Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el país. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el país. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (2: Resum dels resultats de la part de consulta via e-mail)

Ahir us vaig comentar, (en aquest post), un article d'El País sobre un estudi de la consultora Biko2 dels webs de les 17 comunitats autònomes.


En aquest segon post comentaré la part de l'estudi sobre el servei de consulta via e-mail.

L'estudi diferencia el servei de consulta via e-mail de la resta de serveis, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat en la que es basa la resta de l'anàlisi.

Metodologia:

Per analitzar el servei de consulta via e-mail el que ha fet la gent de Biko2 és fer una consulta via e-mail per avaluar-lo tenint en compte els següents aspectes:
  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Per assolir aquests aspectes s'ha comprovat que:
  • Existeixi un contacte general per resoldre dubtes, que estigui accessible des de totes les pàgines i en un lloc força viosible.
  • Existeixi un formulari de contacte senzill, fàcil i que no requreixi autenticar-se.
  • Que el temps de resposta sigui raonable, no cal que sigui urgent (per això ja hi ha altres canals com ara el telèfon), però la resposta tampoc pot ser eterna.
  • Que es confirmi la rebuda del correu i si aquesta confirmació conté algun mecanisme per seguir el processament de la petició.
  • I, òbviament, que la resposta final resolgui el dubte proposat. La resposta pot contenir la resolució del dubte o redirigint al ciutadà a una pàgina web on podrà solucionar la seva petició. En tot cas, es valorarà que la resposta no impliqui el desplaçament físic del ciutadà cap a una oficina d'atenció del govern autonòmic.
Conclusions:

Amb tota aquesta metodologia, els resultats obtinguts són els següents, (la puntuació màxima és de 12 punts):
  • Model d'excel·lència: La Rioja (11/12) i Astúries (10/12), (són les dues comunitats on, segons Biko2, els seus webs tenen un millor servei de consultes del ciutadà via e-mail).
(Nota: en el document resultant de l'estudi - disponible en la seva totalitat en aquest post - han situat el web de les Illes Balears com a model que necessita evolucionar, tot i que, per puntuació, hauria d'estar com a model en la mitja, aquí ja l'he situat en aquesta categoria).

Més conclusions de l'estudi:
  • Gairebé un 90% de les comunitats autònomes responen de forma correcta.
  • La majoria tenen un mitjà de comunicació accessible, senzill i visible.
  • En alguns casos la solució no és bona argumentant que la consulta queda fora de les competències del govern de la comunitat.
Crítica personal a l'anàlisi d'aquest servei:

Personalment, tot i que està fet amb bona intenció, crec que aquesta part de l'estudi, la part relacionada amb l'anàlisi del servei de consulta via e-mail, és poc acurat.

Exclusió de l'estudi del servei de consulta via e-mail de la resta

Per començar, no sé per quin motiu aquesta part està exclosa de la resta de l'estudi a l'hora de valorar quin és el millor web de les comunitats autònomes. Els consultors de Biko2 comenten que la part de consultes via e-mail no forma part de la usabilitat del portal.

Tanmateix, ells defineixen la usabilitat com:
Usabilidad: Es la eficiencia y satisfacción con la que un producto permite alcanzar objetivos específicos a usuarios específicos en un contexto de uso específico.
Aquesta definició la trobo poc útil i, a més, crec que el servei de consulta via e-mail hauria d'estar inclòs dins d'aquesta definició; és a dir, volem que les webs assoleixin la eficiència en aquest servei amb un objectiu específic (resoldre el dubte del ciutadà) a uns usuaris específics (els ciutadans) en un context d'ús específic (el web).

Aquest és el rànquing sense tenir en compte la puntuació del servei de consulta via e-mail:
  1. Astúries (133/154).
  2. Illes Balears (115/154).
  3. Catalunya (114/154).
  4. Navarra (111/154).
  5. Castella i Lleó (110/154).
  6. La Rioja (102/154).
  7. Euskadi (99/154).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (95/154).
  9. Andalusia (79/154).
  10. Galícia (79/154).
  11. Regió de Múrcia (76/154).
  12. Aragó (69/154).
  13. País Valencià (66/154).
  14. Canàries (63/154).
  15. Cantabria (58/154).
  16. Extremadura (34/154).
  17. Castella La Manxa (25/154).
Si hi afegissim la puntuació del servei de consultes via e-mail llavors el resultat seria (ara la puntuació màxima és de 166):
  1. Astúries (143/166).
  2. Illes Balears (122/166).
  3. Catalunya (121/166).
  4. Navarra (120/166).
  5. Castella i Lleó (116/166).
  6. La Rioja (113/166).
  7. Euskadi (104/166).
  8. Comunitat Autònoma de Madrid (102/166).
  9. Andalusia (93/166).
  10. Galícia (85/166).
  11. Regió de Múrcia (83/166).
  12. Aragó (75/166).
  13. País Valencià (74/166).
  14. Canàries (72/166).
  15. Cantabria (58/166).
  16. Extremadura (42/166).
  17. Castella La Manxa (32/166).
Com es pot veure, el rànquing es manté igual, si bé algunes posicions queden més a prop/més lluny, (destaquen les tres darreres: Cantabria, Extremadura i Castella La Manxa, molt lluny de la resta).

Com s'ha realitzat aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail

Personalment, el motiu principal pel qual no trobo que sigui gaire acurat aquesta anàlisi és per la metodologia que han seguit.

Em semblen correctes (tot i que es podria opinar al respecte) els principals aspectes que s'han tingut en compte (explicats al principi d'aquest post).

Però el que ja no em sembla tant bé és que tot es basi en una sola consulta.

S'hauria d'haver fet una bateria de consultes, una sola pot donar peu a unes conclusions errònies, (tan en un sentit com en un altre).

A més, enlloc diu que s'hagi fet la mateixa consulta a tothom, sospito - tot i que no ho puc demostrar - que no s'ha fet la mateixa consulta a tots els webs.

Personalment, aquests dos motius són els que li treuen bona part de la credibilitat a aquesta anàlisi del servei de consulta via e-mail.

El titular d'El País

El titular de l'article d'El País que explicava tot l'estudi de Biko2, (no només la part de consulta via e-mail) era:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

Trobo que és un titular erroni, de fet, una de les conclusions de la gent de Biko2 (comentada al principi d'aquest post) és que gairebé el 90% dels webs de les comunitats autònomes responen de forma correcta.

Per tant, tal com desgraciadament passa sovint (aquí hi ha un altre exemple), els periodistes pensen més en tenir un titular que enganxi als lectors que en llegir el contingut i conèixer una mica més el que estan explicant.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Crítica a l'"Informe de Usabilidad de los Portales de las Comunidades Autonómas" (1: Resum dels resultats i metodologia)

El passat dijous 3 d'abril de 2008 va aparèixer en el diari El País un article amb el títol:

Tu comunidad autónoma no contesta tus ‘e-mails’
Los portales de las administraciones no solucionan las consultas de los ciudadanos ni agilizan los trámites ‘online’

En aquest post faig un resum de l'estudi i de la metodologia que s'ha utilitzat.

L'estudi té com abast als webs de totes les comunitats autònomes d'Espanya (un total de 17), sense tenir en compte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

L'estudi està fet per una consultoria d'origen navarrés: Biko2.


L'objectiu de l'estudi és mostrar quina és la situació actual dels webs de les 17 comunitats autònomes d'Espanya indicant, mitjançant un rànquing, quines són més punteres, quines tenen molt camí per recórrer i quines són exemples de bones pràctiques en determinats aspectes.

L'estudi està dividit en tres grans àmbits:
  • Servei al ciutadà: Quins i com s'ofereixen serveis al ciutadà. Aquí estan inclosos aspectes com ara: visibilitat y rellevància dels serveis oferts, serveis organitzats segons les necessitats dels ciutadans, mecanisme de comunicació amb el ciutadà, tramitació on-line, entre d'altres.
  • Informació al visitant: Quina informació s'ofereix al visitant (especialment a aquell que no pertany a la comunitat autònoma). Aquí estan inclosos aspectes com ara: imatge que es projecta de la comunitat autònoma, com conèixer la comunitat, visualització de la informació en diferents idiomes, etc.
  • Presència institucional: Quina informació s'ofereix sobre la institució que governa a la comunitat autònoma. Bàsicament, aquí es valora la situació de la informació institucional en un segon pla i l'enllaç als serveis municipals dels ajuntaments de la comunitat.
Els factors d'anàlisi de cada web tenen dues grans vessants:

  • Vessant motivadora: Agrupa aquells factors que animen als usuaris a continuar navegant, els hi proporcionarà una experiència satisfactòria quan visitin el web. Factors d'estètica, d'utilitat, de credibilitat i de sociabilitat.
  • Vessant higiènica: Aquí hi tenim aquells factors d'usabilitat que si no hi són el ciutadà els trobarà a faltar. Factors relacionats amb la facilitat de trobar els continguts o que el web sigui funcional.
L'estudi diferencia la consulta via e-mail de la resta, s'argumenta que aquesta consulta, tot i ser fonamental, no encaixa dins del concepte d'usabilitat.

Aquest apartat (consulta vía e-mail) s'ha analitzat en funció de:

  • Facilitat, visibilitat, flexibilitat i senzillesa de l'eina de diàleg entre el ciutadà i l'administració.
  • Temps de resposta.
  • Solució que es dóna a l'usuari a la consulta plantejada.
Conclusions generals:

Mitjançant tota aquesta metodologia, els consultors de Biko2 han elaborat el següent rànquing (la puntuació màxima és de 154 punts):

  • Model d'excel·lència: Astúries (133/154), (és la comunitat que mostra millor posicionament en els tres àmbits: atenció al ciutadà, atenció al visitant i presència institucional).
Entre la resta de conclusions hi destacaria:
  • Realitzar tràmits on-line encara és una tasca pesada i feixuga en molts webs; en la majoria de casos hi ha pocs serveis que no requereixin la presència física del ciutadà en una oficina de l'Administració.
  • La qualitat del servei d'atenció al ciutadà és molt dispar en funció de la comunitat autònoma. L'informe destaca el servei ofert per la Generalitat de Catalunya, però en d'altres casos explica que només hi ha una paupèrrima i solitària adreça de correu.
  • De fet, en la majoria de casos, l'atenció al ciutadà és ràpida, però molt freda, amb poc diàleg i sovint no es resol el dubte argumentant que les competències no són del govern de la comunitat, (això enllaça amb el següent punt).
  • La informació municipal o l'enllaç a ella és escasa. El ciutadà no té perquè conèixer si un tràmit és competència municipal, de la comunitat autònoma o del govern central. A més, el traspàs d'informació entre aquestes administracions també hauria de ser més àgil... Desgraciadament l'estudi conclou que cap web és un bon exemple en aquest apartat.
  • Es troba a faltar una major participació dels ciutadans en la realització del contingut del web. És a dir, encara queda molt per fer en l'aplicació de la tendència Web 2.0 en aquestes administracions.
  • Hi ha alguns importants aspectes tècnics pendents de resoldre com ara l'acompliment d'estàndards web de navegació o l'absència de codi accessible, (encara que per llei aquests webs hi estiguin obligats).
Aquí hi teniu tot l'estudi, són 134 pàgines, (obtingut de la pàgina web de la consultora Biko2):



(Aquí hi ha un segon post relacionat amb aquest estudi).