(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)Ahir vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una sessió relacionada amb el Web 2.0 dins de les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'
IESE.
El títol de la ponència fou:
'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'
Els ponents van ser:
Philip B. Evans, Senior Partner i Managing Director,
The Boston Consulting Group.
Josep Valor, professor del Departamento de Sistemas de Información,
IESE.
I coordinat i presentat per la professora
Sandra Sieber, directora del Departamento de Sistemas de Información,
IESE.
No entraré en explicar els ponents: qui són?, què han fet?, etc. Amb una cerca al Google n'hi ha prou per fer-se una idea.
Només comentar que Philip B. Evans és coautor del llibre 'Blown to bits'.
Resum de la jornada
Va presentar la sessió la professora Sandra Sieber.
Tot seguit, va parlar Philip B. Evans.
Ponència de Philip B. Evans
Després d'uns problemes d'acoplament del seu mòbil amb el micròfon, va començar l'exposició parlant sobre l'evolució que ha portat al fenomen web 2.0.
Mitjançant el famós document d'O'Reilly ('What Is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software'), va exposar els models de negoci que caracteritzen les diferents etapes del web: nivell 0.0 (nivell pre-web), el nivell 1.0 i el nivell 2.0.
Va comentar que, des d'un punt de vista econòmic, el pas del nivell pre-web, (el nivell 0.0) al nivell web (nivell 1.0) va incidir, especialment, en la distribució.
En canvi, seguint amb el punt de vista econòmic, el pas del nivell 1.0 al nivell 2.0 ha significat un canvi en la generació del contingut, (aquest pas ara està realitzat per tothom), i, a més, aquest contingut és compartit a un baix preu o, fins i tot, de forma gratuita.
Els principis que expliquen el fenomen Web 2.0 són bàsicament tres: tecnologia, arquitectura i comunitat.
L'evolució de la tecnologia ha estat important, la millora de la connectivitat, l'augment de l'ample de banda i l'aparició de nous llenguatges i protocols (SOAP, AJAX, etc) han ajudat a que actualment els receptors ja no siguin passius, qualsevol pot publicar. Dit d'una altra manera, és molt fàcil i molt barat publicar en el web, (fet impensable tot just 5 anys enrera, per exemple).
El segon principi prové dels canvis en l'arquitectura. Ell ho definia amb la frase:
'Small pieces loosely joined'
Un dels canvis més importants en aquesta àrea ha estat la distribució, l'obertura, de les APIs, (Open APIs). Al ser conegudes, tothom pot programar mitjançant aquestes APIs, tothom pot fabricar eines i compartir-les amb la resta de gent.
No només podem compartir eines sinó que també podem agrupar-ne d'origen diferent per assolir un producte final amb un determinat valor (encara que el nostre mèrit només hagi estat buscar i barrejar un conjunt d'eines), així aconseguim un mashup.
Per tant, un mashup no és res més que la combinació d'informació que prové d'altres webs.
Cal tenir en compte que la construcció d'un mashup és molt fàcil, molt barata (pràcticament cost zero), en canvi el seu ús pot arribar a ser important, (un bon exemple és la llarga llista de mashups que combinen informació de diferents webs amb l'ús de Google Maps).
El darrer principi és la comunitat.
La idea és senzilla: compartir la propietat intel·lectual, aprofitar-se de la força de la intel·ligència col·lectiva.
Però, des d'un punt de vista econòmic, sembla que això de compartir la propietat hagi de desincentivar la creació, és a dir, no hi ha (o no sembla que de forma directa hi hagi) una contraprestació econòmica.
Per tant, què és el que fa que la gent generi contingut a la Wikipedia?
El reconeixement de la resta de la comunitat és, en si, un motor per a la pròpia motivació.
També és una motivació crear currículum, és una manera de publicitar-se a nivell personal ('self-advertisement'): "Fixeu-vos què he fet?, sóc bo, oi?, fixeu-me!"
Fins i tot aquesta idea de crear currículum es pot fer a nivell empresarial, (es va comentar l'exemple d'IBM, destina molts recursos en el desenvolupament del Linux).
En el fons el que es busca és confiança, confiança basada en la reputació, (què és el que fa que llegim determinats blogs?, la reputació dels seus autors).
Una comunitat pot, amb la unió dels seus membres, fer productes molt bons (Wikipedia, Linux, etc) que poden ser, fins i tot, millors que els comercials.
Tanmateix cal tenir en compte que les comunitats sempre han existit, no és una nova via de fer les coses. La novetat radica en el fet que ara les comunitats poden estar formades per milers i milers de persones i aquestes residir en llocs tan distants com es vulgui.
Exemples:
- En la intersecció entre l'arquitectura i la tecnologia hi trobem, entre d'altres, Skype, BitTorrent, Fon, Napster, ...
- En la intersecció entre la tecnologia i la comunitat hi trobem els productes relacionats amb les xarxes socials: MySpace, Facebook, LinkedIn, Flickr, YouTube, eBay, Digg, ...
- I en la intersecció entre els 3 principis hi trobem, entre d'altres, els blogs (blogoesfera), Linux, Wikipedia, MatLab, SecondLife (creat per Linden Labs, encara que l'únic que van fer va ser crear les normes d'ús, la resta ha estat generat per tothom).
A partir d'aquest punt, Philip B. Evans va fer les següents preguntes:
Podem aplicar els conceptes web 2.0 fora del web?
Podem aplicar-los en els negocis, (siguin web o no)?
Podem aplicar els conceptes web 2.0 als negocis i, òbviament, treure'n un rendiment econòmic?
En tots els casos, la resposta, segons Philip B. Evans, és afirmativa, i ho va exposar en tres conceptes: Innovation 2.0, Supply Chain 2.0 i Enterprise 2.0.
Va parlar del concepte d'Innovation 2.0.
Aquest concepte conté la idea d'innovar a partir dels valors del web 2.0. En va posar dos exemples per explicar-ho.
Exp1: Innocentive
Per a qui ho conegui, vindria a ser l'antic programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants' en format web.
Bàsicament, el que fa Innocentive és posar en contacte empreses que tenen un problema amb qui les pugui ajudar a resoldre'l.
És a dir, hi ha empreses que tenen un problema:
'I have a problem...'
Hi ha altres empreses, o persones individuals, que saben la solució:
'I have a solution...'
Actualment està focalitzat a empreses del ram de la biotecnologia, farmàcia i similars. No obstant, el model es pot exportar cap a altres sectors econòmics, res ho impedeix.
Quan una empresa té un problema que no sap resoldre (i que generalment porta temps dedicant-hi) el que fa és exposar el problema, amb una xifra econòmica per a qui ho solucioni, però sense indicar tots els detalls i, sobretot, sense donar les seves dades identitàries.
Quan algú, sigui un particular o una empresa, creu que podria resoldre el problema, llavors es posa en contacte amb la primera empresa i signen un contracte per tal que la solució no es difongui cap a d'altres empreses.
Estadísticament es resolen un terç de tots els problemes, i això que aquests problemes habitualment hi han estat treballant-hi molt temps dins de les empreses.
Generalment, la clau està en el fet que qui ho resol aborda el problema des d'una perspectiva totalment diferent a l'adoptada per l'empresa, això li dóna una visió diferent.
D'altra banda, sovint hi participen antics treballadors que ja s'han jubilat però que tenen molt coneixement en la matèria (i sovint, també tenen temps).
Exp2: MatLab (eina d'ús matemàtic) de MathWorks.
MatLab proposa concursos - senzills o extremadament complicats - que s'han de resoldre utilitzant MatLab.
I, quan algú troba una solució, aquesta és mostrada a tothom. Així, el més habitual és que aquesta solució es vagi pulint en diferents versions realitzades, segurament, per persones diverses.
En aquest cas, la motivació no és econòmica, si existís (i fos suculent) llavors la gent no col·laboraria sinó que competiria.
La motivació és la reputació, arribar a ser el millor.
El segon concepte és el Supply Chain 2.0.
La idea és millorar la cadena de subministrament a partir dels valors del web 2.0.
En aquest cas també va posar dos exemples: Li & Fung i Toyota.
Exp1. Li & Fung.
És una empresa del ram tèxtil però que no fabrica res, es dedica a la cadena de subministrament de les peces tèxtils, fan una coordinació entre els fabricants i els venedors.
Ells han redefinit l'arquitectura (recordeu que aquest era un dels principis del web 2.0) del procés tèxtil. Han aconseguit una fabricació modular on, en qualsevol moment, es pot reemplaçar un mòdul (un fabricant) i on la suma de tots ha aconseguit un producte resultant superior a la suma individual per separat.
Exp2. Toyota.
Toyota ha adoptat el principi de comunitat.
Comparteix bona part del seu coneixement en el procés de fabricació de cotxes entre els seus proveïdors i col·laboradors. El resultat és un augment de la fabricació amb menys costos.
I el tercer concepte és l'Enterprise 2.0.
Bàsicament es refereix a l'aplicació dels valors del web 2.0 dins de la pròpia empresa.
Exp1. IBM
Tenen un programa intern de promoció de les idees del personal, és l'Innovation Jam.
És un concurs d'idees pel personal (i amics i col·laboradors) amb l'objectiu de trobar noves idees.
El resultat ha estat l'aparició de nous negocis d'IBM, alguns d'ells molt importants.
Exp2. Procter & Gamble
Un 50% dels nous productes provenen de les idees internes dels propis empleats.
Exp3. BP (British Petroleum)
Tenen un sistema d'avisos d'huracans creat a partir de diferents fonts.
Aprofitant tecnologia i informació ja existent, han creat un mashup amb un cost de creació molt baix.
Philip B. Evans va acabar la ponència fent un resum:
El fenomen web 2.0 no és només web.
El fenomen web 2.0 no és només música i vídeos.
El fenomen web 2.0 va més enllà, va cap a un canvi de cultura, cap a un món 2.0:
- Un món on es col·laborarà més.
- Un món basat en la confiança, en la reputació.
- Un món més lliure: no s'ha de dir tant què han de fer els treballadors sinó que aquests poden, i han de, opinar. Són els que tenen idees noves, idees fresques, idees diferents...
- Els managers de les empreses han de fer el canvi de cultura, han de ser menys enginyers i cultivar més (motivar).
Enllaços relacionats:
Estava escoltant el disc 'Beyond The Common Ground' del Jan Cyrka mentre estava redactant aquest post.
Aquest és el primer disc del Jan Cyrka, un guitarrista que ha participat en nombroses bandes i en pel·lícules i sèries de televisió però que només ha tret tres discos en solitari, aquest fou el primer.
És un disc d'un guitar hero però amb la justa barreja entre melodia i canya per a que es faci interessant escoltar tot el disc.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Va basar la seva ponència en, tal com diu el títol, en els canvis que estan portant el web 2.0 a la indústria. De fet, va començar comentant la idea que qualsevol cosa 2.0 porta associada la idea de comunitat, de col·laboració.
EMI ja ha anunciat la reducció d'un terç dels seus treballadors.
Slicethepie és un web amb l'objectiu de promocionar grups. Aquests es promocionen en aquest web mentre que altra gent fa de promotors, així pots comprar parts (accions) de l'artista i, si aquest té èxit, treure'n un rendiment econòmic.
En el cas de Prosper la gent pot conèixer qui li demani diners o qui li està deixant aquests diners i, a més, també pot explicar per a què necessita els diners. Amb això s'intenta aconseguir més confiança entre les dues parts del prèstec.
