(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)
El dimarts de la setmana passada vaig passar-me tot el dia a l'hospital (per una operació a un familiar proper).
Com que ja m'he passat vàries estones a hospitals, aquesta vegada me'n vaig emportar un llibre per passar l'estona.
Concretament vaig llegir-me el llibre:
'
La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' de
Benjamín Suárez Arroyo.
Aquest llibre el va regalar l'
Associació d'Amics de la UPC (AAUPC) del qual en sóc soci, (de fet, sóc soci del
Cercle Fiber, l'Associació d'Ex-Alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona que té un conveni amb l'AAUPC).
Reconec que no n'esperava gaire del llibre, (segurament el fet que fos regalat va fer que, inconscientment li rebaixés la qualitat), però vaig llegir-lo tot seguit i em va agradar força.
El llibre comença amb aquesta referència meravellosa a l'aprenentatge de
Jorge Luis Borges:
Aprender a aprender
Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprendre que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender
que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Uno aprendre a construir todo su camino en el hoy porque
el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse la mitad.
Después de un tiempo uno aprendre que sí es
demasiado, y hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende
y con cada adiós... uno aprende.
Jorge Luis Borges
Tot seguit us faré cinc cèntims sobre el llibre, tot afegint-hi els meus comentaris personals.
D'entrada comentar que aquest llibre té 5 grans apartats:
- El primer és una introducció als conceptes de ciència, innovació i paradigmes socials.
- El segon entra més al detall en la innovació tecnològica i en els paradigmes socials.
- El tercer està centrat en la societat del coneixement.
- El quart canvia de temàtica per parlar de la igualtat de gènere.
- I el cinquè conté les reflexions finals.
El primer apartat comença parlant de la importància de la ciència en la societat actual, fins i tot comenta:
"(...) no hay duda de que las ciencias involucran un conjunto de saberes, muchos de ellos percibidos como mágicos, que han cautivado al ser humano a lo largo de su historia (...)".
Pero, una mica més endavant, també intenta treure-li trascendència:
"(...) si la humanidad sólo hubiera usado en el devenir de su vida cotidiana las técnicas que era capaz de comprender en cada momento histórico bajo un criterio científico, hace mucho tiempo que hubiera desaparecido."
Això em va fer pensar amb el meu professor de filosofia de 3er de batxillerat que ens comentava que les religions són necessàries, bàsicament per cobrir tot allò on no hi arriba la ciència que (segons el seu parer) és per molta gent una pseudo-religió.
L'autor acaba el primer punt (d'aquest apartat inicial) preguntant-se si la computació és una ciència. Ho és?
Personalment crec que sí, si més no, tal com es comenta en el llibre, a dia d'avui no queda cap dubte que la computació és un element clau pel desenvolupament de les ciències.
Seguidament defineix la innovació com:
"La innovación [entenc que es refereix a la tecnològica] no es más que el camino para incorporar las nuevas ideas a los sistemas de desarrollo, económicos y sociales de un país. Por lo tanto, la innovación está íntimamente relacionada con el mundo de las ideas (invención o creatividad), (...)"
I al seu torn, defineix els paradigmes com:
"Un paradigma es un modelo, patrón o un ejemplo de los comportamientos y supuestos que caracterizan una situación concreta de índole diversa, económica, social o científica, por ejemplo. El paradigma surge de la necesidad de explicar situaciones nuevas ante las que los modelos antiguos en vigor no son útiles para dar una respuesta adecuada a los problemas que se van presentando."
Després comenta que habitualment la fi d'un paradigma és provocat per una revolució ("cambio rápido y profundo de una cosa") i que durant un cert temps coexisteixen dos paradigmes, fet que afegeix incertesa i tensió social fins que el vell paradigma desapareix.
Actualment es parla del paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs); fins ara era encara un paradigma 'potencial', és a dir, li faltava la seva revolució per a que s'acabés imposant. L'actual crisi econòmica mundial és la revolució que li mancava?
En el segon apartat entra més en detall en aquesta reflexió.
Comença explicant les dues fases d'un progrés tecnològic:
- Hi ha una fase inicial on es fa el desenvolupament de la innovació, la seva instal·lació. Dura entre 20 i 30 anys fins que declina el paradigma vigent i irromp el nou paradigma fruit d'una explosió tecnològica que comporta una alta activitat econòmica i social.
- En una segona fase es desenvolupa plenament el paradigma al sistema econòmic i social vigent fins que aquest paradigma arriba a madurar, saturar-se i declinar-se mica en mica fins a la implantació del següent paradigma.
El pas entre les dues anteriors fases no és immediat, necessita d'una tercera fase intermèdia traumàtica que justifiqui l'abandonament de l'actual paradigma (i la seva tecnologia associada) per la implantació del nou.
Per tant, es necessita un fet extraordinari, excepcional, que provoqui un canvi de paradigma, (l'actual crisi econòmica potser és el fet extraordinari que ens mancava per a canviar de paradigma, és a dir, per desenvolupar plenament el paradigma de la societat del coneixement, inicialment anomenat paradigma de les tecnologies de la informació i comunicació).
(L'autor en aquest punt fa un resum de les crisis i dels canvis de paradigmes dels darrers 250 anys).
Aquest apartat s'acaba explicant les disciplines de la informàtica i de les telecomunicacions, així com el concepte Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) és una maneral habitual de referir-se a l'agrupació d'aquestes dues disciplines.
També explica la fractura digital, com una bona part de la societat en pot quedar al marge; i que el paradigma ha anat evolucionant fins esdevenir-se un nou paradigma, el de la societat del coneixement.
Per cert, com a anècdota detall l'origen del mot 'informàtica': és la conjunció de 'informació' i 'automàtica'.
En el tercer apartat s'entra molt més al detall del paradigma en marxa: el paradigma de la societat del coneixement.
El paradigma de la societat del coneixement és molt més transcendent i menys tecnològic del que d'entrada sembla.
Entre d'altres conceptes, ja no depèn (només) de les ments brillants que té cada país sinó de "producir a gran escala personas competentes en todos los órdenes de la vida". I hi afegeix:
"La competencia de todos los ciudadanos es un elemento clave para alcanzar la competencia de la sociedad."
També explica una situació que ja he llegit en d'altres assajos: el fet que la obtenció de la informació ja no és un problema, (gràcies a les TICs).
En canvi, no ha passat el mateix amb el coneixement, no s'ha socialitzat com la informació, de fet, una de les claus actuals és saber transformar la informació en coneixement:
"Los ciudadanos tendrán, o ya tienen, que aprender a desenvolverse con soltura ante una avalancha de información, diferenciando la que es útil de la que no lo es tanto (...)"
Com qualsevol nou paradigma, el paradigma de la societat del coneixement comporta unes noves 'regles de joc'. Aquestes regles convé conèixer-les i aplicar-les quan abans millor:
"(...) la única oportunidad que tienen las economías nacionales para competir con éxito en un mercado globalizado es profundizar en los sectores emergentes con tecnología y reformular los sectores maduros mediante la calidad, la excelencia y el valor añadido en un contexto empresarial que se organice en red, de forma flexible y diversificada (...)"
De fet, potser un dels canvis més importants és el de passar de la producció de bens a la generació d'idees, o de l'empresari productor a l'emprenedor de les idees.
Aquest paradigma de la societat del coneixement té la seva propia economia: l'economia del coneixement que, segons l'autor, és el resultat de saber combinar adequadament quatre estratègies:
- "La producción del conocimiento".
- "Su transmisión mediante la educación y la formación".
- "Su difusión a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones"
- "Su explotación a través de empresas o negocios que ponen en valor las innovaciones".
Per tant tenir coneixement és necessari, però no suficient; personalment trobo molt encertat indicar que la formació és una de les estratègies clau per a l'economia del coneixement.
En el fons no s'està descobrint res nou, la formació sempre ha estat molt important... el que passa és que potser mai havia sigut tant crítica com ara.
De fet, el que està succeïnt és que el capital humà té una importància cabdal en aquesta economia. No estem produïnt (fet que pot fer una màquina), estem creant coneixement i trasmitint-lo a la resta de la societat. Per tot això l'empremta humana, el talent, que potser havíem deixat una mica de banda ara és més necessari que mai.
D'altra banda el mercat de treball en la societat del coneixement difereix força del que coneixíem fins ara. Per exemple (i molt breument) podem indicar aquestes diferències:
- El paradigma educatiu que teníem fins ara era aquell on s'estudia molt durant pocs anys per a treballar tota la vida. Però en la societat del coneixement el paradigma educatiu és aquell on s'estudia tota la vida per a treballar tota la vida, és a dir, la formació és contínua.
- A més, en la societat industrial l'objectiu del mercat de treball és el producte, en la societat del coneixement l'objectiu és resoldre problemes.
Més diferències del mercat de treball en la societat industrial, (SI), i la societat del coneixement, (SC):
- A SI la formació en el treball és per disciplines; a SC és multidisciplinar.
- A SI l'activitat és orientada; a SC és diversificada.
- A SI l'optimització és per departaments; a SC és de tot el conjunt.
- A SI el coneixement és individual, compartit per equips; a SC el coneixement és global, compartit i transferit.
- A SI la creativitat és transferida; a SC és individualitzada.
- A SI no s'improvitza; a SC hi ha improvització.
- A SI el risc no s'assumeix; a SC el risc es gestiona.
- A SI l'espai-temps és comú; a SC l'espai-temps és assíncron.
- A SI la capacitat professional és rígida; a SC és evolutiva.
- A SI les persones són intercambiables; a SC les persones són imprescindibles.
Estic d'acord i crec que és una bona manera de comparar els mercats de treball en les dues societats. Només tinc una puntualització a fer, personalment sóc dels que pensa que en un mercat de treball ningú és imprescindible, (si bé reconec que mai és el mateix prescindir d'una persona o d'una altra).
Acaba aquest apartat comentant la importància que ha de tenir la universitat en aquesta societat del coneixement, ha d'implicar-se molt més amb el teixit empresarial i aquest ha de recolzar-se molt més amb la universitat, al cap i a la fi és un dels llocs on més s'innova (tecnològicament).
El quart apartat explica la llarga lluita de la dona per aconseguir la igualtat amb l'home, la seva implicació en la societat industrial i quina serà la seva situació en la societat del coneixement.
L'autor opina que a la dona l'espera un lloc cabdal en la societat del coneixement, creu que està més capacitada que l'home per desenvolupar-se en l'esmentada societat i, a més, els països no poden permetre's el luxe de prescindir d'aquest talent.
Tanmateix, ja se sap que els canvis en aquest sentit són lents, massa lents...
En el cinquè apartat es fa una síntesi del llibre.
Resumint:
Personalment he trobat en aquest llibre un bon assaig sobre la situació actual de canvi, d'incertesa en la que ens trobem. Aquesta situació ve explicada en aquest llibre: estem en un moment de canvi, de fort canvi, estem en ple canvi de paradigma social!.
És un llibre curt, fàcil de llegir i que em respon a uns quants interrogants però que me n'obre molts més! (com fan els bons llibres).
Enllaços relacionats:
Amb aquest post us volia informar d'una iniciativa molt interessant que relaciona la història recent d'Espanya amb les noves tecnologies, en concret, amb Twitter.
