dilluns, 9 de juny del 2008

10 vídeos per a 10 idees

Finalment he tingut el temps necessari per poder veure els 10 vídeos corresponents a les 10 idees que l'Antonella Broglia i l'Alfons Cornella van presentar en la sessió d'Update del Projecte TicCities que va realitzar Localret.

Tots els vídeos els teniu disponibles en el blog "Apunts de govern electrònic, (reflexions sobre el govern de demà)" del Borja Rius, un blog molt interessant.

Us indico els conceptes que, crec, són més interessants de cada vídeo, però us recomano que els veieu íntegrament.



Idea 1: Transició de models.
  • En el 2007 més del 50% de la població mundial viu en ciutats
  • El futur és un futur de ciutats => Homo Urbanus.
  • Les ciutats han de donar servei tot el temps possible (24 hores * 365 dies/any).
  • Les ciutats tenen una importància (creixent) en les economies nacionals.
  • Per tant, una ciutat té èxit si la seva economia va bé.
  • El transport és un element clau per obtenir l'èxit econòmic.
  • Concepte e-topia: feina de la nova economia, feina de transformació d'idees en valors.
  • Quan les multinacionals han d'escollir una ciutat on ubicar-se, miren la infraestructura de la ciutat i, també, la vida cultural que ofereix.
  • La gent és l'actiu principal, l'imant, que fa atruare més gent, més activitat cultural, més infraestructura, més economia a les ciutats.
  • Concepte de ciutat intel·ligent: aquella ciutat que vol ser competitiva i, a la vegada, sostenible.
  • Canvi de model en les ciutats: ja no es veu només com una màquina que ha de funcionar, sinó que ara es veu com un ecosistema, (amb visió a mig i llarg terme).
Idea 2: Estatus de l'e-government.
  • L'administració pública no té competència, per tant, no té pressió per perdre clients (ciutadans).
  • No és el mateix l'i-government (informar) que l'e-government (transaccions entre el ciutadà i les administracions públiques).
  • En general, les administracions ofereixen un bon servei d'i-government.
  • En canvi, en l'e-government encara queda molt per fer.
  • Hi ha bons exemples com ara Suècia, Noruega i Holanda i, en canvi, greus exemples, com ara el Regne Unit on s'han invertit molts diners amb pocs resultats, (poc ús de l'e-government per part dels ciutadans).
  • Washington és un exemple de ciutat on s'està reutilitzant eines disponibles per tothom, com ara el Google Earth.
  • La experiència en els sistemes híbrids, (sistemes amb part privada i part pública), és molt interessant, eficient i enriquidora.
Idea 3: Tendències tecnològiques.
  • Noves tecnologies de xarxa. Un exemple: FSO (Free Space Optic), utilització de senyals lluminosos per transmetre informació.
  • Concepte ibiqüitat: tenir la informació que necessites en el moment en que la necessites.
  • Ciutat en temps real: els empleats municipals disposen de les eines necessàries per informar en temps real de les incidències, infraccions, etc.
  • Foment de la mobilitat: per exemple més informació de l'estat del trànsit o implantació de taxes per entrar en determinats zones de la ciutat.
  • Ús de mashups: la combinació d'informació de diferents fonts genera més valor afegit (que la suma individual).
  • Etiquetes de radiofreqüència (RFID). Té molts avantatges, per exemple, permet tenir inventaris en temps real. Però té un punt fosc: la 'observació contínua' a què estàs en tot moment.
  • Ús de marcatges digitals. Per exemple ús dels codis QR, molt utilitzats en països com el Japó i que aquí s'estan introduint en el sector dels telèfons mòbils. La darrera novetats són els VoiceQrCodes, codis que tenen veu incorporada.
  • La darrera tendència és la realitat augmentada, l'ús d'imatges reals amb imatges virtuals, (per exemple, per veure com ha evolucionat al llarg del temps un determinat edifici).
  • Per tot això serà necessari una formació digital. (És curiós veure la següent imatge, deixa clar que els canvis digitals són molt, molt recents, comparats amb el número de generacions que ha tingut l'espècie humana).
(feu click per ampliar la imatge)

Idea 4: e-government plus.
  • Connectivitat no és només tenir connexió a Internet (infraestructura) sinó també utilitzar-la (infoestructura, poder utilitzar serveis a Internet, tenir-ne oferta).
  • Hi ha una clara relació entre connectivitat i producte interior brut per càpita.
  • La connectivitat implica a la gent, als governs i als negocis.
  • A l'Ajuntament de Seattle han enfocat el seu web clarament a donar serveis al ciutadà, a la part principal del web s'ofereixen enllaços als serveis més demandats.
  • Paral·lelament hi ha una clara tendència a ser multicanal, a oferir serveis per diferents mitjans (web, tv, mòbil, etc).
  • No tot ho ha de gestionar les administracions, es poden externalitzar serveis, (a Seattle els pagaments on-line a l'Ajuntament es fan a través d'una empresa privada).
  • El concepte e-government plus és bàsicament explotar les dades, treure'n valor afegit.
  • La participació ciutadana no és només dona'm la teva opinió sinó avaluem els serveis, productes que ofereixo. L'administració s'estalvia diners en avaluació i control.
  • D'aquesta manera, la queixa d'una persona passa a ser la llavor de la feina de l'administració.
  • Un exemple d'estímul a l'administració el trobem en la ciutat de Philadelphia, on es premia la gent que recicla més fins al punt que es pot arribar a obtenir diners per bescanviar en les botigues del teu barri.
Idea 5: Cap a la infostructura.
  • Nou estudi (fet pel professor Leonard Waveman de la London Business School) per avaluar les infraestructures tecnològiques dels països així com l'ús que se'n fa.
  • Aquest estudi fa una divisió en funció de com s'ha enfocat l'economia: els països que han orientat l'economia cap a la innovació i els països que l'han orientat cap al comerç dels recursos de què disposen.
  • Estats Units lidera el primer cas, (orientació a la innovació) amb un 6,97, seguit de Suècia amb un 6,83 i Japó amb un 6,80. Espanya està en el lloc número 13 (amb un 3,56), precedida d'Itàlia (3,85) i per davant d'Hungria (3,18).
  • Rússia lidera el segon cas, (orientació cap als recursos), amb un 6,11, seguida de Malàsia (5,82) i Mèxic (4,37).
  • Per tant, el millor país orientat a la innovació no arriba ni al 7 (sobre 10), queda molt camí per recòrrer.
  • No és només qüestió d'invertir en infraestructura sinó oferir serveis, explotar l'enorme potencialitat que encara tenen les TIC.
Idea 6: Mobilitzar els actius.
  • La geografia és un actiu clau en la competitivitat de les ciutats, està en un determinat lloc, en un determinat moment, pot ajudar/empitjorà el desenvolupament d'una ciutat. Per exemple, és important està a prop d'una estació de tren d'alta velocitat.
  • Un altre actiu és el patrimoni cultural.
  • Un altre és el que es coneix com a ciutat vivible. Les famílies joves amb fills petits són els que cerquen aquestes ciutats i són, en general, els més productius en la seva feina. Per tant, tenir aquest tipus de famílies és un actiu desitjat per les ciutats.
  • Un altre actiu són les empreses. Part de la imatge de les ciutats prové de les empreses que hi estan ubicades.
  • Un altre és la tradició industrial de la ciutat i de com ha anat evolucionant, transformant-se, aquesta tradició.
  • Un altre són els emprenedors que té la ciutat.
  • També és interessant tenir una estreta relació entre la ciutat i les universitats.
  • Un altre cas pot ser la capacitat legal, (o les escletxes legals). Un exemple el trobem en Malta, és membre de la Unió Europea però té menys pressió legal.
  • Els directius també poden ser un actiu d'una ciutat. Hi ha ciutats (com Ljubljana, Eslovènia) que han 'reciclat' directius fins al punt que el seu actual alcalde és un ex-directiu.
Idea 7: A quina lliga juguem?.
  • L'any passat es va donar a conèixer l'estudi 'State of European Cities Report' de la Unió Europea, un estudi sobre les ciutats europees en diferents àmbits.
  • Aquest estudi identifica tipologies de les ciutats en funció de les seves característiques.
  • Barcelona apareix com un 'knowledge hub'. Per tant, la seva 'competència' són altres ciutats de la mateixa tipologia com ara Helsinki, Milà, Munich, Amsterdam o Copenhaguen. Aquestes ciutats són les que haig d'observar, veure què fan de bo, quins errors tenen, etc.
  • L'estudi diferencia les ciutats en tres divisions: Hubs internacionals, Pols especialitzats i Pols Regionals.
  • Hi ha tres tipus de hubs internacionals: hubs del coneixement (Barcelona); capitals establertes (Madrid, París, Berlín, Roma, Viena) i capitals que s'han reinventat (Sofia, Praga, Tallin, Bratislava, Varsovia, Ljubljana).
  • Hi ha sis pols especialitzats: pols de serveis nacionals (Sevilla, Hannover, Utrecht, Brno); pols que s'estan transformant (Lille, Birmingham, Turí); pols d'entrada de passatgers o mercaderies (Santander, Antwerp, Marsella, Nàpols, Gènova, Rotterdam); moderns centres industrials (Vitòria, Liz, Clermont-Ferrand, Poznan, Goteborg, Cork); centres d'investigació (Oulu, Grenoble, Eindhoven, Cambridge, Coimbra) i Centres orientats als visitants (Màlaga, Krakow, Verona, Traer, Ajaccio).
  • Hi ha quatre pols regionals: ciutats en decliu per una desindustrialització (Charleroi, Liege, Bari, Scheffield, Katowice); centres de mercat regional (Logronyo, Reims, Erfurt, Kalamata, Palerm); centres regionals en serveis públics (Badajoz, Oviedo, Orense, Pointe a Pitre, Lublin, Ponto Delgada, Clarasi) i Ciutats satèl·lit (Worcester, Setubal, Stevenage).
Idea 8: Sinèrgia dels agents.
  • És interessant veure alguns exemples de sinèrgies: Sillicon Valley, Barri dels espectacles de Mont-Real, Pols de Competitivitat de França.
  • Les ciutats en funció dels seus actius fomenten les sinèrgies dels seus agents per ser reconegudes per ser capdavanteres en una determinada característica.
  • En alguns casos l'administració és lenta i s'erigeix la figura d'un campió, un agent privat que fa de líder. Un exemple és el cas de Mont-Real, vol ser internacionalment reconeguda com la ciutat del circ gràcies al fet que el Cirque du Soleil es va crear allà.
  • Si es vol aconseguir el màxim desenvolupament econòmic s'ha d'implicar a tothom, inclosos els ciutadans.
Idea 9: Captació de nous actius.
  • L'Antonella Broglia presenta diferents exemples de ciutats que fan diferents estratègies per captar actius que no tenen, (aquests actius poden ser des d'escoles de prestigi fins a artistes, estudiants, prestigi, teixit social, etc).
Idea 10: El futur de les ciutats.
  • Per ser competitius globalment cal un fort lideratge local.
  • L'Antonella Broglia presenta diferents exemples, un d'ells és el d'Amsterdam on s'ha potenciat molt la idea que la ciutat està formada per persones, és el seu principal actiu.
  • Acaba amb una idea clau: els ajuntaments han de veure els ciutadans com els seus clients.



Enllaços relacionats:
Aquí teniu les transparències (en dues parts) que es van utilitzar per presentar aquestes 10 idees:



SlideShare | View | Upload your own


He estat redactant aquest post escoltant el disc "The girl in the other room", de la Diana Krall, personalment crec que és un disc brutal.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).


divendres, 6 de juny del 2008

L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap als serveis públics?

Després d'una inoportuna baixa, ahir a la nit vaig acabar de llegir el document:

"Web 2.0 in Government: Why and How?"

De David Osimo de l'Institute for Prospective Technological Studies, un dels set instituts que composen el Joint Research Centre de la Comissió Europea.


L'objectiu d'aquest document és veure les implicacions de la filosofia Web 2.0 en els serveis públics com ara en l'e-administració, l'e-salut i l'e-educació.

El document està estructurat en 6 parts, una d'elles és la definició del que ell, David Osimo, entèn per Web 2.0.

Aquesta part ja us la vaig explicar en aquest altre post.

Aquí us explicaré la resta de parts.



De quina situació partim?

En els darrers 20 anys les administracions han realitzat molts esforços en la millora dels serveis que donen als ciutadans, l'objectiu és que aquests serveis siguin més eficients.

En aquestes 'reformes' dels serveis públics, les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) hi juguen un paper clau.

Tanmateix, la tecnologia està anant molt més ràpid que la societat. El nombre de serveis disponibles electrònicament no para de crèixer, en canvi, només un 12,5% dels europeus la fa servir (a nivell de transacció, és a dir, el nivell més alt d'interacció amb serveis on-line: omplir formularis o fer pagaments via web).


Coetàniament a l'ús, encara incipient, del que es coneix com a administració electrònica, ha aparegut un altre fenomen: el Web 2.0.

Els webs d'aquest nou corrent Web 2.0 es caracteritzen per, amb poc pressupost inicial, obtenir un èxit brutal en molt poc temps.

És paradoxal que els ciutadans, que amb prou feines utilitzen l'e-administració, s'hagin 'llançat' massivament a l'ús de Webs 2.0 (blogs, wikis, Flickr, del.icio.us, eBay, Last.fm, MySpace, Facebook, etc.).

Aquesta paradoxa és la que ha fet reflexionar al David Osimo:

L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap a l'administració? o està limitada a l'àmbit privat, xarxes socials i entreteniment?

En aquest sentit, David Osimo fa una definició del que ell entèn per Web 2.0 i dels tipus d'usuaris que utilitzen el web (1.0, 2.0 o n.0). (Aquesta informació la trobareu en aquest altre post).

Metodologia que s'ha seguit

Mitjançant enquestes i avaluacions s'ha intentat respondre aquesta pregunta.

S'ha estudiat diferents exemples de Web 2.0 classificant-los en 6 temàtiques diferents dins de l'administració:

Temes interns (back office)
  • Regulació.
  • Col·laboració entre administracions.
  • Gestió del coneixement.
Temes externs (front office)
  • Participació en la política, transparència.
  • Millora dels serveis oferts.
  • Legislació.

Per tant, tal com es pot veure en el llistat anterior, el Web 2.0 no només pot afectar als serveis de cara al ciutadà sino que també ens pot ser útil de portes endins.

Comencem per la primera temàtica: regulació.

Regulació

En els darrers anys les administracions han passat de ser directament proveïdores de serveis als ciutadans a regular els mercats per a que siguin altres organitzacions les que proveeixin els esmentats serveis.

Els beneficis del Web 2.0 es poden aplicar en aquestes activitats de regulació en, com a mínim, tres opcions diferents:

- En poder utilitzar recursos externs (ciutadans i experts) d'una manera més ràpida i directa en la presa de decisions en un procés de regulació.

En aquest cas tenim l'exemple de Peer-to-Patent, una iniciativa per a optimitzar el procés d'anàlisi d'una patent.

En aquest procés l'administració normalment necessita molt temps i alt coneixement tècnic per a poder-ho realitzar.

El que fa Peer-to-Patent és obrir el primer pas del procés d'anàlisi d'una patent a tothom, així gràcies a la intel·ligència col·lectiva s'obtè un coneixement, aportat voluntàriament, que a ajuda a l'oficina de patents a decidir què ha de fer.

- Tradicionalment les activitats de regulació de l'administració anaven dirigides cap a la defensa dels consumidors, ells eren els dèbils (ja que són els que els hi mancava informació).
Però ara amb les TIC i amb el Web 2.0, la informació de què disposa el consumidor no para de crèixer.
A més, els consumidors també tenen més informació d'altres consumidors (per exemple, via rànquings, comentaris, blogs, etc.).
Per tot plegat, el món TIC (reforçat amb el Web 2.0) està donant molta informació al consumidor, ja no és tan dèbil...

- Alguns col·lectius de ciutadans volen participar en la regulació de determinats serveis. Per exemple per fer pressió per a modificar una llei. És evident que gràcies al Web 2.0 aquests col·lectius de ciutadans ho tenen més fàcil per poder participar.

Col·laboració entre administracions

Una de les queixes (fundades) contra les administracions és el poc (o nul) traspàs d'informació entre elles.

Sovint hem de donar les mateixes dades a diferents administracions; el ciutadà sempre es pregunta: si aquesta dada ja l'he donat a l'ajuntament (per exemple), perquè haig de ser jo el que m'he de preocupar que aquesta informació arribi a les altres administracions?

Certament, el ciutadà no té perquè entendre l'entramat intern de les administracions públiques, tampoc és el culpable de tenir tants nivells d'administracions. (Fixeu-vos que un català té, com a mínim, les següents administracions: ajuntament, consell comarcal, diputació provincial, Generalitat de Catalunya, Estat Espanyol, Comissió Europea).

Per aquest motiu s'està promovent una major col·laboració entre administracions, no només per al traspàs d'informació.

David Osimo explica alguns exemples de col·laboració entre administracions, un d'ells és la Intellipedia.

La Intellipedia és una plataforma interna, (intranet) de l'Agència d'Intel·ligència dels Estats Units d'Amèrica. És fruit de la pressió que hi va haver contra la intel·ligència americana arran dels atemptats de l'11/09/2001.

Està basada en un sistema Wiki, i s'utilitza per a la consulta d'informació entre diferents agències americanes.

(feu click a la imatge per ampliar-la)
(imatge obtinguda d'aquest article de la Wikipedia)


Gestió del coneixement

Bona part dels serveis de les administracions públiques estan intensament basats en ús del coneixement; la gestió que se'n faci d'aquest coneixement és una de les claus de l'eficiència de les administracions.

Tradicionalment la gestió d'aquest coneixement ha estat jerarquitzada, s'estableixen 'parcel·les de coneixement' i no sempre es comparteixen les dades fàcilment.

En clara contraposició, el Web 2.0 propugna que tota la informació és per tothom, de fet, algunes de les aplicacions més emblemàtiques del Web 2.0 (com per exemple els Wikis) no tindrien sentit si totes les dades no fossin per tothom.

El Web 2.0 no només obre la informació a tothom - saltant-se les jerarquies i els permisos - sinó que, a més, desapareixen les 'parcel·les de coneixement'.

D'aquesta manera podem anticipar-nos i cercar informació interna (i fins i tot un expert intern) abans que un determinat problema acabi 'explotant-nos'.

Amb l'ajut de la filosofia Web 2.0 podem millorar a les administracions amb eines com ara:
  • Blogs per opinar, donar suggeriments.
  • Wikis per compartir informació, coneixement.
  • Ús d'RSS per estar al dia del coneixement intern que es va generant.
  • Etc.
Participació en la política i transparència

Les eines TIC es consideren una peça clau per intentar trencar el 'divorci' entre la societat i el món de la política (i els polítics).

El nombre de blogs relacionats amb temes polítics no para de crèixer; tot i que probablement encara no podem afirmar en quin grau aquests blogs estan influenciant a les decisions dels polítics, (si més no, a nivell espanyol no conec cap estudi en aquest sentit).

Tanmateix, Bill Tancer va fer un estudi (als Estats Units a l'any 2006) que arribava a la conclusió que els blogs eren el principal referrer dels webs polítics, és a dir, molts dels visitants que anaven a visitar webs relacionats amb la política provenien d'un blog.

L'aparició del Web (Web 1.0) va permetre la participació dels ciutadans de forma electrònica, (l'anomenat e-participació). Però és evident que amb el Web 2.0 s'ha accentuat (i encara ho pot fer molt més) l'e-participació.

A més el Web 2.0 també afavoreix la transparència en les accions que realitzen les administracions i els polítics.

Exemples d'aplicacions del Web 2.0 en l'e-participació i la transparència:
  • Els polítics poden utilitzar les eines Web 2.0 per tenir un contacte més directe amb els seus electors. Un exemple el vam tenir en les darreres eleccions a França on els principals polítics (Sarkozy, Royal, Le Pen van obrir 'oficines' a Second Life).
  • Afavorir la recepció de comentaris dels ciutadans. Un exemple el trobem en el web Commentonthis.com, un web del Regne Unit on es 'trossegen' les principals lleis per a ser comentades part per part.
  • 'Controlar' què fan els nostres representants polítics. A Theyworkforyou.com, un web també del Regne Unit, els electors poden veure què fan els seus polítics i aportar-hi comentaris, idees, debat.
  • Mitjançant webs com Planningalerts.com i Farmsubsidy.org podem estar al dia de les decisions que pren el nostre ajuntament (només si és del Regne Unit) i com gestiona la Comissió Europea els diners que destina a la Política Agrària Comuna (PAC) que representa un 40% de tot el pressupost de la Comissió, respectivament.
  • Crear fàcilment grups de pressió per problemes específics. Mitjançant la plataforma Change.org podem unir-nos a gent que pensa com nosaltres i, tots junts, fer més pressió als dirigents:
"Change.org aims to transform social activism by serving as the central platform that connects likeminded people, whatever their interests, and enables them to exchange information, share ideas, and collectively act to address the issues they care about."
La majoria d'aquestes iniciatives han estat implementades per la societat civil sense cap mena de suport ni autorització dels governs; de fet, aquí queda reflexat una de les característiques del Web 2.0: elimina les jerarquies 'tradicionals'.

Un altre exemple de participació i transparència el trobem en el web e-petitions.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Aquest web, fet per l'oficina del Primer Ministre del Regne Unit, permet als ciutadans fet peticions directament al Primer Ministre i, també, afegir-se a iniciatives fetes per altres ciutadans. De fet, el web explica que:
"Petitions have long been sent to the Prime Minister by post or delivered to the Number 10 door in person. You can now both create and sign petitions on this website too, giving you the opportunity to reach a potentially wider audience and to deliver your petition directly to Downing Street."
Desconec fins a quin punt l'oficina del Primer Ministre fa cas o no de les peticions, però com a mínim s'ha de reconéixer que és una iniciativa interessant.

Millora dels serveis oferts

Des de fa anys les administracions públiques estan oferint més, i millors, serveis electrònicament als ciutadans.

En aquest sentit, el Web 2.0 ha significat (o pot significar) un canvi en el rol dels ciutadans, aquests deixen de ser subjectes passius per a ser proactius. D'aquesta manera, amb els seus comentaris, s'aconsegueix millorar els serveis que s'ofereixen als ciutadans.

Per exemple:
  • Un col·lectiu de ciutadans del Regne Units es van unir i van crear un portal, Directionlessgov.com, amb l'objectiu de millorar la búsqueda d'informació en el portal del govern britànic (Direct.gov.uk). Per tant, els propis ciutadans estan ajudant a millorar un servei ofert per l'administració pública.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • Un dels moments on els ciutadans poden millorar els serveis de les administracions públiques és en la gestió de la informació en grans desastres naturals. Per exemple, aquí podem veure, mitjançant un mashup de Google Maps, els efectes de les inundacions del juliol de l'any passat a Anglaterra.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • D'altra banda, els ciutadans poden implicar-se plenament en ajudar, amb el seu coneixement i experiència, a l'administració pública en la realització dels seus serveis.
  • No cal que el seu ajut tingui tanta implicació, poden millorar el servei simplement puntuant-lo i/o donant comentaris. D'aquesta manera estimularan a l'administració i donaran una important informació per a la resta de ciutadans. Un exemple el trobem en el web americà Ratemyteachers.com on els estudiants puntuen als seus professors. Un altre exemple és el PatientOpinion.org.uk (Regne Unit) on els pacients comenten, critiquen i puntuen els serveis de salut que reben de l'administració i, a la vegada, ajuden als futurs pacients i esperonen als dirigents a millorar el servei.
(feu click a la imatge per ampliar-la)
  • I també poden ajudar sense que aparentment no en siguin conscients. Per exemple, un web d'una administració pot oferir informació de l'estil, "Els serveis més sol·licitats són...", o "La majoria de ciutadans que s'han informat d'això també han necessitat aquesta altra informació...".
Legislació

Tot i que la legislació és competència 100% de les administracions públiques, les eines Web 2.0 poden ajudar a millorar/canviar l'enfocament d'una llei i, també, la pressió per a que aquesta es tramiti més o menys ràpidament.

El Web 2.0 també pot ajudar a que els ciutadans tinguin un rol més actiu, per exemple controlant que es compleixin les lleis.

En aquest sentit, uns exemples podrien ser:
  • A Mybikelane.org els propis ciutadans (ciclistes de Nova York) indiquen quins conductors són incívics perquè aparquen, o circulen, els seus cotxes (o camions) a sobre d'un carril bici. Fins i tot indiquen quines matrícules són les més infractores. Evidentment aquesta informació no té capacitat per a poder posar multes però sí que pressiona a l'administració per a que controli més aquest problema.
  • Els ciutadans també poden controlar els serveis que els hi està oferint l'administració i queixar-se públicament quan hi ha 'disfuncions' o 'anomalies'. Un exemple prou conegut és Fixmystreet.com on els ciutadans (del Regne Unit) indiquen problemes que hi ha al seu carrer, per exemple, falta d'enllumenat, sots a la via, brutícia, etc. Els responsables del web s'encarreguen de passar-ho a les administracions corresponents (que ho solucionaran o no).
  • També poden informar (i pressionar) per problemes que succeeixen al seu barri, ciutat i que no es resolen. A Chicagocrime.org es detallen tots els crims que han succeït en aquesta ciutat en els darrers anys. És curiós de veure i, especialment, preocupant, (si més no, als ulls d'un europeu).
  • D'altra banda, les pròpies administracions són les que a vegades demanen ajuda als ciutadans. Per exemple, la policia dels Estats Units, de Canadà i del Regne Unit utilitzen YouTube per publicar videos per indentificar delinqüents captats per càmeres de seguretat. Aquí teniu un enllaç d'una notícia en aquest sentit.
Resposta a les qüestions plantejades

Tornant a la pregunta inicial que es formulava el David Osimo, L'impacte del Web 2.0 es pot estendre cap a l'administració?, s'arriba a les següents conclusions:
  • El Web 2.0 és rellevant per a les administracions públiques?
    • Amb els exemples vistos, és evident que les administracions públiques han d'estar al cas de les eines, en definitiva la filosofia, que aporta el Web 2.0. Hi poden sortir guanyant en tots els sentits, especialment en millorar la qualitat dels seus serveis, en ser més eficients i en apropar-se (i dialogar) més amb els ciutadans.
  • De quina manera el Web 2.0 pot afectar a les administracions públiques?
    • L'afectació ve bàsicament pel fet que els ciutadans són més proactius. I aquest canvi de rol no està sota el control de les administracions, per tant, és absurd intentar controlar-ho fent 'falses' aplicacions Web 2.0 sota el 'paraigües' de l'administració. El que cal fer és anar a on ja estan els ciutadans, per exemple a l'eina Facebook, (un exemple el trobem en l'Ajuntament de Barcelona).
    • D'altra banda, cal tenir en compte que ara els ciutadans poden crear fàcilment webs per ajudar, complementar, contradir, criticar a les administracions públiques.
    • Tot i que el Web 2.0 no és la 'panacea' als problemes de l'administració sí que pot ajudar en alguns dels seus principals objectius: serveis més senzills, més orientats als ciutadans, més transparència, tenir més rigor, aconseguir més participació dels ciutadans i ser més eficients internament.
    • A més, cal tenir en compte que l'impacte de les eines Web 2.0 serà més fort si és extensivament usat, altrament no servirà i no se'n podrà treure conclusions.
  • D'altra banda, quins riscos comporta l'ús d'eines Web 2.0 a les administracions públiques?
    • Els riscos són bàsicament els habituals en qualsevol ús del Web 2.0, però en un context d'administració pública aquests riscos s''amplifiquen'.
    • El principal risc és la baixa participació, inicialment els esforços de les administracions han d'anar dirigits a promocionar la participació dels ciutadans.
    • Un altre risc és que la participació quedi restringida a un sector de la societat. En funció de les participacions (esbiaxades) es podria arribar a conclusions no representatives de tota la societat.
    • També podem tenir unes participacions de baixa qualitat o simplement fetes per 'generar soroll'. Aquest tipus de participació no aporten res, per tant, no interessen.
    • A vegades hi ha un excés de transparència i s'arriba a una pèrdua de control i/o de credibilitat.
    • Un altre risc és el comportament destructiu realitzat per determinats usuaris. Tot i que sovint és un grup reduït de ciutadans, el seu poder destructiu pot afectar i, fins i tot anul·lar, la participació (constructiva) de la resta.
    • També podem trobar-nos en manipulacions interessades del contingut que, evidentment, no són desitjables.
    • Cal anar amb compte amb la protecció de les dades i amb el dret a la intimitat de les persones, sovint les eines Web 2.0 estan al límit de la legalitat en aquests temes.



Breu Crítica personal:
  • David Osimo fa un molt bon exercici sobre si és desitjable l'ús de les eines Web 2.0 en les administracions públiques.
  • A més, dóna molts exemples en aquest sentit.
  • No obstant, no aprofundeix en aspectes importants com per exemple la protecció de les dades personals, la responsabilitat de les dades introduïdes pels ciutadans en webs de les administracions o, especialment, en com fer que aquestes iniciatives Web 2.0 realment es puguin implementar amb èxit.
Tanmateix, és un molt bon document.


Enllaços relacionats:
Presentació en power point:




He estat redactant aquest post escoltant el disc "Mudcrutch", un dels vells grups de Tom Petty que han tret aquest nou disc enguany (2008). És una de les grates sorpreses d'aquest 2008!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Iniciatives web 2.0 de l'Ajuntament de Barcelona (2na part: 'Visca Barcelona')

Aproximadament fa un mes us vaig comentar les iniciatives que es poden considerar del tipus Web 2.0 del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Ara només volia afegir-hi una novetat en aquest sentit.

Recentment ha començat la nova campanya de l'Ajuntament amb el títol:
Visca Barcelona

Per cert, per si no ho havíeu detectat, la campanya juga amb les paraules, no queda clar si s'està fent un "Visca Barcelona" o un "Visc a Barcelona".

Aquesta campanya té un objectiu clar: sentir-se orgullós de ser/viure a Barcelona.

Com és habitual, la campanya s'ha recolzat en diferents canals: televisió, ràdio, premsa... i també en el web.

S'ha creat un web específic per aquesta campanya, està disponible a http://www.viscabarcelona.cat/.

Però el que ara ens importa és que en aquest web es promouen les xarxes socials com un mecanisme més de fer comunitat al voltant de la ciutat de Barcelona.

I, a més, no s'ha caigut en l'error de crear noves eines per a fer comunitat sinó que s'ha anat a buscar aquelles on ja hi ha la gent: Facebook, Flickr i MySpace.

(feu click a la imatge per veure-la més gran)

Això és el que valoro més, el fet de no haver "reinventat la roda" sinó aprofitar les eines que ja estan disponibles i que difícilment les faràs millor.

Així tenim que, en la secció Amics de Barcelona de l'esmentat web, l'Ajuntament ha creat grups en aquestes tres eines, tal com us deia, la idea és crear comunitat relacionada amb la ciutat.


Enllaços relacionats:

Per cert, he estat redactant aquest post escoltant el disc "Kiss me, kiss me, kiss me" dels The Cure del 1987. Crec que és un dels millors discos d'aquest grup, us el recomano.

dijous, 5 de juny del 2008

'18th International World Wide Web Conference'

El dimecres de la setmana passada us vaig informar de la realització del IV Congrés Internet, Dret i Política, que es va realitzar el dilluns i el dimarts d'aquesta setmana.

Us vaig informar amb poc temps.

En canvi, ara us informo que a l'abril de l'any que ve, concretament del dilluns 20 fins al divendres 24, es farà a Madrid el 18è Congrés Internacional del WWW, organitzat per l'International World Wide Web Conferences Steering Committee, (IW3C2), l'organització que realitza aquests congressos.


La veritat és que encara és molt d'hora per saber què és farà, no hi ha cap programa d'actes, però podeu donar un cop d'ull a l'anterior congrés fet a Beijing (Xina).


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Gold' del Ryan Adams (no confondre'l amb el Bryan Adams, no tenen res a veure).
Ryan Adams ve a ser un cantautor de rock americà amb clares influències del country. Aquest disc està considerat el seu millor treball, molt recomanable.
Us recomano el vídeo de la primera cançó del disc: 'New York, New York', està enregistrat a Nova York just 4 dies abans de l'atemptat de les torres bessones.

dilluns, 2 de juny del 2008

Dades d'Alexa (juny'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).


Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició 6.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 13.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món, es manté en la posició 18.
  • Augmenta (empitjora) 572 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 16.407.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la posició 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició 13.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món es manté en la posició 17.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició 29.
  • Disminueix (millora) 1.346 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 42.559.

Rànquing, (juny'08):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.698
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.753
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.316
4 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.826
5 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.916
6 .- Berlin http://www.berlin.de/ 4.060
7 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.299
8 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.372
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.936
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 7.665
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.973
12 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.088
13 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 11.322
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 11.747
15 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.778
16 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 11.933
17 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 12.751
18 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 16.407
19 .- Paris http://www.paris.fr/ 17.927
20 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 20.110
21 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 22.655
22 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 33.207
23 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 33.455
24 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 34.175
25 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 35.573
26 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 36.507
27 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 41.508
28 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 42.498
29 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 42.559
30 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 46.925
31 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 49.271
32 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 50.309
33 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 51.972
34 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 55.981
35 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 56.734
36 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 64.722
37 .- Denver http://www.denvergov.org/ 66.861
38 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 66.926
39 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 68.759
40 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 70.014
41 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 75.267
42 .- Zuric http://www.zh.ch/ 76.598
43 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 79.487
44 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 79.737
45 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 82.239
46 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 86.884
47 .- València http://www.valencia.es/ 97.076
48 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 99.495
49 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 99.831
50 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 101.540
51 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 102.635
52 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 113.198
53 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 119.402
54 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 127.419
55 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 127.718
56 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 130.198
57 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 142.306
58 .- Granada http://www.granada.org/ 152.926
59 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 155.493
60 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 167.861
61 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 182.689
62 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 184.645
63 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 271.383
64 .- Gijón http://www.gijon.es/ 273.503
65 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 276.659
66 .- Castelló http://www.castello.es/ 326.165
67 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 343.234
68 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 345.332
69 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 370.323
70 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 407.916
71 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 470.622
72 .- Alacant http://www.alicante.es/ 514.423
73 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 518.855
74 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 546.092
75 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 579.574
76 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 700.484


Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:






Enllaços relacionats:

dijous, 29 de maig del 2008

La estratègia de Google i el futur del GeoWeb

El dimecres de la setmana passada (21/05/08) vaig anar a la ponència que va fer Bernardo Hernández en el marc del B Digital Global Congress que tenia per títol:

"La estratègia de Google i el futur del GeoWeb"


La ponència estava relacionada amb el geomàrqueting; no en va, Bernardo Hernández és director de màrqueting de Google Maps i Google Earth.

Crec que va ser una de les ponències que va 'recaptar' més espectadors, és evident que tot allò que envolta Google està absolutament de moda en el món web.




Resum de la ponència

Bernardo Hernández ens va començar a explicar els 4 pilars bàsics en què Google basa els seus productes:
  1. La informació ha de ser el màxim completa, quanta més quantitat d'informació millor.
  2. També ha de ser rellevant, és a dir, en el cas del cercador, els resultats s'ordenen segons el page rank (que depèn d'unes 200 variables diferents). Pagar més, ser algú important o ser amic dels caps de Google no serveix per aparèixer primer.
  3. A més, la resposta ha de ser el màxim de ràpid. Certament tots els productes de Google tenen una resposta molt ràpida.
  4. I cal que siguin molt senzills, molt fàcils d'utilitzar. És evident la senzillesa d'ús del cercador.
De fet, la missió de Google és organitzar eficientment tota la informació del món.

És una gran ambició.

Però del que volia parlar el Bernardo Hernández era de la dimensió geogràfica de la informació.

Estudis de Google estimen que un 70% de tota la informació que indexa el cercador té algun lligam amb el món geogràfic, aquesta proporció tant alta provoca que realment hi hagi moltes dades que es poden georeferenciar.

Per aquest motiu van decidir-se en crear el Google Maps i el Google Earth.

Va fer una comparació entre l'evolució del web en general i l'evolució de la informació geogràfica en l'entorn web, (el que va anomenar geoweb).
  • En el món web tenim el llenguatge HTML. En el món geoweb tenim el KML (un llenguatge que inicialment es va utilitzar pel Google Earth i ara sembla que està a punt de passar a ser un estàndard).
  • En el món web tenim feeds. En el món geoweb tenim geofeeds.
  • En el món web tenim estàndards de navegadors. En el món geoweb l'estàndard 'de facto' és Google Maps.
  • En el món web tenim adreces de correu electrònic que ens identifiquen. En el món geoweb tenim ubicacions personalitzades en els mapes.
  • En el món web tenim cercadors (com el de Google). En el món geoweb encara no tenim cap 'geocercador', s'hi està treballant.
Mitjançant un gràfic semblant al següent va explicar els diferents usos que estan tenint la geoinformació, (ell li deia geodata).



De sempre, el servei geoweb amb més utilització són els carrerers, (en el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, pràcticament 1 de cada 4 visites que té utilitza el carrerer de la ciutat).

Amb Google Maps l'ús dels carrerers s'ha intensificat encara més.

I ara arriba la novetat de l'street view que ens permetrà passejar virtualment pels carrers.

L'street view és una funcionalitat de Google Maps que mostra fotografies dels carrers (això inclou les façanes de les cases, etc.) que ajuden a ubicar-se molt millor. De fet, per cada punt, pots fer una vista en 360º. Aquí teniu més informació. Actualment s'està fotografiant els carrers de ciutats europees, entre les quals Barcelona, (de fet, com a curiositat comentar que quan es va acabar la ponència era l'hora del dinar, de camí cap al restaurant ens vam creuar amb un dels cotxes de Google que fa les esmentades fotos).

Una altre dels serveis amb més ús és del com anar d'un determinat punt a un altre.

Google Maps aporta una alta usabilitat al món de les aplicacions de 'com anar', tradicionalment massa 'encarcarades'. Per exemple si volem passar per un punt intermig simplement fem un click en el gràfic i arrastrem fins al lloc que desitgem passar, no cal escriure res més.



El següent servei, en quant a ús que se'n fa, és la ubicació d'equipaments al mapa. És evident la utilitat en aquest cas. De fet, aquesta funcionalitat usualment ja està inclosa en la majoria de carrerers.

Seguidament hi trobem una de les novetats on Google Maps hi està aportant més: la generació de contingut geogràfic per part dels usuaris. Podríem dir que és el geoweb 2.0, per similitud amb el web 2.0.

Google Maps permet que tinguis els teus propis mapes, en ells hi afegiràs tota la informació geogràfica que t'interessi.

Per exemple, els restaurants que més t'interessen, el recorregut dels teus viatges de negocis o les fotografies (georeferenciades) de les vacances.

A més, aquesta informació la pots compartir, augmentant així el seu ús i el seu valor.

Per exemple ara ja podem crear els nostres propis mapes afegint-hi informació provinent de Panoramio, de YouTube o de la Wikipedia, o fer un mashup.

Una altra servei que sembla del món web 2.0 és la intel·ligència colectiva o, dit d'una altra manera, entre tots fem el contingut i el millorem.

En aquest darrer sentit, Google Maps dóna la possibilitat que els usuaris corregeixin la geoinformació, amb un mecanisme semblant a l'estil Wiki, (queda un historial dels canvis, es poden desfer canvis, es poden 'marcar' certs canvis com erronis, etc).

Evidentment es pot fer un mal ús d'aquesta funcionalitat, tanmateix Bernardo Hernández ens comenta que, en termes generals, clarament hi ha més bona intenció que no pas desig de destruir, a més, Google Maps disposa de certs mecanismes per garantir la qualitat de la informació, (per exemple, no es pot modificar una ubicació més enllà de 200 metres d'on està).

La darrera funcionalitat, és a dir, la que de moment és la menys popular és trencar el món dels ordinador i portar la geoinformació a d'altres canals, per exemple, als mòbils.

Les dades d'ús de Google Maps ens indiquen que de dilluns a divendres s'utilitza aquesta aplicació bàsicament des d'ordinador: PC o portàtil. Però quan arriba el cap de setmana puja l'ús via telèfons mòbils, tot i que encara està molt llunys dels ordinadors.

També ens comenta que la clau per a que augmenti l'ús via telèfons mòbils és realitzar aplicacions fàcils d'utilitzar, posa l'exemple de l'iPhone (tot i que encara és un producte car i, de fet, no es ven oficialment a Espanya).

Tard o d'hora es farà servir el mòbil per navegar per Internet de forma massiva, cal recordar que la penetració dels mòbils en la societat és molt superior a la dels ordinadors.

Però, què necessiten tots aquests serveis per a ser massivament utilitzats?

Publicitar-los.

Però no parlem de fer campanyes de comunicació sinó que s'integrin amb, per exemple, l'ús del cercador Google.

Així, si volem cercar un equipament en el cercador ja et donarà directament el resultat i una ubicació - gràfica, no textual - mitjançant un mapa integrat en el llistat de resultats del cercador.

Aquí podeu veure un exemple, (he fet la cerca de 'Barcelona hotels' en el cercador Google):

(feu click per ampliar la imatge)

L'objectiu és que la geoinformació estigui més integrada amb la resta d'informació, de fet, no deixa de ser informació...

Va acabar comentant que el canvi tecnològic ja s'havia fet, ara es necessari un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, més complex que no pas el canvi tecnològic però necessari, altrament no en treuríem tot el suc d'aquesta millora en la tecnologia.

Torn de preguntes

En el torn de preguntes, el propi Vicenç Gasulla (director general de la Fundació Barcelona Digital) ja va apuntar a una de les queixes que sovint té Google: l'agressió a la intimitat.

Aquesta privacitat encara està més discutida des de que se estan captant imatges de Barcelona i Madrid per a la funcionalitat Street View de Google Maps.

Bernardo Hernández va contestar que Google ja té mecanismes per assegurar aquesta privacitat, (com per exemple difuminar les cares de les persones), va comentar quina és la filosofia de Google en aquest sentit: no renunciar a nous productes, a generar nou valor interessant, i, a la vegada, compaginar-ho amb el dret a la intimitat.

Després d'una altra pregunta, Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic. Però es calcula que només un 15% de la informació catalogable està a Internet, és a dir, encara hi ha un 85% de les dades que s'han de digitalitzar i posar a Internet.

Per tant, encara hi ha molt marge potencial de creixement per al web i per al geoweb.

Un espectador va comentar que en els pilars en que es basa Google faltava un cinquè pilar, la personalització que fa Google per a que tots els seus productes es mostrin amb l'idioma que ell ho desitgi, (inclòs el català).

Conclusions personals

Bernardo Hernández va rebre moltes preguntes típiques d'atac a un gegant; un gegant que quan era petit queia simpàtic i ara ja s'ha fet gran i, com a tal, ja tenim dret de parlar-hi obertament.

Em va recordar a temps enrera quan tothom s'atrevia a queixar-se a Microsoft per les seves posicions monopolístiques. De fet, encara té queixes en aquest sentit, però ara ja no està sol al top de les empreses informàtiques, ara hi ha un altre competidor: Google.

A més, Google té unes avantatges respecte a Microsoft, cal destacar, per exemple, que no fa ni 20 anys de la creació de Google. Dit d'una altra manera, Google té un ritme de creixement brutal, sembla que les crisis no li afectin.

Aquest creixement imparable fa que constantment estigui treient nous productes... això, de per si, hauria de ser, i de fet és, positiu.

Però el problema és que el negoci de Google és la gestió de la informació i, sovint, més sovint del que pensem, aquesta informació té un component privat.Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic, m'agradaria saber quina proporció de la informació té un lligam amb l'àmbit privat de les persones.

És clar que primer hauríem de definir què entenem per informació privada.

No s'entèn el mateix a un costat de l'Atlàntic i a l'altre. A Europa la consciència de l'àmbit privat és molt més alta que no pas als Estats Units d'Amèrica.

En tot cas, queda clar que aquest serà probablement la discussió que pot arribar a trencar el feliç 'matrimoni' entre els usuaris d'Internet i Google. Només cal veure els comentaris de les notícies dels diaris espanyols quan van comentar la funcionalitat de l'Street View.

Personalment valoro molt la meva intimitat, però sobretot el que vull és poder controlar la meva informació, decidir què vull que sigui públic i què no, vull tenir el poder de les meves dades, és vital. Tal com diu Bruce Schneier:

"What happens to our data happens to ourselves".

Per acabar, una versió alternativa de Google Maps que fa llepar als dits...


Aquesta imatge l'he trobat a un dels blogs del Bernardo Hermández: Pinto, pinto, gorgorito: http://ppgorgorito.blogspot.com/ (on, per cert, hi ha algunes entrades relacionades amb la protecció de la informació i de la privacitat).


Enllaços relacionats: