divendres, 7 de novembre de 2008

Visió de la Societat Xarxa des de l'empresa. Aportació d'Enrique Dans en el curs SociedadRed 2008.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Després de l'aportació d'Irene Mia al curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos', (i explicada aquí), ara us comentaré el que va explicar l'Enrique Dans professor de l'Instituto de Empresa.

Enrique Dans va començar la seva aportació a aquest curs aixecant-se i acostant-se al públic, es nota que és un gran orador. El que va voler és fer una visió històrica i un repàs als temes més 'calents' relacionats amb la societat xarxa.

Va començar parlant de la definició d'Internet i de l'evolució de l'humanitat:
  • Fa 6 milions d'anys hi va haver un gran canvi: Vam assolir la capacitat de parlar. Podíem transmetre el coneixement.
  • Fa 5 milions d'anys hi va haver un altre gran canvi: Vam assolir la capacitat d'escriure. Ara podíem fer que el coneixement persistís. Tot i això, molts pocs tenien la capacitat d'escriure.
  • Fa 5 segles hi va haver una altre canvi important: La impremta. Amb aquest enginy podíem replicar el coneixement 'de forma massiva'. No obstant, amb el pas dels segles l'accés a una impremta es torna cada cop més difícil, de la mateixa manera que va passar amb la ràdio, l'accés es regularitza, es parcel·litza i es deixa de tenir un accés lliure i totalment democràtic cap a aquestes eines.
  • A finals del segle XX hi ha un altre canvi: Apareix Internet (aquí teniu un enllaç per saber exactament l'edat d'Internet). Podem comunicar-nos instantàniament a nivell mundial. Però en aquest cas, anem en direcció contrària als anteriors canvis, Internet s'obre cada cop més, és més popular, més usat, a mesura que va passant els anys i aquest canvi s'està fent de forma ultra-ràpida.
En aquest punt Enrique Dans va voler donar una definició de què és una organització.

Segons la Real Academia de la Lengua Española, una organització és:
"1. f. Acción y efecto de organizar u organizarse. 2. f. Disposición de los órganos de la vida, o manera de estar organizado el cuerpo animal o vegetal. 3. f. Asociación de personas regulada por un conjunto de normas en función de determinados fines. 4. f. Disposición, arreglo, orden."
Aquí ens interessa la tercera definició:
"3. f. Asociación de personas regulada por un conjunto de normas en función de determinados fines."
Va citar l'economista (i premi Nobel d'economia el 1991) Ronald Coase:
"Nos organizamos, coordinamos, en una empresa para reducir costes de transacción."
Però... això segueix sent vàlid?

Posem un exemple que ho contradiu: Linux.

Aquest és un cas on molta gent, de diferents parts del món, s'uneixen en un projecte molt, molt seriós, molt vàlid, però sense estar sota el paraigües d'una organització empresarial.

Per tant, en aquest cas no tenim empresa però sí producte.

D'altra banda, tenim el tema dels drets d'autor, un tema que s'està redefinint per complet... De fet, històricament es van crear els drets d'autor per potenciar la creativitat, es tenia un incentiu en ser creatius. Avui en dia, però, la propietat intel·lectual ens frena més que no pas ens motiva, de fet, constantment estem esquivant-la, fem 'workarounds', cal redefinir tot aquest tema, la societat, la tecnologia han canviat moltíssim, cal que també canviïn les lleis que hi estan relacionades.

Després de parlar dels drets d'autor va fer esment del que s'entén per un netòcrata. La netocràcia defineix el sistema d'una xarxa social distribuïda, intenta explicar que l'autèntic valor el tenim en la pertinença a xarxes socials. Els valors s'estan canviant, ara és més important la intel·ligència social que no pas la intel·ligència individual.

Aquest mot fou proposat per dos tecnòlegs suecs: Alexander Bard i Jan Söderqvist en el seu llibre Netocracy, (originalment en suec com 'Nätokraterna').

A l'empresa, a la societat, comencen a haver-hi gent que preveuen i comprenen els canvis que estant venint, actuen avançant-se a la resta.

Lligat amb aquest canvi (que en el fons pot arribar a ser un canvi polític) hi tenim un problema molt seriós: la fractura digital. Què fem amb la generació perduda?, és a dir, aquella gent que encara és productiva però que té una edat massa gran com per fer una assimilació al món digital.

Avui en dia a l'empresa hi ha una generació perduda, especialment (i això entorpeix el desenvolupament de la societat xarxa) en els nivells de decisió, en les jerarquies més altes.

Exemples de noves organitzacions

A partir d'aquest punt Enrique Dans va oferir un recull de casos d'èxit de la societat xarxa:
  • Amazon: No és una simple llibreria on-line, la 'gràcia' és que et ven els productes (no només llibres) que segurament t'agradaran més, coneix els teus gustos gràcies al que tu indiques i al que han expressat la resta dels usuaris. La novetat radica en l'autoorganització de la informació.
  • eBay: Aconsegueix que els mercats siguin cada cop més eficients, s'eliminen intermediaris i, gràcies a la xarxa, aconsegueixes volum interessat pels teus productes, per estrafolari que sigui. La novetat radica en les noves organitzacions de mercats.
  • Google: La principal idea que aporta és que vull que la resta facin la meva feina (quan enllacen el seu web amb d'altres webs).
  • Napster: L'aportació principal la trobem en la millora de les capacitats de transmissió i de difusió de la música a baix (o nul) cost.
  • Blogger: L'aportació ens la dóna en la brutal força democràtica dels blogs, es dóna veu al públic del carrer d'una manera molt senzilla, no cal ser cap tècnic en informàtica.
  • BitTorrent: L'aportació la trobem en la compartició de la informació entre tots, encara que siguin grans volums de dades.
  • Friendster: Va ser un dels primers llocs web que se'n van adonar que tots coneixem gent però que, amb el temps, els anem oblidant. Aniria bé tenir una base de dades per organitzar tota la informació de contactes.
  • Keyhole: Va ser una de les primeres empreses que es va adonar de l'enorme potència de georeferenciar la informació. Posteriorment la va comprar Google per esdevenir el Google Earth.
  • YouTube: La idea d'aquest servei és ben senzilla: la gent no podia compartir vídeos, així de simple. YouTube va solucionar aquesta necessitat... fins al punt que actualment avui en dia tot està a YouTube, és un estàndard de facto. Les organitzacions haurien d'utilitzar-lo, en el fons és on està el públic.
  • Facebook: És un cas semblant al de Friendster però amb una particularitat: va obrir la seva plataforma per a que tothom pogués desenvolupar-hi aplicacions. Aquí està el veritable valor de Facebook: l'ús de la seva plataforma (i això que aquest desenvolupament es realitza amb un llenguatge propietari i és clarament millorable).
Avui en dia hi ha poques empreses, poques organitzacions, que treguin partit d'aquests serveis, i perden oportunitats i possibilitats de reduccions de costos.

Enrique Dans va comentar que ell participa en l'empresa WeblogsSL, empresa que realitza tota mena de blogs i consultoria sobre blogs.

Va comentar que l'equip d'aquesta empresa està format per unes deu persones distribuïdes per diferents llocs d'Espanya (Pozuelo de Alarcón, Màlaga, Barcelona) i, fins i tot, a fora d'Espanya.

Però actualment la tecnologia ja no és 'ordinocéntrica' sinó que ara està 'surant' pels núvols, (és cloud computing), gràcies a això els diferents treballadors de WeblogsSL poden treballar plegats tot i estar físicament molt distants l'un de l'altre.

La escassetat de la informació és un model antic

Un altre gran canvi provocat per Internet és que fins avui el valor el teníem en trobar, aconseguir, la informació.

Però ara els nens van a Google i en un segon tenen tota la informació (i més!) que teníem nosaltres després de consultar diccionaris, enciclopèdies i visites a biblioteques; i, a més, tenen una informació actualitzada.

Per tant, ara no té cap valor aconseguir la informació, el valor està en 'triar el gra de la palla', en tenir criteri propi i saber què ens interessa, és a dir, en no 'infoxicar-nos'.

L'altre valor és saber què diuen de nosaltres, anar a la xarxa i saber escoltar què es diu sobre nosaltres de cara a poder copsar l'opinió de la gent.

Però tot i això, molts de nosaltres encara guardem la informació, sentim la obligació de fer-ho per si la perdem... però realment té sentit fer-ho?

I què fem amb la generació perduda?, aquella generació que és totalment analògica i que difícilment els portarem cap a la societat xarxa.

El que s'ha de fer és portar-los al núvol!.

Però per aconseguir-ho cal que els hi proporcionem una proposta de valor que els convenci per a fer el canvi, en cas contrari, per iniciativa pròpia, difícilment ho faran.

Si us hi fixeu tots els anteriors casos d'èxit pertanyen a empreses de nova creació, dit d'una altra manera, per què les empreses tradicionals no tenen èxit a Internet?

Perquè ara estem desestructurant, alleugerint estructura.

Les empreses creades a Internet solen tenir un nivell de subcontractació molt alt, hi ha un ecosistema al voltant d'elles.

A més, tenir empreses amb molt poca estructura és més senzill (i barat) en empreses creades des de zero que no pas en les ja existents.

Tot i això, per què Internet encara no té prou prestigi?, és a dir, per què no ens comprem un cotxe per Internet?, per què tenim la necessitat d'anar a un concessionari per comprar el cotxe que l'hem estat analitzant per Internet?

Perquè nosaltres hem nascut analògics i, en el fons, encara no ens ho creiem al 100%, a més els nostres caps encara creuen menys en Internet, només hi veuen els problemes, no els avantatges.

En aquest punt Enrique Dans va mostrar les estadístiques d'ús de Tuenti mentre es feia el partit entre Espanya i Itàlia del passat Europeu de Futbol. Quedava ben clar quan es feien els descansos del partit i quan la pròrroga i els penals. Anunciar-se en aquesta plataforma segurament hauria estat profitosa si ens atenem al volum d'usuaris connectats.

Un altre exemple el trobem en el llançament del navegador Google Chrome, no se n'ha fet cap mena de publicitat, només uns còmics i la viralitat se n'ha encarregat de la resta.

Les regles del joc estan canviant i la majoria de les empreses tradicionals no se n'han adonat.

Però com fem la transició d'allò que és tradicional a aquest nou enfocament?

Provocant!

El cost de la tecnologia és molt baix, això no pot ser cap excusa.


A partir d'aquí va començar el torn de preguntes per part dels assistents:
  • En els entorns col·laboratius, com controlem la veracitat dels continguts?
  • La veracitat dels continguts ve donada amb l'ús massiu. No és el millor sistema però sí que és bastant potent i, generalment, força bo. Però la clau està en tenir un ús massiu, (com per exemple a Digg o a Menéame).
  • Hi ha una manca de mètriques que ajudin a invertir i a tenir un feedback més clar.
  • No hi ha una manca de mètriques, el que falta és veure com ens poden ser útils aquestes mètriques, és a dir, falta enllaçar les mètriques tecnològiques amb les mètriques de negoci. Tot i això, cal reflexionar sobre... mètriques de conceptes intangibles?, com mesurar mètriques de coneixement?

Comentari personal sobre l'aportació d'Enrique Dans:

Personalment inicialment em vaig quedar una mica 'aclaparat' amb la presentació de l'Enrique Dans, és un gran orador, gesticula constantment, es mou contínuament, pregunta als assistents, sap com mantenir l'interès en el que està dient.

Tanmateix, al vespre, revisant les notes vaig veure que la seva aportació no havia estat gaire 'profunda', fou molt generalista, poc concreta, dit d'una altra manera, n'esperava més.

Potser el problema és que fa temps que segueixo el seu blog i vaig posar el llistó massa amunt...

No obstant això, considero que va ser una bona aportació al curs.


Qüestions de debat associades:

En el torn de comentaris i preguntes dels assistents recordo que hi va haver gent que reivindicaven el fet de ser analògics, reivindicaven imprimir els correus electrònics per guardar-los, reivindicaven poder llegir sobre paper, no sobre pantalla; en el fons reivindicaven no haver de mutar per a ser 100% digitals.

Personalment crec que no hi ha res com llegir un llibre imprès, sovint m'imprimeixo els documents perquè no m'acostumo a llegir-los a la pantalla...

Però també és cert que jo era (i encara sóc) dels que compren CDs de música...

Per tant, opino que segurament l'Enrique Dans té raó, tard o d'hora mutarem i serem digitals, però sempre hi haurà qui no podrà o no voldrà fer aquest pas.

És el que l'Enrique Dans anomena la generació perduda.
  • Creieu que en aquesta generació perduda contindrà molta gent?, serà una fractura digital molt forta? al cap i a la fi, veig cada vegada més avis connectats a Internet (tot i que reconec que són una minoria).
  • Espanya està clarament endarrerida respecte a d'altres països capdavanters en l'ús de les TICs (com vam veure aquí), què creieu que es podria fer per canviar aquesta tendència?

Enllaços relacionats:

Segueixo escoltant la música del Bruce Springsteen mentre redacto els posts relacionats amb el curs Sociedad Red 2008.
En aquest cas estava escoltant el disc 'Born To Run', un disc que va significar el primer èxit seriós d'aquest autor després dels discos 'Greetings from Asbury Park, N.J.' i 'The Wild, the Innocent and the E Street Shuffle'.
En aquest disc The Boss va connectar definitivament amb un públic massiu gràcies, bàsicament, a dues cançons: 'Thunder Road' i 'Born To Run'.
El disc ofereix unes melodies i, a la vegada, una profunditat en les històries que fa que l'oient s'hi enganxi des de la primera vegada que l'escolta.
Personalment m'agrada el so de piano que inunda el disc, també valoro la frescor que té, es nota que és un dels primers discos d'aquest autor; un disc molt recomanable!

Cap comentari: