La gent 2.0 viu en una bombolla irreal?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig tenir el plaer d'estar en una xerrada sobre l'aplicació del model 2.0 en el món empresarial.

Gràcies a la invitació de l'Elena Sanz, la María Jesús Salido i un servidor - Marc Garriga - vam intentar explicar els motius pels quals les empreses, i les persones, hem de pujar al tren 2.0.

El públic eren estudiants del Màster PDD de l'IESE, directius de diferents empreses.

Personalment va ser una experiència molt enriquidora, no només pel fet que escoltar a la María ja és tot un plaer i, a més, aprens molt, sinó també pel fet que debatint tots junts vaig 'aterrar' a la realitat.

Fa temps que estic seguint la filosofía del 'dospuntzerisme'.

En sóc un clar convençut i predicador.

Això no crec que canviï, si més no a curt termini.

Però també és cert que a la blogosfera, a Twitter, fins i tot a les trobades presencials, acabem sempre per ser més o menys els mateixos, som una gran (i a la vegada petita) família.

És un fet que m'agrada, em sento còmode... però també és cert que és irreal.

A l'estar rodejat de gent amb uns sentiments semblants pel 'dospuntzerisme' fa que acabem caient a la temptació de pensar que tota la societat és així.

Primer error!

Però és que potser no ho serà mai, creiem que els que som 2.0 estem més avançats, anem un pas per davant... però potser la veritat és que estem un pas més enrera perquè ens hem equivocat de camí.

És a dir, potser el gruix de la societat mai serà 2.0...

Al cap i a la fi tot just fa 3 anys que se'n parla del moviment 'dospuntzerisme'.

---

Avui he estat dinant amb dues grans professionals del ram de la informàtica, dues noies amb estudis universitaris d'informàtica que treballen en el sector del web.

Dues noies que són 1.0.

I que no tenen cap necessitat en ser 2.0, no li veuen cap motiu...

Les haig de convèncer?, o són elles les que m'han de convèncer a mi?

---

Sincerament, tot plegat m'ha servit per 'aterrar' i tornar a la realitat.

M'encanta la filosofia 'dospuntzerisme' però la realitat és 1.0 (per no dir 0.0).

Per tant, prenem-nos el 'dospuntzerisme' com una meta, un objectiu però sempre tocant de peus a terra.

Com ho veieu?

---

Enllaços relacionats:

• Directivos y la nueva sociedad red.
  

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Conclusions personals

Entre ahir i avui, (tot just fa una estona), us he fet dos posts sobre la ponència ('Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio') relacionada amb el Web 2.0 dins de les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Aquí teniu els enllaços:

• Resum de la ponència de Philip B. Evans.
• Resum de la ponència de Josep Valor.

En canvi, en aquest nou post el que vull fer és una crítica, un resum de les conclusions que personalment crec que són més interessants, (insisteixo amb el fet que és la meva visió).



Per començar cal destacar la 'posada en escena'. Les instal·lacions de l'IESE - en el nou edifici de Barcelona del carrer d'Arnús - són magnífiques.

També la logística de l'acte (recepció, puntualitat, sala, recolzaments multimèdia, traducció, afluència, etc) va tenir un alt nivell.

De la ponència del Philip B. Evans destacaria, (a grans trets):

• En general no va dir res de nou, les idees que té el Web 2.0 ja fa temps que les conec i, de fet, en general, sempre han existit, la diferència és que ara s'han combinat i, juntes, han provocat una explosió.
• No obstant això, va ser una molt bona ponència. Potser pel fet que es veia que era algú que sabia de què anava el tema i, a més, va saber fer una ponència amena i, a la vegada, interessant.
• Personalment el que vaig trobar més interessant va ser la part dels tres principis que, segons ell, expliquen el fenomen Web 2.0: tecnologia, arquitectura i comunitat.
• Des del meu punt de vista, jo recalcaria el principi de comunitat, especialment la part de generar i compartir contingut.
• Va exposar, amb una certa incredulitat, com es pot explicar que hom vulgui generar contingut, eines sense que, aparentment, en tregui cap rèdit econòmic. És lògic que fes aquesta reflexió, estavem en un entorn de negocis... Personalment crec que la gent és més altruïsta del que sembla, si més no, en l'entorn web.
• Vaig trobar que alguns dels exemples que va comentar van ser molt encertats, (com per exemple el d'Innocentive).
• En canvi, vaig trobar una mica més espès la part d'aplicació del que ell va dir conceptes 2.0, especialment la part de Suppy Chain 2.0. Suposo que el meu problema és que no veig el fenomen Web 2.0 amb una visió de negoci i, com és lògic, la majoria de la gent que estava a l'auditori sí, (estava una mica en fora de joc).
  
• La finalització de la seva ponència va ser molt encertada, sobretot quan va dir:

'El fenomen web 2.0 va més enllà, va cap a un canvi de cultura, cap a un món 2.0.'

De la ponència del Josep Valor destacaria, (a grans trets):

• Va ser una ponència més fluixa que l'anterior. Suposo que això ja estava fet expressament així, l'estrella era el Philip B. Evans, i qui va tenir més temps.
• Va fer una (curta) visió dels efectes del web 2.0 en dos sectors: música i banca.
• La veritat es que, potser, s'hauria de dir els efectes del web (sense 2.0) en els esmentats sectors, els efectes que va comentar són fruit de l'existència del web.
• Sí que és cert que la millora en les comunicacions (especialment l'augment de l'ample de banda) complementat amb aspectes tecnològics han ajudat a aquests canvis, (per exemple amb la tecnologia peer to peer, Napster, etc).
• Però és evident que l'efecte modificador (per dir-ho suament) en el model de negoci musical que ha comportat el web ja fa temps que dura (potser el web 2.0 ho ha accelerat, però ja existia).
  

En general una molt bona jornada organitzada per l'associació d'ex-alumnes de l'IESE, (diuen que les comparacions són odioses, però no puc estar de contrastar-ho amb aquesta altra sessió de l'associació d'ex-alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, ens queda molt camí per recòrrer!).

---

Enllaços relacionats:

• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Philip B. Evans.
• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Josep Valor.

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Josep Valor.

Ahir us vaig fer un resum de la ponència de Philip B. Evans sobre Web 2.0 a la sessió:

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'

De les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Ara us faré el resum de la segona part, la ponència del professor Josep Valor.



Cal tenir en compte que aquesta segona ponència fou bastant més curta que no pas l'anterior.

El títol de la ponència de la presentació del Josep Valor fou:

'Web 2.0 and traditional industry disruption'

Va basar la seva ponència en, tal com diu el títol, en els canvis que estan portant el web 2.0 a la indústria. De fet, va començar comentant la idea que qualsevol cosa 2.0 porta associada la idea de comunitat, de col·laboració.

Aquests canvis els va mostrar en dos mercats ben diferents: la música i la banca.



Canvis en la música

Per tothom és sabut que les vendes tradicionals de música no paren de baixar...

Però per quin motiu?

Josep Valor va explicar que, en mitjana, un CD costava (als EUA) uns 17$.

D'aquests 17$, només 2$, aproximadament, eren pels artistes. La resta - 15$ - eren per fer físicament el disc, per distribuir-lo, per la publicitat, etc.

Però si ho distribueixes pel canal web llavors t'estalvies el costos de fabricació del disc i de distribució.

Quin és el resultat?

EMI ja ha anunciat la reducció d'un terç dels seus treballadors.
No li calen tants treballadors en sectors on sobra gent, per exemple, en la fabricació i en la distribució de música.


Una altre resultat el trobem en Madonna. Ja no guanya diners (o ja no en guanya tant) en la venda de CDs, els guanya en els concerts i en el merchandising.

Un altre exemple en el proporciona el grup Radiohead. Van decidir posar el seu disc 'In rainbows' al preu que volgués cada fan, és a dir, el preu era 'la voluntat' de cada un.

Lògicament, la majoria dels fans no van pagar ni un cèntim, però n'hi va haver que sí que van fer alguna aportació, (als EUA un 40% de les descàrregues van fer algun pagament).

El resultat fou que, de mitjana, el preu que van pagar els fans va ser de 3,23$, aquesta quantitat íntegrament anava al grup, per tant, aquest hi guanyava (passava dels 2$ als 3,23$).

Però qui hi guanyava més era clarament el fan, de 18$ de mitjana passava als 3,23$.

Tanmateix, Radiohead actualment torna a utilitzar els serveis d'una discogràfica; per quin motiu?

Doncs per què, tal com comentava un executiu d'una discogràfica, els artistes s'han de centrar en la creació, les discogràfiques s'encarregaran de tota la resta. Altrament no hi ha creació o aquesta no té prou qualitat.

Tot i aquest revés, l'atac a les discogràfiques sembla no parar...

Una de les feines que se suposava intocable per a les discogràfiques era la de promocionar els grups. Però això ara pot estar canviant...

Slicethepie és un web amb l'objectiu de promocionar grups. Aquests es promocionen en aquest web mentre que altra gent fa de promotors, així pots comprar parts (accions) de l'artista i, si aquest té èxit, treure'n un rendiment econòmic.

En menys d'un any, aquest web ha facturat més de 150.000 lliures esterlines.

---

L'altre sector econòmic que va comentar canvis (derivats del Web 2.0) fou el de la banca.

Va comentar la idea de Prosper i de Zopa, és tan senzilla com portar el capitalisme a les masses, per quin motiu els únics que poden fer prèstecs han de ser els bancs tradicionals?, per què no me'ls pot deixar el veí?

En el cas de Prosper la gent pot conèixer qui li demani diners o qui li està deixant aquests diners i, a més, també pot explicar per a què necessita els diners. Amb això s'intenta aconseguir més confiança entre les dues parts del prèstec.

La idea està tenint molta força, especialment en el cas dels Estats Units on els bancs tradicionals estan retallant els prèstecs degut a la crisi de les subprimes.

En aquest cas el risc està molt repartit ja que fàcilment es pot arribar al cas que qui et deixa diners són més de 100, 200 persones, (amb petites quantitats cada una). Així, en cas d'insolvència, la quantitat monetària que perd cada prestador no és crítica.

---

La conclusió final del professor Josep Valor fou que la Web 2.0 té, (de fet, ja ho tenia Internet però ara s'ha accentuat més), un gran impacte en les indústries que gestionen informació, (en un sentit ampli d'informació), per exemple, en la banca i en la música.

---

Enllaços relacionats:

• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Philip B. Evans.
• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Conclusions personals.
  

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Philip B. Evans.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una sessió relacionada amb el Web 2.0 dins de les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

El títol de la ponència fou:

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'

Els ponents van ser:

Philip B. Evans, Senior Partner i Managing Director, The Boston Consulting Group.

Josep Valor, professor del Departamento de Sistemas de Información, IESE.

I coordinat i presentat per la professora Sandra Sieber, directora del Departamento de Sistemas de Información, IESE.



No entraré en explicar els ponents: qui són?, què han fet?, etc. Amb una cerca al Google n'hi ha prou per fer-se una idea.

Només comentar que Philip B. Evans és coautor del llibre 'Blown to bits'.

Resum de la jornada

Va presentar la sessió la professora Sandra Sieber.

Tot seguit, va parlar Philip B. Evans.

Ponència de Philip B. Evans

Després d'uns problemes d'acoplament del seu mòbil amb el micròfon, va començar l'exposició parlant sobre l'evolució que ha portat al fenomen web 2.0.

Mitjançant el famós document d'O'Reilly ('What Is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software'), va exposar els models de negoci que caracteritzen les diferents etapes del web: nivell 0.0 (nivell pre-web), el nivell 1.0 i el nivell 2.0.


Va comentar que, des d'un punt de vista econòmic, el pas del nivell pre-web, (el nivell 0.0) al nivell web (nivell 1.0) va incidir, especialment, en la distribució.

En canvi, seguint amb el punt de vista econòmic, el pas del nivell 1.0 al nivell 2.0 ha significat un canvi en la generació del contingut, (aquest pas ara està realitzat per tothom), i, a més, aquest contingut és compartit a un baix preu o, fins i tot, de forma gratuita.

Els principis que expliquen el fenomen Web 2.0 són bàsicament tres: tecnologia, arquitectura i comunitat.

L'evolució de la tecnologia ha estat important, la millora de la connectivitat, l'augment de l'ample de banda i l'aparició de nous llenguatges i protocols (SOAP, AJAX, etc) han ajudat a que actualment els receptors ja no siguin passius, qualsevol pot publicar. Dit d'una altra manera, és molt fàcil i molt barat publicar en el web, (fet impensable tot just 5 anys enrera, per exemple).

El segon principi prové dels canvis en l'arquitectura. Ell ho definia amb la frase:

'Small pieces loosely joined'

Un dels canvis més importants en aquesta àrea ha estat la distribució, l'obertura, de les APIs, (Open APIs). Al ser conegudes, tothom pot programar mitjançant aquestes APIs, tothom pot fabricar eines i compartir-les amb la resta de gent.

No només podem compartir eines sinó que també podem agrupar-ne d'origen diferent per assolir un producte final amb un determinat valor (encara que el nostre mèrit només hagi estat buscar i barrejar un conjunt d'eines), així aconseguim un mashup.

Per tant, un mashup no és res més que la combinació d'informació que prové d'altres webs.

Cal tenir en compte que la construcció d'un mashup és molt fàcil, molt barata (pràcticament cost zero), en canvi el seu ús pot arribar a ser important, (un bon exemple és la llarga llista de mashups que combinen informació de diferents webs amb l'ús de Google Maps).

El darrer principi és la comunitat.

La idea és senzilla: compartir la propietat intel·lectual, aprofitar-se de la força de la intel·ligència col·lectiva.

Però, des d'un punt de vista econòmic, sembla que això de compartir la propietat hagi de desincentivar la creació, és a dir, no hi ha (o no sembla que de forma directa hi hagi) una contraprestació econòmica.

Per tant, què és el que fa que la gent generi contingut a la Wikipedia?

El reconeixement de la resta de la comunitat és, en si, un motor per a la pròpia motivació.

També és una motivació crear currículum, és una manera de publicitar-se a nivell personal ('self-advertisement'): "Fixeu-vos què he fet?, sóc bo, oi?, fixeu-me!"

Fins i tot aquesta idea de crear currículum es pot fer a nivell empresarial, (es va comentar l'exemple d'IBM, destina molts recursos en el desenvolupament del Linux).

En el fons el que es busca és confiança, confiança basada en la reputació, (què és el que fa que llegim determinats blogs?, la reputació dels seus autors).

Una comunitat pot, amb la unió dels seus membres, fer productes molt bons (Wikipedia, Linux, etc) que poden ser, fins i tot, millors que els comercials.

Tanmateix cal tenir en compte que les comunitats sempre han existit, no és una nova via de fer les coses. La novetat radica en el fet que ara les comunitats poden estar formades per milers i milers de persones i aquestes residir en llocs tan distants com es vulgui.


Exemples:

- En la intersecció entre l'arquitectura i la tecnologia hi trobem, entre d'altres, Skype, BitTorrent, Fon, Napster, ...
- En la intersecció entre la tecnologia i la comunitat hi trobem els productes relacionats amb les xarxes socials: MySpace, Facebook, LinkedIn, Flickr, YouTube, eBay, Digg, ...
- I en la intersecció entre els 3 principis hi trobem, entre d'altres, els blogs (blogoesfera), Linux, Wikipedia, MatLab, SecondLife (creat per Linden Labs, encara que l'únic que van fer va ser crear les normes d'ús, la resta ha estat generat per tothom).

---

A partir d'aquest punt, Philip B. Evans va fer les següents preguntes:

Podem aplicar els conceptes web 2.0 fora del web?

Podem aplicar-los en els negocis, (siguin web o no)?

Podem aplicar els conceptes web 2.0 als negocis i, òbviament, treure'n un rendiment econòmic?

En tots els casos, la resposta, segons Philip B. Evans, és afirmativa, i ho va exposar en tres conceptes: Innovation 2.0, Supply Chain 2.0 i Enterprise 2.0.

Va parlar del concepte d'Innovation 2.0.

Aquest concepte conté la idea d'innovar a partir dels valors del web 2.0. En va posar dos exemples per explicar-ho.

Exp1: Innocentive

Per a qui ho conegui, vindria a ser l'antic programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants' en format web.

Bàsicament, el que fa Innocentive és posar en contacte empreses que tenen un problema amb qui les pugui ajudar a resoldre'l.

És a dir, hi ha empreses que tenen un problema:

'I have a problem...'

Hi ha altres empreses, o persones individuals, que saben la solució:

'I have a solution...'

Actualment està focalitzat a empreses del ram de la biotecnologia, farmàcia i similars. No obstant, el model es pot exportar cap a altres sectors econòmics, res ho impedeix.

Quan una empresa té un problema que no sap resoldre (i que generalment porta temps dedicant-hi) el que fa és exposar el problema, amb una xifra econòmica per a qui ho solucioni, però sense indicar tots els detalls i, sobretot, sense donar les seves dades identitàries.

Quan algú, sigui un particular o una empresa, creu que podria resoldre el problema, llavors es posa en contacte amb la primera empresa i signen un contracte per tal que la solució no es difongui cap a d'altres empreses.

Estadísticament es resolen un terç de tots els problemes, i això que aquests problemes habitualment hi han estat treballant-hi molt temps dins de les empreses.

Generalment, la clau està en el fet que qui ho resol aborda el problema des d'una perspectiva totalment diferent a l'adoptada per l'empresa, això li dóna una visió diferent.

D'altra banda, sovint hi participen antics treballadors que ja s'han jubilat però que tenen molt coneixement en la matèria (i sovint, també tenen temps).

Exp2: MatLab (eina d'ús matemàtic) de MathWorks.

MatLab proposa concursos - senzills o extremadament complicats - que s'han de resoldre utilitzant MatLab.

I, quan algú troba una solució, aquesta és mostrada a tothom. Així, el més habitual és que aquesta solució es vagi pulint en diferents versions realitzades, segurament, per persones diverses.

En aquest cas, la motivació no és econòmica, si existís (i fos suculent) llavors la gent no col·laboraria sinó que competiria.

La motivació és la reputació, arribar a ser el millor.

El segon concepte és el Supply Chain 2.0.

La idea és millorar la cadena de subministrament a partir dels valors del web 2.0.

En aquest cas també va posar dos exemples: Li & Fung i Toyota.

Exp1. Li & Fung.

És una empresa del ram tèxtil però que no fabrica res, es dedica a la cadena de subministrament de les peces tèxtils, fan una coordinació entre els fabricants i els venedors.

Ells han redefinit l'arquitectura (recordeu que aquest era un dels principis del web 2.0) del procés tèxtil. Han aconseguit una fabricació modular on, en qualsevol moment, es pot reemplaçar un mòdul (un fabricant) i on la suma de tots ha aconseguit un producte resultant superior a la suma individual per separat.

Exp2. Toyota.

Toyota ha adoptat el principi de comunitat.

Comparteix bona part del seu coneixement en el procés de fabricació de cotxes entre els seus proveïdors i col·laboradors. El resultat és un augment de la fabricació amb menys costos.

I el tercer concepte és l'Enterprise 2.0.

Bàsicament es refereix a l'aplicació dels valors del web 2.0 dins de la pròpia empresa.

Exp1. IBM

Tenen un programa intern de promoció de les idees del personal, és l'Innovation Jam.

És un concurs d'idees pel personal (i amics i col·laboradors) amb l'objectiu de trobar noves idees.

El resultat ha estat l'aparició de nous negocis d'IBM, alguns d'ells molt importants.

Exp2. Procter & Gamble

Un 50% dels nous productes provenen de les idees internes dels propis empleats.

Exp3. BP (British Petroleum)

Tenen un sistema d'avisos d'huracans creat a partir de diferents fonts.

Aprofitant tecnologia i informació ja existent, han creat un mashup amb un cost de creació molt baix.

---

Philip B. Evans va acabar la ponència fent un resum:

El fenomen web 2.0 no és només web.

El fenomen web 2.0 no és només música i vídeos.

El fenomen web 2.0 va més enllà, va cap a un canvi de cultura, cap a un món 2.0:

• Un món on es col·laborarà més.
• Un món basat en la confiança, en la reputació.
• Un món més lliure: no s'ha de dir tant què han de fer els treballadors sinó que aquests poden, i han de, opinar. Són els que tenen idees noves, idees fresques, idees diferents...
• Els managers de les empreses han de fer el canvi de cultura, han de ser menys enginyers i cultivar més (motivar).

---

Enllaços relacionats:

• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Josep Valor.
• 'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Conclusions personals.

---

Estava escoltant el disc 'Beyond The Common Ground' del Jan Cyrka mentre estava redactant aquest post.

Aquest és el primer disc del Jan Cyrka, un guitarrista que ha participat en nombroses bandes i en pel·lícules i sèries de televisió però que només ha tret tres discos en solitari, aquest fou el primer.

És un disc d'un guitar hero però amb la justa barreja entre melodia i canya per a que es faci interessant escoltar tot el disc.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)