divendres, 10 de setembre de 2010

Només cal lideratge, voluntat, il·lusió i passió. Diada 11/09/10.

El naixement del meu tercer fill (tot just avui fa 8 dies) m'ha deixat una mica en "fora de joc", fins al punt que avui m'he adonat que demà ja és la Diada.

Després de la Manifestació del 10J vaig pensar en moltes idees de cara a fer un post per la Diada.

Sincerament, mica en mica he anat oblidant aquestes idees, m'he "desinflat" una mica, suposo que els dies posteriors a la manifestació no van ser gaire engrescadors, molts pensen que manifestar-se 1 milió i mig de persones (que es diu ràpid!) no va servir de res.

Jo no ho crec, els que em coneixen bé saben que sóc optimista de mena i que sempre intento veure el cantó positiu.

Personalment penso que va ser molt positiu la força que va tenir la Manifestació del 10J, és a dir, que la ciutadania de Catalunya encara és capaç de moure's pel seu país.

Però... com és que la societat demana moviment i no aconseguim moure el país (cap on sigui)?

Perquè ens falta lideratge.

Ens falta algú que sigui capaç d'engrescar, d'esperonar, de motivar, de sumar esforços, d'unir diferents sensibilitats, de transmetre sentit de país...

Algú que trenqui el tradicional sentiment derrotista dels catalans... recordeu que la nostra Diada és una derrota!

Algú que trenqui aquest sentiment i ens porti cap a un nou camí, un camí en el qual els catalans se sentin orgullosos del seu país, un camí on els catalans creguin en el seu futur i desitgin implicar-s'hi plenament, un camí on la il·lusió sigui el seu motor.

Algú que sigui capaç de fer el que s'ha fet a Can Barça: gràcies a un clar lideratge s'ha canviat la mentalitat dels seguidors, això ha desfermat la il·lusió i la passió necessàries per a tenir clara quina és la voluntat de la institució.

Ja sabeu que sempre s'ha dit que el seguidor culer sempre pateix, sempre creu que el partit pot anar a pitjor...

De fet, abans de començar un partit, jo he arribat a sentir al Camp Nou "Ui, ui, ui, segur que perdrem!".
En canvi, ara escolto "No passa res!, ara n'hi fotem 5" (en un moment d'un partit en que anàvem perdent 0-2).

Si s'ha demostrat que és possible fer-ho pel Barça, per què no ha de ser factible extrapolable per Catalunya? (Sóc plenament conscient que l'ordre de magnitud no és el mateix, però per què no ho provem?).

Això és el que necessita Catalunya: un conjunt de líders capaços de canviar la mentalitat dels catalans, de donar-los la il·lusió i passió necessària per tal que es pugui fer realitat allò que el poble vulgui.

De fet, sempre he dit que Catalunya serà el que vulguin els catalans, només cal que algú aglutini els molts sentiments, idees, esforços de la societat catalana cap a un clara voluntat de ser.

Recordeu: només cal lideratge, voluntat, il·lusió i passió, res més!

Tenint això, ningú no ens aturarà!




La fotografia és de QMoline a Flickr i té llicència per a ser compartida.


Enllaços relacionats: