Resum de la 8a Festibity

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig assistir a una nova edició de la Festibity: "La gran festa de les tecnologies de la informació" organitzat pel Cercle Fiber i per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB).

Concretament, enguany era la 8a Festibity i tenia com a tema central l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en l'àmbit del turisme.

L'acte es va celebrar en el Museu Marítim de Barcelona, un lloc ideal per a fer aquest tipus d'actes. A més, per primera vegada, el sopar es va desenvolupar a peu dret, és a dir, sense taules, això va facilitar que la gent es relacionés molt més entre si.

Vaig arribar un pèl tard donat que estava donant classe...

Recomanació per Sant Jordi: #Política 2.0 d'Ernest Benach

Pel dia del Pare (19 de març) les meves filles em van regalar un llibre, (de, de fet, me'l va regalar la meva dona, les meves filles són encara molt petites ;-)

Concretament em van regalar el llibre:

#Política 2.0

D'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya i reconegut polític 2.0.

Em va fer molta il·lusió aquest regal, i més si tenim en compte que, per aquelles dates, ja m'havien demanat ser ponent del Tecnimap on precisament vaig parlar d'aquest llibre i de la tasca que s'està fent en el Parlament de Catalunya per apropar aquesta institució a la ciutadania amb l'ajuda de les anomenades eines 2.0.

WeG008: Finalitzat amb èxit el primer concurs espanyol de dades obertes ('Open Data')

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La vuitena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del "Desafío Abredatos": el primer concurs espanyol per realitzar aplicacions (que s'alimenten de dades públiques) amb l'objectiu de crear serveis públics.

Sóc dels que pensa que l'obertura de dades és un procés que va molt més enllà de la simple disposició pública de les dades. És un pas important per a la transparència, un concepte clau per a que les administracions recuperin la confiança de la ciutadania, un concepte clau per trencar l'actual tendència cap a la total desafecció política, però també, un concepte clau per generar riquesa.

De fet, un procés d'obertura de dades és, sobretot, un canvi de mentalitat, no és només un canvi tecnològic, sinó que remou els fonaments de l'Administració... per això costa tant implantar-lo.

Al capdevall, si només fos un problema tècnic seria una qüestió pressupostària... és un procés que implica canvi de mentalitat dels dirigents públics, i, sobretot, fa perdre poder als que actualment retenen la informació.

"Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat". Per què cal participar en la consulta ciutadana I.de.A Diagonal

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A educació primària vaig tenir la sort de tenir uns professors que van voler mirar endavant i no pas enrera, van voler adaptar-se als canvis que s'estaven produïnt en plena transició cap a una plena democràcia.

Reconec que vaig tenir sort en aquest sentit, de seguida em van donar educació en català, educació no sexista, educació no marcada per la religió catòlica, educació en política...

De fet, recordo clarament el dia que em van explicar com funcionaven unes eleccions:

• Si t'agrada el programa del Partit A vota el Partit A.
• Si t'agrada el programa del Partit B vota el Partit B.
• ...
• Si no t'agrada cap programa, vota en blanc, és la manera d'indicar que estàs d'acord amb el sistema (democràtic) però que no hi ha cap opció que et sedueixi.
• Però sobretot vota!.
  

També recordo un comentari que se'm va quedar gravat: "Si no votes no tens dret a queixar-te del resultat".

Dit d'una altra manera, (i això ja és collita meva), no podem queixar-nos contínuament i després no fer una cosa tant senzilla com votar.

Resum de l'experiència personal d'haver participat en el Tecnimap 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La setmana passada es va celebrar la XI edició del Tecnimap: les Jornades Sobre Tecnologies de la Informació per la Modernització de les Administracions Públiques.

Era la primera vegada que anava a un Tecnimap (tot i que algunes persones deien que m'havien vist a l'anterior ;-) i, a més, hi vaig anar en categoria de ponent.

En aquest post faig un breu resum de la meva experiència sobre aquesta XI edició del Tecnimap celebrada a Saragossa.

---

Evidentment, el primer que haig d'explicar és la meva experiència com a ponent.

Tal com us vaig explicar en aquest post, l'Iñaki Ortiz em va oferir poder parlar sobre l'ús de xarxes socials en les administracions públiques.

Li agraeixo molt aquest oferiment, em vaig trobar molt a gust preparant la ponència i, tot i que l'auditori - d'unes 600 persones - imposava bastant, em vaig trobar molt còmode fent de ponent.

A més, vaig aprendre molt dels meus companys de taula, a molts d'ells - començant pel propi Iñaki - els vaig desvirtualitzar escases hores abans de parlar ;-)

Sincerament, m'ha agradat això de parlar a una gran audiència, ho hauré de repetir ;-)

De fet, i tenint en compte que la propera edició de Tecnimap es realitzarà a Euskadi, llanço una proposta a l'Iñaki:

Tenint en compte la ràpida evolució que està experimentant tots els canvis tecnològics i, en concret, les xarxes socials, crec que seria bo - i divertit! - reeditar aquesta taula sobre xarxes socials, així cada un de nosaltres podríem contrastar el que vam dir la setmana passada amb la perspectiva de dos anys...

Com ho veieu?

---

D'altra banda, aquest Tecnimap també m'ha servit per desvirtualitzar a molta gent que, en alguns casos, fa molt temps que segueixo a la Xarxa:

• Com us deia, el propi Iñaki Ortiz.
• Al Rafa Chamorro, ponent company de taula.
• Al Félix Serrano, desvirtualitzat en el sopar institucional que va oferir el Govern d'Aragó.
• A la Cristina Juesas (Maripuchi), és ella la que em va fotografiar a l'escenari mentre parlava.
• Al Janquim, periodista del 3Cat24.cat al qui li agraeixo que em referenciés en les seves notícies sobre el Tecnimap.
• A l'Antonio Galindo, de l'Ajuntament de Lorca que, per desgràcia, pràcticament no vaig poder parlar gaire amb ell.
• A la Imma Garsaball, de la Generalitat, amb qui vaig compartir el dinar del primer dia conjuntament amb el Jordi Graells. Per cert, aquest dinar va ser tant dolent que a la nit el vaig acabar treient :(

També vaig conèixer al Nacho Celaya - Director General de Participació Ciutadana del Govern d'Aragó i ponent company de taula - que va explicar la iniciativa Aragón Participa, em dol no haver pogut parlar més amb ell, espero tenir una altra oportunitat en breu.

Per descomptat que també vaig estar parlant molta estona amb els altres dos companys de taula que ja coneixia en persona: l'Alberto Ortiz i la Idoia Llano, autèntics gurús del món de les xarxes socials.

I d'altra gent que vaig conèixer durant el congrés...

---

Respecte de la resta de ponències, comentar que hi havia una gran varietat i, en la majoria de casos, amb una molt bona qualitat.

Tot i que no vaig poder assistir a tot el que voldria, crec sincerament que les administracions públiques espanyoles tenen un bon nivell respecte a l'ús de les tecnologies de la informació per millorar el serveis que ofereixen.

Això no vol dir que no es pugui millorar, s'ha de millorar! per exemple apostant encara més per la transparència i l'obertura de dades (tal com ja estan fent el Govern Basc, el Govern del Principat d'Astúries, l'Ajuntament de Saragossa, etc).

Però també és just reconèixer que ja es porta un bon camí fet...

---

D'altra banda, algunes reflexions sobre l'organització del Tecnimap.

No és gens fàcil montar unes jornades que mobilitzen a unes 6.000 persones.

No havia anat a cap altra Tecnimap, per tant no puc comparar, però sí que vull dir que, segons el meu punt de vista, l'organització ha estat excel·lent (i ho dic com a organitzador d'esdeveniments semblants com ara el Personal Democracy Forum Europe o el Día W3C en España).

Personalment m'ha trobat molt ben atès per l'Emilio García (coordinador de la nostra taula sobre xarxes socials) i per l'equip de viatges que em van gestionar canvis a darrera hora.

Però, com és lògic, sempre hi ha alguna crítica...

Una que crec que tothom la comparteix és l'acústica d'algunes sales. En les sales 'pre-fabricades' l'acústica era molt deficient ja que arribava molt soroll de fora de la sala.

Una altra queixa prové de la planificació de les ponències. El programa de les ponències ha tingut moltíssimes variacions i, a més, les "ponències paral·leles" no tenien el programa penjat al web fins al dia de l'inici del Tecnimap.

Tampoc era gaire còmode que el lloc on es va realitzar aquestes jornades (a la Fira de Saragossa) estigués tant separat de la ciutat.

I una altra queixa, en aquest cas no és per l'organització de Tecnimap sinó per RENFE. Els assistents teníem un descompte pels bitllets de l'AVE, indicaves que anaves/venies al Tecnimap i et feien un descompte en el preu del bitllet (suposo que calia acreditar d'alguna manera la inscripció en el congrés).

Obtenies el bitllet... però resulta que aquest bitllet no serveix de res si no es porta a sobre una fotocòpia de l'autorització de RENFE que indica que els assistents a aquest congrés tenien dret a un descompte.

És kafkià!, pots pagar el bitllet però no el pots utilitzar si no portes a sobre l'autorització que et dóna dret al descompte.

No seria més lògic que en el mateix bitllet ja s'indiqués tota la informació necessària?

---

Resumint, ha estat unes molt bones jornades on, crec, s'han reunit el millor del sector de les tecnologies de la informació i les administracions públiques d'Espanya i, per tant, s'ha generat un bon ambient de treball que, espero, farà avançar (encara més) l'ús de les TICs en l'Administració.

En tot cas, no crec, tal com opinen d'altres, que la gent s'ho prengués com unes vacances...

---

Enllaços relacionats:

• Tecnimap 2010: balance desde Euskadi.
  
• El Director General de Participación Ciudadana del Gobierno de Aragón reflexiona sobre las redes sociales en Tecnimap.
• Post-Tecnimap 2010.
• Las redes sociales son herramientas que cambiarán las relaciones entre ciudadanos y Administración.
• Tecnimap 2010: innovació a l’Administració amb participació ciutadana.
  
• Les administracions públiques basques i catalanes lideren la presència a les xarxes socials.
• Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.
  

Les administracions públiques han d'acompanyar a la ciutadania. Presentació pel Tecnimap 2010.

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A principis del passat mes de març, l'Iñaki Ortiz em va oferir ser un dels ponents de la taula rodona que moderarà en el marc de Tecnimap 2010.

La veritat és que Iñaki és una de les primeres persones que segueixo des que estic en aquest (mal) anomenat "món 2.0" gràcies al seu blog Administraciones en Red compartint autoria amb l'Alberto Ortiz (alorza).

Coses de la vida 2.0, encara no ens hem "desvirtualizat" mai, però Iñaki em convida a ser un dels ponents de la seva taula...

El debat de la taula rodona estarà relacionat amb les xarxes socials i l'administració pública, personalment m'agrada més presentar-lo com:

Les administracions públiques en temps de xarxes socials

A la taula estaran:

• Moderador:
• Iñaki Ortiz Sánchez, Director d'Innovació i Administració Electrònica, Departamento de Justicia y Administración Pública, Viceconsejería de Administración Pública, Gobierno Vasco.
  
• Ponents:
• Rafael Chamorro Marín. Director de l'Oficina Espanyola de Turisme a Oslo.
  
• Alberto Ortiz de Zárate Tercero. Director d'Atenció Ciutadana, Departamento de Justicia y Administración Pública, Gobierno Vasco.
  
• Ignacio Celaya Pérez. Director General de Participació Ciutadana, Gobierno de Aragón.
  
• Idoia Llano Abril. Jefa de Estudios, Documentación y Biblioteca, Defensor del Pueblo del País Vasco.
  
• I jo (Marc Garriga Portolà). Web Analytics Manager i Cap de Projectes Web a l'Ajuntament de Barcelona.
  

Com és lògic, entre els diferents ponents, ens hem repartit una mica els temes de què parlar. La veritat és que el tema dóna per parlar tot el dia, però només tenim 2 hores (de les 16h a les 18h del dijous 08/04/10).

Jo vaig demanar parlar sobre com les xarxes socials poden millorar la vida dels ciutadans/es; dit d'una altra manera, de la necessitat de canvi que han de realitzar les administracions públiques per adaptar-se a la (naixent) societat digital. En aquest canvi les xarxes socials juguen un important paper.

A continuació us deixo la presentació que tinc previst mostrar així com els seus comentaris a cada "transparència", només tinc uns 20 minuts amb el que convé ser breu i directe a les principals idees.

D'altra banda, cal tenir en compte que és una presentació en versió beta, segur que la modificaré fins a 5 minuts abans de presentar-la ;-)

---

Diapo 1:

Les administracions públiques han d'acompanyar la ciutadania.

Hi ha un canvi de mentalitat important, tradicionalment s'ha obligat a la ciutadania a seguir a l'Administració, a haver d''adaptar' els seus horaris, la seva forma de treballar, a anar on és l'Administració, a entendre la seva forma de ser .. .

Ara es tracta d'acompanyar a la ciutadania, d'estar amb ella, amb els seus horaris, on ja està parlant, de fet, a escoltar el que diu la ciutadania per millorar l'Administració, millorar la societat.

En aquest acompanyament ... Quin paper juguen les xarxes socials?

En aquesta presentació intentaré demostrar que les xarxes socials són una eina útil per millorar els serveis de les administracions públiques amb l'objectiu últim de millorar la vida de la ciutadania.

Diapo 2:

Vaig començar a pensar en aquesta presentació la tarda del dijous 25 de març, precisament quan estava escoltant/veient de fons el ple especial de commemoració dels 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya.

Precisament una de les idees que més es va reiterar va ser la reflexió sobre el fort canvi que ha experimentat la societat catalana en aquestes 3 dècades. El Parlament, els polítics, els seus discursos, les seves accions, en general, la política s'han d'adaptar a aquesta nova societat.

Diapo 3:

Una nova societat que està transformant-se d'una societat industrial a una societat digital.

La majoria d'experts ho estan vaticinant (com per exemple Benjamín Suárez Arroyo, Enginyer de Camins, Canals i Ports i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, en el llibre "La Innovación Tecnológica y los Paradigmas Sociales" (de novembre 2008), encara que ell parla de Societat del Coneixement ...).

Diapo 4:

El concepte principal és canvi.

Canvis en tots els sentits:

• Canvi cultural, de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
• Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia.
• Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, és evident els canvis que estan succeint en el món dels diaris ...
• Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu.
• Canvis d'exigències de la ciutadania: La nostra ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que l'Administració sigui eficaç (fer el que ens demanen), ara demana que sigui eficient (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals).

Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i en aquest estat d'incertesa perpètua les administracions públiques es mostren com cargols: lents!.

Diapo 5:

Però on encaixen les xarxes socials en aquesta situació?

El primer que cal deixar clar és que no s'ha d'utilitzar les xarxes socials pel simple fet d'estar de moda.

Les xarxes socials no han de ser el nou hula hoop.

Diapo 6:

Com us comentava, la ciutadania exigeix (que no demana) a les administracions públiques que aquestes tinguin noves funcionalitats (d'acord amb la societat actual: la societat digital).

És bo que la ciutadania exigeixi, això implica que és lliure.

Diapo 7:

La ciutadania exigeix que les administracions públiques siguin:

• Àgils,
• Flexibles,
• Transparents,
• Humils,
• Creatives i proactives,
• Que aprofitin al màxim el talent dels funcionaris per tenir més productivitat,
• Que permetin la co-creació de serveis mitjançant la col·laboració amb la ciutadania,
• Properes a la ciutadania,
• Amb capacitat per dinamitzar,
• Etc.

En algunes d'aquestes capacitats, les xarxes socials són claus per aconseguir-les.

Cal no perdre de vista que l'objectiu principal és simplificar la vida a la ciutadania.

Diapo 8:

Evidentment, tal com us comentava abans, tot això s'ha de fer amb el mínim consum de recursos (dit d'una altra manera: pagant el mínim d'impostos) i sent el més ràpid que es pugui.

Diapo 9:

Un dels àmbits on les xarxes socials són més útils són en la gestió de les emergències.

Xarxes com Twitter (de comunicació instantània i de gran viralitat) o Facebook (la xarxa més estesa a tot el món) han resultat ser claus en emergències com els recents terratrèmols d'Haití i de Xile (especialment en aquest últim país ja que és un els països de la regió que té més alfabetització digital).

El mateix departament USGS (United States Geological Survey) utilitza Twitter per saber on s'ha produït un terratrèmol i avaluar el dany produït, (evidentment no és una informació 100% fiable però dóna pistes ...).

Fins i tot en la recent nevada de 08/03/10 a Catalunya, la ciutadania també va utilitzar aquestes xarxes socials per organitzar-se.

En aquest succés destaca l'exemple de l'usuari de Twitter "emergenciescat" que va crear la Generalitat de Catalunya per intentar difondre la informació ràpidament (en un moment de caos).

És un bon exemple de ràpida resposta d'una administració pública en una situació complexa.

Diapo 10:

Un dels canvis més importants que han de realitzar les administracions públiques és la transparència, al meu parer és un pas que totes haurien de fer pel seu bé, és la millor manera de demostrar que no hi ha res a amagar.

A més, en posar les dades a l'abast de la ciutadania, i amb el format adequat, aconseguim que aquesta ciutadania s'impliqui i que millori (encara més) els serveis públics.

Mitjançant aquesta implicació aconseguim ser transparents, humils i creatius amb l'ajuda de tots.

Les xarxes socials són un element important en aquest pas per ser un govern obert, per diverses raons, per exemple per ser un lloc ideal per conversar amb la ciutadania i per ser un tipus d'eina ideal per crear comunitat.

Un exemple (i més d'aquí) és el projecte Irekia del Govern Basc.

Jake Brewer (director de comunicacions de la Sunlight Foundation) opina que "Podem crear més llocs de treball amb les dades oberts que amb els plans d'estímul del govern", un exemple més de l'important que és un procés d'obertura de dades.

Diapo 11:

Les xarxes socials s'estan transforma en les noves àgores de la ciutadania, és on actualment està parlant/organitzant-se la gent.

Per això, si volem que les administracions públiques siguin flexibles i adaptades a la ciutadania (i no a l'inrevés), hem d'estar en aquestes xarxes socials.

No només per oferir els nostres serveis (directament o indirectament), sinó també i, molt important, per aprendre de la ciutadania.

Dit d'una altra manera: no cal estar en les xarxes socials per a realitzar una comunicació 1.0 (només informar en un sentit), cal estar per escoltar, dialogar, conversar.

I, molt important, fruit d'aquesta conversa segur que haurem de reorganitzar la part interna de l'Administració...

Diapo 12:

La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat pròpies de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.

Un recent exemple és el cas de la web rodalia.info.

Un servei (basat en Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona.

És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen).

És un servei tan simple com efectiu ... on la pròpia societat s'organitza per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració.

Diapo 13:

Un altre bon exemple d'implicació ciutadana és el petit poble de Copons de la comarca de l'Anoia.

Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).

És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...

Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on el / la ciutadà / a ja té el seu perfil digital.

El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils...

Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.

Dit d'una altra manera: els problemes segueixen sent els mateixos de sempre, però amb l'ajuda de les xarxes socials podem canalitzar millor el debat.

Diapo 14:

Però el resultat que més valoro del projecte Copons 2.0 és que la ciutadania ha conegut els límits de l'Administració.

Tradicionalment es demana tot a l'Administració, però ara amb la crisi econòmica encara s'ha aguditzat més aquesta petició contínua i sense parar a l'Administració.

Al meu parer, la ciutadania té a l'Administració com el "chivo expiatorio" de tots els seus mals.

També és cert que l'Administració tampoc s'ha esforçat a fer pedagogia per explicar més els seus límits.

Diapo 15:

El projecte Copons 2.0 ve a ser un projecte de democràcia deliberativa: debatre amb la ciutadania les (principals) polítiques a realitzar.

Es tracta d'assumir que molts saben sempre més que uns pocs, d'això es dedueix que la societat avançarà més si s'aconsegueix implicar la majoria de persones.

Aquest és un concepte del que parla MH Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, en el seu llibre #Política 2.0 citant a José Antonio Donaire (exdiputat del Parlament de Catalunya).

Tots dos són dos dels polítics més actius en l'àmbit 2.0.

I, ja que parlo del President del Parlament, convé comentar el projecte Parlament 2.0.

Diapo 16:

Segons comenta el propi Ernest Benach en el seu llibre, el projecte Parlament 2.0 es va gestar amb la idea de "portar el Parlament on part de la ciutadania ja es relaciona avui: les xarxes socials".

Per aquest motiu al març de 2009 van arrancar els següents serveis:

• Un compte de Twitter per difondre l'activitat del Parlament "en directe".
• Un compte a Facebook ja que aquesta és una xarxa que ha demostrat que pot mobilitzar i generar debat.
• Un compte a YouTube per complementar el Canal Parlament.
• Fins i tot es pot tenir el teu propi "el meu Parlament" personalitzat amb l'ús de ginys (widgets) específics.

D'aquesta manera es vol apropar a la ciutadania a aquesta institució i a la seva activitat.

Diapo 17:

El projecte i.de.a Diagonal és un projecte relacionat amb la reforma d'una de les principals artèries de Barcelona: l'avinguda Diagonal.

Des dels inicis del projecte s'ha volgut implicar activament a la ciutadania.

Primer a decidir quins projectes serien els finalistes.

I després a votar (a la setmana del 10 al 16 de maig) quin d'aquests projectes és el seleccionat per la majoria de la població.

En aquest procés estan "convidats" a votar 1,4 milions de persones (tota la ciutadania de Barcelona que té més de 16 anys), amb vot electrònic presencialment o via Internet (això suposa el major procés participatiu d'àmbit urbà realitzat a Espanya mitjançant votació electrònica ).

Actualment s'està treballant per dinamitzar el debat i per generar opinió sobre aquest procés mitjançant les xarxes socials.

Diapo 18:

Un altre exemple de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.

L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.

No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

L'objectiu és no ignorar al públic que està en les xarxes socials i vol implicar-se amb el museu, amb l'artista.

Diapo 19:

Una altra forma de donar un millor servei a la ciutadania és millorant la "part interna" de les administracions aconseguint una millor productivitat.

En aquest sentit, convé deixar clar que en l'àmbit dels treballadors públics les xarxes socials també juguen un paper important.

Les xarxes socials permeten gestionar el talent que tenen les organitzacions (especialment les grans organitzacions) que per qüestions de jerarquia habitualment desaprofiten part d'aquest talent.

Com comentava, aquest és un problema de les grans organitzacions que no poden permetre el luxe de no tenir en compte l'enorme talent que hi ha a les bases de les institucions.

En el cas de ser una empresa, si no es comença a gestionar aquest talent adequadament és probable que ho acabin pagant molt, i més en la situació de crisi econòmica global.

De fet, a part de gestionar el talent, les xarxes socials són ideals també per a la formació, l'educació de les persones ... però parlar d'educació 2.0 ens donaria per omplir una sessió sencera ;-)

Diapo 20:

Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".

Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.

El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.

De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions públiques més "2.0" que conec, no només amb el projecte Compartim sinó també amb l'ús de blocs, de YouTube, SlideShare, Facebook, LinkedIn, Del.icio.us, Yammer... vull destacar dos iniciatives:

• L'ús del canal Twitter amb diversos comptes per informar "en directe". (A més de forma segmentada, facilitant a la ciutadania seguir només allò que li interessa).
• L'adequat ús de llicències Creative Commons per facilitar l'ús d'informació pública.

Diapo 21:

Però, quin és el procés a seguir?

Primer: conèixer l'entorn actual, conversar amb la ciutadania per saber exactament quins problemes té.

Segon: identificar els objectius que volem que compleixi la nostra administració: agilitat, flexibilitat, transparència, col·laboració, etc. I segmentar!: Focalitzar els serveis al seu públic objectiu (target).

Tercer: establir unes mètriques per poder saber si realment es compleixen els objectius. Això és més important del que sembla, sense mètriques no podrem saber si s'han aconseguit les fites proposades, és a dir, no podrem demostrar si la inversió efectuada ha estat satisfactòria o no. Per desgràcia, les mètriques sempre és un àmbit que queda relegat a un segon pla.

Quart: determinar un pla d'acció que ens permeti aconseguir aquests objectius en el temps proposat i amb el mínim consum de recursos.

Cinquè: arran del pla d'acció es determinarà quines són les eines més adequades per implementar-lo. A dia d'avui, cal tenir en compte les xarxes socials, en un futur potser no sigui així...
Les xarxes socials són una eina no un objectiu.

Sisè: avaluar els resultats aconseguits i, es cal, depurar el pla d'acció i els canvis interns que ha provocat.

Setè: establir procediments (metodologia) un cop ja s'ha demostrat que el pla d'acció és l'adequat.

A més sent el màxim d'àgils, flexibles i ràpids possibles.

I tot això amb una metodologia darrere que sempre implicarà canvis en l'Administració.

Diapo 22:

Una manera d'aconseguir ser àgils, flexibles, ràpids, etc és practicant el trystorming.

La idea és fer pilots (o productes definitius) amb diverses idees (fruit d'un brainstorming).

Reduir/barrejar idees fins quedar-nos amb unes poques, aquestes les simularem (o les produirem) amb l'objectiu d'errar per poder millorar.

Només d'aquesta manera, i amb l'ajuda de la ciutadania, aconseguirem obtenir serveis amb una millora contínua.

Dit d'una altra manera, no esperem a tenir-ho tot controlat al 100% abans de treure un nou servei, estem en una societat canviant, ambigua, difusa... podem córrer el risc de no treure res per estar esperant l'ideal.

Cal recordar que l'Administració és el reflex de la societat... per bé i per mal.

Dit d'una altra manera: l'Administració no és "la senyora Perfecta", també té dret a equivocar-se.

Diapo 23:

I això és tot, espero haver donat alguna pinzellada sobre el perquè les xarxes socials són una eina clau per millorar els serveis que ofereixen les administracions públiques, (encara que el seu ús no està exempt de dificultats...).

---

Aquí teniu la presentació (en Prezi):

Presentación Tecnimap on Prezi

---

Estic obert a qualsevol comentari/crítica a aquesta presentació... de fet espero que em comenteu tot el que vulgueu!

---

Enllaços relacionats/Fonts utilitzades per fer aquesta presentació:

• Tecnimap 2010: Jornadas sobre Tecnologías de la Información para la Modernización de las Administraciones Públicas.
• Tecnimap en red. Iñaki Ortiz.
• Las redes sociales y las administraciones públicas. Rafael Chamorro.
  
• Las redes sociales en la esfera política. Antoni Gutiérrez-Rubí.
• L'administració pública i el social media. Trina Milan.
  
• La administración en tiempos de redes sociales. Antonio Galindo.
  
• América Latina líder en redes sociales. Alexis Maidana.
  
• Gencat en herramientas y entornos 2.0. Marta Continente.
  
• Estrategia y gestión en tiempos de redes. Genís Roca.
• Jo no ho sé tot. Jordi Graells.
  
• Innovación en las Administraciones Públicas y Redes Sociales. Rafael Chamorro.
• 10 ideas para blogger funcionarios. Félix Serrano.
• "Aprendre dóna un plaer brutal". (Llarg) Resum de la sessió "Lideratge institucional a la Xarxa" d'Antoni Gutiérrez-Rubí. Marc Garriga.
  
• Parlament de Catalunya.
• Parlament 2.0.
• Catalunya estrena Parlament 2.0. Juan Varela.
  
• Ciudadanos impacientes? Administración ineficiente? o Políticos incompetentes?. Carlos Guadian.
  
• Twitter promotes case study on how government uses its network.
• La nevada evidencia que no hi ha l'hàbit d'informar amb les xarxes socials. Janquim.
• Neix Rodalia.info, un sistema d’informació basat en els usuaris.
• Irekia: el gobierno abierto del País Vasco. Marc Garriga.
  
• Openness and technology in e-Government.
  
• Web 2.0 Museu Picasso Barcelona.
• Museu Picasso de Barcelona: Un buen ejemplo de Museo 2.0. Marc Garriga - Conxa Rodà.
  
• Copons 2.0, una aproximación a la acción de consenso. Ricard Espelt.
• Llibre #Política 2.0. Ernest Benach.
• Democràcia deliberativa. José Antonio Donaire.
  
• Funcionario y orgulloso de serlo. Alberto Ortiz de Zárate Tercero.
  
• La nueva gestión del conocimiento en las AAPP. Jesús Martínez.
  
• Blog Gestió del Coneixement. Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
• Trystorming. Marc Garriga.

Imatges:

• Caracol veloz.
• Go Ethan (hula hoop).
• Organizaciones de sociedad civil buscan revertir brecha digital (imagen de gente).
  
• Palacio del Gobierno de Haití.
  
• Optimistic clock.