Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat xarxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat xarxa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de juny del 2012

L'empresa en xarxa: l'empresa del segle XXI. Seminari FIBAlumni amb María Jesús Salido.

Molts estem notant fortament aquesta crisi econòmica, desgraciadament ja no queda gaire gent que se n'hagi quedat al marge, és una de les pitjors crisis que es coneixen.

Però és realment una crisi econòmica?, dit d'una altra manera, és només una crisi econòmica?

Som molts els que diem que aquesta crisi no és només una qüestió econòmica (com per exemple va ser la del 1993).

Aquesta és una crisi amb unes arrels molt profundes.

Certament, és una crisi econòmica, però també és una crisi de valors, una crisi de gobernança, una crisi de lideratge, una crisi d'il·lusió...

En el fons quan es tenen tantes crisis al mateix temps el que està succeïnt és que estem canviant la nostra societat.

dissabte, 4 de juny del 2011

XiP01: De les acampades al govern obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies, la Xarxa d'Innovació Pública em va publicar un post relacionant el concepte de govern obert i el que està reclamant el col·lectiu d'indignats que aquests darrers dies estan acampats arreu d'Espanya.

Us transcric aquí el contingut de l'esmentat post (la imatge és del David R. Jordan).

dilluns, 15 de març del 2010

"Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí

(En breve estará disponible la versión en español de este post)

El dimarts passat - dia 09/03/10 - tot just després de la gran nevada que va provocar tants problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i, en general, a tota Catalunya, vaig assistir a la ponència que va donar l'Antoni Gutiérrez-Rubí amb aquest suggerent títol:

Lideratge institucional a la Xarxa

En aquest post us faig un (llarg) resum d'aquesta ponència amb algun comentari addicional meu...



Després de la presentació de la Marta Continente, Directora General d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Antoni va començar a parlar.

Va començar amb una foto on es veien petjades sobre la neu, feia una metàfora amb les "petjades en l'àmbit digital", a més la foto de la neu era molt oportuna... ;-)

També va recordar que aquesta ja era la 19a sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Des del meu punt de vista, aquestes sessions web són tota una cita obligada per tothom que desitgi informar-se de com està canviant la societat gràcies, entre d'altres factors, a les tecnologies de la informació i comunicació.

Els dies previs, com és habitual en aquestes sessions, els assistents poden proposar de què volen que parli el ponent, tenint en compte la temàtica de la sessió.

De tots els comentaris que es van rebre, l'Antoni va generar un núvol amb les paraules més utilitzades, a més ús, mida més gran.

Com és lògic, apareixen, com a paraules destacades: 'administració', 'participació', 'gencat', 'xarxa', etc.

Però en canvi d'altres paraules imprescindibles per si volem tenir un lideratge institucional a la Xarxa no apareixien (o apareixien amb una mida molt petita, és a dir, pocs comentaris en parlaven): 'canvi', 'lideratge', etc.

La ponència estava estructurada en 4 grans apartats:
  1. Context en el que estem.
  2. Lideratge (institucional a la Xarxa).
  3. Recursos.
  4. Idees clau.

Context


En aquest apartat va descriure amb detall quina és la situació en la que es troben les administracions públiques en l'inici de la segona dècada del segle XXI.

La funció pública pateix uns prejudicis (i uns tòpics) per part de la societat que, en la gran majoria dels casos, no es correspon amb la realitat.

L'Antoni va recordar al mític "Vuelva usted mañana" del Mariano José de Larra... que és del 1883!

Això em va fer reviure la presentació que va fer l'Alberto Ortiz (Alorza) al juliol de l'any passat en el marc de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Ell també va parlar de Larra, i va comentar que ens quedaven 23 anys per solucionar-ho... ara ja queda 22 anys i escaig.

Un altre problema que va comentar l'Antoni és la baixa productivitat, la lentitud que la societat percep de l'acció pública.

Va esmentar Franz Kazka, i la seva obra "El castell" (1922), per explicar una altra característica de l'Administració: l'extraordinària complexitat que té.

De fet, en l'obra de Kazka hi ha una crítica constant a la burocràcia de l'Administració, un fet que, un segle després, encara 'desperta' queixes de la societat.

D'altra banda, tot i que la ciutadania es queixa de l'Administració, hi ha un creixent interès per a treballar-hi, alguns per seguretat, d'altres per què pensen que s'hi treballa poc, d'altres per acomodar-s'hi... veuen que treballar a l'Administració és un privilegi.

D'altra banda, tot i que sóc dels que sempre intenta separar l'Administració de la política, és evident que estàn molt relacionades.

Això provoca que l'Administració resulti esquitxada per la clara desafecció que té la ciutadania vers els polítics i, en general, la política.

En només 4 anys (de 2005 a 2009) l'índex de satisfacció política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha passat de mostrar un nivell de quasi el 60% de la societat insatisfeta amb la política a un nivell superior al 80%.

Dit d'una altra manera, a finals de 2009, només 1 de cada 5 catalans no patien aquesta malaltia anomenada desafecció política.

Per tant, la ciutadania està emprenyada, empipada i els recents casos de corrupció i de batalles estèrils entre partits encara està agreujant més la situació.

A més, la societat ha evolucionat molt, fa 25 anys estava satisfeta quan l'Administració li resolia un problema, encara que fos parcialment o tard. Ara ja no, la societat exigeix que l'Administració li resolgui els seus problemes de forma ràpida (a l'instant si és possible).

Hem passat de voler a exigir... ara tenim una societat crítica.

Sovint, però, la ciutadania no és conscient que també té deures.

La societat és molt egoista:
  • NIMBY (Not In My Back Yard): Estic d'acord que cal tenir alguns serveis necessaris per la societat - com per exemple presons, centrals d'energia, incineradores, ... - però no al meu barri.
Clar que a vegades qui no té sentit de país són els propis polítics que no fan el que cal per no ser impopulars:
  • NIMEY (Not In My Electoral Year): Cal implementar aquesta decisió impopular, però no durant en el meu any electoral.
I, arribats a la màxima expressió, això provoca una situació de paràlisi total:
  • BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Nothing): No fer res a qualsevol lloc que estiui a prop d'alguna cosa... és a dir, a la pràctica acaba sent no fer res per no ser impopular.

D'altra banda, la societat està transformar-se, està passant d'una societat industrial a una societat digital. Tenim nous atributs, nous actors, nous canvis, noves demandes... un canvi de paradigma.

Precisament vaig conèixer a l'Antoni en el magnífic curs "Sociedad Red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos" que es fer a l'octubre de 2008 en el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (Centre Ernest Lluch).

En aquest curs es va parlar sobretot d'aquest canvi: del pas a una societat industrial a una societat xarxa, una societat digital.

També, ara fa un any, us vaig fer un resum del llibre "La innovación tecnológica y los paradigmas sociales" del Benjamín Suárez Arroyo que es mou en el mateix sentit...

Aquesta societat digital s'ha de veure com un nou repte per l'Administració... però també com una nova oportunitat per aconseguir una nova relació - més fructífica - entre la societat i l'Administració.

A més, encara no coneixem els límits d'aquesta societat digital... per exemple, en els propers 18 mesos duplicarem tota la informació que actualment està a la Xarxa, és a dir, estem en una societat exponencial.

Una altra característica d'aquesta societat digital és l'elasticitat, és una societat difosa, no tenen sentit les fronteres ni les definicions absolutes ni els axiomes.

Per exemple, en la societat industrial a més valor implicava més preu, en la societat digital això no és així.

A més, una altra característica de la societat digital és la velocitat. Tot passa a un ritme vertiginós, cada cop més ràpid, fet que encara accentua que no hi hagi res segur, tot és difús, cal acostumar-s'hi.

Per tot plegat, en aquesta societat digital "és més important saber aprendre que els coneixements que ja saps".

També cal tenir en compte que la nova ciutadania digital és molt diversa, costa trobar patrons que homogeneïtzin col·lectius importants de la societat.

Per tant, cal que l'Administració treballi en funció de les necessitats dels ciutadans, no pel territori on viuen, ni pel tipus de família que són. És a dir, cal fixar-se amb el comportament que presenta cada ciutadà, no amb el seu perfil.

A més, cal tenir clar que la comunicació tradicional no serà suficient, en la societat digital s'ha d'anar més enllà i arribar al diàleg, a la conversa, és a dir, informar i, també, escoltar.

Per tot això, cal que l'Administració estigui a les xarxes socials, però no per només estar-hi, ha d'entendre els seus models de relació, les seves 'regles del joc' per aconseguir treure'n el màxim suc.

En aquest punt l'Antoni va mostrar de com és de vertiginosa aquesta ciutadania digital.

En el blog PersonalizeMedia de Gary Hayes hi podeu trobar aquest post que permet veure uns comptadors relacionats amb la ciutadania digital: creació de nous posts, nous usuaris a Facebook, vídeos visualitzats a YouTube, etc.

El que va fer l'Antoni va ser inicialitzar-los en aquest punt per, al final de la sessió, veure'n els resultats obtinguts.

Més canvis en el context, respecte al que coneixem actualment: la jerarquia, entesa com a jerarquia de poder piramidal, ja no serveix, es tendeix a reduir dràsticament les jerarquies o, fins i tot, desaparèixer donat que el poder ara ja no prové de la jararquia: "Ara gent petita i ràpida guanyen a grans lents".

El poder et ve de les idees que tens: "Qui té idees té poder".

També és important tenir presència en aquesta societat digital, en cas contrari serà impossible tenir-hi un lideratge institucional: "El que té poder (en la societat digital) és la presència reputada, el que és influent".

Hi ha molts canvis si ens fixem en el tipus de societat que hem tingut fins ara, fins ara cada ciutadà era una peça de puzzle, sovint tenia una única posició on encaixar.

En la societat digital la metàfora no és un puzzle, és un tangram on les mateixes peces (els ciutadans) poden encaixar de diferents maneres per aconseguir diversos resultats.

De fet, aquesta societat digital presenta molts més canvis respecte a la societat industrial, per exemple, és una societat molt més fiscalitzadora, vol controlar molt més l'acció de l'Administració i l'acció dels polítics, no esperarà 4 anys per fer-se sentir, el control serà continu.

També hi ha molt més activisme ciutadà; les noves tecnologies unit al, cada cop més, coneixement que té la societat de l'àmbit d'Internet fa que sigui molt fàcil (i barat) l'associanisme cívic ciutadà, per tant, la ciutania té participació activa en les accions que li afecten, és decisiva.

I si tenim en compte aquest activisme ciutadà amb la desafecció creixent cap als polítics tradicionals, llavors no és difícil veure que aquesta nova societat seguirà fent política (en el sentit de millora de la ciutadania) però sense els polítics ni els partits tradicionals, de fet, ja no són imprescindibles aquestes organitzacions lentes amb marcades jerarquies.

La transparència serà un de les característiques de la nova societat, en tots els sentits, inclòs l'àmbit de l'Administració com ja ho fan administracions properes a nosaltres: País Basc.

La identitat de les persones, de les institucions no vindrà marcada per la seva posició jeràrquica ni pels seus estudis ni tan sols pel que digui cadascú, la identitat vindrà marcada pel que diguin de mi la resta de gent: "Jo sóc el que digueu que sóc".

Per tant, millor que la meva conversa sigui el màxim propera a la realitat, així la gent no es farà expectatives allunyades de la realitat que només farien que la gent parlés malament de mi i, conseqüentment, obtindria una mala reputació, una identitat allunyada a la que jo vull.

De sempre, la ciutadania s'ha mogut per comunitats, això no és cap novetat.

Però el que sí que és novetat és que ara la tecnologia ens permet tenir comunitats amb gent que geogràficament no està a prop i, a més, si cal, en el mateix moment.

Això permet una comunicació molt ràpida, molt fluïda... una comunicació que no li cal ni premsa ni periodistes per poder arribar a tothom que ho desitgi.

Aquest és un altre dels grans canvis: tothom pot ser informador, això provoca que la censura sigui molt difícil d'aplicar i, per tant, que no existeixin els secrets.

De fet, ara la tecnologia ja ens permet estar connectats les 24 hores a pràcticament qualsevol lloc (per exemple via els mòbils).

Per tant, l'Administració ha de tenir-ho en compte, ha d'inventar-se "l'Administració de butxaca" per poder-la tenir al mòbil a qualsevol hora.

A més, la ciutadania és molt creativa (d'aquí li ve el seu gran poder), per tant, si té accés a les dades públiques acabarà fent creuaments d'aquestes dades per treure'n conclusions, és a dir, millor no tenir secrets que no pas que els trobi la ciutadania perque segur que els trobarà, només serà qüestió de (poc) temps.

La creativitat dóna poder a qui la té, per tant, qui gestioni millor el seu talent tindrà més poder, això és especialment crític per a les organitzacions (públiques o privades).


Lideratge institucional a la Xarxa

Un cop acabat el primer (llarg) punt per descriure el context en el què ens trobem, l'Antoni va començar el bloc relacionat amb com liderar institucionalment a la Xarxa parlant d'horaris. Va parlar de quines característiques ha de complir l'Administració si vol arribar a tenir un lideratge a la Xarxa.

Si la ciutadania està connectada tots els dies i a tota hora, llavors és lògic arribar a la conclusió que l'Administració també ha d'estar operativa a tota hora, (fet que no vol dir que els treballadors públics hagin de fer més hores): No ha d'existir el concepte d'horari.

Una altra característica, ja comentada en el context, és la transparència. És bàsic que l'Administració sigui el màxim de transparent ja que, de fet, la ciutadania acabarà per saber-ho tot, per tant, millor dir-ho per un mateix que no pas que ho acabin sabent per boca d'altres.

Per tant, cal seguir un procés de comunicació d'informació pública. Això no vol dir només penjar la informació, es tracta de comunicar aquesta informació i de conversar amb la ciutadania tot allò que se'n derivi.

En el fons el que s'està demanant és que l'Administració sigui un govern obert, (oGov); un govern amb una mentalitat oberta on les dades flueixen sense cap restricció i on es té en compte la col·laboració de la ciutadania.

De fet, aquesta nova Administració practica la co-creació amb qui ha de prestar els serveis públics (és la perifèria de l'Administració qui interactua amb els ciutadans), i amb la ciutadania es milloren aquests serveis.

Per tant l'Administració ha de ser flexible, proactiva, humil i facilitadora que la ciutadania (i tothom de l'Administració) pugui col·laborar en els serveis públics.

L'administració ha de canviar el xip vers al ciutadà: "ara ja no és 'segueix-me', ara és 't'acompanyo!'".


Recursos

Quins recursos té l'Administració per poder arribar a aquest lideratge institucional a la Xarxa?

Gabinet de premsa virtual: Sempre m'he preguntat que si a les organitzacions es fa reculls de premsa per què no se'n feia (i encara a molts llocs no se'n fa) reculls on-line.

Per tant, cal començar a tractar el món on-line amb la importància que ja té i la que tindrà, és a dir, cal tenir un gabinet de premsa pel món on-line.

Els webs institucionals han de ser oberts i optimitzats per a que la seva informació sigui adequadament indexada pels cercadors, aquesta és la millora manera que la nostra informació arribi al màxim de gent.

La informació d'aquestes webs ha d'estar actualitzada constantment, pensada no només per col·lectius sinó que s'ha d'arribar a la màxima segmentació, a la màxima individualització: "entre la informació disponible i la que jo necessito ha d'haver-hi màxim 3 clicks".

Això implica que la ciutadania no ha de saber com estan organitzades les administracions públiques per trobar la informació, és a dir, en el fons només caldria que el web fos un únic cercador on ens portés a la dada que cada ciutadà necessita, (això em va fer recordar a la xerrada que va donar fa dos anys el Carlos Guadián també en el marc de les sessions web).

També cal que l'Administració tingui monitoritge i presència a la Xarxa.

Tot i que amb això no n'hi ha prou, cal fer més... cal generar continguts (de qualitat). Sense nous continguts no podrem tenir cap lideratge a la Xarxa.

I, a més, tot aquest contingut (el nou i el vell) cal posar-lo a l'abast de la ciutadania per a que l'utilitzi com vulgui: Open Data.

De fet, s'ha de promocionar que sigui la pròpia ciutadania qui generi idees per crear serveis que donin més valor a les dades públiques, per exemple seguint l'exemple d'Apps For Democracy.

Al cap i a la fí està comprovat que la ciutadania és capaç de trobar serveis més interessants i més útils a les dades públiques que no pas el que hagi pensat l'Administració, sigui quina sigui.


Idees clau

En el darrer bloc, l'Antoni va fer un resum de les principals idees que cal tenir en compte per a un lideratge institucional a la Xarxa:
  • El canvi no és tecnològic, el canvi és cultural (d'aquí la seva complexitat a implementar-lo).
  • Si fem comunicació 'tradicional' (comunicació 1.0) amb eines 2.0 obtindrem un fracàs. Això es resumeix dient que hi ha una nova cultura de comunicació.
  • Hi ha un nou model organitzatiu (trencador respecte al model conegut fins ara).
  • És crític gestionar adequadament el talent creatiu de tothom: dels propis treballadors però també de la ciutadania, és moment d'obrir-se a tothom i crear conjuntament (intel·ligència col·lectiva).
De fet, estem d'un canvi molt important, "no és maquillatge, no és confetti digital".

L'Antoni va acabar la presentació parlant d'Heràclit qui - fa 2.500 anys - ja deia que tot fluïa que la realitat era com l'aigua d'un riu on les aigües es mouen constantment i mai és el mateix riu.

Doncs bé, ara estem en la mateixa situació, "no és tirar-se a una piscina (sempre amb la mateixa aigua), és tirar-se a un riu amb constant moviment".

Per exemple, havíem activat els comptadors d'aquesta societat digital, el resultat (en només el temps de la sessió) fou:
  • Més de 35 milions de vídeos visualitzats a YouTube.
  • 32.000 nous posts en blogs.
  • 1.700 nous usuaris a Twitter.
  • 1,8 milions de tweets enviats.
Brutal!

Per acabar l'Antoni va fer una reflexió. Els canvis d'organització de comunicació i de gestió de talent provocaran que siguem millors professionals.

Millors professionals, més persones, més feliços... perquè:

"aprendre dóna un plaer brutal".


Torn de preguntes

El torn de preguntes va començar amb una pregunta sobre la neutralitat a la xarxa, si realment està amenaçada.

L'Antoni va respondre que és impossible posar barreres a la Xarxa. Els que volen controlar-la no entenen que no ho podran fer, posaran trabes però la capacitat de la societat per saltar-se aquestes trabes és infinita...

Es va preguntar sobre el web estosololoarreglamosentretodos.org i de les nombroses "contra-rèpliques" que han surgit.

Això és un exemple més que el discurs únic ja no és possible. De fet, si l'objectiu màxim de la iniciativa estosololoarreglamosentretodos.org era demostrar que junts podem fer coses doncs ho han aconseguit ;-)

També es va parlar de la transparència i de si les administracions s'hi apuntaran o no.

L'Antoni va respondre dient que és irrellevant si les administracions són transparents o no, el que sí que està clar és que la ciutadania cada cop és més fiscalitzadora, més dura, per tant, millor que l'Administració sigui transparent, li serà més fàcil superar aquesta fiscalització de la societat.

Com escoltem a aquesta majoria silenciosa?

El monitoratge és útil, però insuficient. És a dir, fer una escolta a distància no és suficient, cal també tenir presència digital. "Cal fer escolta activa, no escolta passiva".

Com afecta a l'administració els canvis a les persones que la formen?

Si els professionals tenen pler per aprendre, satisfacció per aprendre... evidentment aconseguiran millorar l'organització, arrossegaran la institució cap a un estatus millor, més eficient, que comprèn millor a la ciutadania, que li dóna un millor servei...



Presentació que va utilitzar l'Antoni:





Vídeo resum de l'acte:




Enllaços relacionats:

divendres, 19 de febrer del 2010

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

  • Autor: Por JORDI SABATÉ MARTÍ
  • Fecha de publicación: 18 de febrero de 2010

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).


Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.



Enllaços relacionats:

dilluns, 29 de juny del 2009

V Congrés Internet, Dret i Política

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara fa poc més d'un any us comentava que es celebraria la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Doncs bé, ja ha passat més d'un any i, per tant, ja ha arribat la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP).

Enguany es centrarà el congrés en les xarxes socials i en com impacta l'ús massiu que s'està fent d'aquestes xarxes en la intimitat personal, el control de les dades privades, la gestió de la propietat intel·lectual, etc.

Segons es comenta en el propi web del Congrés:

En els darrers temps, les xarxes socials han passat a ser, segons molts, el vaixell insígnia de l’anomenada Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Això ha estat gràcies a la facilitat amb què un públic molt ampli, amb pocs coneixements tecnològics, pot pujar a la xarxa qualsevol contingut —text, fotografia, so, vídeo— i, a més, posar-lo en relació amb un mateix i el seu entorn social: família, amics, companys de feina i, en el límit, tot el món. Això no obstant, la facilitat i la immediatesa, unides a la desaparició de fronteres de temps i d’espai, han posat contra les cordes regulacions i pràctiques tradicionalment lligades a les jurisdiccions polítiques i jurídiques.

El V Congrés Internet, Dret i Política vol ser un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.

Tot i que per motius laborals no podré assistir a totes les sessions, ja m'hi he inscrit, espero que sigui tant interessant (i útil) com va ser el congrés de l'any passat.

Les dates en que es desenvoluparà el Congrés són el dilluns 6 i el dimarts 7 de juliol; recordeu que la inscripció és gratuïta (però limitada).

Aquí teniu el programa, feu-li un cop d'ull, és molt interessant!


Enllaços relacionats:

divendres, 17 d’abril del 2009

Resultat del 'Día W3C en España 2009'

Ahir es va celebrar el 'Día W3C en España 2009' que ja us n'havia informat dies enrera.

El resultat va ser tot un èxit, la jornada es va celebrar amb total normalitat, complint escrupolosament l'horari previst, rebent molta participació del públic assistent, etc.

En aquest post volia fer un petit resum dels principals èxits de la jornada així com també dels errors que vam (l'organització) fer. Ho intercalaré amb fotografies de l'acte, (feu click a les fotografies si voleu ampliar-les).

Èxits (principals):

El poder de convocatòria: Inicialment aquest acte estava previst per, com a molt, 100 persones, al final es van inscriure més de 360 persones assistint realment a l'acte 240, per tant, dos terços dels inscrits (és el ràtio habitual en aquests actes d'inscripció gratuïta). De fet, cal puntualitzar que vam haver d'aturar el procés d'inscripció, en cas contrari probablement hauríem arribat als 400 inscrits.


El lloc: L'Auditori de la Torre Agbar és un lloc ideal per a fer aquest tipus d'acte, bon espai, bona sonorització, molt ben preparat, amb un personal que se n'encarrega molt professional. Fins i tot, vam haver de fer un 'mini-curs' d'evacuació de la sala (segons la política de seguretat de l'edifici).

El compliment estricte de l'horari previst: en tota la jornada es va anar complint tots els 'timings' previstos inicialment. Això té especial mèrit si tenim en compte que van haver-hi 9 ponents, 3 taules rodones, 1 esmorzar i un dinar.


La qualitat i la diversitat dels ponents: Aquí cal esmentar que la cerca i selecció dels ponents (i les temàtiques) les realitza l'Oficina
Española del W3C, per tant, el mèrit és d'ells.


La participació dels assistents: La jornada es dividia en tres grans blocs: xarxes socials, administració electrònica i accessibilitat web. Cada un d'aquests blocs acabava amb una taula rodona de, com a mínim, una hora on el públic podia fer preguntes als ponents. Personalment creïa que una hora de preguntes era massa, especialment a la taula d'accessibilitat web que era de 80 minuts i a darrera hora de la tarda... doncs encara va faltar temps per atendre a totes les persones interessades a fer preguntes.


L'organització
: Reconec que en aquest punt no sóc imparcial (com a membre de l'organització), però crec sincerament que els organitzadors - tot i la poca experiència en organitzar aquest tipus d'actes - ens mereixem una bona nota, tot i que a l'inici vam anar una mica corrent, en general va sortir força bé, (incloent el càtering on teníem alguns dubtes dipositats per no saber exactament quina quantitat de gent es quedaria al dinar).


Errors (bàsicament 2):

Falta de repercussió mediàtica. Tot i l'excel·lent resposta dels assistents, (en la inscripció i en la participació activa en les 3 taules rodones de l'acte), la veritat és que aquest 'Día W3C en España 2009' ha tingut un ressò mediàtic escàs, si més no en els mitjans de comunicació 'tradicionals', en els blogs sí que ha tingut una mica més d'impacte.

L'entrega d'informació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual en aquest mena d'actes, es va proporcionar una bossa als assistents amb tota mena d'informació dels organitzadors de l'acte: la Fundación CTIC, la seu espanyola del W3C però no de l'Ajuntament de Barcelona. Va resultar impossible - per diferents motius - incloure informació de serveis tecnològics prestats per l'Ajuntament. Vam perdre una excel·lent oportunitat per fer una mica de publicitat dels nostres serveis a un 'target' especialista en aquesta matèria. (Per cert, també ens vam oblidar d'incloure una còpia de l'agenda de la jornada a l'esmentada bossa que vam donar als assistents).


Resumint:

Un acte que va resultar ser un èxit... tant que fins i tot s'ha demanat - des de l'Ajuntament de Barcelona - que l'any que ve es torni a fer en aquesta ciutat.

Espero que l'any vinent millorem els èxits (encara més) i minimitzem al màxim els errors.

Nota adicional:
La gent del W3C ha deractat un resum de la jornada i està disponible aquí:
http://www.w3c.es/Eventos/2009/DiaW3C/Report/


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'A Little Light Music' dels Jethro Tull mentre redactava aquest post.

És un disc en directe - de la gira europea del 1992 - amb algunes de les millors cançons d'aquest grup versionades respecte a les versions originals.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

diumenge, 29 de març del 2009

"Día W3C en España 2009"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dijous 16 d'abril es farà una nova sessió del "Día W3C en España".

Enguany es celebra a Barcelona i està co-organitzat per la Oficina Española del W3C, la Fundación CTIC i l'Ajuntament de Barcelona.

L'objectiu d'aquesta jornada és debatre sobre la nova generació d'estàndards web i conèixer les experiències d'organitzacions, i del públic en general, en l'aplicació dels esmentats estàndards.

La jornada estarà dividida en tres grans blocs d'interès:
  • Xarxes socials.
  • Administració electrònica.
  • Accessibilitat web.

S'ha intentat buscar ponents rellevants en el seu àmbit per augmentar la qualitat de la jornada. Per exemple està previst ponències d'autors com ara Ricardo Baeza-Yates (parlant sobre el poder del Web 2.0), Miguel Acosta (parlant del tractament i de la protecció de les dades de les xarxes socials), Miguel A. Amutio (parlant de l'esquema nacional d'interoperabilidad), Jesús García i Manuel Lavín (amb dues ponències sobre les noves WACAG 2.0), Lourdes González Perea (parlant sobre del web com la interfície ideal per a la integració dels usuaris amb discapacitat en diferents entorns), entre d'altres.

L'acte serà introduït per Pilar Conesa, Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona; Pablo Priesca, Director General de la Fundación CTIC i Martín Álvarez, responsable de la seu espanyola de W3C.

D'altra banda, també es pretén fomentar la participació del públic assistent.

Aquí teniu disponible l'agenda.


Personalment sóc el responsable de la part d'organització de la jornada que li ha tocat a l'Ajuntament de Barcelona.

Nota de darrera hora:

Les inscripcions a la jornada van ser tot un èxit, de fet amb només 2 dies es van exhaurir totes les places disponibles.

Per aquest motiu hem cercat una sala molt més gran per atendre a totes les inscripcions rebudes, l'objectiu de l'Ajuntament és poder atendre a totes aquestes sol·licituds, tot i que, com és lògic, això suposa un sobrecost addicional.

De fet al final es realitzarà la jornada a l'Auditori de la Torre Agbar, (amb un aforament de més de 300 places), gràcies a la col·laboració del Grup Aigües de Barcelona.

Per tant, no deixeu passar l'oportunitat d'assistir-hi i apunteu-vos a aquest formulari d'inscripció.


Enllaços relacionats:

diumenge, 1 de febrer del 2009

'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada vaig passar-me tot el dia a l'hospital (per una operació a un familiar proper).

Com que ja m'he passat vàries estones a hospitals, aquesta vegada me'n vaig emportar un llibre per passar l'estona.

Concretament vaig llegir-me el llibre:

'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' de Benjamín Suárez Arroyo.

Aquest llibre el va regalar l'Associació d'Amics de la UPC (AAUPC) del qual en sóc soci, (de fet, sóc soci del Cercle Fiber, l'Associació d'Ex-Alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona que té un conveni amb l'AAUPC).

Reconec que no n'esperava gaire del llibre, (segurament el fet que fos regalat va fer que, inconscientment li rebaixés la qualitat), però vaig llegir-lo tot seguit i em va agradar força.


El llibre comença amb aquesta referència meravellosa a l'aprenentatge de Jorge Luis Borges:
Aprender a aprender

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprendre que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Uno aprendre a construir todo su camino en el hoy porque
el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse la mitad.
Después de un tiempo uno aprendre que es
demasiado, y hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende
y con cada adiós... uno aprende.

Jorge Luis Borges

És un dels escrits sobre l'aprenentatge que més m'han agradat, el trobo molt encertat i molt 'maco'.


Tot seguit us faré cinc cèntims sobre el llibre, tot afegint-hi els meus comentaris personals.

D'entrada comentar que aquest llibre té 5 grans apartats:
  1. El primer és una introducció als conceptes de ciència, innovació i paradigmes socials.
  2. El segon entra més al detall en la innovació tecnològica i en els paradigmes socials.
  3. El tercer està centrat en la societat del coneixement.
  4. El quart canvia de temàtica per parlar de la igualtat de gènere.
  5. I el cinquè conté les reflexions finals.

El primer apartat comença parlant de la importància de la ciència en la societat actual, fins i tot comenta:
"(...) no hay duda de que las ciencias involucran un conjunto de saberes, muchos de ellos percibidos como mágicos, que han cautivado al ser humano a lo largo de su historia (...)".
Pero, una mica més endavant, també intenta treure-li trascendència:
"(...) si la humanidad sólo hubiera usado en el devenir de su vida cotidiana las técnicas que era capaz de comprender en cada momento histórico bajo un criterio científico, hace mucho tiempo que hubiera desaparecido."
Això em va fer pensar amb el meu professor de filosofia de 3er de batxillerat que ens comentava que les religions són necessàries, bàsicament per cobrir tot allò on no hi arriba la ciència que (segons el seu parer) és per molta gent una pseudo-religió.

L'autor acaba el primer punt (d'aquest apartat inicial) preguntant-se si la computació és una ciència. Ho és?

Personalment crec que sí, si més no, tal com es comenta en el llibre, a dia d'avui no queda cap dubte que la computació és un element clau pel desenvolupament de les ciències.

Seguidament defineix la innovació com:
"La innovación [entenc que es refereix a la tecnològica] no es más que el camino para incorporar las nuevas ideas a los sistemas de desarrollo, económicos y sociales de un país. Por lo tanto, la innovación está íntimamente relacionada con el mundo de las ideas (invención o creatividad), (...)"
I al seu torn, defineix els paradigmes com:
"Un paradigma es un modelo, patrón o un ejemplo de los comportamientos y supuestos que caracterizan una situación concreta de índole diversa, económica, social o científica, por ejemplo. El paradigma surge de la necesidad de explicar situaciones nuevas ante las que los modelos antiguos en vigor no son útiles para dar una respuesta adecuada a los problemas que se van presentando."
Després comenta que habitualment la fi d'un paradigma és provocat per una revolució ("cambio rápido y profundo de una cosa") i que durant un cert temps coexisteixen dos paradigmes, fet que afegeix incertesa i tensió social fins que el vell paradigma desapareix.

Actualment es parla del paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs); fins ara era encara un paradigma 'potencial', és a dir, li faltava la seva revolució per a que s'acabés imposant. L'actual crisi econòmica mundial és la revolució que li mancava?

En el segon apartat entra més en detall en aquesta reflexió.

Comença explicant les dues fases d'un progrés tecnològic:
  1. Hi ha una fase inicial on es fa el desenvolupament de la innovació, la seva instal·lació. Dura entre 20 i 30 anys fins que declina el paradigma vigent i irromp el nou paradigma fruit d'una explosió tecnològica que comporta una alta activitat econòmica i social.
  2. En una segona fase es desenvolupa plenament el paradigma al sistema econòmic i social vigent fins que aquest paradigma arriba a madurar, saturar-se i declinar-se mica en mica fins a la implantació del següent paradigma.
El pas entre les dues anteriors fases no és immediat, necessita d'una tercera fase intermèdia traumàtica que justifiqui l'abandonament de l'actual paradigma (i la seva tecnologia associada) per la implantació del nou.

Per tant, es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement, inicialment anomenat paradigma de les tecnologies de la informació i comunicació).

(L'autor en aquest punt fa un resum de les crisis i dels canvis de paradigmes dels darrers 250 anys).

Aquest apartat s'acaba explicant les disciplines de la informàtica i de les telecomunicacions, així com el concepte Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) és una maneral habitual de referir-se a l'agrupació d'aquestes dues disciplines.

També explica la fractura digital, com una bona part de la societat en pot quedar al marge; i que el paradigma ha anat evolucionant fins esdevenir-se un nou paradigma, el de la societat del coneixement.

Per cert, com a anècdota detall l'origen del mot 'informàtica': és la conjunció de 'informació' i 'automàtica'.

En el tercer apartat s'entra molt més al detall del paradigma en marxa: el paradigma de la societat del coneixement.

El paradigma de la societat del coneixement és molt més transcendent i menys tecnològic del que d'entrada sembla.

Entre d'altres conceptes, ja no depèn (només) de les ments brillants que té cada país sinó de "producir a gran escala personas competentes en todos los órdenes de la vida". I hi afegeix:
"La competencia de todos los ciudadanos es un elemento clave para alcanzar la competencia de la sociedad."
També explica una situació que ja he llegit en d'altres assajos: el fet que la obtenció de la informació ja no és un problema, (gràcies a les TICs).

En canvi, no ha passat el mateix amb el coneixement, no s'ha socialitzat com la informació, de fet, una de les claus actuals és saber transformar la informació en coneixement:
"Los ciudadanos tendrán, o ya tienen, que aprender a desenvolverse con soltura ante una avalancha de información, diferenciando la que es útil de la que no lo es tanto (...)"
Com qualsevol nou paradigma, el paradigma de la societat del coneixement comporta unes noves 'regles de joc'. Aquestes regles convé conèixer-les i aplicar-les quan abans millor:
"(...) la única oportunidad que tienen las economías nacionales para competir con éxito en un mercado globalizado es profundizar en los sectores emergentes con tecnología y reformular los sectores maduros mediante la calidad, la excelencia y el valor añadido en un contexto empresarial que se organice en red, de forma flexible y diversificada (...)"
De fet, potser un dels canvis més importants és el de passar de la producció de bens a la generació d'idees, o de l'empresari productor a l'emprenedor de les idees.

Aquest paradigma de la societat del coneixement té la seva propia economia: l'economia del coneixement que, segons l'autor, és el resultat de saber combinar adequadament quatre estratègies:
  1. "La producción del conocimiento".
  2. "Su transmisión mediante la educación y la formación".
  3. "Su difusión a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones"
  4. "Su explotación a través de empresas o negocios que ponen en valor las innovaciones".
Per tant tenir coneixement és necessari, però no suficient; personalment trobo molt encertat indicar que la formació és una de les estratègies clau per a l'economia del coneixement.

En el fons no s'està descobrint res nou, la formació sempre ha estat molt important... el que passa és que potser mai havia sigut tant crítica com ara.

De fet, el que està succeïnt és que el capital humà té una importància cabdal en aquesta economia. No estem produïnt (fet que pot fer una màquina), estem creant coneixement i trasmitint-lo a la resta de la societat. Per tot això l'empremta humana, el talent, que potser havíem deixat una mica de banda ara és més necessari que mai.

D'altra banda el mercat de treball en la societat del coneixement difereix força del que coneixíem fins ara. Per exemple (i molt breument) podem indicar aquestes diferències:
  • El paradigma educatiu que teníem fins ara era aquell on s'estudia molt durant pocs anys per a treballar tota la vida. Però en la societat del coneixement el paradigma educatiu és aquell on s'estudia tota la vida per a treballar tota la vida, és a dir, la formació és contínua.
  • A més, en la societat industrial l'objectiu del mercat de treball és el producte, en la societat del coneixement l'objectiu és resoldre problemes.
Més diferències del mercat de treball en la societat industrial, (SI), i la societat del coneixement, (SC):
  • A SI la formació en el treball és per disciplines; a SC és multidisciplinar.
  • A SI l'activitat és orientada; a SC és diversificada.
  • A SI l'optimització és per departaments; a SC és de tot el conjunt.
  • A SI el coneixement és individual, compartit per equips; a SC el coneixement és global, compartit i transferit.
  • A SI la creativitat és transferida; a SC és individualitzada.
  • A SI no s'improvitza; a SC hi ha improvització.
  • A SI el risc no s'assumeix; a SC el risc es gestiona.
  • A SI l'espai-temps és comú; a SC l'espai-temps és assíncron.
  • A SI la capacitat professional és rígida; a SC és evolutiva.
  • A SI les persones són intercambiables; a SC les persones són imprescindibles.
Estic d'acord i crec que és una bona manera de comparar els mercats de treball en les dues societats. Només tinc una puntualització a fer, personalment sóc dels que pensa que en un mercat de treball ningú és imprescindible, (si bé reconec que mai és el mateix prescindir d'una persona o d'una altra).

Acaba aquest apartat comentant la importància que ha de tenir la universitat en aquesta societat del coneixement, ha d'implicar-se molt més amb el teixit empresarial i aquest ha de recolzar-se molt més amb la universitat, al cap i a la fi és un dels llocs on més s'innova (tecnològicament).

El quart apartat explica la llarga lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, la seva implicació en la societat industrial i quina serà la seva situació en la societat del coneixement.

L'autor opina que a la dona l'espera un lloc cabdal en la societat del coneixement, creu que està més capacitada que l'home per desenvolupar-se en l'esmentada societat i, a més, els països no poden permetre's el luxe de prescindir d'aquest talent.

Tanmateix, ja se sap que els canvis en aquest sentit són lents, massa lents...

En el cinquè apartat es fa una síntesi del llibre.


Resumint:

Personalment he trobat en aquest llibre un bon assaig sobre la situació actual de canvi, d'incertesa en la que ens trobem. Aquesta situació ve explicada en aquest llibre: estem en un moment de canvi, de fort canvi, estem en ple canvi de paradigma social!.

És un llibre curt, fàcil de llegir i que em respon a uns quants interrogants però que me n'obre molts més! (com fan els bons llibres).


Enllaços relacionats: