Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manifestació. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de juliol del 2011

Un any del 10/7, i demà què?

10 de juliol de 2011.

Ara fa un any que un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona per defensar la nostra nació i el dret a decidir d'aquesta nació.

Concretament l'espurna que va mobilitzar a tanta gent va ser la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar significativament l’Estatut de Catalunya. Recordem que aquest Estatut havia estat votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats.

Passat un any és un bon moment per fer balanç i valorar perquè va servir aquella multitudinària manifestació.

dilluns, 9 d’agost del 2010

4 anys... La gent no està per bromes!

Avui 9 d'agost de 2010 fa exactament 4 anys que l'actual Estatut de Catalunya va entrar en vigor.

Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).

Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Recull de pancartes de la manifestació del 10J: #somunanació

A la manifestació d'ahir hi van assistir molta gent, segons els organitzadors (Òmnium Cultural) 1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana 1,1 milions de persones.

En tot cas, i donat que hi vaig ser, us puc assegurar que hi havia molta gent... molta!

El lema de la manifestació era:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Però amb tanta gent és normal que hi hagi moltes pancartes, moltes mostres de l'anomenat seny català, però també de la nostra creativitat, de records d'amistats perdudes, de l'enuig i, com és lògic, del nostre sentit de l'humor.


Us transcric aquí el text d'algunes de les pancartes que he vist, us agraïré que em comenteu aquelles que no estiguin aquí indicades (que segur que en falten moltes!):

dissabte, 10 de juliol del 2010

#Somunanació…

Fa poques hores que he tornat de la manifestació d'avui 10 de juliol a Barcelona que tenia per lema:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Una manifestació que, ara fa uns dies, 'li' vam redactar un post conjunt vàries persones on indicàvem que hi aniríem.

Només tornar a casa i connectar-me a la Xarxa, (m'he deixat el mòbil i no he pogut connectar-me durant la manifestació), he volgut copsar quines eren les opinions que es deien al respecte...

Una d'elles era una proposta de meme de la Trina Milan sobre la manifestació.

Aquest post és la resposta al seu meme.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.