Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal democracy forum (pdf). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal democracy forum (pdf). Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Resum de la Breakout E: "Open Cities/Smarter Cities" del primer dia del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU) 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El primer dilluns d'aquest mes vaig assistir a una nova edició del Personal Democracy Forum en la seva versió europea.

Reconec que vaig tenir una sensació especial, donat que aquest any - per motius familiars - havia decidit no ser membre de l'equip organitzador.

Això va provocar que em pogués centrar de ple en les ponències del Congrés, de fet, n'hi havia moltes que m'interessaven, i gràcies a una invitació de l'organització, les podia veure.

Tanmateix, per qüestions laborals, em vaig perdre una de les sessions que més m'interessaven: la titulada "OpenData / OpenGov" (patrocinada per la Generalitat de Catalunya), i que tenia importants ponents com ara John Wonderlich, Håkon Wium Lie, Antti Poikola i Álvaro Ortiz (us ho explicava en aquest post previ al Congrés).

No obstant, tots els àudios (i en alguns casos també el vídeo) de les ponències del congrés queden enregistrats a Civico, per tant, podeu escoltar aquesta sessió aquí.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

2a edició del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Escric aquestes ratlles tot just a escases hores de començar la segona edició del Personal Democracy Forum Europe (PdFEU).

Haig de reconèixer que tinc una sensació especial. Formar part de l'equip d'organització de la primera edició del PdFEU em va marcar bastant, van ser uns dies de novembre molt intensos (que també van ser complementats amb problemes familiars de salut i amb qüestions complicades a nivell laboral).

Tot i els problemes, en tinc un record agradable i, de fet, segur que enguany se'm farà estrany assistir al congrés sense organitzar-hi res.

Ja fa uns mesos que vaig decidir fer un pas enrera i deixar d'organitzar-lo per qüestions familiars: tot just fa un mes que ha nascut el meu tercer fill ;-)



El dossier que es donava a tots els assistents al congrés de l'any passat començava amb aquest paràgraf:
Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.
I aquest esperit segueix sent 100% vigent.

Demà i demà-passat ens donarem cita a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona centenars de persones que creïem que les TIC són la millor eina per millorar els governs, la millor eina per fer-los més eficients, més transparents, per apropar-los a la ciutadania, per reduir les desigualtats, per ser més lliures...

divendres, 19 de febrer del 2010

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

  • Autor: Por JORDI SABATÉ MARTÍ
  • Fecha de publicación: 18 de febrero de 2010

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).


Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.



Enllaços relacionats:

dijous, 26 de novembre del 2009

WeG000: "Finalitzat amb èxit el primer Personal Democracy Forum Europe realitzat a Barcelona"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El divendres i dissabte passats, dies 20 i 21 de novembre, es va celebrar el primer Personal Democracy Forum Europe a Barcelona del qual vaig formar part de l'equip organitzador (tal com he explicat en aquest post).

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) em va demanar que fes una notícia resum del congrés (per penjar-la en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona).

Us transcric aquí la notícia:

Finalitzat amb èxit el primer Personal Democracy Forum Europe realitzat a Barcelona

Durant els dies 20 i 21 de novembre s’ha realitzat la primera conferència europea del Personal Democracy Forum a Barcelona, concretament, a la Torre Agbar, en la qual es va parlar d’internet i política.

Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.

Així començava el dossier entregat a les més de 450 persones que van assistir al primer Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) que va tenir lloc a Barcelona, a la Torre Agbar, divendres i dissabte de la setmana passada.

L’acte va resultar ser tot un èxit, i es van assolir els reptes plantejats: connectar els especialistes en tecnologia i política d’ambdues parts de l’Atlàntic; explorar com internet pot activar un diàleg sobre el futur de la comunitat europea; fer conèixer i relacionar diferents iniciatives sobre transparència política, govern col·laboratiu, llibertat a internet, etc., de cara a tenir més idees i coneixements per obtenir sinèrgies; i com els polítics han de canviar tenint en compte que la societat cada cop és més tecnològica i la tecnologia contínuament està evolucionant.

Però, de fet, el més important ha estat el debat continu que s’ha generat entre els assistents, un debat ric, intens i molt interessant que continuarà a la xarxa, atès que la conferència és només l’inici, les converses segueixen on-line.

Andrew Rasiej, un dels fundadors del PdF va comentar que la tecnologia està canviant la societat civil: "El que hem descobert és que la tecnologia està permetent que la gent pugui organitzar-se utilitzant les noves eines com Facebook, Twitter i YouTube, de cara a tenir un impacte en el procés polític i per demanar que els governs siguin més sensibles a les seves necessitats quotidianes".

La conferència va començar amb un vídeo d’una entrevista a l’alcalde Jordi Hereu, que va destacar l’aposta que fa Barcelona per utilitzar les noves tecnologies per apropar i fer copartícip la ciutadania de les decisions estratègiques de la ciutat, com per exemple, el futur de l’avinguda Diagonal. També va comentar que Barcelona és una ciutat creativa, innovadora i oberta, que acull amb orgull aquest debat capdavanter, i va aprofitar per donar la benvinguda a tots els assistents.

La campanya d’Obama

Un dels temes destacats del congrés ha estat la campanya d’Obama. Scott Heifferman, un dels fundadors de la plataforma Meetup Internet , que permet que la societat es pugui organitzar en grups locals, comenta que “si no existís internet, es pot dir que Obama avui no seria president”.

En la mateixa línia, Joe Rospars, de Blue State Digital , que amb només 28 anys d'edat va supervisar la campanya a internet d'Obama, que va aconseguir el suport de 13 milions de persones, destaca que: "la clau per guanyar va ser el desenvolupament d'una relació estreta amb els qui li donaven suport per tal que s’hi poguessin implicar a fons". De fet, també va comentar que la idea va sorgir del mateix Obama i deriva de la seva experiència com a organitzador de la comunitat que treballa a les zones econòmicament deprimides al costat sud de Chicago. Va concloure dient que la campanya d'Obama va demostrar que "internet redueix les barreres perquè les persones puguin participar en el procés polític".

També hi era present la directora dels vídeos en línia de la campanya d’Obama, Kate Albright-Hanna, que va comentar que “els ciutadans han de participar en la política no només en la campanya electoral”. De fet, també es va comentar que dels 1.500 milions de vegades que es van veure vídeos a YouTube relacionats amb Obama i McCaine, només 150 milions eren de vídeos produïts pels candidats; la resta els van crear la pròpia societat.

Mobilització de la ciutadania

Tom Steinberg, director de mySociety.org de la Gran Bretanya, va assenyalar que Internet també pot ser de gran èxit en les qüestions més mundanes. Va citar el web FixMyStreet , lloc on la gent exerceix pressió pública a les autoritats locals perquè atenguin les queixes, com ara els forats a les carreteres o faroles que no funcionen.

Ellen Miller, de la Fundació Sunlight , va explicar que amb unes senzilles eines d'internet aquesta ONG està lluitant amb èxit per fer que els governs siguin més transparent i més controlables econòmicament, i a més, posar a disposició del públic tota aquesta informació; també va afegir que "sona ridícul en una democràcia, però hi ha una tradició de mantenir la informació tancada, perquè per als polítics la informació és poder".

Paul Hilder, director d’Avaaz.org va presentar l’experiència d’aquesta plataforma, que ha permès dur a terme campanyes solidàries molt dinàmiques i efectives, i tot desenvolupat des de la societat civil.

Aquests són només tres exemples dels molts casos que es van exposar.

La participació de Barcelona

En una taula rodona relacionada amb com aconseguir que internet arribi a tothom, Pilar Conesa, Gerent d’eAdministració i Sistemes d’Informació, va explicar que l’Ajuntament considera internet com un dret ciutadà i, per tant, que addicionalment a l'àmplia oferta de serveis de banda ampla que han de desplegar els operadors de telecomunicacions, Barcelona està desenvolupant el projecte Barcelona WiFi per oferir accés lliure a internet a 500 punts de la ciutat. També va incidir en la rellevància de la ubiqüitat, i, per tant, de l’accés a internet des del mòbils, la qual cosa cada vegada serà més popular.

En la mateixa taula rodona, David Cierco, Director General per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del Govern d’Espanya, va incidir en la rellevància de disposar de serveis i continguts adequats per cada sector de la població, per tal d'aconseguir que tota la població faci servir internet.

Mobilització de personalitats

A part de la intervenció –en vídeo– de l’alcalde Hereu, altres personalitats polítiques que van assistir al congrés són José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya; Roser Clavell, viceconsellera d'Exteriors de la Generalitat de Catalunya; Ramon García-Bragado, IV tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior; i Greggory Crouch, cònsol a Barcelona dels Estats Units d’Amèrica.

Seguiment de la conferència

El congrés va tenir més de 450 inscrits, que van omplir de gom a gom l’Auditori de la Torre Agbar (dels quals, aproximadament, un 40% eren espanyols i un 60% d’Europa i de la resta del món). A més, la conferència va tenir més de 30 mitjans de comunicació acreditats. Addicionalment, també es va poder seguir en directe, via radiostreaming. De fet, 2.000 persones aproximadament ho van fer des de diferents punts del planeta.

D’altra banda es van gravar totes les sessions en vídeo, i properament estaran disponibles per a ser consultades.

Esperem que Barcelona segueixi sent la seu d’aquest naixent PdFeu.



Enllaços relacionats:

dimarts, 24 de novembre del 2009

"WiFi de colores": Resum de l'experiència personal de ser organitzador del PdFeu

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquesta història va començar fa molts dies, concretament el dissabte 19 de setembre durant la celebració del PodCamp Barcelona 09.

Ja feia alguns dies que la María m'havia comentat que s'estava organitzant un Personal Democracy Forum a Europa (PdFeu), concretament a Barcelona.

Però va ser aquell dissabte que la María em va reclutar per ser un soldat més d'aquesta guerra que era organitzar un esdeveniment internacional d'aquestes característiques.

Se'n va enrecordar que havia organitzat un acte també a la Torre Agbar: el "Día W3C en España 2009". De fet, una de les persones que també va organitzar aquest acte la vaig reclutar per ser un soldat més del PdFeu: la Míriam.

Fixeu-vos que del reclutament de la María fins a l'inici del PdFeu només han passat dos mesos, dos intensos mesos.

L'organització havia començat abans de l'estiu, però no gaire abans, és a dir, bàsicament s'ha organitzat en els darrers 3, 4 mesos i, molt especialment, en el darrer mes.

Aquest darrer mes ha estat molt intens, vàries reunions per contractar el tema WiFi (amb resultat gens encoratjador); una reunió a casa de la María per coneixer-nos tots plegats (tot i que una part del grup organitzador no ens vam conèixer fins al vespre anterior de l'inici del congrés); una reunió a l'Hotel Silken el mateix dia del meu aniversari; molts xats; molts e-mails i vàries trucades per Skype, (el MarcL comentava que sense Skype ens hauríem deixat molts diners per organitzar aquest PdFeu, és evident com les noves eines aparegudes a Internet han ajudat a simplificar i abaratir dràsticament accions que abans tenien un important cost).

Però, evidentment, la darrera setmana va ser intensísima (a més a mi em va coincidir amb importants problemes familiars i, també, amb molta feina a l'Ajuntament). Cada día s'acabava igual: repassant el registre via Skype amb la María, el MarcL i la Ikuska a plena matinada; de fet, tal com va comentar la María, recordava a la famosa pel·lícula 'El día de la Marmota' donat que cada día repetíem la mateixa tasca: repassar el registre, això sí, sempre amb bon humor pel mig...

I arribem al dijous, el dia anterior al congrés quan el 'nucli dur' de l'organització ens vam hostatjar a l'Hotel Silken, centre d'operacions i on estaven hostatjats la majoria dels ponents, i bona part dels assistents, del PdFeu.

Per la tarda vam estar fent les bosses dels assistents, també vam repassar les acreditacions i vam anar, molt fugisserament, al còctel de benvinguda als assistents.

Com era habitual, aquell dia també vam anar a dormir a plena matinada després de muntar tot el necessari a la Torre Agbar i fer-hi el checking de tot el que estava previst...



El divendres 20/11/09, primer dia del congrés, ens vam aixecar d'hora, mentre esmorzàvem vam fer una darrera reunió i va començar l'espectacle...

El registre a l'Hotel Silken, a l'entrada de la Torre l'Ana i el Clément, demanar canviar la presentació que hi havia a les pantalles de plasma de l'entrada de la Torre, i a dintre tota l'Organització començava a treballar com si fos un engranatge perfecte...

Llàstima que la WiFi va començar a fallar, la gent no va seguir les recomanacions i es va connectar a tots els routers que va trobar, fins que al cap d'una estona tothom estava connectat a tots els routers, resultat: ningú podia navegar.

Aquí van començar els problemes, es van trucar els tècnics d'Agbar per comprovar que tot era correcte (per part d'Agbar), calia que vinguéssin els famosos GOAs de Telefónica per dir-nos que calia reconfigurar els 16 routers que teníem repartits per la Torre Agbar.

De seguida ja vaig adonar-me que no dinaria aquell dia :-(

Va començar una cursa per reconfigurar els routers mentre els assistents estaven dinant, es va assignar un password diferent per router, la idea era que, a l'Auditori, els assistents només s'havien de connectar a un sol router.

Es van reconfigurar els routers a temps i, també, es van imprimir un paper a cada assistent amb els passwords dels routers que li tocava...

Aquest va ser el primer moment que es va posar a prova seriosament l'organització.

Tot i que es va patir, jo el primer!, crec que ens vam sortir prou bé, l'accés WiFi es va reestablir i tot i que hi havia gent que encara es queixava, aquest ja era un problema de configuració dels portàtils que no pas dels routers.

Em vaig passar tot el dia amb el tema WiFi, reconfigurant i comprovant contínuament que tot funcionava correctament... aquest tema em va desgastar molt.

Al final d'aquest dia una persona de l'organització em va dir: "M'alegra que estiguis aquí" (o quelcom similar, no recordo la frase exacta, però sí el missatge). No vull explicar qui va ser, només ella sap qui és, tan sols comentar-li que amb aquest comentari m'he sentit més que pagat per totes les hores invertides en aquest projecte, tots els esforços invertits.

Aquest comentari em va donar les forces necessàries per acabar el divendres (i això que no vaig menjar res durant 15 hores) i encarar amb més il·lusió el dissabte.

A la nit del divendres vam repassar, amb els americans, com havia anat al dia i què calia revisar, després vam anar a sopar (només els 5 d'aquí del 'nucli dur': María, MarcL, Ikuska, Gemma i jo).

Mentre sopàvem la Ikuska va fer un repàs del que s'havia dit en la reunió amb els americans, i em va apuntar les 3 coses que m'afectaven:
  • Recordar als tècnics d'Agbar que rebotèssin els routers WiFi a primera hora.
  • Demanar a la Diana d'Agbar altaveus per les dues sales de la planta 14.
La tercera cosa que va apuntar la Ikuska fou "Wifi de colores", (es referia a tornar a fer papers - de colors - amb els passwords dels routers).

Em va encantar l'expressió "Wifi de colores".



Pensava que el dissabte seria més tranquil... però a primera hora, i quan teníem als primers assistents a punt d'entrar, vam decidir reconfigurar els routers de l'Auditori. L'objectiu era aprofitar millor la potència que teníem.

Amb l'experiència del dia anterior el canvi de passwords es va fer relativament ràpid, el problema va venir en la impressió dels nous passwords, amb els nervis vam necessitar 3 impressions fins encertar-la (després de buscar per tot l'edifici papers de colors, no entrarem en més detalls sobre com es va fer aquesta búsqueda... ;-)

La resta del dia va ser més tranquil, personalment estava destrossat, però content per com havia anat tot.

A la nit, anant cap al restaurant on havíem de sopar tots plegats anàvem al cotxe la María, la Míriam i jo. Amb les cares que fèiem, semblava més que anéssim a un enterrament...

Sort que al sopar ens vam deixar anar i vam recordar les anècdotes del PdFeu, com per exemple buscar a un ponent per concloure el congrés quan aquest està... a Londres!.

També es va riure amb els comentaris del Kim, l'únic de l'organització que ha pogut veure totes les ponències: "Go!, go!, go!...".



Com a resum, crec, sincerament, que formar part de l'organització d'aquest PdFeu ha estat una experiència molt enriquidora; no sé, potser sóc il·lús... però crec que no sóc ben bé el mateix de fa una setmana, no sé com explicar-ho, em sento una mica diferent, més segur de mi mateix, capaç d'encarar reptes importants, de fet quan se'n supera un de complicat es veuen més assequibles la resta.

També és cert que aquesta experiència m'ha desgastat (ho parlàvem fa uns minuts amb la María), necessito tornar a la vida 'normal', a la vida més tranquila, tot i que sóc plenament conscient que de en tant en tant necessito l'adrenalina pura d'aquestes experiències.

A més, el tema WiFi (els problemes que hi van haver) és, per mi, l'espina que tinc clavada, costarà superar-ho, és un tema que me'n vaig fer responsable, per això em costarà superar-ho...

I, per concloure, el que més m'ha agradat és el grup organitzador, de com hem funcionat com una màquina a ple rendiment i totalment sincronitzada superant totes les dificultats que teníem al davant, (com per exemple, canviar de ponent només 3 minuts abans de fer una ponència i a la pantalla de la sala i els noms dels ponents estaven oportunament modificats, sense que ningú hagués de donar cap ordre).

De fet, ja trobo a faltar a la resta d'organitzadors...


Enllaços relacionats:

dimarts, 22 de setembre del 2009

Què és PDF?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Per a molta gent les sigles PDF no volen dir res.

Pels que estem en el món informàtic les sigles PDF són l'abreujament de 'Portable Document Format', o el que és el mateix: un format de documents que no depèn de la plataforma que s'utilitzi. Si voleu més detall consulteu aquesta entrada de la Vikipèdia.

Però per alguns altres - encara una minoria - les sigles PDF provenen de 'Personal Democracy Forum'.

El 'Personal Democracy Forum' és un blog (tot i que potser hauria de dir website) que fou creat per Andrew Rasiej i Micah Sifry. A més, des del 2004 organitzen anualment la 'PDF Conference' amb l'objectiu de tenir reconeguts polítics professionals, tècnics i executius sense ànim de lucre compartint opinions, debatint sobre com la tecnologia està canviant (o podrà canviar) el futur de la democràcia, el futur de la societat.

En el seu site, 'Personal Democracy Forum' s'autodefineix com:
"Technology and the Internet are changing democracy in America. This site is one hub for the conversation already underway between political practitioners and technologists, as well as anyone invigorated by the potential of all this to open up the process and engage more people in all the things that we can and must do together as citizens."
Us recomano que llegiu el seu manifest: és clar i, a la vegada, molt potent.

El PDF Europe és un blog a nivell europeu per, tal com diu l'Antoni: "(...) dar a conocer las políticas de participación, acción y comunicación que, a través de la tecnología y de las redes sociales, se realizan en Europa y cómo se está usando la Red para difundirlas y llevarlas a cabo".

Enguany es celebrarà un PDF Europe Conference a Barcelona (de la mà de NuestraCausa), de fet, vindrà a ser com l''acte fundicional' d'aquest PDF Europe.

És, per tant, un esdeveniment molt important per a la ciutat de Barcelona, pel nostre país i, de fet, per Europa.

Tan sols fa falta que aquesta 'criatura' vagi creixent amb el temps... de ben segur que es farà gran, fort i revolucionarà el que entenem per política.

Al cap i a la fí, tal com diu l'Idoia: "PDF ayudó, colaboró para que emergiese un lider en EEUU que respondiese a los deseos ciudadanos que abriese definitivamente el gobierno."

No ho creieu possible a casa nostra?


Enllaços relacionats: