En 30 minuts he quedat per dinar amb la María (Odilas)...I m'ha arribat un tuit notificant-me de l'existència del web de Consultoría Artesana.
Tot plegat m'ha fet que recordés la primera vegada que vaig dinar amb la María, (també estava previst que s'hi apuntés l'Elena però finalment no va poder assistir-hi).
En el dinar van surgir molts temes... entre els quals un que va destacar: la consultoria artesana.
La María em va exposar la idea que tenia, estava clar que era una idea que l'havia anat formant amb el temps, no semblava una idea poc meditada.
Ella volia treballar fent projectes relacionats amb les TICs amb un alt component d'innovació i amb un nivell alt de qualitat, aquest era el seu marc d'acció.
A més, també em va parlar, entre d'altres conceptes, d'una nova forma d'organització laboral on, precisament, l'organització és mínima i efímera.
Es crea una organització per cada projecte i quan aquest mor, també mor l'organització.
Quan es comença un nou projecte es crea una nova organització que possiblement serà diferent a l'anterior, en quan a persones que la composen, rols d'aquestes persones, etc. A més, aquesta organització és mínima i gens semblant a la d'una empresa 'tradicional', es tracta més aviat d'unir a una sèrie de persones per un objectiu comú.
Així doncs, per cada projecte, el cap (diguem-ne així encara que no hi hagi cap relació jerárquica pre-establerta), busca de la seva llista de nodes els recursos més apropiats en funció del projecte que cal fer.
Té sentit.
El problema és que la legislació del món laboral no està pensada per 'empreses obertes' amb aquestes característiques.
Evidentment això implica una forma de treball en xarxa i amb l'ajut indispensable de la Xarxa (Internet), en cas contrari és molt difícil portar-ho a la pràctica.
D'altra banda, també em va comentar que volia treballar col·laborant amb altres consultors, no competint entre ells, és a dir, compartint el coneixement per ajudar a d'altres consultors. No es tracta de tenir el coneixement tancat en un calaix sinó de distribuir-lo i ajudar-se mútuament.
I em va comentar que a tot això li volia (o li volien) anomenar 'consultoria artesana'.
Els meus comentaris a aquest nom van ser els següents (i encara crec el mateix):
La primera paraula - 'consultoria' - em semblava completament encertada. Pels tipus de projectes que em va comentar la María, el que feia era aconsellar als seus clients, orientar-los i fer (o no) el que s'acabés decidint, els hi feia de consultora.
La segona paraula - 'artesana' - és la que qualifica a la primera, és la que li dóna més suc.
D'entrada, el mot 'artesà' em suggereix:
- Feina ben feta, de qualitat.
- Feina pensada per un públic minoritari, no pel públic massiu, aquest ja està servit per les indústries, l'artesà va a un públic minoritari que és exigent però que, a la vegada, sap valorar la qualitat de la feina feta.
- Normalment els artesans treballen individualment o amb equips de poques persones... però molt unides entre elles.
- A més, els artesans tenen un alt coneixement de la seva feina, no són neòfits en la matèria.
- També cal tenir present que els artesans són gent que habitualment imprimeixen caràcter a les seves obres, gaudeixen fent-les.
Però també recordo que li vaig comentar que el mot 'artesà' normalment està associat a 'antic', quan es diu 'fer les coses artesanalment' normalment vol dir 'fer les coses com sempre s'han fet', és a dir, sense innovar, és, potser, la única crítica que hi veia al nom.
Han passat molts mesos des d'aquest primer dinar.
El concepte de consultoria artesana ha anat madurant, fins arribar a tenir una declaració.
Una declaració que subscric plenament donat que parla de conceptes tan interessants com:
- Treballar amb/per persones.
- Col·laborant, no competint.
- Vivint a la Xarxa.
- Imprimint caràcter.
- Diversitat, no uniformitat.
- Relació basada en la meritocràcia.
- Franquesa, no es vol enganyar a ningú.
- Simplicitat, la vida ja es prou complexa com per fer-la més difícil ;-)
- Etc.
Després de llegir la declaració he arribat a la conclusió que la subscric plenament, en sóc un fan ;-)
PD: A més, mitjançant el web de la Consultoría Artesana he pogut veure per primera vegada una fotografía del Santi (Vicent). ;-)
[Actualització del post: ]
Us afegeixo el divertit vídeo que ha fet l'Anna relacionat amb el making off de la iniciativa:
I un altre vídeo més (aquest del Manel):
I comentar que els que inicialment s'han arriscat en aquesta idea són:
- @Amblletradepal
- @arey
- @cumclavis
- @dreig
- @ignacionacho
- @jmbolivar
- @juleniturbe
- @lalhi
- @Odilas
- @suenosdelarazon
- @tic616
- @vigoncas
- @Yoriento.
Enllaços relacionats:
- Red de Consultoría Artesana.
- La declaració [Making Off].
- Habitación 109: artesanos trabajando.
- Verde que te quiero verde…
- Reflexiones tras las jornadas de Málaga.
- El juego de las diferencias.
- Desarrollo Organizacional: Innovación en Consultoría con Productividad Artesana.
- La conjura de l@s neci@s o crónica de la #redca.
- Identidad, prácticas y valores artesanos.
- La consultoría artesana se expande vía #redca.
- Consultoría Artesana.
