Ahir per la tarda vaig ser convidat a assistir a una taula rodona organitzada per l'equip del programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).Aquesta activitat estava emmarcada en el IV Seminari Especialitzat de Bones Pràctiques de Treball Col·laboratiu en Entorns Virtuals destinat bàsicament als e-moderadors del programa Compartim.
La taula rodona va començar amb una breu xerrada dels 4 experts en comunitats virtuals que van ser convidats a explicar llur experiències:
- Pol Santacana Ametller: Responsable de comunitats professionals virtuals de Viadeo.com.
- Albert Sangrà Morer: Director del Programa de Postgrau i del Màster Universitari en Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UOC.
- David Rodríguez Gómez: Dinamitzador del programa de treball col·laboratiu on-line Accelera de la UAB.
- Josep Lozano Galera: Director general d'AEFOL.com.
El primer en parlar va ser el Pol Santacana.
Va començar definint què són els entorns col·laboratius, res més que:
"Diferents persones treballant conjuntament per assolir un objectiu final comú"(Cal tenir en compte que aquest objectiu final potser no és compartit individualment pels membres de la comunitat).
Per ell, les claus d'una comunitat virtual són:
- Definir i explicitar l'objectiu de la comunitat.
- Utilitzar una eina molt fàcil, flexible i escalable.
- Crear i potenciar els perfils dels membres de la comunitat.
- Fomentar la participació dels usuaris de la comunitat en el seu desenvolupament.
- Monitoritzar-ho tot de cara a tenir mètriques.
- Proporcionar incentius per a participar. Dit d'una altra manera, quins beneficis en treu l'usuari?
- Utilitzar un programa de valoracions (rating). Això ens serà molt útil per saber qui són els líders de la comunitat.
- Conèixer en quina etapa del cicle de vida es troba la comunitat.
- Tenir en compte que el medi és el mitjà, és a dir, l'usuari vol solucions, no plataformes...
Va començar comentat que s'ha de compartir la intencionalitat entre tots, cal compartir un objectiu.
La gent comenta, 'Què en trec de participar en aquesta comunitat?', 'Per què haig de participar-hi?'
Per tant, quina motivació donem?, quin valor afegit tindrà la comunitat que farà atraure a la gent?
Aquestes són preguntes que ens hauríem de fer si volem crear/dinamitzar una comunitat.
Consideracions que s'han de tenir en compte:
- És important el sentiment de pertinença, és important que es 'faci pinya', grup amb els membres de la comunitat.
- És bo conèixer les necessitats i les prioritats dels membres de la comunitat.
- És cabdal donar llibertat d'elecció als membres de la comunitat.
- I, sobretot, els moderadors han de practicar amb l'exemple, s'ho han de creure. (Cal que assumeixin el canvi de context (de presencial a virtual), superar la resistència al canvi, especialment si ja tenim una edat i, per tant, hem crescut amb una 'cultura presencial').
- D'altra banda, tal com deia el Pol Santacana, si volem participació hem de pensar en incentius.
- Saber escoltar (llegir), ser pacient, donar joc (especialment al principi de la comunitat).
- Valorar la participar (no es tracta de donar una puntuació sinó de donar valor a les participacions).
- 'Ser presents en l'absència'. No ser invasiu, ni pedant, ni massa expert, ni intervencionista, el valor no està en saber més sinó en potenciar treure el millor de cadascú.
El tercer en parlar fou el David Rodríguez.
Va explicar que les comunitats serveixen per compartir coneixement; però també serveixen per a la creació, desenvolupament i utilització d'aquest coneixement.
El moderador és clau en la comunitat, és qui ha de 'conduir' la comunitat cap a assolir els seus objectius. Però també és qui ha de donar fites per a que es pugui veure que la comunitat evoluciona.
Els rols del moderador tenen tres grans àmbits:
- Organització (planificació).
- Social.
- Intel·lectual.
L'últim en parlar va ser el Josep Lozano.
Va explicar l'experiència (i els serveis) del portal AEFOL.
(feu click a la imatge per fer-la més gran)AEFOL s'ha convertit en el portal líder mundial d'e-learning i club de serveis per a empreses.
També són els organitzadors de la fira ExpoELearning que enguany ja serà la vuitena edició.
Un dels comentaris que més em van agradar del Josep Lozano és aquest:
'No hem volgut crear la nostra pròpia xarxa, hem anat a Viadeo, Facebook, etc, és a dir, allà on ja està la gent'.
Després dels ponents va ser el torn del debat.
Va començar Jordi Graells comentant vàries coses, entre aquestes es va discutir sobre el paper que té la tecnologia en una comunitat.
Més o menys es va concloure que la tecnologia és important, però sempre que estigui clar l'objectiu de la comunitat, és a dir, la tecnologia ens pot facilitar assolir l'objectiu que és realment el que hem de fer.
Per tant, la tecnologia és una catalitzadora de la feina que es fa en una comunitat.
En aquest punt vam passar una estona en que el debat es va centrar (al meu entendre) massa en el món formatiu.
Després es va parlar de com recolzar/motivar als moderadors.
Si són la clau de les comunitats, els pals de paller, no els hauríem de recolzar molt més?, com els hi podríem donar suport?
Tot i que a vegades és 'només' un problema d'actitud, animar una comunitat és molt dur i complicat, i si és on-line encara més. Fins i tot pot arribar a ser frustrant (especialment quan ningú participa).
Tot i això, els ponents van comentar que aquest és un món molt nou, no existeixen receptes màgiques ni trucs ni res, encara s'està obrint camí.
També es va comentar que en un entorn d'administració pública, (com és el cas del programa Compartim) hi ha un problema afegit: si una comunitat no té èxit es percep com un gran fracàs.
Per tot això, i encara que només sigui per 'socialitzar les penes' és útil tenir una comunitat de moderadors.
Es va tornar a incidir amb el fet que no es participa a canvi de res, cal donar incentius.
Però no s'ha de caure en la moda, és a dir, no s'ha de crear comunitats (virtuals) si no calen. Per tant, primer s'ha de detectar les necessitats i després veure si crear una comunitat hi pot ajudar, el cas contrari només té el fracàs com a resposta.
D'altra banda, i centrant-nos en les comunitats virtuals, es va comentar que el que oferim virtualment ha de ser diferent del que es dóna presencialment, altrament la 'versió' virtual no tindrà èxit, (actualment encara som més 'presencials' que 'virtuals', d'aquí a un temps, quan la gent que ara és jove ja no ho sigui tant potser a idèntic servei s'utilitzarà més la 'versió' digital).
Un altre problema és que 'allò que és virtual ha de demostrar-ho'. En una comunitat virtual si no hi participes no hi ets, en canvi en una comunitat presencial pots no participar-hi però hi ets, ocupes espai, se't veu.
A més, en una comunitat virtual no hi ha aportacions espontànies (o n'hi ha menys). Però, en canvi, les aportacions acostumen a ser més profundes que no pas en una comunitat presencial, (llevat de les aportacions de l'estil: 'Jo també hi estic d'acord').
En el fons el que es necessita és confiança.
El programa Compartim és un canvi de paradigma brutal, trenca jerarquies, trenca amb les relacions de poder, això és especialment innovador tenint en compte que està situat en un entorn d'administració pública.
Enllaços relacionats:
- III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement.
- Taller per aprendre a posar en marxa CoPs (exemple del programa Compartim).
- Programa Compartim.
- Gestió del coneixement.
