dissabte, 16 de gener del 2010

Impressions des del GobCampEs (segona xerrada: Trina Milan)

La segona xerrada la fa la Trina Milan (que ja l'havíem vist al PodCamp Barcelona).

No porta presentació, exposa la seva presentació des d'un post del seu blog: L'Administració Pública i el Social Media.

Comenta que treballa al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un departament que fa temps que està en el món 2.0, una prova d'això és l'altíssim nombre de blogs (treball de base) que ja hi ha en el Departament d'Educació.

Exposa el projecte que acaba d'arrancar el Departament: posar en marxa un bloc, un usuari de Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació (està en producció des del dimecres passat).

De fet, el primer post del blog el signa el propi conseller Maragall.

Què s'ha fet prèviament?

Estudi del posicionament del Departament d'Educació en el món digital, en el món 2.0.

A més, també va caldrà convèncer als responsables d'anar per aquest camí, convèncer amb les dades a la mà, demostrar que cal anar per aquí.

Posteriorment, a partir d'aquí, caldrà fer una avaluació de com evoluciona el projecte.

D'altra banda, l'ús de les eines 2.0 per part de Barack Obama ha estat crucial per a que els polítics d'aquí creguin més en aquest món.

A més aquest any hi haurà eleccions a la Generalitat i al FCBarcelona, segur que això també generarà moviments polítics en el món 2.0.

Cal tenir en compte que la fractura digital no és només un tema d'edat, també és un tema de tenir curiositat, de voler investigar... per tant, no és només l'edat, això és un mite.


¿Quantes persones hi ha al darrera de l'usuari de Twitter del Departament d'Educació?

Trina: 2 persones.

El Jordi comenta que totes aquestes iniciatives no s'han fet amb finalitats electorals. Primer es va jugar amb la 'inconcreció' de tenir usuaris a nivell personal parlant de temes personals però també de temes institucionals.

Ara ja està prou madur com per tenir usuaris a nivell institucional, com és aquest el cas.

L'Anna pregunta per la gestió interna d'aquest projecte i la creació de continguts.

La Trina respon que és complexa aquesta gestió, però no per ser complexa no s'havia de fer... el repte és molt gran i els recursos escasos.

També comenta que el convenciment de l'equip de comunicació del propi conseller Maragall ha estat un catalitzador positiu.

Una persona que no conec ;-) felicita a la Trina pel fet de fer servir les xarxes socials en un sentit bidireccional, una conversa.

Una altra persona critica que tenir un usuari genèric del Departament és fred, que no hauria de contestar el Departament d'Educació sinó el treballador tal del Departament d'Educació, és un tema de la identitat digital de la institució.

Trina: Respon que tot just estem començant un camí, però no el Departament d'Educació sinó tot el món. Tenim la sort d'estar vivint un canvi històric mundial que encara no sabem per on ha d'anar.

A més, cal tenir en compte que en aquest cas és un sector molt concret: educació.

La pròpia pràctica ens proporcionarà quin camí hem de seguir, de quin serà la guia d'estil sobre com s'ha de conversar a les xarxes socials des del punt de vista institucional.

Per això comenta que cal avaluar com anirà aquest projecte i, a més, en un any d'eleccions.

Jordi: Cal lligar les polítiques 2.0 a les polítiques de canvi, no s'ha d'utilitzar les eines 2.0 només per tasques de comunicació 'tradicional.

Jesús: Encara no hem arribat al gruix de la societat, costa molt ampliar el conjunt de persones que s'introduixen en aquest àmbit.

Jordi: Reitera que cal lligar l'acció 2.0 a polítiques de canvi, és la manera de convèncer als treballadors, als directius, a la pròpia societat, de les bondats del 'dospuntzerisme'.

Albert: El canvi no està arribant en el gruix de persones relacionades amb el sector del Patrimoni, però hi ha iniciatives que es van desencallant: com per exemple el projecte de museus en línia. Aquesta és una manera de convèncer a la gent.

Trina: Estem en un canvi de model de negoci, hem de ser capaços de convèncer a qui calgui per a que s'adonin de tot el que hi guanyarem.

Enllaços relacionats:
Publicat per a 8 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra)

Arribo al GobCampEs just quan comença l'Albert Sierra a parlar, veig una trentena de persones, la majoria les conec (mal senyal!: això vol dir que el 2.0 no cala a la resta dels professionals públics?).

És curiós, fa pocs dies parlava amb la Conxa Rodà del Museu Picasso de temes 2.0 en l'àmbit cultural. Li vaig comentar que no coneixia com tractava aquest sector (el sector públic i cultural) el 'dospuntzerisme', em va respondre que el que havia de fer era seguir a l'Albert Sierra i el seu blog: Museus 2.0.

Parla del patrimoni cultural, un sector en el que quan hi va arribar tenia poca presència digital i, a més, desconnectat entre si i sense fer cap ús d'eines 2.0 com, per exemple, blogs.

La proposta era crear un web que fes xarxa, no es tractava de fer un web més sinó d'interconnectar a les diferents institucions relacionades amb el patrimoni, aquest web és Patrimoni.gencat.

Un web pensat pel públic, amb un llenguatge planer, obert a la participació de les institucions relacionades amb el patrimoni, amb evolució contínua (tot i que l'Albert parla de 'manteniment continu' ;-)

Fet amb Vignette... amb tot el que això implica ;-)

Amb notícies, destacats, amb ús de continguts multimèdia: "ús intensiu del vídeo", blogs (molts blogs relacionats amb patrimoni), Flickr, Panoramio, etc.

L'Albert aprofita per mostrar-nos imatges amb una alta resolució que permet arribar a veure els detalls de, per exemple, l'església de Sant Climent de Taüll. El problema no és tècnic, el problema és convèncer als responsables de les institucions que pugin el contingut al món digital, que això no els hi restarà visitants a la seva institució.

Com sempre apareix la pèrdua de poder que implica el 2.0, les institucions s'han de posar al dia i canviar el model, hi guanyaran molt!

Les institucions han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació no és unidireccional, ara és bidireccional.

L'Albert comenta el cas del Museu Picasso com un exemple d'institució cultural d'aquí que s'està obrint al món 2.0.

El problema és que moltes institucions no s'obren al 2.0 per simple desconeixement o por... això és greu.


La fotografia és de l'Anna Cabañas.


En el torn de participació l'Ana comenta que el tema de por (i desconeixement) és el fre més important, ella li està costant molt poder obrir un usuari de Twitter a la institució pública on treballa, el problema és que els seus caps no estan en el món 2.0 a nivell personal, per tant, desconeixen completament aquest món.

L'Albert comenta que s'ha mudat, ara ja no viu a Catalunya, ara viu a Internet ;-)

Per tant, si no estàs en el món Internet difícilment tindràs criteri per autoritzar que la teva institució també hi sigui.

L'Alberto parla d'anar amb compte amb els indicadors, al fet d'anar al món 2.0 normalment implica perdre visites del món 1.0 i això es pot veure - especialment a la direcció - com un fracàs.

L'Albert respon dient que l'objectiu principal és convèncer a les institucions que s'impliquin en aquest projecte, que hi hagi més contingut, que es facin més blogs... en el fons, que el sector del patrimoni no quedi enrera.

Després ja vindrà el tema de l'ús...

El Boris parla de separar els conceptes:
  • Per una banda tenim la gestió del canvi: emocions, por...
  • Un altre tema és la capacitació: que la gent investigui i acabi coneixent el món 2.0.
  • I també cal fer una reflexió del model que vol seguir cada institució, a qui es vol dirigir i com, i això no és una qüestió de 2.0, és un tema previ.
I pel tema dels indicadors comenta que no és només generar les dades sinó també interpretar-les i educar als caps per a que entenguin què volen dir aquestes mètriques.

L'Agustí parla de que els responsables públics sí que tenen clar les seves mètriques: els vots!

Personalment no crec que a la realitat sigui tant radical, no dic que no hi hagi caps que no siguin així, però no és el més habitual.

El Jesús comenta que convèncer contínuament als caps és un desgast constant...

L'Ana exposa que aquest és un any d'eleccions (a la Generalitat) i això pot provocar que sigui més fàcil convèncer d'iniciatives (senzilles!) 2.0.

L'Albert explica que tot això no és innovador, és simplement aplicar conceptes que ja es fan en d'altres àmbits.

Enllaços relacionats:
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, 10 de gener del 2010

Col·laboració a ClicMetrics

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A principios del mes de noviembre del año pasado, Elena Enríquez me ofreció colaborar en el blog de ClicMetrics ofreciendo mi punto de vista sobre la analítica web.

Enseguida acepté la petición advirtiendo a Elena que no podía ofrecerle una frecuencia constante de nuevos posts, por diferentes motivos me encontraba en una situación de colapso que me impedía poder colaborar con ella como me gustaría.

Sin embargo, decidimos que yo fuera uno de los colaboradores del blog de ClicMetrics junto con profesionales reconocidos de la analítica web:
La meva aportació complementa a l'aportada per la resta de col·laboradors ja que dóna la visió de l'analítica web des del vessant dels webs de l'administració pública.

Sovint s'explica l'analítica web només des del punt de vista de webs d'empreses privades.


El primer post que he redactat per ClicMetrics està relacionat amb la iniciativa IMUE; tot seguit us transcric el post (que el podeu llegir també directament des de ClicMetrics).

Comenzamos nueva colaboración y año 2010 con Marc Garriga que tiene entre muchas de sus actividades el apasionante trabajo de Web Analytics Manager del Ayuntamiento de Barcelona. Él compartirá sus ideas sobre Web Analytics en su terreno y la eAdministración. Bienvenido Marc y muchas gracias!!!!! Fdo. Elena Enríquez

Hace ya varias semanas que Elena me ofreció ser uno de los autores del blog de ClicMetrics.
Al instante le respondí que sí, me ilusiona formar parte de esta iniciativa, además que me enriquece personalmente y, evidentemente, profesionalmente.

Debido a que llevo varios años ya trabajando en una administración pública, le ofrecí realizar posts acerca del mundo de los indicadores web en las administraciones públicas.

Para estrenarme, os explico la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración

logo_imueg

Introducción
IMUE es una iniciativa de la Fundación CTIC y de la empresa MV Consultoría, su finalidad es definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la eAdministración en las administraciones públicas.

En una fase inicial, se ha propuesto esta iniciativa en las grandes administraciones públicas españolas, la mayoría se han ofrecido a participar. Actualmente se está exportando esta iniciativa en otros países, empezando por el Reino Unido.

¿Por qué esta iniciativa?
Los principales estudios de indicadores sobre los servicios de la eAdministración están centrados básicamente en la disponibilidad de dichos servicios, y no en el uso que hace la ciudadanía. Este es el caso del estudio Benchmark Report of eGovernment, de ámbito europeo, actualmente en la octava edición o el de eEspaña de ámbito estatal, (en este caso sí que aparecen datos sobre uso de eAdministración si bien en un nivel muy básico).

Otros estudios como la American Customer Satisfaction Index o el Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services se centran especialmente en conocer la satisfacción del ciudadano en el uso de los servicios de eAdministración, (en el caso del estudio australiano aparecen algunos datos sobre uso de eAdministración pero más a nivel demográfico).

Medición del Uso Efectivo en la eAdministración
IMUE es una iniciativa que pretende centrarse en conocer el uso (también la disponibilidad y satisfacción) que hace la ciudadanía de los servicios de eAdministración, así que rellena el vacío que hay actualmente y complementa los estudios existentes.

Por otra parte, hay que tener en cuenta que IMUE se genera a partir de la analítica web, no está basado en encuestas, ello implica que se realiza a partir de información real, no se hace ninguna inferencia estadística a partir de una muestra.

IMUE tiene 3 pilares básicos, (de hecho está basado en los Balance Score Card de Kaplan y Norton):

- Alcance.
- Satisfacción.
- Retención.

Por cada pilar hay una lista de indicadores estratégicos (KSI: Key Strategic Indicator) que lo definen. En el caso del alcance se aportan datos sobre el nivel de acceso a los trámites (no sólo la disponibilidad). Los indicadores relacionados con la satisfacción permiten evaluar el nivel de éxito de los servicios ofrecidos más allá de su acceso. Y en el caso de la retención, los indicadores nos permiten conocer la reincidencia de los servicios que hace la ciudadanía y su nivel de madurez en el uso de los mismos.

Si entramos al detalle veremos que el alcance está formado por dos indicadores (KSI):

- Audiencia relativa.
- Audiencia cualificada.

La audiencia relativa se deduce de la división entre los visitantes únicos mensuales por las personas con conexión a Internet (dato que se puede obtener del INE en el caso español).

La audiencia cualificada son las visitas que han solicitado más de una página de un mismo trámite (se pretende quedarnos sólo con aquellas visitas que han empezado a tramitar).

En el caso de la satisfacción tenemos 5 KSI:

- Ratio de conversión cualificada.
- Ratio de conversión parcial.
- Asistencia en la tramitación.
- Duración de la tramitación.
- Visitas fallidas.

El ratio de conversión cualificada son los que han realizado correctamente la tramitación (respecto al resto).

El ratio de conversión parcial son aquellos que han tramitado un trámite electrónico que no permite que todo el proceso sea on-line, en este caso la conversión es parcial (aunque electrónicamente ya no se pueda ir más allá).

La asistencia en la tramitación es analizar si se ha llegado a una página de ayuda.

La duración de la tramitación es esto, la duración (media) de la visita con conversión (cualificada o parcial).

Y el indicador de visitas fallidas se calcula como el ratio de páginas de error en final de visita respecto al total de visitas.

Para el tercer pilar, la retención, tenemos 3 KSI:

- Visitantes repetidores.
- Visitantes repetidores (con conversión).
- Frecuencia de visitante.

IMUE-KSI

Los visitantes repetidores es sencillo, son los visitantes que realizan más de una visita, en un determinado periodo.

Los visitantes repetidores (con conversión) son los visitantes que realizan más de una tramitación, en un determinado periodo.

Y la frecuencia de visitante es la media de visitas de dicho visitante en un determinado periodo.

En estos tres indicadores es crítico disponer de cookies para poder resolver, técnicamente, disponer de un historial de visitantes.

Conclusión
IMUE es una iniciativa con el objetivo de definir un método para homogeneizar los indicadores relacionados con la administración electrónica en las administraciones públicas.

Para calcular sus indicadores se utilizan técnicas de web analytics, es la mejor manera de poder proporcionar datos reales de uso, de satisfacción y de retención de los ciudadanos al utilizar los servicios de la eAdministración.

Más información:

- IMUE: Iniciativa para la Medición del Uso Efectivo en la eAdministración.
- Benchmark Report of eGovernment.
- eEspaña
- American Customer Satisfaction Index.
- Australians’ Use and Satisfaction with eGovernment Services.



Enllaços relacionats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 1 de gener del 2010

Ningú més ho ha aconseguit

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ningú té les respostes.
Ningú t'està escoltant.
Ningú s'esforçarà pels teus interessos.
Ningú farà més eficients els teus impostos.
Ningú millorarà el sistema educatiu.
Ningú no sap el que s'està coent a Barcelona/Madrid.
Ningú no farà que siguem més eficients en el consum d'energia.
Ningú no s'esforçarà per a que els governs no malbaratin.
Ningú no farà res pel medi ambient.
Ningú creurà que els treballadors públics no són uns privilegiats.
Ningú vol que hi hagi més transparència.
Ningú s'esforçarà per a que recuperem la dignitat.
Ningú ens protegirà contra les amenaces terroristes.
Ningú dirà la veritat.
Ningú erradicarà la violència de gènere.
Ningú evitarà els conflictes d'interessos.
Ningú restaurarà el comportament ètic a la política.
Ningú no ens retornarà la neutralitat que teníem abans d'envaïr l'Iraq.
Ningú perseguirà la corrupció.
Ningú entén les ajudes dels governs.
Ningú gastarà els teus diners, els dels contribuents, sàviament.
Ningú sent el teu dolor.
Ningú vol donar una oportunitat a la pau.
Ningú resoldrà els drets d'autor en la societat xarxa.
Ningú va predir que la guerra de l'Iraq seria un desastre.
Ningú voldrà invertir en I+D+i.
Ningú s'esforçarà per millorar la predicció dels desastres naturals.
Ningú lluitarà contra la desafecció de la ciutadania vers el sistema polític.
Ningú va advertir de la bombolla del totxo.
Ningú escoltarà música.
Ningú va preveure la crisi econòmica.
Ningú ens retornarà la il·lusió.
Ningú vol que les administracions públiques s'obrin a la ciutadania.
Ningú creu que estem en un canvi de cicle, canvi de societat.
Ningú s'apassionarà a la seva feina.
Ningú defensarà el que és correcte.
Ningú serà la teva veu.
Ningú et dirà el que els altres no et diuen.
Ningú pot gestionar-ho...

Ningú, excepte tú, és clar.

No oblidis mai que un petit grup de persones pot canviar el món.

Ningú més ho ha aconseguit.



Aquest escrit l'he redactat emulant el que havia fet Micah Sifry en el llibre What Matters Now coordinat per Seth Godin.

Aquest llibre conté els pensaments de personalitats de reconegut prestigi sobre la societat actual, pensaments que fan reflexionar sobre nosaltres, sobre cap a on volem anar... com volem ser...

A partir del text original de Micah Sifry, el qual està pensat en clau americana, n'he redactat un amb les meves inquietuds, i sense pensar-ho massa, simplement el que em passava pel cap en aquest primer dia de l'any 2010.

Per cert, si voleu llegir-vos el text original de Micah Sifry en el llibre What Matters Now, aquí us els transcric:
Nobody has the answers.
Nobody is listening to you.
Nobody is looking out for your interests.
Nobody will lower your taxes.
Nobody will fix the education system.
Nobody knows what he is doing in Washington.
Nobody will make us energy independent.
Nobody will cut government waste.
Nobody will clean up the environment.
Nobody will protect us against terrorist threats.
Nobody will tell the truth.
Nobody will avoid conflicts of interest.
Nobody will restore ethical behavior to the White House.
Nobody will get us out of Afghanistan.
Nobody understands farm subsidies.
Nobody will spend your tax dollars wisely.
Nobody feels your pain.
Nobody wants to give peace a chance.
Nobody predicted the Iraq War would be a disaster.
Nobody expected the levees to fail.
Nobody warned that the housing bubble would collapse.
Nobody will reform Wall Street.
Nobody will stand up for what’s right.
Nobody will be your voice.
Nobody will tell you what the others won’t.
Nobody has a handle on this.
Nobody, but you, that is.
Never forget, a small group of people can change the
world.
No one else ever has.

Micah Sifry


Micah Sifry és co-fundador del Personal Democracy Forum, un dels moviments (conferències, grups d'opinió, punt de trobada, ...) on es debat sobre com la tecnologia pot, (i de fet ja ho està fent), canviar la política, fer-la més eficient, més propera, més oberta a la ciutadania, implicant-la.

(La fotografia prové de l'entrevista que Ginés Alarcón li va fer al Micah Sifry a Barcelona arran de la celebració del primer Personal Democracy Forum Europe el passat novembre de 2009).

Enllaços relacionats:
Publicat per a 7 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 29 de desembre del 2009

WeG004: Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La quarta notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb el Museu Picasso de Barcelona.

El Museu Picasso de Barcelona ha iniciat un projecte per compartir coneixement amb/de la ciutadania mitjançant l'ús de les xarxes socials, no utilitzar les eines 2.0 "serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic".

(Aquesta notícia ha estat escrita amb la col·laboració de la Conxa Rodà del Museu Picasso)

Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

L'ús d'Internet està canviant, les empreses i les institucions també han d'evolucionar la seva estratègia a Internet. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

Per què utilitzar les xarxes socials?

La presència dels museus en les xarxes socials és encara relativament embrionària però avança amb pas ferm, especialment en els principals museus dels Estats Units i del Regne Unit.

Un bon exemple és el Museu d'Art Modern de Nova York - més conegut per MoMA, amb blog; presència a Facebook; a YouTube; i a Twitter. Altres bons referents internacionals són el Brooklyn Museum també a Nova York, el Victoria & Albert a Londres, el Museum de Toulouse o el Powerhouse a Austràlia i, a casa nostra, la Fundació Miró.

Els museus volen tenir presència a les xarxes socials per tenir una comunicació bidireccional amb els seus usuaris, estudiosos o simplement persones interessades per les obres que acullen. És a dir, no es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar a la ciutadania en els museus, de rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

D'altra banda, la ciutadania vol ser partícip dels museus, no utilitzar les xarxes socials serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic.

Presència del Museu Picasso a les xarxes socials

Al maig d'enguany va començar el projecte de participació activa del Museu Picasso a les xarxes socials.

S'ha començat de forma progressiva, de menys a més i amb un clar objectiu de compartició: intercanviar el coneixement que té el Museu amb el que aporta la ciutadania.

Per aquesta finalitat s'ha implicat a tota la institució de cara a ser àgils, a dinamitzar, a conversar, a escoltar... en definitiva a que el Museu Picasso sigui un autèntic usuari 2.0.

Actualment el Museu disposa d'un blog on es van explicant aspectes més desconeguts del dia a dia, té presència a Facebook, a Flickr, a YouTube, a Twitter, a Del.Icio.Us, a SlideShare.

D'altra banda, fa tot just una setmana que es va oferir la primera versió de la col•lecció online del Museu, això permet consultar des d'Internet unes 2.500 obres.

Usuari 2.0

En el 1935 Picasso va comentar:

"Un quadre viu la seva vida com un ésser viu,

experimenta els canvis que la vida quotidiana ens imposa.

Això és ben natural ja que un quadre no viu

sinó per aquell que el mira"

Si substituïm "quadre" per presència al web veurem que l'usuari ara és protagonista, ara és usuari 2.0.


Enllaços relacionats:
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dijous, 24 de desembre del 2009

WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.

Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.

A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.

GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp

Què es un Barcamp?

BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.

L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.

El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.

GobCamp España

El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.

L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.

El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.

La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.


Enllaços relacionats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dilluns, 21 de desembre del 2009

WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Us transcric la segona notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona, (la primera fou aquesta).

En aquest cas la notícia està relacionada amb les recents iniciatives relacionades amb l'Open Government que han aparegut - gairebé a la vegada - als Estats Units, al Regne Unit i a Austràlia.

Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

Fa dues setmanes es van donar a conèixer tres iniciatives relacionades amb el que es coneix com a Govern Obert (Open Government en anglès o, abreujadament, oGov):

• Open Government Directive als Estats Units.

• Smarter Government al Regne Unit.

• Engage a Austràlia.

Què és el Govern Obert?

L'Open Government (oGov) - o Govern Obert - és una nova manera d'entendre la relació de l'Administració vers la ciutadania, les altres administracions i les altres organitzacions. La clau està en l'obertura de l'administració, de fet, gràcies a l'ús intensiu de la Xarxa (Internet) la comunicació entre les parts és transforma en una conversa on tothom pot aportar-hi valor.

Una de les característiques de l'oGov és la disposició de les dades públiques - les que no estàn limitades per cap impediment de seguretat o de protecció d'informació - en un format electrònic adequat per a que siguin utilitzades per la ciutadania.

D'aquesta manera es guanya en transparència, es fomenta l'esperit crític de la ciutadania i s'aporta valor a la informació ja que la pròpia ciutadania genera nous serveis, nous usos a les dades públiques.

Open Government Directive

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col • laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Smarter Government

Al Regne Unit també tenen un projecte semblant a l'americà: és l'Smarter Government, tot i que aquest projecte va més enllà del Govern Obert, inclou d'altres iniciatives.

Si ens cenyim només als aspectes d'oGov, veiem que la iniciativa anglesa aprofundeix més en els aspectes de participació i col•laboració de la ciutadania respecte a l'americana, s'aposta per una clara conversa entre govern i ciutadans i un ús intensiu de les xarxes socials per part dels treballadors públics.

Engage

Tot i que encara és un esborrany, Austràlia també ha redactat un programa per potenciar el Govern Obert: Engage: Getting on with Government 2.0.

Com en el cas de l'Smarter Government, Engage també encoratja als treballadors públics a participar en línia, de fet, va més enllà al recomanar a les administracions públiques que creïn una cultura per donar al seu personal l'oportunitat d'experimentar, desenvolupar i comprometre's a crear eines de participació o mètodes per augmentar el valor del servei que s'ofereix a la ciutadania. De fet, la clau de la iniciativa australiana recau en el treballador públic.


Enllaços relacionats:
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 18 de desembre del 2009

WeG001: IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies us vaig demanar ajut per recopilar fonts per nodrir de notícies el nou web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Us transcric aquí la primera notícia sobre la iniciativa IMUE: (de fet, per ser exactes, ja havia escrit una altra notícia abans que aquesta, és la relacionada amb el congrés Personal Democracy Forum Europe que es va realitzar a Barcelona, tot i que en aquell moment encara no sabia que escriure notícies sobre eGovernment seria una de les meves tasques).

IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

Precedents

Els principals estudis d'indicadors sobre l'eAdministració estan centrats bàsicament en la disponibilitat d'aquests serveis, i no pas en l'ús que en fa la ciutadania.

Aquest és el cas de l'estudi "Benchmark Report of eGovernment", d'àmbit europeu, actualment en la vuitena edició o el d'"eEspaña" d'àmbit estatal -en aquest cas sí que apareixen dades sobre ús d'eAdministració si bé en un nivell molt bàsic.

D'altres estudis com l'"American Customer Satisfaction Index" o l'"Australians' Use and Satisfaction with eGovernment Services" se centren especialment en conèixer la satisfacció del ciutadà en l'ús dels serveis d'eAdministració -en el cas de l'estudi australià apareixen algunes dades sobre ús d'eAdministració però més a nivell demogràfic.

Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

IMUE és una iniciativa que pretén centrar-se en conèixer l'ús (també la disponibilitat i satisfacció) que fa la ciutadania dels serveis d'eAdministració, així doncs omple el forat que hi ha actualment i complementa els estudis existents.

D'altra banda, cal tenir en compte que IMUE es genera a partir de l'analítica web, no està basat en enquestes, és a dir, es crea sobre la base d'informació real, no es fa cap inferència estadística a partir d'una mostra.

IMUE té 3 pilars bàsics, (de fet està basat en els Balance Score Card de Kaplan i Norton):

  • Abast.
  • Satisfacció.
  • Retenció.

Per cada pilar hi ha un llistat d'indicadors estratègics (KSI: Key Strategic Indicator) que el defineixen. En el cas de l'abast s'aporten dades sobre el nivell d'accés als tràmits (no només la disponibilitat). Els indicadors relacionats amb la satisfacció permeten avaluar el nivell d'èxit dels serveis oferts més enllà del seu accés. I en el cas de la retenció, els indicadors ens permeten conèixer la reincidència dels serveis que fa la ciutadania i el seu nivell de maduresa en l'ús dels mateixos.

Quin és l'objectiu?

IMUE és una iniciativa de la Fundación CTIC i de l'empresa MV Consultoría, la finalitat de la qual és definir un mètode per homogeneïtzar els indicadors relacionats amb l'eAdministració en les administracions públiques.

En una fase inicial, s'ha proposat aquesta iniciativa a les grans administracions públiques espanyoles, la majoria s'han ofert a participar-hi. Actualment s'està exportant aquesta iniciativa a d'altres països, començant pel Regne Unit.


Enllaços relacionats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns, 14 de desembre del 2009

Les tres lleis de les dades obertes

(Existe una versión en castellano de 'Las 3 leyes de los datos abiertos' en el blog de David Eaves)

Després d'estar repassant tweets, he arribat a un de @josemalonso que m'ha interessat especialment: "Las tres leyes de los datos abiertos" del blog de David Eaves (David Eaves és membre de Government 2.0 Taskforce).

Aquest post és una traducció de: "The Three Laws of Open Data" que el podeu trobar en el blog del Government 2.0 Taskforce, (també hi ha més referències en el blog de David Eaves).

Tot seguit us proporciono una versió en català de "Les tres lleis de les dades obertes":

"[David Eaves] En els últims anys he estat participant - cada cop més - en el moviment de govern obert. Concretament, he estat fomentant les dades obertes, l'intercanvi lliure d'informació que el govern col·lecciona i produeix amb l'objectiu que la ciutadania pugui analitzar-la, adaptar-la i utilitzar-la com vulgui. Aquest tema m'interessa a causa de l'escriptura i el treball què vaig fer sobre com la tecnologia, els sistemes oberts i el canvi de generacions van a transformar el govern. A l'inici d'aquest any, vaig aconsellar a l'alcalde i el Consell Municipal de la Ciutat de Vancouver. Vaig ajudar en la Open Motion (anomenada Open3 pels empleats del govern) i amb la creació del Vancouver’s Open Data Portal, el primer a Canadà. Recentment, el govern d'Austràlia em va convidar a unir el grup de referència internacional per la seva Government 2.0 Taskforce.

Òbviament, el moviment de Govern Obert és molt ampli, però el treball que he fet recentment m'ha motivat per enfocar-me només en les dades obertes. Aleshores, què és el que necessitem? En la taula rodona Conference for Parliamentarians: Transparency in the Digital Era de la Right to Know Week organitzada per la Comissaria d'informació del Govern Canadenc, vaig compartir "Les tres lleis de les dades obertes".

Les tres lleis de les dades obertes:

1. Si no pot ser indexat, no existeix.
2. Si no és disponible en un format obert que pugui ser llegit i processat amb èxit per un ordinador, no es motiva a utilitzar la dada.
3. Si el marc legal no permet a algú readaptar-lo, no es motiva a utilitzar-la.

Per explicar-ho, (1) vol dir: Podré trobar-ho? Si Google i altres motors de cerca no poden trobar-lo, això vol dir que no existeix per a la majoria dels ciutadans. Per tant, cal codificar convenientment les dades per a ser trobades pels motors de cerca.

Després de trobar les dades, (2) vol dir que per ser útil, necessito poder utilitzar i jugar amb les dades. Per poder fer-ho cal que aquestes dades estiguin disponibles en un format accessible, per exemple amb una interfície de programació d'aplicacions (API), un canal web, o un fitxer documentat. Els ciutadans necessiten les dades en un format que els deixin fer fàcilment webs mashups amb Google Maps o en altres serveis, o analitzar-los en Excel o convertir-los a qualsevol format per usar-lo amb qualsevol programa. Els ciutadans que no poden utilitzar i jugar amb la informació són ciutadans que quedaran al marge del debat...

Finalment, encara que pugui trobar i utilitzar-lo, (3) indica que necessito un marc legal que em permeti compartir el que he creat per motivar els ciutadans a oferir nous serveis amb la informació oberta o simplement mostrar un fet interessant que es dedueix de l'esmentada informació. Això significa que la informació i les dades necessiten tenir una llicència que permeti el seu ús amb més llibertat o, millor encara, completament lliure de llicència. Les millors dades i informació del govern són els que no són protegits per copyright. Aquesta és la diferència entre el web del Parlament de Canadà (on no està permesos tots els usos de les dades obertes) i el web de la Casa Blanca, (les dades obertes són absolutament lliures de cap copyright). Els conjunts de dades que tenen alguna llicència que impedeixen que, de la manera que sigui, els ciutadans puguin compartir el seu treball amb altres no dóna valor afegit, simplement silencia i desmotiva.


Trobar, utilitzar i compartir. Això és el que es vol.



Per descomptat, una recerca ràpida del Internet ens mostra que hi ha més gent que també ha pensat en altres possibles lleis sobre les dades obertes. Un exemple és 8 Principle of Open Government Data. La meva opinió és que aquest document ofereix una visió més detallada però que va dirigit al nivell de caps i, també, amb converses més tècniques. Però, per parlar amb els polítics (o diputats, secretàries de gabinet o directors executius) he après que la simplicitat d'aquestes tres lleis és més acceptable. Aquesta és una llista més senzilla que fàcilment es pot recordar i a la vegada exigir."

(El dibuix del post l'he obtingut d'aquest web)
Enllaços relacionats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 10 de desembre del 2009

M'ajudeu? (a recopilar informació)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) m'ha fet l'encàrrec de dinamitzar el nou web sobre eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

La idea és que en aquest web s'informi d'aquelles notícies, esdeveniments, estudis relacionats sobre l'administració electrònica, fent una àmplia 'lectura' del que s'entén per administració electrònica, és a dir, incloent altres conceptes com el govern obert o la governança (aquí teniu un bon resum sobre aquests conceptes).

I no centrar-se només en el que es fa a Barcelona, sinó proporcionar notícies d'àmbit espanyol, europeu i mundial que, per la seva rellevància, es consideri adequat fer-ne difusió en l'esmentat web.

Estic en mil coses a la vegada... per aquest motiu he pensat en utilitzar la intel·ligència col·lectiva per ajudar-me a fer aquest recull.

D'entrada havia pensat en seguir aquestes fonts (ordenades alfabèticament):
També estic seguint a molta gent via Twitter, la gran majoria ja estan inclosos en aquesta llista (iniciativa del Carlos Guadián).

He seguit el criteri de ser fonts relacionades amb l'administració electrònica (tenint en compte l'àmplia 'lectura' d'aquest concepte que us explicava abans), que siguin fonts amb una certa freqüència d'actualització, que tinguin un cert prestigi, i, òbviament són fonts que conec.

El que us demano són dues coses:
  • Que m'amplieu la llista anterior amb les fonts que creieu que podrien ser del meu interès, tenint en compte la finalitat que tinc, (perdoneu-me si creieu que em deixo alguna font important, si és així indiqueu-me quina).
  • Que m'aviseu (en aquest post o vía Twitter) de tot allò important que creieu que seria bo fer-ne difusió en aquest web.
També espero els vostres comentaris sobre aquesta iniciativa i sobre el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Gràcies!

Enllaços relacionats:
Publicat per a 6 comentaris:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)