divendres, 8 d’agost del 2008

Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2008)

En el blog de Juan Freire descobreixo un índex de transparència dels ajuntaments espanyols.

El rànquing està realitzat per la delegació espanyola de la Transparency International, un organització no governamental a nivell mundial amb l'objectiu de combatre la corrupció a tots els estrats de la societat, i de promoure la transparència en les administracions, especialment les públiques.

A finals de juliol va publicar el primer índex de transparència dels 100 ajuntaments amb més població d'Espanya realitzat a partir de 80 indicadors.

La mitjana de totes les ciutats és de 52,1 sobre 100.

El resultat per cada ciutat és el següent:

AJUNTAMENT PUNTUACIÓ
(Entre 1 i 100, sent millor com més a prop de 100 s'està)
  1. Bilbao 90,6
  2. Gijón 82,5
  3. Cartagena 81,9
  4. Barcelona 81,3
  5. Vigo 80,0
  6. Santiago Compostela 79,4
  7. Sevilla 78,4
  8. Oviedo 78,1
  9. Alcobendas 77,6
  10. Hospitalet Llobregat 77,5
  11. Madrid 76,9
  12. Málaga 76,9
  13. Segovia 75,3
  14. Getafe 74,1
  15. Parla 74,0
  16. Leganés 73,1
  17. San Sebastián 71,9
  18. Sant Cugat Valles 70,0
  19. Pontevedra 69,4
  20. Roquetas de Mar 68,5
  21. Albacete 67,5
  22. Elche 64,1
  23. Avilés 63,1
  24. Girona 63,1
  25. Sabadell 63,1
  26. Logroño 62,5
  27. Pamplona 62,5
  28. Barakaldo 61,9
  29. Lugo 61,9
  30. Terrassa 61,9
  31. Toledo 61,9
  32. Mataró 61,3
  33. Rubí 61,3
  34. Badalona 60,6
  35. Alicante 59,4
  36. Murcia 58,8
  37. Santa Coloma Gramenet 58,8
  38. Sant Boi de Llobregat 57,9
  39. Ávila 57,0
  40. A Coruña 56,3
  41. Córdoba 56,3
  42. Zaragoza 56,3
  43. Valladolid 55,6
  44. Cuenca 55,0
  45. Granada 55,0
  46. Jerez de la Frontera 55,0
  47. Las Palmas 55,0
  48. Lérida 55,0
  49. Soria 55,0
  50. Coslada 52,5
  51. Santa Cruz de Tenerife 52,5
  52. Castellón de la Plana 52,2
  53. Manresa 51,3
  54. Cádiz 50,3
  55. Alcalá de Henares 50,0
  56. Guadalajara 50,0
  57. Lorca 50,0
  58. Torrent 50,0
  59. Getxo 49,4
  60. Reus 48,8
  61. Ourense 48,6
  62. Algeciras 47,5
  63. Ciudad Real 47,5
  64. Marbella 47,5
  65. San Cristóbal Laguna 47,5
  66. San Fernando 47,5
  67. Palma de Mallorca 46,9
  68. Burgos 46,3
  69. Cornella de Llobregat 45,0
  70. Tarragona 45,0
  71. Telde 45,0
  72. Zamora 44,4
  73. Vitoria 43,8
  74. Gandía 43,1
  75. Talavera de la Reina 43,1
  76. Chiclana de la Frontera 40,0
  77. Valencia 40,0
  78. Palencia 39,8
  79. Alcorcón 36,3
  80. Salamanca 36,3
  81. Pozuelo de Alarcón 35,0
  82. Santander 34,4
  83. Fuenlabrada 33,8
  84. Torrejón de Ardoz 33,8
  85. Almería 32,5
  86. Huelva 32,5
  87. Móstoles 31,3
  88. Puerto de Santa María 30,0
  89. Teruel 30,0
  90. Las Rozas 28,8
  91. Ferrol 25,0
  92. Cáceres 23,8
  93. Jaén 22,5
  94. Badajoz 21,3
  95. León 20,0
  96. Dos Hermanas 18,8
  97. Huesca 17,5
  98. El Ejido 16,3
  99. Torrevieja 15,0
  100. Orihuela 12,5

Si analitzem els resultats veiem que Bilbao lidera el rànquing, és l'única ciutat que té una puntuació superior a 90, (en concret té 90,6 punts). Per Juan Freire aquest lideratge de Bilbao és degut al capital intangible, a l'apostar per la cultura, la creativitat i, en general, per aquells sectors d'alt valor afegit units al capital intelectual:
"Bilbao parece que, enfrentado a su crisis post-industrial, apostó precisamente por este capital intangible al orquestar un profundo cambio social, y la transparencia de su ayuntamiento sería por una parte un requisito para fortalecer este capital intangible y, por otra parte, un excelente indicador de la realidad de la apuesta."
La puntuació de cada ciutat s'ha obtingut a partir de 80 indicadors diferents reunits en 5 àrees temàtiques:
  1. Informació sobre la corporació municipal.
  2. Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.
  3. Transparència econòmica i financera.
  4. Transparència en la contractació de serveis.
  5. Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques.
Per la primera àrea (informació sobre la corporació municipal) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
  • Barcelona.
  • Bilbao.
  • Cartagena.
  • Lleida.
  • Mataró.
  • Oviedo.
  • Sevilla.
En una puntuació de 0 a 100 en aquest apartat, totes aquestes ciutats tenen la màxima puntuació possible: 100.

La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 69,6.


Per la segona àrea (relacions amb els ciutadans i amb la societat en general) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
  • Barcelona, (puntuació de 100 sobre 100).
  • Gijón, (puntuació de 100 sobre 100).
  • Madrid, (puntuació de 100 sobre 100).
  • Bilbao, (puntuació de 97,5 sobre 100).
  • Cartagena, (puntuació de 95 sobre 100).
  • Mataró, (puntuació de 95 sobre 100).
  • Santiago de Compostela, (puntuació de 95 sobre 100).
  • Getafe, (puntuació de 95 sobre 100).
  • Avilés, (puntuació de 95 sobre 100).
  • Alcalá de Henares, (puntuació de 95 sobre 100).
La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 69,0.


Per la tercera àrea (transparència econòmica i financera) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
  • Bilbao, (puntuació de 85 sobre 100).
  • Segovia, (puntuació de 81,3 sobre 100).
  • Gijón, (puntuació de 80 sobre 100).
  • Oviedo, (puntuació de 80 sobre 100).
  • Sant Cugat del Vallès, (puntuació de 80 sobre 100).
  • Sabadell, (puntuació de 80 sobre 100).
  • Barcelona, (puntuació de 75 sobre 100).
  • Santiago de Compostela, (puntuació de 75 sobre 100).
  • Vigo, (puntuació de 75 sobre 100).
La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 29,1.

En aquesta àrea sobta veure que la millor nota és de només 85 punts (sobre 100), res a veure amb les dues àrees anteriors on hi havien puntuacions màximes (100 sobre 100); de fet, la mitjana de les puntuacions de totes les ciutats és molt baixa: només 29,1.


Per la quarta àrea (transparència en la contractació de serveis) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
  • Bilbao, (puntuació de 100 sobre 100).
  • Lugo, (puntuació de 100 sobre 100).
  • Granada, (puntuació de 91,7 sobre 100).
  • Albacete, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • Ávila, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • Badalona, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • Logroño, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • Roquetas de Mar, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • San Sebastián, (puntuació de 83,3 sobre 100).
  • Soria, (puntuació de 75 sobre 100).
  • (...)
  • Barcelona, (puntuació de 50 sobre 100).
La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 37,3, una xifra clarament superior al cas anterior però baixa.


I per la cinquena àrea (transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques) les següents ciutats són les que tenen la millor puntuació:
  • Alcobendas, (puntuació de 94,4 sobre 100).
  • Parla, (puntuació de 94,4 sobre 100).
  • Pamplona, (puntuació de 88,9 sobre 100).
  • Ávila, (puntuació de 86,1 sobre 100).
  • Roquetas de Mar, (puntuació de 80,6 sobre 100).
  • Terrassa, (puntuació de 80,6 sobre 100).
  • Bilbao, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Cartagena, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Gijón, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Hospitalet del Llobregat, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Leganés, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Málaga, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Segovia, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • Vigo, (puntuació de 77,8 sobre 100).
  • ...
  • Barcelona, (puntuació de 61,1 sobre 100).
La mitjana de les puntuacions de les 100 ciutats en aquest apartat és de 48,4.

Per tant, en general, els ajuntaments de les 100 ciutats amb més població d'Espanya s'han de posar les piles especialment en les qüestions relatives a la transparència econòmica i financera i a la transparència en la contractació de serveis, clarament és on hi ha més feina a fer.

D'altra banda, l'estudi també proporciona mitjanes en funció de la quantitat de població que té la ciutat, així els resultats són:
  • Ciutats grans: puntuació mitjana de 62,9 (sobre 100).
  • Ciutats mitjans: puntuació mitjana de 46,7 (sobre 100).
  • Ciutats petites: puntuació mitjana de 48,0 (sobre 100).
Per tant, la transparència es cuida més en les grans ciutats, és a dir, les grans ciutats obtenen un major índex de transparència que les mitjanes o les petites.



Barcelona apareix en la quarta posició a només 6 dècimes del tercer: Cartagena, (81,9 Cartagena; 81,3 Barcelona).

Barcelona va ser una de les primeres ciutats espanyoles en apostar fortament per l'ús de les tecnologies web, això ha fet que tradicionalment vagi a l'avantguarda de les ciutats espanyoles en aquest sentit.

Per exemple, Barcelona sempre ha liderat el rànquing Alexa per les ciutats espanyoles i en d'altres rànquings relacionats amb el web acostuma a estar en les primeres posicions.

En el cas d'aquest índex de transparència, tenint en compte com està confeccionat, (us ho explico amb detall cap al final del post), és lògic que Barcelona tingui una bona puntuació ja que està molt lligat al fet de tenir un fort ús del web municipal.

De fet, si Barcelona no lidera aquest rànquing de transparència és pel seu fluix resultat en els aspectes relacionats amb la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques (obté un 61,1 sobre 100), i, sobretot, en els aspectes relacionats amb transparència en la contractació de serveis (obté només un 50 sobre 100).

En canvi, té la màxima puntuació (100 sobre 100) en les àrees d'informació sobre la corporació municipal i la de relacions amb els ciutadans i amb la societat en general.

D'altra banda, tal com es queixa Carlos Guadian, la metodologia utilitzada és, com a mínim, discutible...

El que es va fer és enviar a principis de maig d'enguany un qüestionari als 100 ajuntaments espanyols amb més cens de població. Aquest qüestionari tenia 80 indicadors diferents agrupats en 5 àrees temàtiques:
  • Informació sobre la corporació municipal, (15 indicadors).
  • Relacions amb els ciutadans i amb la societat en general, (20 indicadors).
  • Transparència econòmica i financera, (21 indicadors).
  • Transparència en la contractació de serveis, (6 indicadors).
  • Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, (18 indicadors).
Per cada un d'aquests 80 indicadors es donen:
  • 2 punts si la informació de l'indicador es troba disponible en el web de l'ajuntament.
  • 1,5 punts si la informació de l'indicador no es troba en la pàgina web de l'ajuntament i aquest l'envia a la delegació espanyola de la Transparency International per a que la publiqui en el seu web.
  • 1 punt si la informació de l'indicador està continguda en una publicació periòdica de l'ajuntament o en una publicació de caràcter oficial.
  • 0 punts si la informació de l'indicador no es pot trobar en cap dels casos anteriors.
El resultat obtingut després es normalitza per a que tinguem un valor entre 0 i 100.

Cal tenir en compte que desgraciadament 19 ajuntaments no han respost el qüestionari, en aquest cas, la delegació espanyola de la Transparency International ha actuat d'ofici i ha generat la puntuació en funció de la informació que ha trobat (en el web de l'ajuntament o en publicacions oficials). Tanmateix, en aquest cas, el resultat obtingut és baix ja que no es pot conèixer com es publica tota la informació de cada ciutat.

Aquests 19 ajuntaments que no han respost el qüestionari són: Alcorcón, Almería, Badajoz, Dos Hermanas, El Ejido, Ferrol, Huelva, Huesca, Jaén, León, Orihuela, Pozuelo de Alarcón, Salamanca, Teruel, Torrejón de Ardoz, Torrevieja, Valencia, Vitoria i Zaragoza. Com podeu veure en aquest llistat hi ha alguna ciutat molt important, per exemple Valencia o Zaragoza.

El que es queixa, amb raó, el Carlos Guadian és que amb aquesta metodologia es prima molt el fet que la informació estigui al web o publicada en un diari oficial, però això no necessàriament vol dir que l'ajuntament sigui més transparent.

Tanmateix sí que és cert que si es té la informació digitalitzada i en disposició de tothom (per exemple en un web) serà més fàcil que la ciutadania la pugui obtenir i contrastar sense massa complexitat.

Amb senzilles eines, com per exemple l'RSS, podem ajudar a que el ciutadà pugui estar al dia de (només) la informació que li interessa sense caure en la infoxicació. Però per a que això sigui cert cal que l'ajuntament digitalitzi la informació de què disposa, la pengi al web, l'estructuri mínimament i, sobretot, la mantingui, altrament no servirà per res tenir-la al web si ens costa molt cercar-la.

Capítol a part mereixen altres qüestions a tenir en compte, la usabilitat i, especialment, l'accessibilitat en llocs web s'han de cuidar més, en cas contrari part de la societat no podrà gaudir d'aquesta informació.

De fet, respecte als webs municipals, l'enquesta només preguntava si es tenia un mapa del propi web, si es tenia un cercador intern i si s'actualitzava el web com a mínim un cop a la setmana.

La delegació espanyola de la Transparency International dóna molta importància a que la informació estigui penjada al web però, en canvi, no entra en saber com està internament aquest web ni en com es presenta la informació ni si és accessible per tothom; no és gaire coherent...

Enllaços relacionats:
En aquest post estava escoltant Eurythmics mentre el redactava.
Concretament estava escoltant el disc 'Ultimate Collection' que conté un recull de les millors cançons de l'esmentat grup Eurythmics; entre elles s'ha de destacar 'Sweet Dreams (are made of this)', 'Here Comes the Rain Again', 'There Must be an Angel (playing with my heart)', 'The Miracle of Love', entre d'altres.
És un disc molt recomanable, especialment per a tothom que vulgui conèixer/reviure aquest grup britànic que va triomfar a la dècada dels 80 amb una música pop plena de sintetitzadors.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres, 6 d’agost del 2008

Cap a la Ciutadania 2.0?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Encara que estiguem al mes d'agost, continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

Aquesta ja és la darrera ponència del Congrés, es va desenvolupar per la tarda del dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:
Cap a la Ciutadania 2.0?

Els ponents van ser:
I moderat per Eduard Aibar, vicerector de Recerca de la UOC.

Resum de la sessió:

La primera en parlar va ser l'Anna Sofia Cardenal.

Va començar opinant que la famosa promesa democràtica d'Internet finalment és possible amb el Web 2.0, és a dir, gràcies al Web 2.0 podem assolir un major nivell de democràcia.

Tanmateix, sembla que amb el Web 2.0 no ha augmentat la demanda d'informació política, tot i que aconseguir-la és més fàcil que mai; el motiu és clar: el ciutadà no hi està interessat.

També s'havia pronosticat que amb Internet es reduiria el cost d'obtenir informació, no obstant, cada cop hi ha més gent que ho qüestiona. De fet, estudis que s'han fet d'Internet demostren que la informació a Internet està esbiaixada, un tipus d'informació està molt sol·licitada mentre que d'altres amb prou feines es demana.

Situació del Web 2.0 al nostre país:
  • A Espanya el nombre de blogs no para de créixer. Cada 6 mesos es duplica el seu nombre.
  • Però qui ho llegeix?, influencien aquests blogs?, tenen impacte?
Hi ha diferents hipòtesis per entendre l'estructura de la blogosfera espanyola, dos exemples són:
  1. Escenari balcanització: Petits grups que es comuniquen internament però no entre ells.
  2. Pocs blogs concentren la majoria de les visites, la resta són 'invisibles'. (En aquest cas alguns blogs sí que tenen suficient 'força' com per influenciar).
Cal fer més anàlisi i recerca empírica per arribar a una conclusió, (de fet, la UOC ja ho està fent).


David Osimo va començar la seva ponència comentant que amb el Web 2.0 no hi ha només un problema entre l'administració i els individus.

El Web 2.0 confronta les organitzacions (poden ser administracions públiques, però també poden ser empreses) amb els individus.

Ens trobem en una situació que es caracteritza per:
  1. Sentiment general excessivament positiu sobre què pot fer el Web 2.0. Quins són realment els límits del Web 2.0?
  2. D'altra banda, el Web 2.0 permet diferents tipus de participació. (En aquest punt David Osimo va comentar el seu treball sobre els diferents tipus d'usuaris del Web 2.0 que ja us vaig comentar en aquest altre post). En aquest estudi s'arriba a la conclusió que només un 2% dels usuaris d'Internet d'Europa són creadors de contingut, és un percentatge molt baix, però clarament molt més alt que el que teníem abans de l'aparició del Web 2.0.
  3. No és una col·laboració massiva sinó per transmetre coneixement individualitzada. El Web 2.0 no és la millor via per solucionar problemes sinó que és ideal per exposar-los, per a saltar-se jerarquies i per trencar barreres d'organitzacions de cara a arribar a algú que et pugui ajudar per resoldre el problema.

Helen Margetts va donar 3 raons per ser optimistes, és a dir, ella creu que hi ha prou elements com per pensar que la Ciutadania 2.0 ens portarà un millor món.
  1. És cert el pessimisme de la gent sobre la política? Una enquesta feta a Oxford va demanar a la gent què feia per saber quin era el seu diputat, majoritàriament van respondre que ho buscaven a Internet. Per tant, la gent no es preocupa per aquests temes perquè ja saben on cercar la informació; és a dir, no és una no-participació en la política sinó un canvi de model.
  2. Les fronteres entre el món polític i el món on-line no estan gens clares, hi ha superposició. La producció d'informació política per part dels usuaris no para de créixer. Un exemple són les eleccions de candidats dels USA, les anomenen les YouTube Elections.
  3. El Web 2.0 (de fet, Internet) permet reconfigurar la lògica de l'acció col·lectiva. Permet una comunicació fàcil entre associacions de gent de diferents llocs que tenen algun tret en comú, (per exemple les diàspores). També permet una fàcil recopilació d'informació. Permet que la gent pugui explicar fàcilment què està fent, què li interessa, quina preocupació té. En el fons el que fa el Web 2.0 és simplificar molt totes les gestions típiques dels col·lectius de persones.


Joan Subirats va ser el darrer dels ponents en parlar, segons el meu punt de vista, la seva exposició va ser densa, al meu entendre una mica massa profunda... però interessant!

Va començar comentant que el Web 2.0 és més una actitud que no només una tecnologia.

El nostre sistema democràtic es basa en que la majoria representa al conjunt.

I el que es decideix en el moment de les eleccions s'ha de mantenir per tot el mandat.

Si tot això ho barregem amb el que la Xarxa et dóna (informació massiva i constant) llavors xoca.

Si a més hi barregem l'administració (amb tota la seva idiosincràsia) llavors el xoc encara és més gran.

El que fa el Web 2.0 és posar de relleu els límits del sistema polític i de l'administració.

El Web 2.0 segurament s'adiu més als canvis que té la societat que no pas els mecanismes polítics actuals.

No obstant, la participació via Web 2.0 és costosa pels ciutadans (més que votar), han de ser actius (i molta gent no ho vol ser). Per tant, no s'ha de demanar impossibles al Web 2.0.

Sembla que el Web 2.0 podria servir molt bé per a la construcció d'alternatives a l'actual sistema democràtic.


Torn de preguntes/Comentaris:

Es va parlar de la diferència entre influenciar als polítics i influenciar al públic en general, (exp. blogguers cubans en contra del règim o blogguers colombians que intenten mobilitzar la gent en contra de les FARC).

Qui vol participar ara ho pot fer fàcilment, còmodament i des de casa. Això hauria d'augmentar el nombre de gent que participa. De fet, hi ha petits emissors amb petites aportacions però l'agregat és important.

Si hi ha molts comentaris en contra del cànon digital, per què no s'hi fa res?, pels lobbies?, és molt frustant!
Hi ha una lògica de poder, alguns guanyen i d'altres no.
El Web 2.0 no pot solucionar tots els problemes ni trencar els valors que durant molts anys s'han regit en la presa de decisions.

Com ens afecta el Web 2.0 en el dia a dia?
El Web 2.0 és ideal per contextes personals, específics, quotidians...

Enllaços relacionats:

Com sempre, estava escoltant música mentre redactava aquest post.
En aquest cas, estava escoltant el disc 'Patchwork' dels Arrakeen. És un grup del que es coneix com a rock progressiu o rock simfònic semblant als Marillion, (de fet, aquest disc té la participació d'Steve Rothery, el guitarrista de Marillion). Tanmateix, té una gran diferència amb Marillion, la cantant d'Arrakeen és una dona - s'anomena Maïko - i canta en francès, això li dóna un lirisme encara més gran, un ritme melòdic molt bo, llàstima que treiessin només dos discos.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

dilluns, 21 de juliol del 2008

Gestions a les administracions públiques derivades de tenir un fill

Com ja sabeu, fa uns dies va néixer la meva segona filla, la Cristina.

El que volia explicar-vos en aquest post són tots els passos que he hagut de fer per a gestionar tota la paperassa relacionada amb el naixement d'un fill.

De passada es veurà que el concepte d'administració electrònica encara li queda molt camí per recòrrer, si més no en tot allò relacionat amb l'arribada a aquest món d'un nadó.

El passat dijous 10 de juliol, per la tarda, vam tornar de l'hospital.

Divendres 11

Al dia següent, el divendres 11 vaig començar a arreglar papers.

Vaig començar pel Registre Civil, necessites tenir el Llibre de Família al dia per demanar la majoria de la resta de papers.

Prèviament, a l'hospital t'han de donar un informe del pediatre, un informe que indica l'alta de la mare, el llibre del nadó (imprescindible per a que el pediatre del nen/a porti el control de la seva salut) i uns papers pel registre civil.

Aquests papers del registre certifiquen el dia de naixement i altres dades, també t'han de donar un paper per fins estadístics.

El divendres vaig portar aquests papers al Registre Civil juntament amb el Llibre de Família, vaig omplir més papers i el dimarts següent vaig anar a recollir el Llibre de Família.

També vaig anar a Pediatria per demanar hora per a la primera revisió pediàtrica de la Cristina, i per saber què necessitava per sol·licitar la targeta sanitària: llibre de família, certificat d'empadronament a la població, cartilla de la Seguretat Social, (tot fotocòpies i original per poder certificar que les fotocòpies són verídiques).

Dilluns 14

El dilluns va ser un dia de metges.

Primer vaig anar al meu metge de capçalera per veure els resultats d'unes proves sobre les meves migranyes.

Després la pediatra va fer-li la primera revisió a la Cristina.

Per la tarda, la ginecòloga li va treure els punts a la meva dona.

Per tant, el dilluns no vaig fer cap gestió de papers.

Dimarts 15

El primer que vaig fer el dimarts va ser anar a buscar el Llibre de Família modificat per afegir-hi la Cristina.

Amb el Llibre de Família ja podia anar a fer la resta de gestions.

Prèviament, però, vaig anar a la metgessa de la meva dona per sol·licitar l'alta laboral, (per recomanació de la seva ginecòloga, des d'uns dies abans de néixer la Cristina estava de baixa laboral), i, també, a demanar l'informe maternal, (un informe que et fa el metge de capçalera després que li ensenyis el paper de l'alta de l'hospital). Em va donar dues còpies d'aquest informe, un per l'empresa i l'altre per l'INSS, (Instituto Nacional de Seguridad Social).

Amb aquest document vaig anar a la feina de la meva dona, a arreglar papers i demanar-ne d'altres.

A la feina de la meva dona vaig entregar l'informe maternal, i una fotocòpia del llibre de família, (per demanar modificar el percentatge d'IRPF que et retenen). Ells em van donar un paper indicant què retenien a la meva dona, (aquest paper s'ha de donar a l'INSS).

Dimecres 16

El dimecres 16 vam anar (la meva dona, la Cristina i jo) primer a l'INSS per sol·licitar el permís de paternitat, el permís de maternitat i per incloure la Cristina a la cartilla de la Seguritat Social de la seva mare.

A l'INSS ens va atendre una dona que ens va apuntar tot el que ens faltava, (sempre falta algun paper).

Per incloure la Cristina a la cartilla de la Seguritat Social s'ha de portar la cartilla vella, el llibre de família, l'informe maternal i ha de venir la mare per signar, (donat que estavem apuntant la Cristina a la seva cartilla). Aquest tràmit es fa a l'instant, et donen la nova Cartilla, que s'ha de signar.

Per sol·licitar el permís de maternitat portava tots els papers, (llibre de família, certificat de retenció expedit per l'empresa i l'informe de maternidad), ens faltava el paper de l'alta laboral, (en teoria aquest paper no s'ha de portar a l'INSS però a ells els hi apareixia que la meva dona encara estava de baixa i, per tant, no es podia sol·licitar el permís de maternitat).

Per sol·licitar el permís de paternitat s'havia de portar un paper de l'empresa (el model me'l van donar a l'INSS), indicant què em retenia l'empresa.

Després de l'INSS vam anar a una oficina de Benestar Social per sol·licitar l'ajut que dóna la Generalitat, (també per reclamar l'ajut de l'Anna corresponent al 2007 que encara no hem rebut, vaig haver de reclamar-ho el dia següent, però això ja us ho vaig explicar en aquest altre post).

Dijous 17

El primer que faig és anar a empadronar a la Cristina, amb el Llibre de Família n'hi ha prou i ho fan a l'instant, (si més no, al meu poble - La Garriga - és així).

També vaig a Pediatria per sol·licitar la targeta sanitària per la Cristina, em demanen fotocòpies del llibre de família, del certificat d'empadronament a la població i de la cartilla de la Seguretat Social. Es fa la sol·licitud i s'ha d'esperar que t'arribi per correu postal.

Vaig de nou a l'INSS i tramito definitivament el permís de maternitat.

Torno a anar a la feina de la meva dona per entregar un paper (signat per la meva dona) indicant quin percentatge d'IRPF volia que li retinguéssin a partir d'ara.

També vaig a la meva feina a demanar un paper, de fet, el paper me'l van donar a l'INSS, l'empresa només ha d'omplir-hi les dades.

Divendres 18

Els de la meva feina ja tenien el paper de retenció omplert i signat, el vaig anar a buscar.

En teoria aquest era el darrer paper que em faltava, per tant, vaig pensar que avui resoldria tots els papers... però no va ser així.

Vaig anar a l'INSS a resoldre el permís de paternitat, (ara que ja tenia tots els papers), però em va tocar un funcionari amb excés de zel.

Em va rebutjar el paper de retenció que havia realitzat la meva empresa per, entre d'altres coses, no indicar on ni quan s'havia signat; és a dir, allò del final del document que diu "Barcelona, a 18 de juliol de 2008".

A més, es va apuntar el meu nom i em va assegurar que revisaria el meu expedient per corroborar que les dades que faltaven les introduïa la mateixa persona que havia redactat la resta del document, és a dir, volia assegurar-se que les dades que faltaven (dades absolutament banals) no les escrivia jo.

Parlant clar, vaig al·lucinar, però veient la seva cara, em va quedar clar que ho deia convençut, no era cap broma.

Per tant, em va tocar tornar a la meva empresa, per si de cas, no abans sense dir públicament, amb un fort volum, a tothom que s'esperava a l'INSS que no li recomanava aquell funcionari.

També vaig anar a sol·licitar l'ajut dels 2.500 euros, (l'altre ajut, el de 100 euros mensuals, preferim deduir-lo en la declaració de renda, per tant, no calia fer cap gestió ara).

Per sol·licitar aquest ajut cal anar a una delegació d'Hisenda. Et donaran un paper (crec que era el model 141), i omplir-lo amb les dades que et demana, res més.

Només una puntualització, aquest paper l'ha de signar la mare, però en el meu cas això no va ser un problema, la funcionària em va recomanar que posés la meva signatura, em va deixar clar que no ho revisaven...

Per tant, aquest tràmit sí que va ser ràpid.

Dilluns 21

Vaig anar a la meva feina per a que m'omplissin les dades que faltaven, això sí, assegurant-se que la persona que les omplïa fos la mateixa que havia escrit la resta del document.

Amb aquest document em vaig dirigir a l'INSS i definitivament vaig poder sol·licitar el permís de paternitat sense cap altre contratemps, (per cert, el permís de paternitat - pagat per l'Estat - són dues setmanes que comencen després dels dos dies - laborals - que t'han de donar l'empresa on treballes).


No ho dic enlloc, però en tots els tràmits s'ha de portar sempre els DNIs, (del pare i el de la mare), no caducats.

Reflexions:
  • Cada any neixen milers i milers de nens a Catalunya, per tant, sembla lògic que algú intenti millorar i simplificar aquest tràmit.
  • A més, bona part del problema radica en el fet d'estar implicades diferents administracions: la local (Llibre de Família i empadronament), administració autonòmica (targeta sanitària i ajuts econòmics) i administració estatal (cartilla de la Seguretat Social, ajuts econòmics, permís de paternitat, permís de maternitat). Cal que les administracions es coordinin per intercanviar informació; no sembla que el problema sigui tècnic (tot i que segur que no serà fàcil) sinó més aviat és un problema polític.
  • També seria bo que les administracions només demanessin les dades que no tenen. Per exemple, a l'INSS em van demanar les dades de retenció meves per poder sol·licitar el permís de paternitat i quan li vaig ensenyar el que va fer és simplement comprovar que la dada era la mateixa que la que ja tenia.
Com a conclusió final, simplement fer esment del que és evident: es parla molt de l'e-administració però la realitat és molt tossuda, l'administració segueix sent molt poc àgil.

En tot cas, ara entenc per quin motiu s'ha passat de tenir 3 dies de permís a tenir dues setmanes, és el temps mínim per a poder gestionar tots els papers.


(La imatge del nadó l'he obtingut d'aquest blog)
Enllaços relacionats:
He redactat aquest post mentre recordava el que, segons el meu parer, és un dels millors discos del hard rock: el disc 'Hysteria' dels Def Leppard.
És un disc 10 en tots els sentits, conté cançons molt bones com ara 'Hysteria', 'Pour some sugar on me', 'Women' o 'Rocket', entre d'altres.
Publicat per a 7 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 17 de juliol del 2008

Les administracions públiques no sempre s'adapten a com funcionen les noves tecnologies

A vegades l'ús de les noves tecnologies 'xoca' amb la realitat 'burocràtica' de les administracions.

Aquest matí he anat a una oficina de la Conselleria de Benestar Social, de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar l'ajut per a la meva filla Cristina.

He omplert el formulari corresponent, m'han fet fotocòpies del DNI i del Llibre de família i ja està!, ara només cal esperar per rebre l'ajut.

Aquest és un ajut universal, (el rep tothom amb independència de la renda familiar), i es rep fins que el nen faci 3 anys.

En aquest enllaç trobareu la informació que ofereix el Web de la Generalitat en relació a aquest ajut.


El problema ha estat quan he preguntat pel cobrament de l'ajut de l'Anna, la germana gran de la Cristina, corresponent a l'any 2007 que encara no he cobrat.

El procediment per sol·licitar aquest ajut és el següent:
  • L'any en que neix la criatura has d'anar a una oficina de Benestar Social i omplir el formulari que s'escaigui (aportant-t'hi documentació que acrediti el naixement de la criatura, és a dir, el llibre de família actualitzat).
  • Els següents anys s'ha de confirmar que vols seguir rebent l'ajut, sempre fins que la criatura faci 3 anys.
Aquesta confirmació es pot fer de diferents maneres:
  • Per Internet, (al web de la Generalitat).
  • Per telèfon, al 012.
  • Per correu postal, (retornant un correu que rebràs a casa).
  • Per SMS al 7130, (enviant un missatge amb GENCAT+NIF+Número de referència que l'obtens de la carta que ha rebut a casa).
En el cas que en el correu que reps a casa veus que hi ha alguna dada que cal rectificar, llavors només tens dues opcions: per Internet (i no serveix per a totes les rectificacions) o per correu postal.

Evidentment també tens l'opció de fer cua en una oficina de Benestar Social.

Donat que estic treballant en una administració que vol potenciar l'ús de les noves tecnologies vaig decidir per fer la confirmació per SMS.

De fet, l'Anna va nèixer el 2005, aquell any vaig anar a una oficina de Benestar Social.
El 2006 vaig confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS. Vaig rebre l'aportació, si bé va arribar força tard: març del 2007.
El 2007 vaig tornar a confirmar que volia seguir rebent l'ajut per SMS.

Mai he rebut l'aportació, i ja estem a juliol del 2008.

Aquest matí he omplert una instància per demanar l'ajut que legalment em correspon, (crec que són uns 625 euros, aproximadament).

La funcionària m'ha comentat que fes una instància indicant que havia confirmat l'ajut via SMS i que no se m'havia ingressat res.

Però ja m'ha advertit que en aquests casos la resposta és sempre la mateixa: cap!

És a dir, passen 6 mesos sense dir-te res i, donat que superen el termini màxim per dir-te quelcom, s'entén que és silenci administratiu i, per tant, la sol·licitud queda denegada.

Quin és el problema? No poder aportar res que confirmi que jo vaig fer la confirmació.

El problema el tinc en haver canviat de mòbil! i no guardar el vell.

De fet, encara que tingués el mòbil amb el SMS enviat, i la corresponent resposta de la Generalitat indicant-me que havien rebut el meu SMS, com l'adjuntaria?, imprimeixo l'SMS?

El veritable problema és que no es tenen en compte totes les casuístiques quan es decideix implantar un nou sistema de comunicació amb el ciutadà.

Tot funciona correctament en els casos en què no hi ha problemes, però i en la resta?

Conclusions que en derivo:
  • Després de parlar amb la funcionària gairebé ja donc per perduts els 625 euros.
  • Les següents confirmacions no les faré per cap sistema que no em proporcioni un paper que jo pugui utilitzar per si hi ha cap problema.
Hi ha una qüestió de fons que no l'entenc: si l'ajut és fins que la criatura té 3 anys, per què cal que cada any confirmi que vull rebre l'ajut?, realment hi ha algú que no ho vulgui?

Els polítics sovint diuen que cal agilitzar l'administració i reduir la paperassa, doncs bé, crec que només demanant-ho la primera vegada ja n'hi hauria d'haver suficient, ja sabràs que rebràs l'ajut fins als 3 anys de la criatura.

I, a més, així podrem alliberar de feina als funcionaris, es podran dedicar a tasques més complexes i/o a oferir un millor servei; (tot i que haig de reconèixer que la funcionària que m'ha atès avui ha estat excel·lent).

Com diria el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!, i crec que simplificar aquest tràmit seria una petita millora de la relació entre el ciutadà i l'administració.


Enllaços relacionats:
Estava escoltant el disc "The Last in Line" de Dio mentre estava redactant aquest post. És una veritable joia del Rock Heavy que va imperar en la dècada dels 80. Es diu, no sé si és del tot cert o no, que d'aquest disc, o de la cançó del mateix nom, és d'on Quimi Portet i Manolo García van treure el nom pel seu grup: El Último de la Fila.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 3 de juliol del 2008

Creació d’opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Continuo donant-vos resums de les ponències del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

En aquest cas, la ponència va ser el dimarts 3 de juny d'enguany, el seu títol fou:

Creació d'opinió pública i participació en la xarxa: blogs i partits polítics

Els ponents van ser:
  • Lourdes Muñoz, diputada al Congrés pel PSC, secretària de la Política de les Dones del PSC.
  • Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU.
  • Roc Fages, especialista en comunicació a la xarxa.
I moderat per Anna Sofia Cardenal, professora de Ciència Política de la UPF i investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Resum de la sessió:

La primera en parlar va ser la Lourdes Muñoz.

Va comentar que només un 10% dels polítics del Congrés de Diputats tenen un blog, (va especificar que només comptava els blogs on hi havia una certa activitat, és a dir, va descartar aquells blogs que s'havien creat per motius electorals o aquells en què no s'hi afegia nou contingut).

Per obtenir una veritable societat del coneixement no només hem de gestionar el canvi per arribar-hi sinó que cal promocionar l'accés (de banda ampla) a la xarxa per tothom.

D'altra banda, cal potenciar el Web 2.0 com a nova forma de participació, i també com una forma d'apropar la política (i els polítics) als seus ciutadans.

Gràcies al Web 2.0 s'ha democratitzat l'acte d'opinar, ara tothom pot publicar el que vulgui, fàcilment i gratuïtament a Internet.

Per tant, el Web 2.0 s'esdevé com una bona eina per apronfundir i millorar la democràcia.

També va comentar que cada cop hi ha més gent que té un blog, i encara n'hi ha més que llegeix blogs. A més, cal fer èmfasi al fet que són gent amb esperit crítica, gent constructiva.

Què hauria de fer un blogger polític quan vulgui escriure un post:
  • Utilitzar Internet, cal ser-ne un usuari abans de res.
  • Mirar que hi ha a la xarxa.
  • Documentar-se.
  • Mostrar les seves pròpies idees.
  • Explicar la seva actualitat.
  • Profunditzar els temes a què es dedica.
  • Escoltar els comentaris que li fa la gent al blog i incorporar els temes nous que se'n derivin.
  • Interactuar amb els seus lectors.
  • Compartir el coneixement, facilitar-ne l'accés.
  • Fer comunitat.
En el fons, l'objectiu és promoure la xarxa com una eina per a la ciutadania; promoure allò d'interès comunitari, però també allò que és més individual.

A més, gràcies a aquestes noves eines podem facilitar l'adhesió dels ciutadans a determinades causes.

El Carles Campuzano va començar fent aquesta reflexió:
"La política se'ns ha quedat vella"
La societat (la tecnologia) evoluciona molt més ràpidament que no pas la política.

Es va fer un veritable debat al ciutadà sobre la Constitució Europea?, Per quin motiu la majoria d'europeus l'han rebutjada?, probablement per no haver-la apropat als ciutadans, ho veuen com un tema llunyà i només els hi arriba els punts negatius...

La política europea (i en general totes les polítiques) està molt influenciada per la mass media, no pel que realment vol/necessita el ciutadà.

La gent que amb tota la voluntat del món s'apunta a un partit polític, realment poden fer coses per la ciutadania?

Els partits polítics són molt endogàmics, jerarquitzats, poc àgils, sovint van al remolc dels successos, els hi falta previsió, frescor, idees noves, idees originals.

El Web 2.0 ens pot ajudar molt en aquest sentit.
  • Ens ajuda a canalitzar les noves idees saltant-se les jerarquies.
  • Aporta les idees personals, (no només l'ideari del partit).
  • Aporta frescor.
  • Idees contagioses, (per exemple, el col·lapse per l'aprovació de la llei de matrinomis homosexuals).
Però encara estem a les beceroles, els polítics (en general) encara no utilitzen gaire aquestes eines Web 2.0 per a la seva activitat, per al seu dia a dia.

I els pocs polítics que ho utilitzen no són els caps dels partits, per tant, en la dinàmica dels partits encara no s'incorporen aquestes eines ni, evidentment, la filosofia Web 2.0.

El Carles Campuzano ens va comentar un bon exemple (forà): L'informe d'immigració del Quebec on molta informació s'ha obtingut/debatut per Internet participant-hi polítics i ciutadans.

De fet, el Web 2.0 ha proporcionat als ciutadà individual la possibilitat de comunicació que no havia tingut fins ara; per tant, ara no només la societat organitzada té la possibilitat de comunicar-se. Això és especialment important si tenim en compte que els interessos del ciutadà individual no sempre coincideixen amb els de la societat organitzada.

Per tant, els ciutadans ara ja poden aportar les seves idees, el seu valor fàcilment. No en va, sovint els ciutadans poden aportar un coneixement que no sempre tenen els polítics.

En aquest sentit, el Carles Campuzano va concloure el seu torn comentant l'exemple d'un professor de dret civil de Girona. Va aportar una proposta d'adequació al dret civil català de la llei de regulació de les pensions pels vidus/vídues de parelles de fet.

El Roc Fages va voler donar la visió de la ciutadania ja que els dos anteriors ponents provenien del món de la política.

Va començar comentant que la política pot anar més enllà del blog, el Web 2.0 és quelcom més que els blogs. Cal que la política faci seves les idees inherents al Web 2.0:
  • Compartir entre persones.
  • Interrelacionar-se entre persones.
  • Treballar en xarxa entre persones.
Queda clar que en el fons el que es demana és que la política s'apropi a les persones, el Web 2.0 serà una eina clau per assolir-ho.

D'altra banda, cal tenir en compte que actualment hi ha pocs blogs de polítics, però en contraposició hi ha molts blogs polítics.

Per tant, sembla que la política sí que interessa als ciutadans, el que no interessa tan són els polítics.

La ciutadania s'està movent, els polítics han d'espavilar-se o quedaran descol·locats.

Un exemple el trobem en el web MoveOn.org (dels Estat Units d'Amèrica).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

MoveOn és un web on si vols moure't per un tema ell et dóna veu i et permet que enllacis amb d'altra gent i, fins i tot, aconseguir finançament.

En el web s'explica que:
"The MoveOn family of organizations brings real Americans back into the political process. With over 3.2 million members across America – from carpenters to stay-at-home moms to business leaders – we work together to realize the progressive promise of our country. MoveOn is a service – a way for busy but concerned citizens to find their political voice in a system dominated by big money and big media."
Un altre exemple és el de FixMyStreet (que ja us vaig comentar en aquest altre post). És un lloc web on els ciutadans expliquen els problemes/defectes que hi ha al seu carrer, al seu entorn. Aquestes queixes després s'envien als corresponents ajuntaments. Hi ha una versió espanyola: ArreglaMiCalle.

Cap a on han d'anar els polítics?

Els polítics de la generació del Pont Aeri han de tenir en compte la generació de la Nintendo.

Punts clau:
  • Sense una actitud 2.0 no hi haurà politics (ni política) 2.0.
  • Cal analitzar les claus per a que funcioni una actitud 2.0:
    • L'esforç individual ha de ser beneficiós, (beneficiós individualment i/o beneficiós col·lectivament).
    • Cal combinar accions presencials amb accions on-line.
    • S'ha de dinamitzar la xarxa.
    • No s'ha de tenir por a la relació públic-privat, només cal buscar l'equilibri on cadascú s'hi senti més còmode.
  • Pensar en el potencial de la generació Nintendo, (en aquest post us vaig comentar l'important penetració que tenen les eines 2.0 en els joves entre els 12 i els 26 anys).

En el torn de preguntes es van fer vàries qüestions/comentaris; en vaig apuntar les següents:
  • La nova societat americana (la dels joves entre 15 i 25 anys) opinen que és més pràctic enviar les propostes a les empreses directament que no pas als polítics. Entenen que les empreses són més dinàmiques, àgils i responen més ràpid. És possible que això acabi passant a la nostra societat?
    • Els ponents van comentar que els lobbies americans són molt influents.
    • A més, als USA la gent és molt més pràctica que no pas a Europa.
    • Però deixar que sigui només el mercat qui resolgui tots els problemes és una temeritat.
  • Aquí s'ha parlat d'una actitud més oberta, de compartir, però això contrasta plenament amb el que es va fer en les darreres eleccions generals (on, per exemple, el Partit Popular controlava completament tota la informació seva i no deixava entrar periodistes als seus meetings).
    • El funcionament dels actuals partits xoquen amb els valors del Web 2.0, canviar-ho no serà fàcil ni ràpid de fer.
  • Té sentit el dia de reflexió que tenim en totes les eleccions? Amb l'aparició (i posterior ús massiu) d'Internet no té gaire sentit aquest dia de reflexió.
    • En el fons, el problema és que la política (i els polítics) s'està quedant al marge dels canvis que, d'altra banda, són cada cop més habituals.
    • A més, també cal tenir en compte que hi ha una profunda desafecció política.

Enllaços relacionats:
He estat redactant aquest post mentre escoltava el disc "Innocence is no excuse" dels Saxon. És un dels discs clàssics de l'onada de British Heavy Metal de principis de la dècada dels 80. Un bon disc que, amb el temps, crec que ha madurat prou bé, ha sapigut superar el pas del temps. Per cert, sempre he trobat que la seva portada diu molt més del que sembla d'entrada, (a part que és una de les poques portades de Heavy Metal on no hi ha guerrers místics, ni criatures fantàstiques, ni dones amb poca roba...).
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , ,

dimecres, 2 de juliol del 2008

Cristina: 'another greatest contribution to this world'

Seguint amb la tònica de la majoria dels darrers posts, aquí tampoc us explicaré res sobre el Web 2.0, ni sobre l'administració electrònica, ni sobre la gestió eficient de les ciutats, ni res semblant.


Us parlaré d'un concepte que està molt per sobre de tot això.

De fet, us volia parlar d'un tema personal.

D'un tema personal amb una repercusió per a tota la vida.

En aquest mes de juliol està previst el naixement de la Cristina, la meva segona filla.

Pot semblar un tòpic i, de fet, ho és... us puc assegurar que quan va nèixer l'Anna (la meva pimera filla) va ser un dels moments més especials de la meva vida, (no sé ben bé com expressar-ho en paraules).

Una cap meva em va comentar:
"Personalment, els naixements dels meus fills han estat els moments més feliços de la meva vida, em sembla realment un miracle ..."
I un company de facultat em va dir això:
"Disfruta del moment perquè és unic. Tingueu paciència i força perquè no és fàcil. Pero penseu que cada dia és una mica més fàcil que l'anterior... Sobretot pensa que això és el més important que fareu en la vostra vida. El nostre pediatra (el Dr. Wong, mola el nom, eh?) ens va dir 'I do not know what you are doing in life, but this is your greatest contribution to this world for the next generation.'
I és veritat."
Em quedo amb aquesta reflexió del pediatre Wong:
"I do not know what you are doing in life,
but this is your greatest contribution to this world for the next generation."
Doncs jo estic a punt de fer una segona contribution to this world.

Salutacions,

Una pare enamorat de les seves filles.

MarcG


PD: Com és lògic, possiblement estaré uns dies sense connectar-me o connectant-me menys sovint del que és habitual, perdoneu si trigo en contestar els vostres comentaris o si el baixa ritme de redacció de nous posts.

Enllaços relacionats:
He cregut que un moment tant especial com aquest mereixia una música única, tranquila però plena de força... com per exemple el "Concierto de Aranjuez" del mestre Joaquín Rodrigo.
Brutal!
Publicat per a 6 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 1 de juliol del 2008

Dades d'Alexa (juliol'08) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:
Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1).


Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:

bcn.es
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició 6.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté en la posició 13.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món, es manté en la posició 18.
  • Augmenta (empitjora) 137 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 16.544.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la posició 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) puja una posició, ara és 12.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món puja una posició, ara és 16.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món puja dues posicions, ara és 27.
  • Disminueix (millora) 4.442 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 38.117.

Rànquing, (juliol'08):
1 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.622
2 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.706
3 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.270
4 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.838
5 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 3.852
6 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.875
7 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.950
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.179
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.974
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.019
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 9.883
12 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 10.670
13 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 10.978
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 11.078
15 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 11.122
16 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 11.852
17 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 13.073
18 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 16.544
19 .- Paris http://www.paris.fr/ 18.096
20 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 20.494
21 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 23.409
22 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 29.740
23 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 30.499
24 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 33.233
25 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 33.253
26 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 35.060
27 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 38.117
28 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 39.676
29 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 40.002
30 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 42.056
31 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 48.538
32 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 50.865
33 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 51.508
34 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 54.143
35 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 63.700
36 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 66.296
37 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 67.268
38 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 67.402
39 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 68.871
40 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 70.360
41 .- Denver http://www.denvergov.org/ 71.339
42 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 74.637
43 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 74.741
44 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 76.747
45 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 78.430
46 .- Zuric http://www.zh.ch/ 82.850
47 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 89.648
48 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 98.566
49 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 98.709
50 .- València http://www.valencia.es/ 106.555
51 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 108.699
52 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 120.068
53 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 124.838
54 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 127.182
55 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 129.335
56 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 130.975
57 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 135.255
58 .- Granada http://www.granada.org/ 161.950
59 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 165.109
60 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 171.441
61 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 172.131
62 .- Saragossa (ayto) http://www.ayto-zaragoza.es/ 239.635
63 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 252.265
64 .- Gijón http://www.gijon.es/ 252.679
65 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 261.874
66 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 300.157
67 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 308.525
68 .- Castelló http://www.castello.es/ 312.741
69 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 357.891
70 .- Alacant http://www.alicante.es/ 409.049
71 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 420.034
72 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 463.685
73 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 524.231
74 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 591.445
75 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 602.614
76 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 708.431


Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:



Europa (excepte Espanya):



Món (excepte Europa):



Tot el món:



Enllaços relacionats:
Us recomano el disc "Live!, live!, live!" de Bryan Adams. És el que estava escoltant mentre estava redactant aquest post. En ell hi trobareu la versió més rockera del Bryan Adams, amb cançons que ja formen part de la història de la música rock com ara "Summer of '69".

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Publicat per a 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)