dimecres, 27 d’abril de 2011

"Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Ara fa uns dies, vaig fer una ponència en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu de la ponència era explicar què és el Web 2.0 (en especial atenció a les xarxes socials) i oferir exemples d'aplicació de conceptes Web 2.0 en l'àmbit de l'agricultura i del medi rural.

Es tractava de fer una introducció a aquesta temàtica, per tant, se'm va demanar una visió inicial dels trets més importants, (en la segona part de la jornada tècnica el Carles Folch va parlar de la Plataforma e-Catalunya).

Per a ser més precisos, els dos principals objectius que em vaig marcar eren:
  • Explicar què és el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).
  • Convèncer als assistents - professionals de l'àmbit de l'agricultura i medi rural - que poden (i han de) aplicar aquests conceptes a la seva realitat. Per això vaig explicar exemples de persones/institucions de l’àmbit rural, de l’agricultura, ramaderia que ja ho han fet.
Tot seguit teniu disponible l'arxiu de la ponència així com les meves notes de cada diapositiva (són imprescindibles aquestes notes si teniu en compte que la majoria de les diapositives són només imatges).



"Web 2.0: Xarxes socials"

Diapo 1:
Presentació de la ponència.


Diapo 2:
Com a introducció de la sessió, us aporto aquesta cita de María Jesús Salido, resumeix molt bé la situació actual:
- L'ús de la tecnologia actual, de les plataformes basades en el web, del programari social i els entorns col·laboratius i la seva irrupció en la societat, estan transformant profundament la forma com les persones treballem i produïm, aprenem i ens relacionem entre nosaltres i el nostre entorn.

- La nova economia del coneixement transformarà per sempre les organitzacions públiques i privades en una necessària adequació als nous contextos tecnològics, als processos que hi van implícits i als valors que fomenten.
Diapo 3:

Objectius de la sessió:
  • Explicar què és el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).
  • Convèncer als assistents - professionals de l'àmbit de l'agricultura i medi rural - que poden (i han de) aplicar aquests conceptes a la seva realitat. Per això vaig explicar exemples de persones/institucions de l’àmbit rural, de l’agricultura, ramaderia que ja ho han fet.
Diapo 4:

Índex de la sessió:
  • Context: de la societat industrial a la societat digital.
  • Web 2.0.
  • Eines 2.0.
  • Xarxes socials.
  • Exemples d’aplicacions/serveis 2.0 de l’àmbit de l’agricultura i del medi rural.
Diapo 5:

En aquest punt vam fer una petita "ronda" de coneixement per poder avaluar el grau de coneixement que tenia el públic assistent de l'àmbit web.

Diapo 6:

Com podem copsar la 'magnitud' del fenomen Web 2.0?

Amb dades (encara que no siguin 'oficials' ens donen una visió prou clara) gràcies a aquest comptador: http://www.personalizemedia.com/garys-social-media-count/

Diapo 7:

La societat està canviant…

Més ben dit, el paradigma social està canviant.

Estem passant d’una societat industrial a una societat digital, una societat del coneixement.

I què comporta un canvi de paradigma social?

Implica un canvi en les regles del joc.

Per exemple:

- Ja no necessitem tenir una formació en el treball orientada per disciplines; ara el que ens falta és una formació multidisciplinar, diversificada, flexible i contínua. Tingueu en compte que molt probablement els nostres joves/fills acabaran fent unes professions que actualment desconeixem totalment.

- Fins ara el coneixement era individual, com a molt compartit per equips; ara el coneixement és global, compartit i transferit entre tothom (a nivell mundial).

- Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo.

En l'entorn productiu de la societat industrial les persones són intercanviables, prescindibles; en la Societat del Coneixement les persones són talent, són creativitat, són coneixement... són imprescindibles.

La clau d’aquesta nova societat són les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Accedir a la Xarxa ha de ser un dret de tothom, qui estigui fora d'Internet estarà fora de la societat. És un luxe que bona part de la societat encara no estigui, o no pugui, connectar-se a Internet

Don Tapscott (un dels millors experts en aquesta matèria): “Esto no es un crisis es un cambio histórico” La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110121/54103612286/esto-no-es-una-crisis-es-un-cambio-historico.html

Diapo 8:

El concepte principal és canvi.

Canvis en tots els sentits:
  • Canvi cultural: de manera de ser / actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
  • Canvi de poder: El poder ara prové de les idees, de la reputació... no de la jerarquia: meritocràcia.
  • Canvi de comunicació: Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, és evident els canvis que estan succeint en el món dels mitjans de comunicació...
  • Canvis econòmics: El fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu directe.
  • Canvis d'exigències de la ciutadania: La ciutadania ha evolucionat, ara ja no es conforma amb que siguem eficaços (fer el que ens demanen), ara demana que siguem eficients (fer-ho amb el mínim consum de recursos i adaptant-se a les necessitats actuals), i cada cop és menys fidel, la competència és mundial.

Resumint: estem en una fase de canvis, i, a més, de canvis cada vegada més ràpids, i és en aquest estat d'incertesa perpètua on hem de ‘jugar’.

Diapo 9:

Per a que hi hagi un “Web 2.0” hi ha d’haver un “Web 1.0”.

El “Web 1.0” és el “Web tradicional”, l’original… el tipus de Web on pocs publiquen informació i molts consulten l’esmentada informació.

És a dir, és un tipus de web on la comunicació és “tradicional”: pocs emissors per a molts receptors.

Per tant, la informació (i el dret d’informar) es troben en mans de (relativament) poques persones.

De fet, tot i que es va comentar que el Web seria una forma de democratitzar l’accés i la publicació de la informació, amb el “web tradicional”, encara que tècnicament era factible, a la pràctica això no era així. És a dir, informar encara estava a l’accés dels grups més poderosos.

Diapo 10:

Aquest és Dale Dougherty, la primera persona que va parlar del concepte “web 2.0”.

Dougherty és un dels principals directius d’O’Reilly Media, una de les editorials (i creadores de contingut) relacionades amb la tecnologia més importants del món.

Conjuntament amb Tim O’Reilly va organitzar la primera conferència sobre “Web 2.0” a l’octubre de 2004.

Diapo 11:

Què és el canvi essencial que ha portat l’arribada del “fenomen” 2.0?

L’usuari.

L’usuari ha passat de ser només consumidor a ser, a més, productor.
L’usuari ha passat de ser passiu a ser plenament actiu.
L’usuari ha passat de ser individual a voler socialitzar-se.

L’usuari ara és actiu, s’implica.

Diapo 12:


Una de les grans diferències entre el “Web 1.0” i el “Web 2.0” és la capacitat que té tothom de comunicar i d’escoltar.

Tots els usuaris ara som actius.

Una de les novetats tecnològiques que ha portat el “Web 2.0” ha estat la millora de la usabilitat en la publicació de continguts web: ara no cal tenir cap noció informàtica per poder crear contingut web, és molt fàcil.

Això ha provocat que molta gent publiqués sobre les seves àrees d’interès, per estranyes i específiques que siguin.

La ‘Long Tail’ ha crescut exponencialment.

I aquesta eclosió ha pogut ser una realitat gràcies a les eines 2.0 com ara els blogs, wikis o les xarxes socials, entre d’altres.

Però fixeu-vos que ara no n’hi ha prou en comunicar, també hem d’escoltar, hem de ser conscients del què es parla a la Xarxa, en general, de les nostres àrees d’interès, però, i molt especialment, del que es diu de nosaltres.

Diapo 13:

Evidentment el Web 2.0 està basat en tecnologies de la informació i comunicació (TIC): Internet, Web, etc.

I algunes innovacions han resultat ser molt importants per l’èxit del “Web 2.0”, per exemple podem parlar de la tecnologia Ajax o, sobretot, de l’RSS.

Però el “Web 2.0” no és un tema tecnològic.

Ens equivocaríem si posem com a responsable d’un projecte d’implantació de “Web 2.0” (només) a un tècnic TIC.

És un tema de valors, de cultura de l’organització, de com s’encara la vida… de manera de ser.

Per tant, va més enllà del Web, és més adequat parlar de “dospuntzerisme”, de filosofia de vida… contraposada a una societat molt comercial fruit d’un origen industrial.

Diapo 14:

Com deia, el fenomen “Web 2.0” no és un tema tecnològic, és una qüestió d’actituds.

És una forma diferent d’encarar la vida, el treball, les relacions amb les persones…

És qüestió de valors.

De valors com ara compartir, col·laborar, reciclar, socialitzar, confiar, innovar constantment, gaudir del que s’està fent, meritocràcia, honestedat, humilitat, generositat, obertura, transparència, …

Tal com diu un amic meu, són valors que, en bona part, ja predicaven els Hippies en una era pre-Internet ;-)

Diapo 15:

Un dels valors més propis del “Web 2.0” és la col·laboració entre tothom, és el que es coneix com a Intel·ligència Col·lectiva.

Aquest valor està basat en un fet: per molt bons que siguin els teus assessors, mai superaran l’acció, el pensament, les idees, la creativitat de tota la societat en conjunt.

Un exemple claríssim: Wikipedia que tot just fa poques setmanes es va celebrar el desè aniversari de la versió catalana, la Viquipèdia.

Diapo 16:

Una bona manera de diferenciar algú “2.0” d’algú que no ho és és comprovant si comparteix la seva obra amb la resta de la societat.

Una anècdota: Fa prop d’un any vaig participar en una presentació sobre Web 2.0 a estudiants de Màster MBA d’una important escola de negocis, tots ells directius d’empreses.

Els hi vam parlar de 2.0… però també de societat digital, dels canvis que està patint/gaudint la societat i tot el que això implica en un entorn empresarial.

Recordo que un dels temes que va generar més controvèrsia va ser aquest: la compartició.

Els directius no podien entendre que es volgués compartir la seva obra, per ells compartir implica perdre negoci!

Però per algú 2.0 és precisament tot el contrari, gràcies a la compartició de la gent jo m’enriqueixo i el valor conjunt de la societat augmenta.

Com podeu observar aquesta no és una qüestió tècnica, és una qüestió d’actitud.

Diapo 17:

Un altre valor és la transparència, l’honestedat.

En el “món 2.0” l’engany es detecta ràpidament i és rebutjat!

Les persones “2.0” són honestes, humils… i esperen que les organitzacions també ho siguin.

Hi ha grans projectes d’impuls d’obertura del software, d’obertura de la informació, d’obertura de les institucions…

És cert que moltes d’aquestes iniciatives no vénen del món 2.0, però aquest les recolza.

Es pretén que no hi hagi grups que monopolitzin la informació, el software, les institucions (especialment les públiques) i, molt menys, que la manipulin o la tergiversin.

Resumint, que l’accés a la informació sigui un dret lliure per tothom.

Diapo 18:

Meritocràcia: No se’t valora per ser qui ets sinó per les teves accions, per les teves idees.

L’important és el talent!, no el lloc que ocupes.

En el cas concret de les empreses, i lligat amb l’obertura que parlàvem abans, un entorn obert facilita que el treballador pugui parlar, participar, sentir-se que és part de l’empresa, que pot aportar idees i que aquestes són escoltades. L’aportació de tothom suma, amb independència de la posició jeràrquica de l’empresa. Fomentar una cultura de participació, compromís i col·laboració facilitarà que aflori el talent de l’empresa, la veritable força de la institució.

Per tant, s’ha de promoure eines, accions que ajudin a potenciar aquest talent que tenen les empreses (i, en general, qualsevol organització).

Diapo 19:

Una de les conseqüències d’aplicar els conceptes 2.0 és l’eliminació de les jerarquies.

Per efecte de la comunicació directa i de valorar (i fer aflorar) el talent, estigui on estigui, la jerarquia s’aplana moltíssim.

Aquesta és una conseqüència que tenen molt clar els directius que estan enmig de la jerarquia, són conscients de la redistribució del poder que implica el 2.0, per això, hi posen impediments, simple supervivència…

Diapo 20:

La meritocràcia està íntimament lligada a un altre valor 2.0: “La cultura hacker”.

La “cultura Hacker” és el que el filòsof finès Pekka Himanen va definir en el seu assaig “La ética del Hacker y el espíritu de la era de la información”.

El Hacker és aquella persona que posa interès, emoció, passió en el que fa, creativitat, en gaudeix plenament, (no confondre un Hacker - no actua de mala fe - amb un Cracker que sí que actua de mala fe).

També li encanta superar els reptes, millorar constantment, no es conforma, busca l’excel·lència.

A més, fuig de les jerarquies, prefereix la reputació, el valor social, la llibertat, la franquesa, la transparència…

Algunes grans empreses han crescut gràcies a l’ètica Hacker dels seus treballadors unit a una bona gestió del seu talent; segurament el cas més conegut és Google.

Un exemple de mala gestió és Yahoo!.

Ara fa pocs mesos que un ex-treballador de Yahoo! – Paul Graham – va explicar que Yahoo! no era tant gran com prometia pel simple fet que es va ‘jerarquitzar’ massa l’empresa i, mica en mica, els seus treballadors van anar perdent la cultura Hacker.

Diapo 21:

La socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0.

Segons la Viquipèdia, tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú.

Gràcies a Internet, i sobretot a les eines 2.0, aquesta limitació geogràfica ha desaparegut.

Diapo 22:

Segons Etienne Wenger (un dels millors especialistes mundials en aquest àmbit), les comunitats de pràctica són grups de persones que tenen en comú un interès o una passió envers alguna activitat i que gràcies a la interacció regulada aprenen a millorar-la.
Una comunitat de pràctica no és simplement una comunitat d’interès, és a dir, persones que tenen afició per determinats tipus de pel·lícules, per exemple.
Els membres d’una comunitat de pràctica són professionals que desenvolupen un ventall comú de recursos, experiències, anècdotes, eines, formes de resoldre problemes recurrents, en poques paraules és un pràctica compartida.
(…)
Es produeix coneixement col·lectiu”.

(extret d'aquest vídeo de presentació de la plataforma e-Catalunya)

Tenim un molt bon exemple de comunitat de pràctica aquí mateix, a la Generalitat de Catalunya:

És el Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".

Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.

El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.

Tot un referent...

Diapo 23:

S'està en constant evolució (beta), en constant innovació.

El món 2.0 trenca amb el món industrial en el sentit que un cop fet un producte aquest es replicava milions de vegades.

El món 2.0 és un món més artesanal, un món on es prima la qualitat i la idoneïtat (especificitat) enlloc de la replicació a tothom del mateix.

El món 2.0 és un món on es permet l’experimentació, el “trystorming” està permès… i desitjat!

El món 2.0 també és més senzill (però potent a la vegada!).

Per exemple, un web d’una administració pública en tindria prou en què fos així (proposta de Carlos Guadián de ja fa més de 2 anys).

Precisament un exemple d’aquest enfoc el trobem en el nou web de l’Ajuntament de Sevilla: http://www.sevilla.org/

Consulteu aquest post: Webs municipals: del model Yahoo! al model Google.

Es tracta de ser senzill però a la vegada potent.

Diapo 24:

Amb tot els valors que hem vist relacionats amb un “món 2.0” és evident que cal tenir una gestió dels drets d’autor diferent a la tradicional.

En molts casos, el copyright tradicional ha quedat desfasat per la realitat.

El que temps enrera fou una manera de promoure la investigació ara és tot el contrari, és un fre en un món 2.0 on la reutilització és una pràctica molt habitual (i necessària).

Cal una gestió diferent, amb més opcions i que fomenti l’intercanvi d’idees i d’informació.

Una solució – no l’única – és la gestió dels drets d’autor via Creative Commons que et permet diposar d’una granularitat més detallada per, per exemple, cedir les teves obres a qui vulgui, sempre que no se’n faci un ús comercial, o sempre que no es modifiqui l’original, entre moltíssimes més opcions.

Però no limitem la difusió del coneixement per culpa dels drets d’autor.

Diapo 25:

Resumint: el “món 2.0” es un món de valors:
  • Col·laboració.
  • Compartició, proposar… però també escoltar.
  • Transparència, honestedat, humilitat.
  • Meritocràcia.
  • Senzillesa però potència.
  • Socialització, comunitat.
  • Amb una gestió diferent dels drets d’autor que fomenti la reutilització i en tregui el màxim suc per la societat.
Al cap i a la fí, el món 2.0 és un món on es premia el sentit per la comunitat enlloc del sentit individualista.

Per tant, no qualsevol cas, no qualsevol aplicació és un exemple “2.0”.

Obrir un usuari a una xarxa social per seguir fent el que es fa en un món “1.0” no és un bon exemple “2.0”.

És a dir, hi ha d’haver un canvi d’actitud per a ser considerat 2.0.

L’etiqueta “2.0” està de moda i tothom l’aplica on vol, és a dir, hi ha una vulgarització de tot allò relacionat amb “2.0”.

A més, com és lògic, no tot té sentit que s’apliquin solucions “2.0” a tot, no és la panacea per tot.

Heu de tenir en compte que tot just es comença a caminar per aquest món “2.0”`.

No sabem cap a on ens portarà el camí, ni si serà molt llarga o molt curt… de fet, ni tan sols sabem si hi haurà varis camins, o un… o cap!

En tot cas, ja sabeu que “caminante no hay camino; se hace camino al andar…”.

Diapo 26:


Gràcies a que en el món 2.0 la compartició és habitual, tenim a la nostra disposició moltes eines 2.0 que ens poden simplificar molt la nostra feina.

A més, bona part d’aquestes eines no tenen un cost directe.

Per tant, en molts casos només és qüestió de saber triar l’eina que més ens satisfà, que més s’adapta a les nostres necessitats o, simplement, l’eina que més ens agrada.

D’altra banda, i seguint la tendència actual, moltes d’aquestes eines són executables on-line, és a dir, és el que es coneix com a Cloud Computing: no cal que ens instal·lem res en el nostre ordinador, només cal tenir una connexió a Internet, res més.

Diapo 27:

Un blog (en català bloc) és, (segons la Viquipèdia):

És un diari interactiu personal a Internet. Un bloc (o blog) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (autor) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat. Usualment els articles (o posts), són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es pública en darrer serà el primer que surti en pantalla En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc. Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat de coneixements informàtics, administrar-los.

Hi ha moltes eines gratuïtes per crear blogs, les més conegudes són WordPress i Blogger, (eines tremendament usables).

Per cert, el nom prové de Web Log (dietari Web).

Diapo 28:

Un wiki és, (segons la Viquipèdia):

Un wiki (del hawaià wikiwiki, «ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia. Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les puga editar. Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia. Però, Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.

Un exemple d’això és la Intellipedia, un projecte de la intel·ligència americana per arxivar i compartir gran quantitat d’informació intern entre les diferents àrees i departaments de la intel·ligència dels USA. Com és lògic, no és un projecte d’ús públic, si bé, sí que utilitza un software públic ja que fa servir la mateixa aplicació utilitzada per a la Wikipedia.

Diapo 29:

RSS és l’acrònim de “Really Simple Syndication”.

És una tecnologia que permet – via subscripcions – està actualitzat de canvis en la informació subscrita.

És molt útil, per exemple, per estar al cas dels canvis en un web de notícies.

És una de les tecnologies clau per estar al dia de tot allò que ens interessa sense haver de visitar periòdicament els llocs web, quan hi hagi un canvi ja ens assabentarem sense cap esforç adicional.

Actualment són llegibles pels propis navegadors, però el més usual és utilitzar un software específic (anomenat agregador o, més comú, lector de feeds):
Diapo 30:

Un mashup no és res més que oferir una determinada informació aprofitant-se d’eines d’interacció (usualment de visualització).

Per tant, es tracta de ‘farcir’ aquestes eines amb informació.

La gràcia d’això és que l’usuari es centra només en allò interessant: les dades, no s’ha de preocupar per les eines.

Un exemple típic d’eina que es fa servir molt per a mashups és Google Maps.

Això és molt habitual en el Web 2.0: la reutilització.

Un exemple és aquest web que permet veure (en temps real) la ubicació dels metros de Londres: http://traintimes.org.uk/map/tube/

Diapo 31:

La idea que hi ha al darrera del marcatge social és senzilla, es tracta de posar a l’abast de tothom els marcadors que un es guarda (els anomenats ‘favoritos’ de l’Internet Explorer).

Això que és senzill és, també, molt potent donat que estem classificant la informació i destacant una porció per sobre de la resta, (cal recordar que actualment l’accés a la informació no és un problema, el problema està en la infoxicació).

Un exemple de servei de marcatge social és Del.icio.us: http://www.delicious.com/

Un exemple concret (de l’àmbit de l’art) és l’Steve Project.

L’objectiu és que els joves etiquetin les obres d’art segons el seu parer, de forma planera, sense tecnicismes ni idees preconcebudes: això és el 'social tagging'. D’aquesta manera s’introdueix als joves en l’art, fomentar la seva creativitat i millorar el coneixement que tenen els museus.

Diapo 32:

El món 2.0 està ple de serveis/aplicacions que simplifiquen les teves gestions.

Un exemple és SlideShare per compartir presentacions i documents.

Us recomano que quan tingueu una necessitat, la que sigui (per simple que sigui) busqueu a Internet, segur que trobareu un servei que ja ho fa (i molt probablement amb un cost nul o molt baix).

Altres exemples de serveis que utilitzo: Prezi (per a fer presentacions), Thumbalizr (per fer capturacions de pantalla), Dropbox (per compartir fitxers entre diferents persones), Google Docs (per compartir – i editar – documents entre vàries persones), Del.icio.us (per guardar – i classificar – els meus enllaços preferits), i un llarg etcètera.

Diapo 33:


Nicholas A. Christakis és un metge i sociòleg americà d’origen grec.

Es va donar a conèixer mundialment per un estudi que va fer (en el 2007) on va demostrar que l’obesitat es pot transmetre d’una persona a una altra mitjançant les xarxes socials, com si fos un virus durant una epidèmia.

Des de llavors que investiga la influència de les xarxes socials en d’altres aspectes com ara el tabaquisme o la pròpia felicitat.

De fet, el que fa aquest investigador és deixar clar que l’espècie humana és intrínsicament social.

Per tant, és lògic que la gent es vulgui socialitzar.

L’”únic” que ha fet el “Web 2.0” és proporcionar la tecnologia adequada per a que aquesta socialització sigui còmode i fàcil de fer.

Per tant, ha millorat molt la usabilitat d’aquest tipus d’eines.

És a dir, no s’ha inventat la socialització, però sí que s’ha facilitat i, sobretot, se n’ha augmentat exponencialment la seva potència eliminant les barreres geogràfiques.

El resultat ha estat tan espectacular que les xarxes socials són la cara més visible del “web 2.0”, de fet, sovint es parla de la “Web Social”.

Gràcies a les xarxes socials podem estar connectats, això no és només per finalitats d’oci, també poden ser per infinitats d’altres usos, un exemple és potenciar equips de treball/investigació.

La clau és la connexió, estar connectats facilita l’intercanvi d’informació, intercanvi de coneixement…

Christakis comenta que “Les xarxes socials estan bàsicament relacionades amb aspectes positius, el que el món necessita ara és estar més connectat.

Resumint: la socialització és un valor clau en el món 2.0.

Diapo 34:

Facebook és actualment la xarxa social més popular amb més de 500 milions de persones donades d’alta.

És la “xarxa social”.

Va ser fundada en el febrer de 2004 (fa només 7 anys).

Si algú vol oferir serveis a la ciutadania (en alguna xarxa social) cal que estigui a Facebook, és el nou àgora (digital).

El problema de Facebook és que és massa generalista, no està enfocada a un àmbit en concret, i, a més, se l’associa molt a aspectes lúdics de poc valor.

Això fa que sigui menyspreada, especialment per no ser “seriosa”.

Tanmateix, ofereix unes funcionalitats ideals per a treballar en equip i, a més, està ple d’aplicacions creades per tercers que proporcionen serveis addicionals, (aquest va ser l’encert de Facebook respecte a d’altres xarxes socials).

Com anècdota comentar que actualment Madrid té més perfils a Facebook que habitants.

Diapo 35:

Aquest és un exemple (totalment banal, però força espectacular) d’aplicació de Facebook.

Es tracta de l'aplicació Friend Wheel que et visualitza - en un cercle - els teus contactes a Facebook i les relacions entre ells.

Diapo 36:

Twitter és una xarxa social basada en missatges de només 140 caràcters, de fet, la fortalesa de Twitter radica en això: en l’extraordinària senzillesa però, a la vegada, enorme potència que té.

Precisament el passat 21/03/2011 es van celebrar els 5 primers anys de Twitter, (va ser fundada en el 2006).

A més, és una xarxa molt efímera, els missatges (tweets) de seguida cauen en l’oblit.

Un usuari de Twitter envia tweets (missatges de com a molt 140 caràcters) als seus seguidors (followers), i ell veu els missatges de les persones a qui segueix.

Res més que això.

La clau està en escollir convenientment les persones a qui segueixes.

En el meu cas, des de fa força temps que Twitter és la principal font d’informació i de relació/coneixença amb d’altres persones (especialment de l’àmbit professional).

Actualment més de 200 milions de persones ja estan donades d’alta en aquest servei, però el ritme de creixement segueix sent altíssim, per tant, en poc temps aquesta xifra ja quedarà àmpliament superada.

D’altra banda destacar que la majoria d’usuaris de Twitter (especialment els més actius) no utilitzen els serveis propis de Twitter per enviar/consultar Tweets, utilitzen eines (creades per tercers) per connectar-s’hi, de fet, el nombre de serveis associats a Twitter és brutal.

Diapo 37:

LinkedIn (com Xing, o antigament Neurona) és un tipus de xarxa social especialitzada en l’àmbit professional.

Els usuaris de LinkedIn introdueixen les seves dades professionals (CV, mèrits, formació, idiomes, etc).

Entre usuaris estableixen un lligam quan, per exemple, han treballat junts, o bé tenen un amic en comú, etc.

És una xarxa pensada pel món professional.

És una manera més de veure en la realitat la teoria dels 6 graus de separació...

Diapo 38:

Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important.

La particularitat de Tuenti és la necessitat de disposar d'una invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana).

Es va crear en el gener de 2006 i actualment té prop de 10 milions d’usuaris, (fa pocs mesos que ha estat adquirida per Telefónica).

El nom prove de “tu entidad”.

Diapo 39:

Ning és un servei que et permet crear la teva pròpia xarxa social.

Va ser molt popular per què inicialment permetia la creació de xarxes socials gratuïtes, ara ja no és així, tot i que el preu no és molt car.

Diapo 40:

Tot i que la visió d’aquest tema per un adolescent no és la mateixa que una persona adulta, és evident que la gestió de la privacitat de la informació és un tema molt actual.

A l'octubre vaig estar moderant una xerrada sobre la privacitat en les xarxes socials.

A partir d’aquesta xerrada es va generar un intens, i ric, debat, el resultat va ser resumit en aquest document.

Un extracte és: “Amb les xarxes socials estem ampliant el nostre radi d’acció social. No és gens fàcil traslladar-hi una seguretat total que no existeix tampoc en els altres àmbits de la nostra vida. Hem de ser conscients també a les xarxes socials que som responsables del que mostrem i per tant dels nostres actes”.

Àmbits d’actuació:
  1. Formació.
  2. Regulació i responsabilitat.
  3. Identificació.
  4. Gestió i control de dades personals.
  5. Tecnologia que ajudi en el control de les dades personals.
Diapo 41:

Tot seguit es detallen exemples d’aplicació de Web 2.0 en els àmbits rural, d’agricultura, de ramaderia... (un àmbit que, cal deixar clar, no és el meu... ).

El primer que explico és la iniciativa RuralCat, la comunitat virtual agroalimentària i del món rural promoguda pel propi Departament d'Agricultura de la Generalitat.

Després explico d'altres exemples segurament menys coneguts pel públic...

Diapo 42:

Crop Mob:

Segons s’explica a Euskadi Innova:

El movimiento Crop Mob nació en Carolina del Norte, a raíz de una comunidad de pequeños agricultores jóvenes, interesados por el cultivo ecológico pero preocupados porque mantener sus pequeños terrenos resultaba un trabajo duro que absorbía casi todas las horas del día. Ante esta situación decidieron organizar encuentros una vez al mes, donde todos se reunían en alguna de las tierras para colaborar en los trabajos más duros, como limpiar el terreno o construir un invernadero. La iniciativa ha ido sumando cada vez más voluntarios, tanto agricultores con experiencia como jóvenes con interés por aprender, puesto que resulta una oportunidad para adquirir conocimientos, tanto de agricultura como de bricolaje o jardinería, y los encuentros se han convertido en un evento social entorno al cual se organiza también una comida comunitaria, ofrecida por el propietario.. Más que una iniciativa centralizada, se trata de un movimiento autorganizado en pequeños grupos donde se proponen encuentros a través de Facebook y se apunta quien quiere colaborar, sin que haya un intercambio monetario. La idea se ha extendido también a otros Estados, y el colectivo está realizando visitas a otros países, entre ellos España, para dar a conocer este tipo de colaboraciones, que pueden facilitar la expansión a de la agricultura local a escala muy pequeña”.

També teniu més informació en el New York Times, (d'on he tret la fotografia de la diapositiva)

Diapo 43:

Borlaug Global Rust Initiative:

La Iniciativa Mundial de la Royal Borlaug és un projecte internacional que té per objectiu ajudar a reduir l'amenaça d'una malaltia anomenada "rovell del blat", una malaltia dels cultius que, potencialment, pot devastar mundialment els subministraments d'aquest cereal.

A causa que la malaltia muta quan es propaga, els científics de diferents països han de treballar junts per lluitar contra ella, i ho han de fer ràpidament. Aquesta iniciativa permet a un petit nombre d'experts mundials en aquest problema compartir ràpidament els nous coneixements amb els biòlegs locals, les organitzacions agrícoles i organitzacions no governamentals, per tant, permet a tots a col·laborar en possibles solucions per vèncer la malaltia. Centenars d'investigadors utilitzen el Banc de Coneixements d'aquesta iniciativa cada dia per combatre aquesta malaltia i protegir els cultius del món.

Més informació en aquesta notícia.

Diapo 44:

e-agriculture:

És un web creat amb l’objectiu de difondre el coneixement i el diàleg sobre l’ús de les TIC (no només 2.0) en l’àmbit de l’agricultura i el desenvolupament rural.

És d’àmbit mundial.

Diapo 45:

Projecte Marieta:

Segons es comenta en el web:

El Projecte Marieta és un projecte de l'Associació Catalana d'Amics del Camp per a la promoció de l'Alimentació Local i el Consum Responsable. La principal iniciativa d'aquest Projecte és la posada en funcionament d'un sistema de Consum Responsable, amb la intenció d'aconseguir una àmplia oferta d'aliments de proximitat a uns preus que permetin al consumidor fer-ne la base de la seva alimentació. Cada vegada que fem una compra "votem" per una forma de producció i, per aquest motiu, promocionem l’agricultura de proximitat, sostenible, ambientalment racional i econòmicament viable. L’objectiu del Projecte Marieta, a banda de posar a l’abast del consumidor productes alimentaris de qualitat, és el manteniment i desenvolupament d’una agricultura (també ramaderia i artesania alimentària) local, facilitant al camperol un canal de venda, una remuneració equitativa (un 80% del que paga el consumidor) i condicions de treball acceptables”.

Per crear comunitat, per informar i per donar a conèixer la seva iniciativa utilitzen Facebook, Twitter i un blog.

Teniu més informació en aquesta notícia.

Diapo 46:


Blog de La Catània.

Blog que agrupa tota mena d’informació sobre aquest deliciós postre de xocolata.

És un excel·lent exemple de generar comunitat i coneixement sobre un determinat producte, en aquest cas La Catània.

Diapo 47:

Blog del Mercat del Lleó de Girona:

Un altre exemple que corrobora que en aquest món 2.0 no cal grans inversions, només tenir ganes d’explicar les coses i mantenir una certa freqüència d’actualització del contingut.

També fan ús d’altres eines 2.0, com per exemple Twitter.

Diapo 48:

Vintaix:

Tal com diu el Janquim: “El web de Vintaix vol agrupar-ne els aficionats, sense que hagin de ser experts, i els ofereix diverses eines per intercanviar opinions i compartir el gust pels vins, com ara un blog, un canal de vídeo i contactes amb les xarxes socials”.

Com explica al 3cat24 el seu promotor, Miguel Figini, Vintaix es caracteritza per la pretensió de posar-ne en contacte els aficionats, més enllà de les aproximacions professionals. Tant és així, que tenen un espai dedicat als que s'interessin pels vins barats. L'altre element distintiu és la seva aposta exclusiva pels vins i els caves catalans. "És una llàstima", assegura Figini, "que tres quartes parts dels vins del país s'exportin", i que en canvi els catalans consumeixin sobretot vins de la resta d'Espanya. Vintaix pretén oferir una finestra als productors vitivinícoles catalans perquè enllacin amb els clients. A la vegada, vol "donar a la gent el que busca: la prescripció entre iguals, d'aficionat a aficionat".”

D’altres iniciatives semblants són:
També cal referenciar el Debat de Vi que va impulsar l’Incavi amb l’objectiu de debatre el futur del sector del vi (amb l’ajut de les TIC).

De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi, bàsicament per dos motius:
  • Per què el vi té molta informació, convé difondre-la.
  • Per què hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat.
Diapo 49:

Gary Vaynerchuk:

Aquest home és un dels “anti-gurús” dels vins.

Segons es comenta a Área del Vino:

Para quienes no lo conocen, en 2006, Gary Vaynerchuk, decidió trabajar en la tienda de sus padres, llamada Wine Library y se propuso hacerla exitosa gracias a su programa on line Wine Library TV. Hoy cuenta con su propia página, en donde sube sus programas, muestra sus post en Twitter y conferencias, entre otras cosas.
Sin embargo, estos programas no son como las demás degustaciones dirigidas. De hecho, lo que ha generado el éxito de este personaje son sus declaraciones de cada uno de los vinos de una forma distinta, con pura emoción, casi desmedida, divertida y muchas veces inapropiada para algunos.
Este hombre es seguido por muchos porque no le importa escupir un vino, decir que es desagradable porque simplemente no le gustó, así como también, asegurar que probar determinado vino es "lo mejor que le pasó en el día". Todo esto da al consumidor la seguridad de que no hay dinero e intereses de por medio en los vinos que degusta y sus declaraciones son totalmente sinceras”.

"Las puntuaciones [com per exemple del Robert Parker] están siendo reemplazados por las historias".

El coneixement de tota la societat està substituïnt al dels gurús, (tradicionalment un món molt tancat).

Diapo 50:

AGChat:

L’objectiu d'aquesta iniciativa és crear comunitat, intercanviar coneixements (i en segon terme, difondre millor els productes, i l’àmbit agrícola, als ciutadans).

“(...) empowering farmers and ranchers to connect communities through social media platforms”.

Com efecte col·lateral, gràcies a l’intercanvi de coneixement i de dades són capaços de predir millor el comportament del mercat.

Diapo 51:

Agro 2.0:

És una altra iniciativa per fomentar el ús de les TIC (inclòs també Web 2.0) que, a dia d’avui, ja té prop de 5.000 usuaris.

És una iniciativa privada d’àmbit espanyol amb els objectius de crear comunitat i difondre coneixement.

Diapo 52:

Aforavila:

És una iniciativa del Govern Balear que té per objectiu crear comunitat, difondre coneixement i vendre productes obtinguts de l’agricultura, ramaderia i pesca ecològiques: fruites, hortalisses, llegums, ous, carn, peix i productes elaborats.

Diapo 53:

Participación Rural Viva:

Una xarxa social per tota aquella persona que estigui interessada en l’àmbit rural.

Un exemple més de xarxa social creada amb l’eina Ning.

Diapo 54:

Red Social Rural de la gente de Abla - Almería:

Abla és un petit poble rural de la serra de l’Alpujarra d’Almeria.

Com diu l’Alberto Ortiz (dades del 2008):

Ahora hay más de 30 blogs en Abla, y una red social rural que pretende aunar esfuerzos. Así se explica que Abla, por mera iniciativa ciudadana, haya conseguido, por ejemplo, ser reconocida como miembro de la red europea de Living Labs. O que un municipio apegado al apellido "rural" se atreva a ser una referencia en innovación sociosanitaria. Así, el pueblo entero, de la mano del Instituto de Innovación para el Bienestar Ciudadano (I2BC), se está convirtiendo en un gran experimento en la búsqueda de soluciones para mejorar la autonomía personal y la calidad de vida de las personas.
Muy interesante el planteamiento de cómo conseguir acceso a Internet en el pueblo. En lugar de plantear una red municipal, lo que han hecho es convencer a los dueños de los bares para que instalen wifi abierta y gratis en sus locales. Hoy en día, un bar sin wifi en Abla está en desventaja competitiva”.

Aquest és un exemple iniciat des de la pròpia ciutadania.

Hi ha un altre exemple proper, en aquest cas iniciat pel seu Ajuntament, és el cas del poble Jun (Granada).

Un pequeño pueblo de Granada ha conseguido ser, desde hace ya bastantes años, líder mundial en la sociedad de la información.

El 27 de diciembre de 1998, Jun declaró el acceso a internet derecho universal de todos los ciudadanos, dato que dio la vuelta al mundo desde el New York Times hasta el Sydney Morning Herald. Desde entonces, hay red wifi gratuita en el municipio.

A partir de ahí han trabajado a fondo la alfabetización informática y la disposición de recursos para toda la población, incluyendo la firma electrónica en soporte USB, que cada vecino lleva colgado del cuello como un escapulario. Los usuario de Internet suponen el 85% de la población [dades del 2008]. Sobre esa base han construido los servicios de administración electrónica, con la vista puesta en eliminar trámites, más que en digitalizar la burocracia.

En junio de 2001, el ayuntamiento de Jun celebró el primer pleno interactivo municipal a nivel mundial. El entonces Presidente de la Comisión Europea, Romano Prodi, declaró a Jun lugar natal de la Teledemocracia Activa. Han coronado ese edificio con otros mecanismos intensivos de participación ciudadana en todos los ámbitos imaginables. Apabullante.

Ha contado decenas de anécdotas sabrosas, empezando por la de esa vecina que, con 78 años, consiguió ligarse por Internet a un piloto de Iberia. Y me han encantado los ejemplos de respuesta inmediata a requerimientos o quejas de los vecinos, que directamente se comunican con el alcalde, vía internet, móvil o incluso en persona”.

Diapo 55:

Manifiesto Abla 2010:

Un bon exemple resultant d'aquesta iniciativa emprenedora (i tecnològica) del poble d'Abla és el Manifiesto Abla 2010:

Los integrantes de este grupo estamos convencidos de que es necesario avanzar hacia un nuevo modelo sociosanitario más sostenible, participativo y democrático, en el que las relaciones entre la ciudadanía, los profesionales y las organizaciones sean necesaria y oportunamente rediseñadas para lograr una sanidad más accesible y cercana.

Pensamos que el concepto Salud 2.0 debe entenderse como un cambio en la cultura organizacional sustentado en una concepción horizontal y colaborativa, frente a la visión tradicional piramidal y jerarquizada”.

Diapo 56:

Copons, Anoia.

Copons és un poble d'uns 300 habitants que el maig de 2008 va iniciar un projecte de Govern 2.0 amb l'objectiu d'informar, conversar, ser transparents i poder retre comptes, i, a més, mitjançant eines amb un cost baix (o nul).

És un cas més que en aquesta societat digital no es necessita grans infraestructures, només voluntat per llançar-s'hi...

Es va utilitzar eines com Facebook per ser flexible, potent, gratuïta i per realitzar el debat allà on la ciutadania ja té el seu perfil digital.

El projecte no està exempt de dificultats i els resultats no sempre són els previstos, la realitat és tossuda: els projectes 2.0 no són fàcils... Però és evident que s'ha aconseguit implicar la ciutadania per debatre qüestions que preocupen: per exemple l'educació dels fills.

Un dels grans beneficis d’aquesta iniciativa és que la ciutadania ha conegut millor al seu Ajuntament, en coneix els seus límits i s’hi implica més.

Diapo 57:

Alta Anoia:

Aquest és el web del Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia.

No només proporciona informació turística sobre aquesta zona sinó que, a més, amb l’ajut d’eines 2.0, es promou que la ciutadania també aporti el seu contingut que complementarà el que ja hi ha.

Diapo 58:

Usuari de Twitter de RuralCat.

Per informar sobre l’àmbit rural a Catalunya.

De fet, la Generalitat de Catalunya és una de les administracions més actives en l’àmbit 2.0.

Fins i tot disposa de la seva pròpia Guia d’Usos i Estil a les Xarxes Socials.

Té presència a:
  • Facebook.
  • WordPress.
  • Twitter.
  • LinkedIn.
  • YouTube.
  • Flickr.
  • SlideShare.
  • Delicious.
Diapo 59:

Plataforma eCatalunya:

"e-Catalunya és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per facilitar la creació de comunitats de treball col·laboratiu a l'Administració pública. L'objectiu és que els membres col·laborin i intercanviïn coneixement per guanyar eficiència en la prestació de serveis a la ciutadania".

Teniu un vídeo explicatiu d’aquesta plataforma aquí.

Diapo 60:

Fí de la presentació.

Diapo 61:

Origen de les imatges.

Diapo 62:

Agraïments.

Cal tenir en compte que aquesta presentació - especialment la part dels exemples - l'he feta gràcies a l'ajuda de molta gent. En concret, m'han ajudat:


Arxiu de la presentació:





Enllaços relacionats:

7 comentaris:

Odilas ha dit...

CAram Marc! t'ha sortit tot un tractat. M'ho guardo. Moltes gràcies en enredar tant bé!

MarcG ha dit...

En això d'enredar... he tingut una molt bona professora! :)

Gràcies!

cumClavis ha dit...

Moltes gràcies Marc per compartir aquest document! Me'l guardo com a referent.

Manel

Gemma Urgell ha dit...

Directe al Delicious! :)
I m'anirà de conya avui a Gandesa, que faig una formació!! Ja faré difusió d'aquest post per allà
Merci Marc!

MarcG ha dit...

Manel, Gemma,

Gràcies!

(he aprofitat per afegir algunes imatges per a fer una mica més amè el post).

Alorza ha dit...

Impresionante esfuerzo e impresionante resultado. Todo un tratado.

MarcG ha dit...

Gracias Alberto!

He tenido buenas fuentes de información para realizar este trabajo :)