dimecres, 20 de maig del 2009

Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball col·laboratiu. Primera part (de tres parts).

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a un nou acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament he anat al VI Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement que tenia per títol: Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball coll·laboratiu.

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest seminari era donar un plantejament teòric sobre com s'han de posicionar estratègicament les comunitats de pràctica en les organitzacions així com donar també tècniques (i eines) de dinamització en línia per a comunitats i per a grups de treball col·laboratiu.

El programa era el següent:
  • Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals
    Sr. Sergio Vásquez Bronfman
    Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management)
  • Dinamització de xarxes i comunitats
    Sra. Dolors Reig Hernández
    Experta en tecnologies 2.0 i web semàntic
  • Les claus per a la dinamització eficient dels grups de treball col·laboratiu
    Sr. Cristóbal Suárez Guerrero
    Professor de la Universidad de Salamanca
Tot seguit us comento la ponència del Sergio Vásquez afegint-hi els comentaris, apunts, que he anat anotant.

En posteriors posts us faré el mateix per les ponències de la Dolors Reig i de Cristóbal Suárez.


Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals

Després de la presentació de l'acte per part del Jesús Martínez, el primer en parlar ha estat el Sergio Vásquez Bronfman, Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management), i un dels experts a qui es va recórrer en els moments inicials del Programa Compartim.

El Sergio Vásquez ha començat explicant que les organitzacions 2.0 no existeixen, es un concepte més utòpic que real.

Per aquest motiu, enlloc d'explicar com encaixen les comunitats de pràctica (CoPs) en les organitzacions tradicionals (1.0) i les organitzacions 2.0, el seu objectiu ha estat intentar donar una base teòrica a l'encaix de les CoPs dins - només - dels entorns de les organitzacions tradicionals.

Ha començat definint què és per ell una comunitat de pràctica:


"Un grup de persones enllaçades per una pràctica comuna, recurrent i estable en el temps".

Per tant, no qualsevol grup és una comunitat de práctica, per exemple, un grup d'un projecte no és una comunitat de práctica ja que en els grups de projectes no hi ha recurrència.

Quina és la problemàtica principal?

L'encaix entre l'estructura de les comunitats de práctica (totalment desjerarquitzada, el poder està repartit; de fet, ho representa com un gràfic de nodes de connexió sense cap patró en concret), i l'estructura de l'organització tradicional (diguem-ne '1.0').

En les organitzacions 1.0 el poder el tenen uns pocs i estan profundament jerarquitzat. Les tasques estan repartides per especialitzacions i estan molt dividides i la coordinació del treball es
fa a través de processos estandaritzats.

És a dir, tot el contrari de les comunitats de pràctica (CoPs).

Això provoca que sigui enormement complicat encaixar les CoPs en les organitzacions tradicionals.

El Sergio Vásquez ha posat l'exemple de l'empresa Axiem (del grup Altran).

Aquesta empresa va decidir crear vàries CoPs en el 2001. La idea era compartir el coneixement dins de l'organització implicant en aquestes CoPs tan a consultors novells com als consultors veterans.

Quins van ser els aspectes positius d'aquesta iniciativa?
  • Bàsicament el fet, (obvi), que els consultors novells s'integraven més ràpidament en l'organització i aprenien el coneixement dels veterans de forma més ràpida, (es compartia millor el coneixement).
  • A més, el coneixement fluïa més i, per tant, no quedava limitat a uns pocs.
  • I s'aprofitava millor el temps de poca activitat que tenen els consultors quan han acabat un projecte i encara no ha començat el següent.
Quins van ser els problemes?
  • Tot i que les CoPs eren importants, els projectes tenien preferència.
  • La participació en les CoPs era poc valorada per la direcció.
  • Per tant, les activitats en les CoPs era voluntari.
És a dir, com que les CoPs eren poc valorades, els consultors havien de tenir moltes ganes per participar en una CoP, (especialment pels consultors veterans que potencialment eren els que tenien menys a guanyar amb l'ús de les CoPs).

Quina era la causa principal d'aquests problemes?

La diferencia de percepció entre els membres de les CoPs i la direcció. Aquesta necessita dades quantificables, resultats concrets, entregables resultants, etc. Conceptes que són difícils de donar en una CoP.

Quin va ser el resultat?

La organització tradicional ('1.0') es va imposar a la innovadora estructura de les CoPs.

En el cas del Programa Compartim els principals problemes en què es troben els e-moderadors són:
  • Falta d'implicació del col·lectiu. Això és ben lògic, quan hi ha una innovació, estadísticamente sempre hi ha poca gent implicada, (us recomano la lectura d'aquest post on es parla de les innovacions tecnològiques i els paradigmes socials).
  • Xoc entre la innovació i la organització tradicional, i més si es té en compte que el cas del Programa Compartim és el d'una administració pública.
  • Falta de reconeixement del treball realitzat en les CoPs per part de la direcció.
En el fons el problema és sempre el mateix: la repartició de poder.

Sergio Vásquez ens ha comentat que "per compartir coneixement s'ha d'afrontar els jocs de poder en l'organització".

A partir d'aquest punt ha comentat les arts de base per enfrontar un problema:
  • Art de la comunicació, (comunicar amb l'objectiu que tots els 'clients' d'una CoP tinguin la mateixa visió. A més també s'ha de comunicar per posar-se en el lloc dels directius i entendre que són legítimes les peticions que fan)
  • Art de la negociació, (quan no es té tot el poder - cas habitual - s'ha de negociar. Per negociar bé s'ha de dominar l'art de la política i l'art militar i centrar-se en els interessos de la CoP).
  • Art de la política, (mobilitzar a la gent, (mobilitzar no és només convocar a una reunió, s'ha de treballar molt més), buscar aliances, aïllar els enemics, arribar a compromisos, encara que hagis de renunciar a algun aspecte, de fet, el que ha comentat és que cal que tinguem una mica d'hipocresia, d'estòmac).
  • Art militar, (bàsicament es tracta de dominar la tàctica tenint en compte els recursos disponibles).
Personalment crec que aquí el Sergio Vásquez ha entrat a explicar amb massa detall aquestes arts i, especialment, a explicar per quin motiu havia inclòs l'art militar, a més quan parlava de la hipocresia en l'art de la política ha insistit massa en què mentim, en què siguem hipòcrites.

De fet, cada cop que s'encara una innovació a un sistema antic, la innovació tendeix a conquerir territori del sistema tradicional. No hi ha cap altre opció. Com és lògic, el sistema tradicional generarà resistència. Aquí tindrem el xoc.

En aquest punt el Sergio Vásquez ha posar l'exemple de l'empresa de diligències Well Fargo que va respondre a la innovació del tren resistint-s'hi i duplicant el nombre de cavalls de les diligències. Evidentment es va imposar la innovació: el tren.

Ha seguit parlant del poder:
  • El poder com capacitat de coercisió.
  • El poder com capacitat d'acció.
  • El poder no té sentit si no hi ha una relació, no hi ha poder en si.
  • De fet, es pot definir el poder com una relació desequilibrada.
  • També parla del poder com a passió, de fet, l'amor i el poder són les dues passions humanes més antigues.
Aquí el Sergio Vásquez ha 'marxat' una mica per endinsar-se en... zoologia!

Ha comentat que els mamífers comparteixen que lluiten per:
  • Aconseguir el millor lloc en la jerarquia social.
  • Controlar un territori (físic o virtual) determinat.
De fet, aquests dos aspectes són la font de la majoria de problemes de la humanitat.

I la cerca de poder està en el nostre codi genètic. Per tant, en lloc de lluitar per a que no passi això (que sabem que acabarà passant sempre), el que hem de fer és 'civilitzar-ho'.

Per tant, quan creem una CoP cal fer-se aquestes preguntes relacionades amb el poder:
  • Qui guanya o perd si la CoP és un èxit?
  • A qui no li convé que sigui un èxit? (tenint en compte, o no, la persona que ho dirigeix).
  • Coalicions a favor (i en contra) d'aquesta CoP?
  • Quina serà la tàctica?
Cal tenir en compte que les CoPs que s'acaben implementant no necessàriament són les millors, sinó les que han estat recolzades per una coalició de poder més forta.

Què s'ha après del Programa Compartim?
  • No hi ha receptes màgiques, el camí es va fent (descobrint) dia a dia.
  • S'ha de tenir molta mà esquerra i molta flexibilitat per conciliar interessos contradictoris.
  • Cal tenir el suficient poder per fer el que es vol, si no es té el poder millor no començar res.
  • Va bé tenir present el 'sistema ideal' per saber quina és la meta final (encara que no hi arribem mai).
  • Tenir capacitat d'improvització.

Aquest és el document que ha utilitzat el Sergio Vásquez per presentar la ponència, (l'he aconseguit després de llegir aquest post del Jesús Martínez):




Enllaços relacionats:



dilluns, 20 d’abril del 2009

KickOff del projecte 'Benvingut a Barcelona'

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Tal com comenta Odilas en aquest post, un KickOff d'un projecte és aquell moment del projecte en que s'explica amb detall què se n'espera d'aquest.








Segons les seves paraules, la reunió de KickOff és:
  • És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
  • És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
  • És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
  • És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
  • És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.
Comparteixo plenament aquests punts d'Odilas.

Tanmateix, diuen que cada projecte és un món diferent de la resta.

En el cas del KickOff del 'Benvingut a Barcelona' la reunió va coincidir bastant en el que comenta Odilas però també va haver algunes especificitats.
  • És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
  • Certament, en el cas del 'Benvingut' va ser així. No obstant cal comentar el fet que el 'Benvingut' té dos impulsors (la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament), més 8 prestadors municipals implicats (són el que nosaltres anomenem 'clients' que no és ben bé el mateix significat del 'client' d'Odilas).
  • És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
  • En el nostre cas així va ser, hi ha alguns serrells que no estan tancats al 100%, si bé són d'aspectes 'menors' que no haurien d'afectar gaire al desenvolupament del projecte.
  • És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
  • Em vaig presentar com el cap de projecte, vaig portar el pes de la reunió, explicant els objectius, riscos, pla de projecte, etc. Personalment no m'agrada dir que sóc el líder del projecte, la paraula 'líder' té algunes connotacions que no m'agraden i, a més, crec que un bon líder ha de tenir algunes característiques innates que no crec que jo tingui... prefereixo dir 'cap de projecte'.
  • És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
  • Aquest era un dels objectius principals que m'havia assignat per aquesta reunió de KickOff. Deixar clar quins són els principals riscos, que tothom en fos conscient ja que si tothom hi posa de la seva part hi podem guanyar molt.
  • És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.
  • Un dels riscos del projecte és el poquíssim temps que tenim per implantar-ho: només 24 setmanes des de la seva adjudicació (això és el mateix que dir que només queden 20 setmanes, vacances a part). Per aquest motiu, abans del KickOff, ja vam començar a fer algunes reunions (encara que només introductòries amb alguns dels 8 prestadors municipals que hi estan implicats), és a dir, vam començar a treballar abans del KickOff per 'esgarrapar' temps d'on fos.
A part d'aquests aspectes que comenta Odilas, en el nostre cas, la reunió de KickOff també va servir per:
  • Deixar clar qui són els impulsors del projecte: la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament. Això calia deixar-ho ben clar als prestadors municipals que hi estan involucrats.
  • Conèixer-nos entre tots (impulsors, clients, equip de treball, gent de sistemes). Va ser una reunió amb 26 persones; són moltes. Aquest volum de persones deriva del fet de tenir tants prestadors municipals - segons la nostra terminologia: 'clients' - involucrats.
  • Deixar clar que segons el projecte Barcelona 2.0, (el full de ruta que ha de guiar com han de ser els serveis que realitza l'Ajuntament de Barcelona), hem d'oferir uns serveis al ciutadà de més qualitat, amb més proactivitat, sent més propers. El 'Benvingut a Barcelona' s'emmarca clarament en aquesta política i, per tant, cal que tothom s'hi esforci per a que aquest projecte acabi bé i quan està previst.
Ara comença la 'vorágine de la ejecución del proyecto'...


Enllaços relacionats:

divendres, 17 d’abril del 2009

Resultat del 'Día W3C en España 2009'

Ahir es va celebrar el 'Día W3C en España 2009' que ja us n'havia informat dies enrera.

El resultat va ser tot un èxit, la jornada es va celebrar amb total normalitat, complint escrupolosament l'horari previst, rebent molta participació del públic assistent, etc.

En aquest post volia fer un petit resum dels principals èxits de la jornada així com també dels errors que vam (l'organització) fer. Ho intercalaré amb fotografies de l'acte, (feu click a les fotografies si voleu ampliar-les).

Èxits (principals):

El poder de convocatòria: Inicialment aquest acte estava previst per, com a molt, 100 persones, al final es van inscriure més de 360 persones assistint realment a l'acte 240, per tant, dos terços dels inscrits (és el ràtio habitual en aquests actes d'inscripció gratuïta). De fet, cal puntualitzar que vam haver d'aturar el procés d'inscripció, en cas contrari probablement hauríem arribat als 400 inscrits.


El lloc: L'Auditori de la Torre Agbar és un lloc ideal per a fer aquest tipus d'acte, bon espai, bona sonorització, molt ben preparat, amb un personal que se n'encarrega molt professional. Fins i tot, vam haver de fer un 'mini-curs' d'evacuació de la sala (segons la política de seguretat de l'edifici).

El compliment estricte de l'horari previst: en tota la jornada es va anar complint tots els 'timings' previstos inicialment. Això té especial mèrit si tenim en compte que van haver-hi 9 ponents, 3 taules rodones, 1 esmorzar i un dinar.


La qualitat i la diversitat dels ponents: Aquí cal esmentar que la cerca i selecció dels ponents (i les temàtiques) les realitza l'Oficina
Española del W3C, per tant, el mèrit és d'ells.


La participació dels assistents: La jornada es dividia en tres grans blocs: xarxes socials, administració electrònica i accessibilitat web. Cada un d'aquests blocs acabava amb una taula rodona de, com a mínim, una hora on el públic podia fer preguntes als ponents. Personalment creïa que una hora de preguntes era massa, especialment a la taula d'accessibilitat web que era de 80 minuts i a darrera hora de la tarda... doncs encara va faltar temps per atendre a totes les persones interessades a fer preguntes.


L'organització
: Reconec que en aquest punt no sóc imparcial (com a membre de l'organització), però crec sincerament que els organitzadors - tot i la poca experiència en organitzar aquest tipus d'actes - ens mereixem una bona nota, tot i que a l'inici vam anar una mica corrent, en general va sortir força bé, (incloent el càtering on teníem alguns dubtes dipositats per no saber exactament quina quantitat de gent es quedaria al dinar).


Errors (bàsicament 2):

Falta de repercussió mediàtica. Tot i l'excel·lent resposta dels assistents, (en la inscripció i en la participació activa en les 3 taules rodones de l'acte), la veritat és que aquest 'Día W3C en España 2009' ha tingut un ressò mediàtic escàs, si més no en els mitjans de comunicació 'tradicionals', en els blogs sí que ha tingut una mica més d'impacte.

L'entrega d'informació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual en aquest mena d'actes, es va proporcionar una bossa als assistents amb tota mena d'informació dels organitzadors de l'acte: la Fundación CTIC, la seu espanyola del W3C però no de l'Ajuntament de Barcelona. Va resultar impossible - per diferents motius - incloure informació de serveis tecnològics prestats per l'Ajuntament. Vam perdre una excel·lent oportunitat per fer una mica de publicitat dels nostres serveis a un 'target' especialista en aquesta matèria. (Per cert, també ens vam oblidar d'incloure una còpia de l'agenda de la jornada a l'esmentada bossa que vam donar als assistents).


Resumint:

Un acte que va resultar ser un èxit... tant que fins i tot s'ha demanat - des de l'Ajuntament de Barcelona - que l'any que ve es torni a fer en aquesta ciutat.

Espero que l'any vinent millorem els èxits (encara més) i minimitzem al màxim els errors.

Nota adicional:
La gent del W3C ha deractat un resum de la jornada i està disponible aquí:
http://www.w3c.es/Eventos/2009/DiaW3C/Report/


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'A Little Light Music' dels Jethro Tull mentre redactava aquest post.

És un disc en directe - de la gira europea del 1992 - amb algunes de les millors cançons d'aquest grup versionades respecte a les versions originals.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

divendres, 10 d’abril del 2009

Recull de 'page ranks' de webs de diferents ciutats

Amb aquest post el que us vull donar és un llistat de webs de ciutats (espanyoles, resta d'Europa, resta del món) en comparació amb el page rank del web municipal de la ciutat de Barcelona.

Segons comenta Google, el page rank és una dada numèrica que indica la importància de cada pàgina web, aquesta dada es genera seguint un algorisme que es nodreix de moltíssimes variables. Pàgines que Google considera que són pàgines importants reben un page rank més elevat i apareixeran més amunt en la part superior dels resultats de cerca.

Cal tenir en compte que el page rank és un valor de 0 a 10 (on el millor número és el 10). Aquesta dada, a nivell dels usuaris, és, tal com deia, un enter de 0 a 10. Però a nivell intern (incloent-hi el posicionament en el buscador) la dada és real, és a dir, és un número amb molts decimals.

D'altra banda, el page rank es "transmet". Així si una pàgina està enllaçada des de pàgines amb un page rank probablement també tindrà un page rank alt.

Aquí us proporciono el page rank de les pàgines inicials de diferents ciutats (concretament del llistat de ciutats que us proporciono les dades del traffic rank d'Alexa).

Per ser més exactes, el page rank no és a nivell de domini sinó que, tal com indica el seu nom, és a nivell de pàgina. Aquí el que proporciono són les dades de page rank de la pàgina inicial de diferents webs de ciutats, (usualment aquesta pàgina és la que té millor page rank de cada site).

(Imatge extreta del blog Blaugh!)

Veureu que els webs amb millor page rank són les corresponents a les ciutats de:
  • Xangai (9/10).
  • Helsinki (8/10).
  • Istanbul (8/10).
  • Madrid (8/10).
  • París (8/10).
  • Pequín (8/10).
  • Rio de Janeiro (8/10).
  • Viena (8/10).
  • Washington (8/10).
En el cas del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona tenim que ambdós dominis principals tenen el mateix page rank:
  • bcn.cat (7/10).
  • bcn.es (7/10).
D'altra banda comentar que aquesta informació s'ha realitzat el 09/04/09 amb l'ajut del Guillermo Borrell.



Aquestes són les dades:
Ciutat URL Page Rank
bcn.es http://www.bcn.es/ 7/10
bcn.cat http://www.bcn.cat/ 7/10



Ciutats espanyoles
A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 6/10
Alacant http://www.alicante.es/ 5/10
Badalona http://www.badalona.cat 6/10
Bilbao http://www.bilbao.net/ 6/10
Burgos http://www.aytoburgos.es 6/10
Castelló http://www.castello.es/ 4/10
Córdoba http://www.ayuncordoba.es 6/10
Gijón http://www.gijon.es/ 7/10
Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 6/10
Granada http://www.granada.org/ 6/10
Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 6/10
Lleida http://www.paeria.es/ 5/10
Madrid http://www.munimadrid.es/ 8/10
Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 6/10
Oviedo http://www.ayto-oviedo.es/ 5/10
Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 4/10
Pamplona http://www.pamplona.net 6/10
Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 5/10
Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 5/10
Sant Sebastià http://www.donostia.org 6/10
Santander http://portal.ayto-santander.es 6/10
Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 6/10
Saragossa http://www.zaragoza.es/ 7/10
Sevilla http://www.sevilla.org/ 6/10
Tarragona http://www.tarragona.cat/ 6/10
Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 5/10
Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 6/10
València http://www.valencia.es/ 6/10
Vigo http://hoxe.vigo.org/ 6/10
Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 6/10



Ciutats europees
Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 6/10
Atenes http://www.cityofathens.gr/ 7/10
Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 7/10
Berlin http://www.berlin.de/ 5/10
Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 6/10
Brusel·les http://www.brucity.be/ 6/10
Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 7/10
Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 7/10
Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 6/10
Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 7/10
Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 6/10
Hamburg http://www.hamburg.de/ 7/10
Helsinki http://www.helsinki.fi/ 8/10
Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 8/10
Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 7/10
Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 6/10
Londres http://www.london.gov.uk/ 7/10
Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 7/10
Marsella http://www.marseille.fr/ 7/10
Milà http://www.comune.milano.it/ 7/10
Moscú http://www.mos.ru/ 7/10
Múnic http://www.muenchen.de/ 7/10
Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 6/10
Paris http://www.paris.fr/ 8/10
Roma http://www.comune.roma.it/ 7/10
Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 6/10
Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 7/10
Stockholm http://www.stockholm.se/ 7/10
Torino http://www.comune.torino.it/ 7/10
Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 6/10
Venècia http://www.comune.venezia.it/ 6/10
Viena http://www.wien.gv.at/ 8/10
Zuric http://www.zh.ch/ 7/10



Ciutats de la resta del món
Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 6/10
Boston http://www.cityofboston.gov/ 7/10
Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 6/10
Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 7/10
Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 6/10
Dallas http://www.dallascityhall.com/ 7/10
Denver http://www.denvergov.org/ 7/10
Dubai http://www.dubai.ae/ 7/10
Houston http://www.houstontx.gov/ 6/10
Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 6/10
Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 6/10
Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 7/10
Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 7/10
Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 7/10
Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 7/10
Nova York http://www.nyc.gov/ 7/10
Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4/10
Ottawa http://www.ottawa.ca/ 6/10
Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 8/10
Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 6/10
Philadelphia http://www.phila.gov/ 6/10
Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 8/10
San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 2/10
San Diego http://www.sandiego.gov/ 7/10
San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 7/10
Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 7/10
Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 6/10
Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 7/10
Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 7/10
Toronto http://www.toronto.ca/ 7/10
Vancouver http://www.vancouver.ca/ 7/10
Washington http://www.dc.gov/ 8/10
Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 9/10



Enllaços relacionats:

dimecres, 8 d’abril del 2009

Dades d'Alexa (abril'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (en aquest mes d'abril'09 s'han calculat al 02/04/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició número 11.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté a la posició número 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 24.
  • Disminueix (millora) 331 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 21.870.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara és 18.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (excepte les europees) perd una posició, ara és 19.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté a la posició número 36.
  • Augmenta (empitjora) 1.098 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 39.170.
Rànquing, (abril'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.473
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.547
3 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.271
4 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.384
5 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.431
6 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.757
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.169
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.734
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.153
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.174
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 8.872
12 .- Moscú http://www.mos.ru/ 9.219
13 .- Múnic http://www.muenchen.de/ 9.289
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.325
15 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 10.622
16 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 10.651
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.469
18 .- Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 12.737
19 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 13.365
20 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 13.783
21 .- Washington http://www.dc.gov/ 16.827
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 19.056
23 .- Paris http://www.paris.fr/ 21.740
24 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 21.870
25 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 22.677
26 .- Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 23.602
27 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 26.232
28 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 26.688
29 .- Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 32.396
30 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 33.266
31 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.294
32 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 35.818
33 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 36.283
34 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 37.645
35 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 38.953
36 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 39.170
37 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 39.335
38 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 40.439
39 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 42.664
40 .- Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 48.176
41 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 51.602
42 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 60.099
43 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 60.334
44 .- Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 62.357
45 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 64.334
46 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 65.359
47 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 65.970
48 .- Zuric http://www.zh.ch/ 66.399
49 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 70.258
50 .- Denver http://www.denvergov.org/ 70.741
51 .- Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 72.711
52 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 77.581
53 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 79.880
54 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 81.951
55 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 81.963
56 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 85.771
57 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 90.336
58 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 94.058
59 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 95.952
60 .- València http://www.valencia.es/ 97.215
61 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 98.739
62 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 102.082
63 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 113.267
64 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 114.707
65 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 140.993
66 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 146.513
67 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 149.098
68 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 152.563
69 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 178.810
70 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 179.546
71 .- Marsella http://www.marseille.fr/ 187.467
72 .- Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 188.097
73 .- Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 220.050
74 .- Granada http://www.granada.org/ 221.830
75 .- Sant Sebastià http://www.donostia.org 222.117
76 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 225.189
77 .- Gijón http://www.gijon.es/ 250.858
78 .- Córdoba http://www.ayuncordoba.es 262.271
79 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 280.301
80 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 286.026
81 .- Pamplona http://www.pamplona.net 299.214
82 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 319.127
83 .- Santander http://portal.ayto-santander.es 327.279
84 .- Castelló http://www.castello.es/ 328.924
85 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 350.634
86 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 362.144
87 .- Burgos http://www.aytoburgos.es 382.148
88 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 421.742
89 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 453.561
90 .- Lleida http://www.paeria.es/ 461.488
91 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 478.228
92 .- Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 599.427
93 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 605.147
94 .- Badalona http://www.badalona.cat 662.882
95 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 668.693
96 .- Alacant http://www.alicante.es/ 713.621
97 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 752.546
98 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 754.615
99 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 952.331

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats: