Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gregor gimmy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gregor gimmy. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de setembre del 2009

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?
  • La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
  • Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
  • Desconfiança a Internet.
  • Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).
Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?
  • Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
  • Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
  • Es valora més la transparència que el prestigi.
  • Economia de la confiança (entorn Groundswell).
  • És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
  • Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
  • En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
  • Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
  • Immediatesa, agilitar, estar al día...
  • Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).
Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".



José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:
  • Apertura.
  • Colaboración.
  • Flexibilidad.
  • Cercanía.
  • Adaptación.
Más información en su blog: Sin oficina.



Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:
  • Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
  • Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
  • La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
  • La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.
En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!



Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.



Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.



Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.



Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.


Enllaços relacionats:

dimecres, 11 de juny del 2008

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

Acabo d'assistir a una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas la ponència la feia Gregor Gimmy, fundador i conseller delegat del portal Sclipo, i el títol era:

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

La ponència ha estat molt amena, com és habitual en el Gregor Gimmy, de fet, ja l'havia vist en el workshop "Web 2.0: Oportunitats de comunicació per a l'empresa. L'usuari, el protagonista d'Internet" organitzat per Barcelona Activa el passat 4 de desembre de 2007.

La presentació del Gregor ha estat dividida en tres grans apartats:
  1. Oportunitats de millora en l'educació que aporten les TIC.
  2. Web 2.0, xarxes socials.
  3. Xarxa social + educació = educació social.


Oportunitats de millora en l'educació (gràcies a les TIC)

Gregor ha detallat, segons la seva opinió, les oportunitats que apareixen amb l'aplicació de les TIC en l'àmbit de l'educació:
  • Poder aprendre dels millors, amb independència d'on estiguin aquests.
  • Saber qui i què és el millor.
  • Reduir el cost d'avaluació.
  • Facilitar l'aprenentatge de qualsevol contingut, encara que aquest sigui minoritari.
  • Desar i cercar qualsevol contingut (incloses les interaccions entre professor - alumne).
Web 2.0, xarxes socials

S'ha fet un breu introducció del que significa el fenomen Web 2.0: l'usuari participa en la creació dels continguts (no només en el consum d'aquests continguts).

Concretament, ara l'usuari és capaç (sense haver de tenir coneixements informàtics) de crear continguts, d'avaluar continguts i de socialitzar-se via Internet.

És interessant el llistat de criteris que, segons el seu parer, un Web 2.0 ha de complir per ser 2.0 (altrament s'entèn que seria 1.0).
  1. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris tinguin perfils públics.
  2. En tot web 2.0 l'usuari ha de poder crear continguts i publicar-los.
  3. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris puguin interactuar públicament (i, si s'escau, privadament).
  4. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris es promocionin i que es pugui promocionar continguts.
  5. En el fons, tot web 2.0 no és res més que una aplicació web que permet moltes funcionalitats als usuaris (sense que aquests hagin de tenir coneixements de programació informàtica).
  6. Tot web 2.0 inicialment està buit, sense contingut. (Això implica que el cercador de Google o Amazon no són Webs 2.0, però sí que ho són (inicialment estaven buits): YouTube, Facebook o Sclipo).
Tenint en compte aquests criteris, ens ha proporcionat tres tipus de webs 2.0:
  1. Blogs (publicació de contingut). Amb exemples com ara Blogger o WordPress.
  2. Social bookmarking (directoris i rànquings de continguts web).
  3. Xarxes socials (també es pot veure com a clubs on-line).
Tranversalment a aquests tipus hi ha 5 objectius de cada web 2.0. Així tenim que:
  1. Si el nostre objectiu és proposar i avaluar contingut tenim eines com ara Digg, Meneáme o Tecnhorati (dins del tipus de social bookmarking).
  2. Si el que volem és promocionar-se llavors tenim eines com ara Blogger o WordPress (dins del tipus de blogs), i MySpace, YouTube i Flickr (dins de les xarxes socials).
  3. Si volem fomentar amistats llavors tenim Facebook, i més, (també dins de les xarxes socials).
  4. Si el que volem és aprendre o ensenyar llavors tenim Sclipo, i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
  5. I si el que volem és relacionar-nos professionalment tenim LinkedIn, Xing i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
Queda clar que un dels àmbits que el web 2.0 ha revolucionat més és el de les xarxes socials.

Educació social

En el fons, tothom utilitza Internet per aprendre.

Pot ser que aprenem notícies, hobbies, formació reglada, etc. però en el fons el que estem fent és aprendre, (encara que no sempre en siguem conscients).

D'altra banda, potencialment hi ha molt marge de creixement de l'educació on-line ja que actualment només un 2% de l'educació és e-learning.

A més, bona part de l'e-learning actual no permet sincronia, ni permet interacció entre professor i l'alumne ni aprofita les opcions de media actuals: vídeo, àudio.

Sclipo ve a solucionar aquestes mancances.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Sclipo es defineix com un portal de social learning, és a dir, un lloc on aprendre amb l'ajut de l'ús de les xarxes socials, (tant característic del web 2.0).

Sclipo ofereix molta diversitat de contingut, té des de vídeos de com arreglar una bicicleta fins a com perfeccionar l'anglès passant per com modificar els xips de la Wii.

Per tant, hi ha tota mena de formació, no només la que té sortida comercial.

D'altra banda, els vídeos tenen rànquings per avaluar-los, també s'obtè informació a través de l'analítica web. Amb aquests i amb altres mecanismes podem saber si el contingut és un bon contingut, reduïm el cost d'avaluació.

A més, també ofereix la possibilitat de fer una formació síncrona (en la secció Sclipo Live) entre un professor i n alumnes. I aquesta comunicació es desa per a repassar-ho tantes vegades com es vulgui (inclosa la interacció entre el professor i els alumnes).

Un fet que cal tenir en compte és que Sclipo no diferencia entre professor i alumne, tots els seus membres poden ser (i majoritàriament és així) professors i alumnes a la vegada.

Actualment Sclipo és el número 1 en l'àmbit de l'e-learning a Espanya (Sclipo té la seu a Barcelona), és també número 1 a Europa i està en els cinc primers a nivell mundial.

Té un creixement mensual del 15% i actualment té milers de membres amb milers de vídeos.

A part de l'Sclipo.com també hi ha la possibilitat de clonar l'Sclipo per a organitzacions que vulguin utilitzar aquesta eina ínternament per a la formació dels seus treballadors. Aquest és el cas de La Caixa, (volen millorar la formació dels seus treballadors amb formació proporcionada per La Caixa i també, en formació feta pels propis treballadors per a la resta de treballadors).

D'altres empreses ha comentat el cas de Pastas Barilla (que com a forma de promocionar-se, ha afegit molts vídeos relacionats amb els seus productes, per exemple hi ha vídeos de com fer pasta amb faves o pasta amb carabassa, entre d'altres); o el propi Departament de Justicia (que penja els vídeos d'aquestes sessions web).

Conclusions

L'e-learning és una gran opotunitat que té molt camí per recórrer.

El social learning significa una revolució en l'educació.


Torn de preguntes

El Gregor Gimmy ha rebut vàries preguntes. Breument les preguntes (i les corresponents respostes) han estat:
  • Per què has triat Barcelona per a crear Sclipo?
    • Per què hi ha talent, hi ha bona educació (UPC, IESE, ESADE, etc).
    • Per tenir un bon clima... i mar!.
    • Però li manca teixit financer i legal per ajudar a les start-ups.
  • Com enfoqueu l'accessibilitat web?
    • Tenim voluntat, volem implicar-hi institucions del ram, però Sclipo encara és molt jove i no té molts recursos financers.
  • Com es controla la qualitat dels continguts?
    • Sclipo no fa cap avaluació del contingut dels vídeos, són els propis usuaris qui, amb les seves puntuacions, promocionen o 'enfonsen' determinats continguts.
    • En els casos de clonació d'Sclipo en clients (com el cas de La Caixa), llavors se li pot afegir funcionalitats de workflow per controlar qui afegeix vídeos.
  • De qui és la responsabilitat jurídica dels continguts?
    • De l'usuari. (En aquest cas, el Gregor Gimmy ha estat breu però clar).
  • En el cas de l'Sclipo Live, hi ha alguna limitació tècnica del número d'alumnes per professor?
    • No hi ha cap limitació tècnica.
    • Però ha de tenir sentit, cal recordar que Sclipo Live és una educació síncrona amb interacció, no és un programa de televisió...
  • Com controleu que no hi hagi publicitat encoberta?
    • Som conscients que n'hi ha, però Sclipo permet qualsevol vídeo que ensenyi alguna matèria, algun concepte, (encara que indirectament hi hagi publicitat).
    • També cal recordar que els propis usuaris promocionen els vídeos, si un vídeo té publicitat i aquesta arriba a ser 'pesada' segurament obtindrà una puntuació molt baixa, (i conseqüentment no tindrà èxit).
  • Quin és el vostre model de negoci?
    • Per una banda tenim els usuaris que ens demanen clonar Sclipo ínternament a les seves organitzacions (com La Caixa). Aquí vénem el software i els serveis associats, (instal·lació, manteniment, formació, etc).
    • Per altra banda, ens emportem un percentatge del que cobra un professor, (sempre que aquest cobri).
  • Teniu pensat 'obrir' la vostra plataforma i que es millori amb l'ajut de tothom?
    • Hi ha la idea que sigui així però de moment encara no es pot fer.
  • Teniu pensat en crear xarxes dins d'Sclipo?, (per exemple, per a crear una xarxa amb els professors de ciències socials)
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • De qui és la propietat dels continguts?
    • Sempre és de qui ha pujat el vídeo, (sempre que originalment el contingut fos seu).
    • Per tant, el pot treure/modificar quan vulgui i pujar en d'altres llocs.
    • També es permet que qualsevol el pugui sindicar (embed) en d'altres llocs.
  • Es poden fer descàrregues dels vídeos en dispositius mòbils?
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • Quin percentatge de vídeos estan en català, castellà i en anglès?
    • En anglès uns 10.000 vídeos.
    • En castellà un centenar.
    • En català desenes.
    • De fet, Sclipo s'utilitza molt als USA però no gaire a Espanya, (ni Catalunya).
  • Es pot integrar amb altres plataformes 2.0?
    • Sí, però encara es podrà fer millor, s'està desenvolupant noves funcionalitats.
  • D'on ve el nom d'Sclipo?
    • La 'S' d'skill.
    • 'Clip' de videoclip.
    • 'O' d''espanyolaritzar' el nom (i fer-lo més simpàtic). Si estiguéssim a Alemanya potser s'hauria dit Sclipper...


Enllaços relacionats:

Aquí teniu les transparències de la ponència:


Aquí teniu les transparències integrades amb el vídeo fet durant la sessió.

I aquí el vídeo de tota la sessió, (evidentment està a Sclipo):


He redactat aquest disc mentre estava escoltant el nou disc dels Eagles ('Long Road Out Of Eden'). Un bon doble disc, tot i que fa 28 anys de l'anterior disc en estudi!, amb dues parts ben diferenciades: el primer disc més nostàlgic, amb més balades; i una segona part més rockera. En definitiva un bon treball, recomanable per a qualsevol que vulgui escoltar una música de qualitat, sense massa estridències.