Millorar l'educació requereix la implicació de tothom

Escric aquest post tot just escasos minuts després d'acabar-se una reunió de l'AMPA de l'Escola Pinetons de La Garriga, centre d'on la meva filla gran és alumna.

El motiu de la reunió és la decisió presa per l'equip de professor d'aquesta escola (i de fet, de les quatre escoles públiques de primària de La Garriga i, en total, de més de 100 escoles a tot Catalunya) de suprimir les excursions, (incloses les Colònies), aquest curs com a mesura de pressió (i protesta) cap a les decisions del Departament d'Educació de la Generalitat.

Concretament, i segons una carta que han enviat a tots els pares, el professorat es queixa de (ho transcric literalment):

• Retallades de personal.
• Retallades en els suports que reben les escoles, que van des de la disminució de subvencions a la reducció d'hores de dedicació de diferents professionals: tècnic educació infantil,TEI (de les quatre escoles públiques [de La Garriga] només una té TEI), reducció d'hores de vetlladors, reducció d'hores dels psicopedagogs de l'EAP, reducció d'hores del tècnic informàtic, ...
• Supressió de les aules d'acollida.
• Massificació d'alumnes a les aules, amb classes de P3 que inicien el curs amb 26 alumnes.
• Nou calendari escolar: vacances de febrer i supressió de la jornada continuada del mes de juny.

La carta afegeix que "és una mesura puntual per tal d'aturar o fer repensar algunes decisions unilaterals que ja fa temps que s'han anat prenent sense tenir en compte l'opinió de la comunitat educativa."

I acaba dient "Desitgem que aquesta mesura faci donar un tomb a les imposicions educatives actuals. És una oportunitat per, de manera conjunta famílies i mestres, continuar construint una escola pública amb més recursos i amb la qualitat que sempre hem defensat".

Rosa Portolà: pregonera de la Festa Major de Corró d'Avall (Les Franqueses del Vallès)

El passat divendres va començar la Festa Major de Corró d'Avall, un dels pobles que formen el municipi de Les Franqueses del Vallès.

De fet, no existeix el poble de Les Franqueses, és "simplement" la unió de 4 pobles històrics (Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Llerona i Marata) i un barri nascut de la immigració en els anys 60.

Tanmateix, de sempre s'ha confòs Corró d'Avall amb Les Franqueses, i, per extensió, la Festa Major de Corró d'Avall és considerada la Festa Major de Les Franqueses, fet que no impedeix que els altres pobles i Bellavista tinguin les seves pròpies Festes Majors.

Ja fa alguns anys que la Comissió de Festa Major de Corró d'Avall va decidir renunciar a personatges famosos per fer el pregó. Es va decidir que enlloc d'escollir gent coneguda (però que no eren del municipi), era millor fer pregoner/a a algú que coneix i és conegut al poble i tot el municipi de Les Franqueses.

El pregoner de l'any passat va ser el Dr. Ramon Velayos, tota una "institució" al municipi.

Enguany la pregonera ha estat la Rosa Portolà i Pruna... la meva mare! ;-)

Només cal lideratge, voluntat, il·lusió i passió. Diada 11/09/10.

El naixement del meu tercer fill (tot just avui fa 8 dies) m'ha deixat una mica en "fora de joc", fins al punt que avui m'he adonat que demà ja és la Diada.

Després de la Manifestació del 10J vaig pensar en moltes idees de cara a fer un post per la Diada.

Sincerament, mica en mica he anat oblidant aquestes idees, m'he "desinflat" una mica, suposo que els dies posteriors a la manifestació no van ser gaire engrescadors, molts pensen que manifestar-se 1 milió i mig de persones (que es diu ràpid!) no va servir de res.

Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2010)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara ja fa dos anys us vaig comentar l'edició del 2008 de l'índex de transparència dels ajuntaments de les principals ciutats espanyoles.

Enguany us faig un nou post amb les dades de l'onada del 2010 d'aquest índex, aprofitaré també per - tal com vaig fer al 2008 - queixar-me de com està fet aquest índex, crec que és millorable.

Actualment té sentit que Barcelona annexioni més poblacions?

El missatge d'aquesta imatge és:

"Orgull Perifèric. Horta ni és ni serà Barcelona".

És una pintada feta (presumiblement a Horta) on es deixa clar els sentiments de part de la població d'aquest antic municipi, actualment districte de Barcelona.

De fet, el 1897 Barcelona va fer un gran salt en quant a volum d'habitants i a extensió de la ciutat a l'annexionar-se sis municipis limítrofes, fins llavors independents: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals.

Posteriorment, en el 1904, va ser el torn d'Horta, en el 1921 Sarrià i en el 1945 es va annexionar tota la part del municipi de Santa Coloma de Gramanet que estava al marge dret del riu Besòs.

4 anys... La gent no està per bromes!

Avui 9 d'agost de 2010 fa exactament 4 anys que l'actual Estatut de Catalunya va entrar en vigor.

Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).

Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.

Gestió dels idiomes en les xarxes socials per part de les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa un mes que la Generalitat de Catalunya va publicar la "Guia d'usos i estil a les xarxes socials", un excel·lent treball que intenta posar una mica de seny en com les administracions públiques han d'introduir-se en l'àmbit de les xarxes socials.

Un dels aspectes que va generar una certa controvèrsia va ser la gestió dels idiomes en el món de les xarxes socials.

D'entrada cal tenir en compte que la majoria de les xarxes socials han estat creades en països anglosaxons (bàsicament als Estats Units) on hi ha una molt baixa predisposició per a pensar, i fer, eines preparades per ser utilitzades en varis idiomes, (a part de l'anglès, of course!).

Però aquí, a Catalunya, tenim el problema de tenir dues llengües co-oficials i, a més, l'anglès per a ser l'idioma de facto de la humanitat.

Tot plegat fa que la majoria de administracions públiques catalanes hagin optat per tenir vàries versions dels seus 'webs oficials': majoritàriament en català sempre, en castellà la majoria de vegades (especialment en aquelles administracions prou grans com per poder mantenir dues versions del web) i en anglès (però no tots els continguts i, a més, especialment per tot allò relacionat amb el turisme).

Per tant, en l'àmbit dels webs sembla que aquest problema lingüístic està resolt, si més no, s'ha arribat a una solució més o menys acceptada per tothom.

Però com gestionem aquesta multilingüisme en les xarxes socials?

Com us comentava, les eines de l’àmbit de les TICs acostumen a estar pensades per a ser usades per una sola llengua, habitualment l’anglès; les xarxes socials també tenen aquest “defecte”.

Tot i que és cert que no hi ha cap problema en utilitzar altres idiomes, com per exemple el català o el castellà, sí que tenim problemes quan intentem fer ús de vàries llengües a la vegada.

Algunes organitzacions, sobretot de l’àmbit privat, han solucionat aquest problema oferint la seva presència en les xarxes socials en només un idioma, però aquesta solució no la poden aplicar – genèricament – les administracions públiques que han de realitzar la seva comunicació com a mínim en les llengües oficials – en el nostre cas en català i en castellà – i en molts casos també en anglès pel públic internacional.

En aquest document s’aporten 3 exemples de les estratègies que han seguit algunes administracions públiques en aquest sentit.

Al final del post us indico quina és, al meu entendre, l'estratègia lingüística que cal seguir.

Blogs sobre Barcelona: Barcelonasfera

Fa mesos vaig descobrir la Barcelonasfera, és a dir, un recull de blogs sobre Barcelona.

Per ser més exactes, aquest mashup de blogs es defineix com "un directori de blocs que centren la seva temàtica en Barcelona i les seves antigues viles, des de punts de vista diferents: fotografia, periodisme, història, etc...".

A dia d'avui inclou a 36 blogs de diferent temàtica, dirigits a públics diferents però amb un punt en comú: Barcelona.

Si us agrada aquesta ciutat us recomano que visiteu aquesta Barcelonasfera.

Aquí us indicaré informació dels blogs que més m'han agradat (alguns ja els coneixia, d'altres han estat una sorpresa agradable coneixer-los).

No vull enfadar a ningú, aquesta llista és la que he decidit al fer una primera ullada als blogs, segurament s'hauria d'afegir-n'hi d'altres...

Recull de pancartes de la manifestació del 10J: #somunanació

A la manifestació d'ahir hi van assistir molta gent, segons els organitzadors (Òmnium Cultural) 1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana 1,1 milions de persones.

En tot cas, i donat que hi vaig ser, us puc assegurar que hi havia molta gent... molta!

El lema de la manifestació era:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Però amb tanta gent és normal que hi hagi moltes pancartes, moltes mostres de l'anomenat seny català, però també de la nostra creativitat, de records d'amistats perdudes, de l'enuig i, com és lògic, del nostre sentit de l'humor.


Us transcric aquí el text d'algunes de les pancartes que he vist, us agraïré que em comenteu aquelles que no estiguin aquí indicades (que segur que en falten moltes!):

#Somunanació…

Fa poques hores que he tornat de la manifestació d'avui 10 de juliol a Barcelona que tenia per lema:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Una manifestació que, ara fa uns dies, 'li' vam redactar un post conjunt vàries persones on indicàvem que hi aniríem.

Només tornar a casa i connectar-me a la Xarxa, (m'he deixat el mòbil i no he pogut connectar-me durant la manifestació), he volgut copsar quines eren les opinions que es deien al respecte...

Una d'elles era una proposta de meme de la Trina Milan sobre la manifestació.

Aquest post és la resposta al seu meme.