliga juguem?.
- Idea 8 / Video 8: Sinèrgia dels agents.
- Idea 9 / Video 9: Captació de nous actius.
- Idea 10 / Video 10: El futur de les ciutats.
- Gestionar con ayuda de las TIC.
| View | Upload your own
He estat redactant aquest post escoltant el disc "The girl in the other room", de la Diana Krall, personalment crec que és un disc brutal.(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)