El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i FormacióEspecialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:
Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?
Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.
El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).
Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).
S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:
- SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació de la Generalitat.
- RECERCAT (Direcció General de Recerca de la Generalitat).
- "Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- DebatDeVi.
- Servei de Formació Agrària del Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.
- Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.
- Departament de Justícia de la Generalitat.
- Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
- Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
- Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
- Museu Picasso.
- VISESA en el Gobern Basc.
- Patrimoni de la Generalitat.
Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.
Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.
Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):
- Voluntat (manca de): Per mi aquest és el punt clau. Ja fa molt anys que un destacat membre de la Universitat Politècnica de Catalunya em va comentar "Amb voluntat s'aconsegueix el que sigui, sense voluntat no es fa res, per senzill que sigui".
És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:
- Lideratge (manca de): Cal que algú (o alguns) liderin el projecte 2.0. Em refereixo a aquelles persones que hauran de convèncer a la direcció per a que li donin el vist-i-plau al projecte. Però també són els que hauran de convèncer a les bases per a que s'impliquin en el projecte; això és especialment crític per aquells projectes 2.0 enfocats en clau interna.
- Desconeixement: Tothom sap que som reacis a allò que no coneixem i, a més, només sabem veure els problemes que té, no les virtuts. El cas del 2.0 n'és un clar exemple. Aquests darrers dies ha donat la casualitat que he estat dinant amb professionals informàtics - de reconegudes institucions - que em preguntaven sobre web 2.0 (que no 'dospuntzerisme'). Quan els hi explicava que no era una qüestió tecnològica sinó un tema d'actitud, un tema de valors, immediatament - en tots els casos - m'han respost que ells no volen perdre la seva intimitat en el Facebook. Encara que els hi intentava explicar les bondats ja els hi veia a la cara que no els convencia... Hi ha molt desconeixement i aquest desconeixement genera por, la por provoca reacció negativa. Cal educar i fer-ne pedagogia.
- Actituds 2.0 (manca de): Un altre gran problema és el fet que la majoria de treballadors públics - i especialment la direcció pública - no tenen 'inculcats' els valors 2.0 necessaris per a poder tirar endavant projectes 2.0. Em refereixo a valors com el treball en xarxa, compartir, col·laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en continua evolució, basat en la meritocràcia, ser openmind, apassionats, etc. Sense aquests valors és díficil tirar endavant un projecte 2.0, pel simple fet que no l'entendran.
- Poder (repartició de): Si realment som 2.0 llavors hem entès (i els practiquem) els valors 2.0. Un d'ells és la meritocràcia, és a dir, ets important pel que fas, no pel que ets. És evident que això provoca una repartició del poder, aquest ja no depèn d'una (rígida) escala jeràrquica - molt implantada en les administracions - sinó que l'estructura s'aplana repartint el poder. Aquesta pèrdua de poder (per part de qui el té actualment) és un fre (ja que ha d'aprovar els projectes 2.0 són els que perdran el poder).
- Funcionament 2.0 (manca de): Lligant amb el tema de les actituds 2.0, cal que l'administració canviï el que calgui de cara a tenir un funcionament 2.0. Un exemple el trobem en l'agilitat, és evident que aquest concepte no és el més usual en les nostres administracions, cal canviar per a que siguin àgils. L'agilitat és una característica de la (nova) Societat Xarxa, és a dir, ja no és un concepte propi del 'dospuntzerisme', va més enllà. Un altre exemple el tenim en l'opacitat: les administracions són molt estanques, no deixen que la ciutadania pugui participar en el seu funcionament intern. Cal que s'obrin i que deixin que la ciutadania s'hi impliqui, és una molt bona forma de reduir l'actual desafecció (i desconeixement) que hi ha a la ciutadania vers les administracions públiques. També cal que es modifiquin procediments interns, simplificar-los, i, si cal, canviar algunes lleis (obsoletes) que posen pals a les rodes. En el fons el que cal és canviar el model organitzacional de les administracions.
- Gestió del coneixement (manca de): Hi ha una clara manca de gestió del coneixement en les administracions i això els fa perdre eficiència (i en alguns casos eficàcia). Si més no no acostuma a haver-hi cap gestió del coneixement que sigui transversal a tota l'administració.
- Gestió del talent (manca de): Algunes administracions tenen milers de treballadors públics, el seu talent, la suma de tots els talents individuals, ben gestionats, pot donar una força brutal. Desgraciadament ara tenim administracions internament pensades en els processos, hauríem d'anar en administracions internament pensades en els treballadors, en el seu talent (i de com aprofitar-lo al màxim).
- Mètriques (absència de): Desgraciadament encara no disposem de suficients mètriques, de números, que convencin a la direcció de les bondats dels projectes 2.0. Aquest és, al meu entendre, un punt important ja que no hi ha cap forma més fàcil de convèncer algú que sent absolutament objectius, és a dir, amb números.
- Objectius (absència o desconeixement de): Aquest ja no és un tema 2.0, és una qüestió de sentit comú. Abans d'implementar cap projecte cal tenir clar quins són els seus objectius, és a dir, no es tracta de fer un projecte 2.0 pel simple fet que hi ha una moda 2.0, cal tenir clar quins objectius es persegueixen i de si aplicant conceptes/idees 2.0 s'assoliran aquests objectius.
- Perfecció (búsqueda de): En alguns casos - pocs - es té convençuda a la direcció per realitzar un projecte 2.0 però aquesta demanda un control i un nivell de perfecció que fa que aquest projecte no s'acabi mai. El món 2.0 és d'evolució contínua, per tant, cal sortir de seguida que estigui una mica 'visible' i ja s'anirà depurant mica en mica, però no esperem a tenir-ho tot perfecte, correm el risc de no sortir mai o de sortir tard. Seguim la tàctica del 'divideix i guanyaràs', és a dir, comencem per aspectes concrets per, mica en mica, passar a la totalitat del projecte.
Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).
D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.
Insisteixo que és un tema de voluntat...
Enllaços relacionats:
