Què és PDF?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Per a molta gent les sigles PDF no volen dir res.

Pels que estem en el món informàtic les sigles PDF són l'abreujament de 'Portable Document Format', o el que és el mateix: un format de documents que no depèn de la plataforma que s'utilitzi. Si voleu més detall consulteu aquesta entrada de la Vikipèdia.

Però per alguns altres - encara una minoria - les sigles PDF provenen de 'Personal Democracy Forum'.

El 'Personal Democracy Forum' és un blog (tot i que potser hauria de dir website) que fou creat per Andrew Rasiej i Micah Sifry. A més, des del 2004 organitzen anualment la 'PDF Conference' amb l'objectiu de tenir reconeguts polítics professionals, tècnics i executius sense ànim de lucre compartint opinions, debatint sobre com la tecnologia està canviant (o podrà canviar) el futur de la democràcia, el futur de la societat.

En el seu site, 'Personal Democracy Forum' s'autodefineix com:

"Technology and the Internet are changing democracy in America. This site is one hub for the conversation already underway between political practitioners and technologists, as well as anyone invigorated by the potential of all this to open up the process and engage more people in all the things that we can and must do together as citizens."

Us recomano que llegiu el seu manifest: és clar i, a la vegada, molt potent.

El PDF Europe és un blog a nivell europeu per, tal com diu l'Antoni: "(...) dar a conocer las políticas de participación, acción y comunicación que, a través de la tecnología y de las redes sociales, se realizan en Europa y cómo se está usando la Red para difundirlas y llevarlas a cabo".

Enguany es celebrarà un PDF Europe Conference a Barcelona (de la mà de NuestraCausa), de fet, vindrà a ser com l''acte fundicional' d'aquest PDF Europe.

És, per tant, un esdeveniment molt important per a la ciutat de Barcelona, pel nostre país i, de fet, per Europa.

Tan sols fa falta que aquesta 'criatura' vagi creixent amb el temps... de ben segur que es farà gran, fort i revolucionarà el que entenem per política.

Al cap i a la fí, tal com diu l'Idoia: "PDF ayudó, colaboró para que emergiese un lider en EEUU que respondiese a los deseos ciudadanos que abriese definitivamente el gobierno."

No ho creieu possible a casa nostra?

---

Enllaços relacionats:

• PdF is Coming to Europe!.
  
• Personal Democracy Forum.
• Personal Democracy Forum Europe.
• NuestraCausa.
• PdF, Personal Democracy Forum.
• Una red de ciudadanía, una red de redes: De Nuestra causa a Pdf Europe.
• PDF Europe, una buena oportunidad.
• #Talkingabout X: PDF, Technology is changing politics.
• #talkingabout X – Tecnology is changing politics.
  

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?

• La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
• Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
• Desconfiança a Internet.
• Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).

Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?

• Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
  
• Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
• Es valora més la transparència que el prestigi.
• Economia de la confiança (entorn Groundswell).
• És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
• Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
• En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
• Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
• Immediatesa, agilitar, estar al día...
• Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).
  

Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".

---

José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:

• Apertura.
• Colaboración.
• Flexibilidad.
• Cercanía.
• Adaptación.
  

Más información en su blog: Sin oficina.

---

Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:

• Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
• Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
• La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
• La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.

En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!

---

Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.

---

Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.

---

Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.

---

Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.

---

Enllaços relacionats:

• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí)

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009.

Primera sorpresa: Arribo tard i encara sóc dels primers! (em comenten que l'autobús que havia de portar el gruix de gent des de Barcelona s'ha equivocat d'hora: pensava que havia de portar la gent a les nou de la nit!!).

Comença a fer la presentació el regidor d'El Masnou: Ernest Suñé: "Declarado inaugurado este pantano, perdón, esta PodCamp BCN 09".

Acaba la presentació del regidor, estem esperant que arribi l'autobús (no tenim ni ponents...), mentrestant xerro amb la Gemma i amb el Ricard...

Arriba la gent del bus!

En Chris es disculpa pel retard...

---

Isabel Sabadí comença la seva presentació: "Las 5 claves para promocionar contenidos en las redes sociales".

- "Hay que pensar qué contenidos ponemos en cada red social".
- "Cada vez es más fácil introducir contenidos, la gran liberación ha sido que cualquier persona puede introducir contenidos, no haca falta tener conocimientos técnicos".
- "Las redes se estan transformando en plataformas con muchísimas visitas".
- "Las redes són grandes escaparates".
- "Los blogs son lo que actualmente genera más valor para las empresas, después las redes como Facebook".
- "1a clave: Ir hacia donde está el usuario".
=> Ejemplo: Serie on-line "Mama Saga" de Sara Lee (en Facebook).
- "2a clave: Establecer conversación".
=> Ejemplo: Campaña de MINI en un juego on-line, con widgets, aplicaciones, etc. Se intenta generar conversación mediante la diversión.
- "3a clave: Usar más de una red social".
=> Ejemplo: Versace en Facebook, Twitter para dar una imagen de modernidad y de ubicuidad (en diferentes redes).
- "4a clave: Fomentar la recomendación-viralidad".
=> Ejemplo: Privalia: Ha creado una 'chapa digital' para fomentar el apadrinamiento para recomendar a Privalia a tus amigos de Facebook (a cambio tienes 5€ de bonificación).
- "5a clave: No es una campaña, hay que mantener este diálogo contínuamente".
El objetivo es que el contenido en las redes nos sirvan para nuestro día a día.

Conclusiones:

• Escoger la red que más nos interesa (en función de nuestros objetivos).
• El tipo de conversación, la interacción es lo clave.
• Hay que premiar la viralización.

---

Steve Lawson: "Amplified09"

Em costa seguir-lo... (no aporta cap suport visual a la seva veu), m'adono que el meu nivell d'anglès és pitjor del que pensava... a més, ens quedem sense xarxa durant una bona estona, desconnecto (de la xarxa i del ponent: I'm sorry!).

Democracy..., transparency..., Twitter..., quick..., children..., ideas..., education..., Shakespeare...

L'objectiu és fer servir les eines 'social media' per amplificar (d'aquí el nom) idees, projectes de la societat (preservant les característiques de transparència, participació, col·lectivitat, facilitat de transmissió de la informació, cost baixíssim d'aquesta transmissió).

Network of networks: Amplified'09.

---

Stefaan Lesage: "Educational Podcasting"

Ús dels Podcast via diferents eines (iPod, PSP, etc) per l'educació.

Característiques: mobilitat (puc utilitzar-ho a la feina... o a casa... o al carrer), no sincronitzat (en el moment que em va millor):

Avantatge principal: Pots decidir com vols aprendre i a on, esculls el teu ritme des del lloc (o llocs) que més m'interessin, (per exemple des del cotxe, com fèiem abans amb els cassettes).

S'han fet vàries investigacions sobre si el sistema de podcast funciona o no: els resultats no només són iguals sinó lleugerament millors respecte al sistema tradicional).

Passive Aproach:
Utilitzar el Podcast tal com fèiem amb els cassettes, l'alumne és passiu.
És un sistema vàlid però que aporta poc valor.

Active Approach:
Utilitzar el Podcast de tal forma que els alumnes sigui actius (millor dit: proactius).
Es creen els continguts col·lectivament, d'aquesta manera - involucrant-se - aconsegueixes que s'impliquin i és molt més fàcil que adquireixin els coneixements que els hi volies transmetre.

Exemple: Radio Lingua Network
Servei de Podcast per aprendre idiomes, no és només l'àudio sinó que també hi ha documents PDF per fer exercicis. Està pensat com a petites càpsules per aprendre 'petites porcions' d'un idioma.

Exemple: IzzyVideo
Un altre servei de Podcast amb tota mena d'informació relacionada amb la creació de vídeos.

Exemple: Screencasts Online
Servei de Podcast amb molt material relacionat amb Macintosh.

Exemple: iTutor Podcast
Igual que el cas anterior però en danès, flamenc.

S'ha d'anar pensant en aquests nous formats per ser utilitzats en l'escola, en les empreses... en qualsevol col·lectiu que necessiti aprendre.

S'ha de compartir el talent amb el món, l'educació ha d'estar a tot arreu, és el moment de canviar d'arrel el sistema educatiu.

Acaba amb el (ja famós) vídeo de la Kaplan University sobre el canvi necessari en l'educació:



Temps de debat:

Els professors han de canviar la mentalitat, tenen por d'errar.

També hi ha un problema amb els drets d'autor.

S'ha de ser menys restrictius, l'important ha de ser que el coneixement flueixi a tothom.

Necessitem que hi hagi un Obama que digui a les escoles: "És el moment de canviar!"

---

David Allen: "Creating a successful podcast"

Comença parlant del (seu) blog: Mac20Q (Mac 20 preguntes).

És un blog ple de podcasts sobre el món dels Mac (és una de les passions de l'autor).

Està ple d'entrevistes a persones, entrevistes amb 20 preguntes.

El primer que s'ha de fer és publicar i promocionar el blog.

Prèviament has d'escollir les eines adequades per a fer el blog: ell ha escollit WordPress (hostatjat a GoDaddy) i per fer els podcasts utilitza Amadeus (?).

Segon: Personalitza el blog (utilitzant els WordPress Plugins).

Tercer: Protegeix el teu nom a tot arreu i promociona'l a tots els llocs que se t'acudeixin. La idea és fer un embut, és a dir, de diferents llocs arribar a un únic punt: el teu blog.

Com gestionar tots aquests llocs: amb Ping.fm.

Un altre servei molt interessant: Knowem.com: et diu si el teu nom d'usuari està lliure a moltíssims serveis on-line. Molt útil per triar un nom que no sigui encara utilitzat per ningú.

D'altra banda també és necessari interactuar amb el teu públic, no és qüestió només de penjar material, no es tracta només de fer spam...

Una bona manera és utilitzant Twitter, és àgil, ràpid i cada cop més utilitzat.

També és necessari fer un seguiment per saber què et demanda el teu públic (i el públic que encara no és teu però està interessat en el teu tema): Per exemple, anar a fòrums de Mac i anar fent comentaris, respostes, etc.

Amb SocialOomph aconsegueixes fer un autoseguiment a tots els teus seguidors, (per exemple enviant missatges directes a vària gent a la vegada), però cal anar amb compte per no caure en l'spam...

Un altre servei interessant Twitter Karma, amb aquest servei podem saber com va evolucionant els teus seguidors: quins són els teus nous seguidors, qui no et segueix ja.

Un altre servei: TWaiTter per repetir tweets cada cert temps (ideal si tens seguidors a d'altres parts del món), també cal anar amb compte per no caure en fer spam.

Hi ha una frontera molt fina entre l'spam i els 'missatges bons'.

"El correu electrònic ha mort, per a connectar a persones és molt millor les xarxes socials"

---

Catavino: "Wine and social media"

Portal web amb molta informació sobre vins espanyols i portuguesos, amb un públic d'arreu del món.

Ens ofereixen una cata de vi de Porto (Quevedo). (Això implica que estic postejant amb una copa de Porto a la mà ;-)

Un dels objectius que té CataVino: Ensenyar a les empreses què és un blog (o fins i tot, què és Internet).

Quan van començar a fer el blog hi havien molt pocs blogs sobre vins, actualmeny n'hi ha milers.

És un petit nínxol de mercat però molt actiu i d'abast mundial.

És curiós però, encara que sembli estrany, hi ha molta diferència entre els móns dels vins a Espanya i a Portugal, per exemple al fer una cata es fa direrent.

Hi ha molta desunió en el món del vi, molts 'regnes de Taifes', un dels objectius és educar i mostrar al món del vi que és millor unir-se, compartir.

Un altre dels objectius de CataVino és educar al públic, explicant el que ells creuen que s'ha de dir, encara que vagin en contra dels experts mundials en vi.

---

Primeres conclusions del PodCamp Barcelona 09:

• Acte molt interessant, tant pels assistents com pels ponents: ha estat un encert apuntar-s'hi, (tot i que, com és lògic, algun ponent ha estat més brillant que d'altres).
• No obstant, esperava més participació dels assistents... (tot i que a mesura que anem avançant el públic va participant més).
  
• Però està morint d'èxit: cal una major infrastructura (espai més gran, millors serveis (especialment el wifi), climatització, etc.), hi ha una agenda molt plena (cal pensar en fer-ho en dos dies?, o fer-ho semestralment enlloc de fer-ho anualment?).
  

---

Enllaços relacionats:

• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).
  

PodCamp Barcelona 2009

Demà assistiré al PodCamp Barcelona 2009.

Potser més que dir "assistiré" hauria de dir "participaré", donat que un PodCamp és una 'unconference', és a dir, una trobada on tots els assistents participen en ella, no és la típica conferència on uns parlen i els altres escolten.

En aquest cas, segons es comenta en el propi web de l'acte:

"L’objectiu és fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col·laboració, participació i l’intercanvi de coneixement i experiències."

L'acte es realitzarà demà dissabte 19/09/09 des de les 9h del matí fins a les 21h de la nit a El Masnou, on poble d'El Maresme (aquí teniu l'enllaç a Google Maps).

Haig de reconèixer que em fa il·lusió anar-hi, vull veure què és això d'una 'UnConference', què és això d'un PodCamp.

A més, em trobaré amb gent que conec físicament i segueixo en el món virtual (a la Dolors, a la Gemma, a la Isabel, al Jesus, a la María, al Ricard)

I espero 'desvirtuar' a d'altres que encara només conec virtualment (a l'Àlex, a l'Ana, a l'Antoni, a la Francesca, al Marc, a la Trina)

I d'altres que encara no conec però que m'enriquiran molt com a professional, com a persona.

En un pròxim post us explicaré l'experiència.

---

Enllaços relacionats:

• PodCamp Barcelona 2009.
  

Reflexions des de La Garriga (#3): Catalunya serà el que vulguin els catalans!

Ahir dijous (10-set-09) estava escoltant l'acte de record de l'Avi Macià fet al Parlament des del cotxe, (gràcies al bon embús que hi havia a la xarxa viària per sortir de Barcelona).

Recordo els discursos del presidents Maragall, Pujol i Montilla, a més del discurs de l'Ernest Benach, president del Parlament.

En aquests discursos l'Estatut i, especialment, la resolució del recurs sobre l'esmentat Estatut era una referència constant.

Fins i tot recordo al President Pujol comentar que estem en un moment 'especialment perillós per a Catalunya'.

Personalment opino que segurament té raó, no sóc ningú per contradir-lo!

Però també sempre he pensat que Catalunya ha tingut una història tant poc plàcida - per dir-ho suament - que potser ja va sent hora que treiem conclusions.

La conclusió que en trec jo és que Catalunya serà el que vulguin els catalans, així de clar, així de senzill.

No vull caure en la demagògia, ni molt menys... sóc conscient que durant molts anys - especialment durant el Franquisme - Catalunya volia una cosa i el General Franco li donava una altra ben diferent.

Però també és cert que si no fos perquè els catalans volíem ser això, catalans, avui en dia la nostra cultura seria un reducte folclòric (com passa en tantes nacions sense estat).

Què ens tomben l'Estatut?, doncs sí realment el volem sortim massivament a manifestar-nos (pacíficament) al carrer.

Creieu que es pot anar en contra del sentiment massiu de la immensa majoria de catalans?

Sí que es pot fer, però costa més defensar la postura en contra...

Per tant, el que ens cal és estar units i ser coherents, perseverants, mantenint la dignitat d'un poble, del nostre poble.

En el cas contrari faran el que voldran de nosaltres.

Molt em temo que aquest és el veritable problema: els catalans no estem units...

---

Dos apunts més relacionats amb aquesta reflexió.

El primer:

La setmana passada, mentre estava ordenant retalls de diaris va sobresortir el discurs del Jordi Nadal (catedràtic emèrit de la UB) que va pronunciar el 20/05/09 en el marc dels 450 anys del Gremi de Fabricants de Sabadell (en presència del Rei).

Os recomano la seva lectura (aquí podeu llegir el discurs sencer).

El discurs comença amb un resum de la història del Gremi de Fabricants de Sabadell; seguidament recorda que els catalans vam renunciar a aspiracions polítiques (no teníem gaire èxit en això), per centrar-se en l'aspecte econòmic, en el treball (aquí sí que vam tenir èxit):

"Riquesa i benestar material en lloc de càrrecs i honors"

D'aquí es va forjar la famosa cita: "El català, de les pedres en treu pa".

Però desgraciadament - segons apunta Jordi Nadal - creix cada vegada més l'acomodament, els conceptes com ara rigor, esforç, compromís, ambició, risc, sacrifici no són els que estan més de moda.

I això no només passa en l'esfera individual... sinó que, al meu entendre, també està passant en l'esfera col·lectiva.

No volem arriscar, no ens volem comprometre, no ambicionem!

Qué trista que és una nació sense ambició... de fet, sense ambició, tard o d'hora deixarà de ser nació.

---

El segon apunt (de caire més personal):

Si us enrecordeu, en el 1988 la Generalitat va voler commemorar el mil·lenari de Catalunya, (per cert, ara costa molt trobar informació a la Xarxa d'aquesta commemoració).

En aquells moments jo estava fent batxillerat.

La Delegació Comarcal de Granollers de l'Òmnium Cultural va convocar un concurs de redaccions i dibuixos sobre el tema: Mil·lenari de Catalunya.

Jo hi vaig participar encoratjat pel que en aquell moment era el meu professor d'història: Santiago Cucurella (actual director de la Fundació Universitària Martí l'Humà).

El meu escrit va quedar segon en la categoria de batxillerat... i això que vaig fer una redacció molt crítica amb l'acte.

Bàsicament em vaig queixar del folclorisme de l'acte, i del poc rigor històric.

És a dir (cito textual):

"Fa aproximadament mil anys el comte de Barcelona i, a la vegada, de Girona i Osona, en Borrell II decidí no retre acte de vassallatge al rei francés Hug Capet, fill de Lluís V.

(...)

- S'alterà radicalment a favor la vida del pagès?, ... millorà l'esperança de vida?, ... adquirí una collita de franc?, ... o potser tingué dos bous de més per celebrar l'esdeveniment?"

També vaig reflexionar si aquest acte es va crear només per contrarestar els cinc-cents aniversari de la descoberta d'Amèrica.

Amb el temps s'ha anat oblidant el Mil·lenari, ens ha perdurat alguna estàtua i, sobretot, molts carrers de pobles catalans amb aquest nom.

És a dir, deixem-nos d'aspectes superficials que, perdoneu-me, són una mica de cara a la galeria i dediquem-nos a decidir què volem ser, no tinguem por a obrir el debat!

---

La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és en Jordi Nadal, catedràtic emèrit de la UB.
La tercera imatge és el logotip d'Òmnium Cultural.

(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)

---

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

(La fotografia és d'un fanal d'una casa modernista del carrer Banys cantonada Figueral de La Garriga)

Reflexions des de La Garriga (#2): El turisme d'aquí: quin gran potencial que tenim!

Escric aquestes ratlles a poc més d'una hora d'acabar les vacances d'estiu.

Han estat unes vacances on he (re)descobert la riquesa turística que té Catalunya.

De fet, ja fa temps que s'està dient que cal redreçar l'oferta turística, deixar el simple 'sol-i-platja-a-baix-preu' per tal d'oferir un turisme amb un valor afegit.

És a dir, no oferir un turisme per a masses pensat en els anys 60 i 70.

El món ha canviat moltíssim, ja no podem competir en preu, i això no ho dic només pel turisme sinó per qualsevol aspecte econòmic.

Catalunya, Espanya, té suficient potencial, riquesa, talent, formació com per poder deixar enrera un passat econòmic basat en la competència en el preu baix, cal anar endavant i lluitar amb els millors, els que ofereixen valor als seus productes, valor que justifica pagar-ne un preu superior, valor que genera fidelitat, valor que proporciona seguretat econòmica, valor que produeix benestar social.

Què ens falta?, creure'ns-ho!

A més, tenir més iniciativa, (no ens enganyem, no ens arrisquem, som bastant 'apalancats', no ens volem complicar-nos la vida fent d'emprenedors...).

Ens queixem molt del que no fan les administracions públiques però no fem autocrítica: conec moltíssim gent que es queixa del que no ha fet l'Ajuntament, Generalitat, Estat... o del que ha fet (i ho ha fet malament), però poques vegades fem autoinculpacions.

Ja fa temps que a Twitter vaig comentar que l'esport rei d'aquí és la queixa cap a l'administració pública, és fàcil, gratis i sempre està de moda.

---

Però, encara que no ho sembli, en aquest post volia parlar de les meves darreres vacances.

Durant uns dies d'aquest mes d'agost he estat a aquesta casa de Torrelles de Foix, al Penedès.

Tal com em va definir la Gemma Urgell, el Penedès sempre ha estat una terra de pas, suposo que precisament per això mai m'hi havia quedat uns dies.


Han estat uns dies ideals, amb una magnífica casa datada del 1879 però completament restaurada (amb molt bon gust) i amb les comoditats actuals, incloent-hi WiFi.

Han estat uns dies ideals per descobrir el Penedès: ceps, raïms, bodegues, vi, castells, calor, aigua i l'escalf de la gent.

Han estat uns dies ideals per descobrir que Catalunya té molts racons, moltes zones on perdre's.

Han estat uns dies ideals per descobrir que no cal anar a l'altra part del món per gaudir d'unes bones vacances.

Han estat uns dies ideals per descobrir detalls... perquè la vida està plena de detalls, plena de matisos pels quals val la pena viure...

---

La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és de l'entrada de Ca La Laia, a Torrelles de Foix.
La tercera imatge és un camp ple de ceps (carregats de raïm) a Pacs del Penedès.

(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)

---

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)

Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Avui dimarts, via Twitter, he tingut un interessant conversa - conjuntament amb @GemmaUrgell, @Odilas, @RicardEspelt i @AlexDuran_ - sobre els usos terapèutics del vi ;-)

A més ha coincidit amb l'arrancada de l'usuari @Debatdevi a Twitter.

És curiós, fa un parell de dies que volia escriure un post relacionat amb el vi, bé, per ser més exactes, volia parlar sobre la innovació en el vi.

Tot plegat ve d'algunes iniciatives de modernització del sector del vi, un exemple la trobem en el Debat de vi. Un altre exemple el tenim en els vins 100% ecològics (aquí més que innovació hauríem de parlar de tornar a les arrels ancestrals), i un tercer exemple - potser més anecdòtic - el trobem en l'ús de codis QR en l'etiquetatge del vi de la bodega Cingles Blaus (DO Montsant).

En tot cas, el que crec que és cert és que el vi sempre ha estat rodejat d'una certa aurèola de misticisme, de tradició, d'artesania, de llinatge... (només cal veure la contraetiqueta de la majoria d'ampolles de vins).

Això li dóna una categoria especial a aquest producte però, a la vegada, també és una barrera d'entrada a d'altres col·lectius de la societat.

Una anècdota personal: em vaig casar fa 6 anys; vam seleccionar tots els detalls del convit... excepte el vi, li vaig dir al maître que seleccionés un normalet, correcte.

Actualment tinc clar que ho seleccionaríem nosaltres... un viatge per Argentina i Xile em van fer obrir els ulls (i el paladar) als (bons) vins, (després he anat descobrint els d'aquí).

Aquesta anècdota em serveix per il·lustrar que hi ha molts sectors de la societat (especialment els joves) que estan allunyats del vi.

I personalment crec que aquesta aurèola del vi que comentava abans és la que provoca aquesta barrera.

Però, a la vegada, molts dels que beuen vi no entendrien aquest producte sense tot aquest 'embolcall' de tradició, de costums, que porta associat.

De fet, qualsevol innovació pot ser vista com un sacrilegi, com una blasfèmia. Aquest és un dels exemples que aporta Alessandro Baricco en el seu assaig "Los bárbaros" sobre el canvi de paradigma que està desenvolupant la societat, centrat (tot i que no exclusivament) en les noves tecnologies.

Baricco explica com els soldats americans que van participar en la Segona Guerra Mundial van tornar al seu país amb el costum de veure vi adquirit. Als USA es van trobar que no hi havia vi... fins que algú va decidir crear-ne.

Però aquest algú no tenia els costums ancestrals passats de generació en generació, tampoc no tenia el coneixement perdurat al llarg del temps... però sí que tenia clar què volia: un vi per a paladars poc exigents, de fet, éren paladars neòfits amb el vi, per tant, no tenien idees prèvies. Però, és clar, havia de ser un vi que lligués bé amb els menjars (i costums) típicament americans.

El resultat fou un vi que als nostres ulls diríem que es un vi 'resultón', 'facilet', sense poc cos, un vi molt superficial, nosaltres el despreciaríem.

Però va resultar un vi amb molt d'èxit, tant que s'exporta a tot el món.

El motiu: es va innovar pensant en l'usuari, arribant a més sectors de la població (donat que, a més, tenia un preu força assequible), i desfent-se d'aquesta aurèola que té el vi clàssic.

Baricco defineix aquest vi com un "vi sense ànima", els seus trets distintius són:

• "El alma se pierde cuando se dirige hacia una comercialización en auge". Per tant, el bon vi ha de ser restringit?
• "Hay una revolución tecnológica que rompe de repente con los privilegios de la casta que ostentaba la primacia del arte". Es refereix que fins que no es va inventar l'aire condicionat era impossible fer vi fora dels llocs tradicionals. Per tant, l'aire condicionat va ser tota una innovació.
• "(...) utilizan una nueva lengua. Naturalmente más simple." Es refereix al fet que Robert M. Parker va instaurar un simple (i controvertit) sistema de puntuació dels vins; d'aquesta manera, la gent que no era molt il·lustrada podia saber en tot moment si un vi era millor que un altre simplement contrastant la puntuació de tots dos. Això va ajudar molt a popularitzar els vins, especialment als USA.
• "La espectacularidad se convierte en un valor". Ho explica millor dient que aquest (nou) vi busca "el camino más corto y más rápido para el placer", i apunta "es como si la idea de belleza fuera sustituida por la de espectacularidad". Per tant, ha de ser un vi que entri a la primera (encara que sigui a costa de perdre matisos, regustos, profunditat...).
• És un vi ideat i creat als USA, això també li dóna unes característiques especials pròpies dels americans.
• I potser el més important: "Una determinada masa de gente invade un territorio al que, hasta ahora, no tenía acceso y cuando toman posiciones no se contentan con las últimas filas: es más, a menudo cambian la película y ponen la que a ellos les gusta". Es refereix al fet que el vi resultón americà ha guanyat tants adeptes que a molts llocs del món és més fàcil trobar-ne, més que no pas vins europeus, els "vins clàssics".
  

Tot això m'ha fet reflexionar sobre la innovació en el sector del vi.

Personalment sóc partidari de qualsevol innovació, l'immobilisme no forma part del meu diktat, per tant, no crec que innovar, obrir el vi a més sectors, aplicant noves idees, no implica que estiguem fent cap sacrilegi.

Tanmateix també és important tenir sempre present la història, el coneixement adquirit al llarg de generacions, fins i tot de segles en el cas del vi.

Suposo que la millor opció és innovar tot tenint present el coneixement adquirit.

Al cap i a la fi, si no innoves tens el perill de desaparèixer donat que la societat sí que s'està innovant contínuament.

---

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

Aprofito aquests dies de pre-vacances per començar aquesta sèrie de posts.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)

Accés a la informació pública i xarxes socials

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Aquest panel tenia com a títol:

Accés a la informació pública i xarxes socials.

Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:

• Com a conductor: Ismael Peña-Lopez.
• Com a ponent: José Manuel Alonso.
• Com a ponent: Alberto Ortiz de Zárate.
• Com a ponent: Jordi Graells.
  

La veritat és que el resultat va ser boníssim, us en faig un resum.

---

La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.

Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).

Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.

Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.

El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).

El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.

També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.

Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.

El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.

El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.

L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:

"the coolest thing to do with your data will be thought of by someone else”

Per exemple, l'Austrian Mapping Agency (BEV) és una agència austríaca productora de dades geoespaials i metereològiques. Van decidir reduir les tases un 97% però posant la informació en format cru, accessible fàcilment i reutilitzable.

El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.

Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:

• Identificar les dades.
• Representar aquestes dades (en formats oberts com ara XML).
• Exposar les dades (per a que els ciutadans podem utilitzar-les).
  

En aquest punt el José Manuel Alonso va voler puntualitzar que, a dia d'avui, extreure les dades que hi ha en una pàgina web és molt senzill, per tant, això no hauria de ser un fre.

Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.

Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).

Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:

• Mostrant la informació geogràficament (amb un mashup amb Google Maps).
• Mostrant la informació amb un indicador en un iPhone. A mesura que et vas movent pels diferents barris aquest indicador va pujant o baixant en funció del nombre de crims que es fan en el barri on estàs: http://www.areyousafedc.com/.
  

Però 'la joia de la corona' en temes de reutilització de dades (per qualsevol persona) és el web data.gov. (Va comentar algun error, com el fet que no sempre funciona amb màquines que no tinguin un sistema operatiu Windows, però a grans trets aquest web està marcant el camí a seguir en la reutilització de dades públiques).

També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.

Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.

D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.

Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:



També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.

Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.

En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').

Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).

Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').

També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.

José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:

• Tenir clar els objectius que tenim al posar les dades per a que siguin reutilitzables i la estratègia que seguirem.
  
• Deixar clar que provenen d'una font autoritzada de confiança.
  
• Cuidar els aspectes de la seguretat de les dades, la integritat, la persistència, l'ús d'estàndards, el llicenciament del seu ús, etc.
  

Aquesta és la presentació que va exposar el José Manuel Alonso:

Jose Alonso - W3C

View more presentations from osimod.

---

Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.

També va parlar de la reutilització de dades públiques.

Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.

La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.

Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.

L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.

En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.

Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.

D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.

Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?

La participació ciutadana.

Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.

Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.

Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.

El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.

De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:

• Serveis que són pensats i dissenyats per i per als ciutadans.
• La transparència i l'accountability són bàsics per una plena confiança entre administració i ciutadà.
• Impuls de la innovació amb una constant, i ràpida, implantació de canvis. De fet, els errors són habituals, i és bo tenir-ne per anar millorant el model, (aquest comentari em va recordar al post sobre trystorming que vaig redactar fa uns mesos).
  

Aquesta implicació del ciutadà en el model és de tal nivell que Alorza va comentar:

"Todos somos trabajadores públicos aunque no seamos funcionarios".

Personalment crec que aquesta és un gran slogan, resumeix moltes idees sobre cap a on ha d'anar l'administració que volem.

Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.

Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.

Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.

Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.

Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.

Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.

Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.

Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.

Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).

Per tant, han donat valor a les dades públiques.

Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.


Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:

reutilización de datos públicos: yes, we want

View more presentations from Alberto Ortiz de zarate.

---

El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.

Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".

En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.

Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.

En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.

Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.

En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).

I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.

Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.

Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.

No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.

Un pacte de mínims hauria de ser aquest:

"Tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic"

Però l'actual legislació espanyola no ho permet...

Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).

Reutilitzar la informació pública per canviar l'Administració

View more documents from jordigraells.

---

Torn de preguntes:

En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.

Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.

Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.

Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.

Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.

---

Reflexió personal:

Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.

Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.

De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.

El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.

Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.

Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).

Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.

Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.

D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.

---

Enllaços relacionats:

• V Congrés Internet, Dret i Política.
• V Congreso IDP - UOC: panel de acceso a la información pública y redes sociales.
• Reutilitzar informació x canviar l'Administració.
• Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC.
• #IDP_UOC: V Congrés Internet, Dret i Política: Accés a la informació pública i xarxes socials.
• IDP2009: Access to Public Information.
• Usnownc en el V Congreso Internacional IDP de la Uoc: Cara y cruz de las redes sociales, 2a jornada.
  

---

Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.

És un disc brutal, us el recomano!

De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.

I aquest és el resultat (i en directe)...

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)