Ningú més ho ha aconseguit

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ningú té les respostes.
Ningú t'està escoltant.
Ningú s'esforçarà pels teus interessos.
Ningú farà més eficients els teus impostos.
Ningú millorarà el sistema educatiu.
Ningú no sap el que s'està coent a Barcelona/Madrid.
Ningú no farà que siguem més eficients en el consum d'energia.
Ningú no s'esforçarà per a que els governs no malbaratin.
Ningú no farà res pel medi ambient.
Ningú creurà que els treballadors públics no són uns privilegiats.
Ningú vol que hi hagi més transparència.
Ningú s'esforçarà per a que recuperem la dignitat.
Ningú ens protegirà contra les amenaces terroristes.
Ningú dirà la veritat.
Ningú erradicarà la violència de gènere.
Ningú evitarà els conflictes d'interessos.
Ningú restaurarà el comportament ètic a la política.
Ningú no ens retornarà la neutralitat que teníem abans d'envaïr l'Iraq.
Ningú perseguirà la corrupció.
Ningú entén les ajudes dels governs.
Ningú gastarà els teus diners, els dels contribuents, sàviament.
Ningú sent el teu dolor.
Ningú vol donar una oportunitat a la pau.
Ningú resoldrà els drets d'autor en la societat xarxa.
Ningú va predir que la guerra de l'Iraq seria un desastre.
Ningú voldrà invertir en I+D+i.
Ningú s'esforçarà per millorar la predicció dels desastres naturals.
Ningú lluitarà contra la desafecció de la ciutadania vers el sistema polític.
Ningú va advertir de la bombolla del totxo.
Ningú escoltarà música.
Ningú va preveure la crisi econòmica.
Ningú ens retornarà la il·lusió.
Ningú vol que les administracions públiques s'obrin a la ciutadania.
Ningú creu que estem en un canvi de cicle, canvi de societat.
Ningú s'apassionarà a la seva feina.
Ningú defensarà el que és correcte.
Ningú serà la teva veu.
Ningú et dirà el que els altres no et diuen.
Ningú pot gestionar-ho...

Ningú, excepte tú, és clar.

No oblidis mai que un petit grup de persones pot canviar el món.

Ningú més ho ha aconseguit.

---

Aquest escrit l'he redactat emulant el que havia fet Micah Sifry en el llibre What Matters Now coordinat per Seth Godin.

Aquest llibre conté els pensaments de personalitats de reconegut prestigi sobre la societat actual, pensaments que fan reflexionar sobre nosaltres, sobre cap a on volem anar... com volem ser...

A partir del text original de Micah Sifry, el qual està pensat en clau americana, n'he redactat un amb les meves inquietuds, i sense pensar-ho massa, simplement el que em passava pel cap en aquest primer dia de l'any 2010.

Per cert, si voleu llegir-vos el text original de Micah Sifry en el llibre What Matters Now, aquí us els transcric:

Nobody has the answers.
Nobody is listening to you.
Nobody is looking out for your interests.
Nobody will lower your taxes.
Nobody will fix the education system.
Nobody knows what he is doing in Washington.
Nobody will make us energy independent.
Nobody will cut government waste.
Nobody will clean up the environment.
Nobody will protect us against terrorist threats.
Nobody will tell the truth.
Nobody will avoid conflicts of interest.
Nobody will restore ethical behavior to the White House.
Nobody will get us out of Afghanistan.
Nobody understands farm subsidies.
Nobody will spend your tax dollars wisely.
Nobody feels your pain.
Nobody wants to give peace a chance.
Nobody predicted the Iraq War would be a disaster.
Nobody expected the levees to fail.
Nobody warned that the housing bubble would collapse.
Nobody will reform Wall Street.
Nobody will stand up for what’s right.
Nobody will be your voice.
Nobody will tell you what the others won’t.
Nobody has a handle on this.
Nobody, but you, that is.
Never forget, a small group of people can change the
world.
No one else ever has.

Micah Sifry

---

Micah Sifry és co-fundador del Personal Democracy Forum, un dels moviments (conferències, grups d'opinió, punt de trobada, ...) on es debat sobre com la tecnologia pot, (i de fet ja ho està fent), canviar la política, fer-la més eficient, més propera, més oberta a la ciutadania, implicant-la.

(La fotografia prové de l'entrevista que Ginés Alarcón li va fer al Micah Sifry a Barcelona arran de la celebració del primer Personal Democracy Forum Europe el passat novembre de 2009).

---

Enllaços relacionats:

• Llibre What Matters Now coordinat per Seth Godin.
• Il·lusió: Un dels motors de la feina (vida) (Primer post de l'any 2009).
  

WeG004: Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La quarta notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb el Museu Picasso de Barcelona.

El Museu Picasso de Barcelona ha iniciat un projecte per compartir coneixement amb/de la ciutadania mitjançant l'ús de les xarxes socials, no utilitzar les eines 2.0 "serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic".

(Aquesta notícia ha estat escrita amb la col·laboració de la Conxa Rodà del Museu Picasso)

Museu Picasso de Barcelona: Un bon exemple de Museu 2.0

L'ús d'Internet està canviant, les empreses i les institucions també han d'evolucionar la seva estratègia a Internet. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.

Per què utilitzar les xarxes socials?

La presència dels museus en les xarxes socials és encara relativament embrionària però avança amb pas ferm, especialment en els principals museus dels Estats Units i del Regne Unit.

Un bon exemple és el Museu d'Art Modern de Nova York - més conegut per MoMA, amb blog; presència a Facebook; a YouTube; i a Twitter. Altres bons referents internacionals són el Brooklyn Museum també a Nova York, el Victoria & Albert a Londres, el Museum de Toulouse o el Powerhouse a Austràlia i, a casa nostra, la Fundació Miró.

Els museus volen tenir presència a les xarxes socials per tenir una comunicació bidireccional amb els seus usuaris, estudiosos o simplement persones interessades per les obres que acullen. És a dir, no es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar a la ciutadania en els museus, de rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.

D'altra banda, la ciutadania vol ser partícip dels museus, no utilitzar les xarxes socials serà aviat sinònim d'ignorar aquest públic.

Presència del Museu Picasso a les xarxes socials

Al maig d'enguany va començar el projecte de participació activa del Museu Picasso a les xarxes socials.

S'ha començat de forma progressiva, de menys a més i amb un clar objectiu de compartició: intercanviar el coneixement que té el Museu amb el que aporta la ciutadania.

Per aquesta finalitat s'ha implicat a tota la institució de cara a ser àgils, a dinamitzar, a conversar, a escoltar... en definitiva a que el Museu Picasso sigui un autèntic usuari 2.0.

Actualment el Museu disposa d'un blog on es van explicant aspectes més desconeguts del dia a dia, té presència a Facebook, a Flickr, a YouTube, a Twitter, a Del.Icio.Us, a SlideShare.

D'altra banda, fa tot just una setmana que es va oferir la primera versió de la col•lecció online del Museu, això permet consultar des d'Internet unes 2.500 obres.

Usuari 2.0

En el 1935 Picasso va comentar:

"Un quadre viu la seva vida com un ésser viu,

experimenta els canvis que la vida quotidiana ens imposa.

Això és ben natural ja que un quadre no viu

sinó per aquell que el mira"

Si substituïm "quadre" per presència al web veurem que l'usuari ara és protagonista, ara és usuari 2.0.

---

Enllaços relacionats:

• Museu Picasso de Barcelona.
• Xarxes socials del Museu Picasso de Barcelona.
  
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
  

WeG003: 'GobCamp España' un esdeveniment en format BarCamp

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La tercera notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona està relacionada amb un acte d'agenda.

Concretament és per anunciar la realització del primer 'GobCamp España' el proper dissabte 16 de gener de 2010 en l'immillorable espai del Citilab a Cornellà.

A més, aquest acte està organitzat per l'Ana i pel Chris, que també són els responsables del PodCamp Barcelona i amb qui tinc una excel·lent relació, (també hem patit juntament l'organització d'altres esdeveniments...). De fet, aquesta notícia l'ha redactada bàsicament l'Ana.

GobCamp España un esdeveniment en format BarCamp

Què es un Barcamp?

BarCamp és una xarxa internacional de "desconferències" (esdeveniments oberts i participatius), on el contingut el confeccionen els participants. Estan enfocats per parlar d'aplicacions web, tecnologies de codi obert i protocols socials. No obstant això, aquest tipus de trobades han ampliat la seva temàtica i actualment inclouen esdeveniments participatius i oberts al voltant de temes socials, artístics, educatius... amb forts components creatius i innovadors en els respectius àmbits.

L'ordre de l'esdeveniment es basa en la "des-estructura" del mateix. No hi ha xerrades fixes, no hi ha oradors fixos, ni keynotes, simplement tos els assistents són participants.

El primer BarCamp va tenir lloc a Palo Alto, Califòrnia (Estats Units), del 19 al 21 d'agost de 2005, i va ser una iniciativa creada amb la finalitat de permetre que més persones tinguéssin l'oportunitat de conèixer temes actuals de tecnologia, els quals llavors eren tractats exclusivament en costoses conferències i esdeveniments tancats al públic en general.

GobCamp España

El 16 de gener de 2010 a Citilab-Cornellà se celebrarà GobCamp España una "desconferència" amb format Barcamp per a tots els treballadors de l'administració pública i totes les persones interessades en ella.

L'objectiu és compartir, debatre i reflexionar sobre les actuacions que s'estan duen a terme per millorar les administracions públiques, i presentar projectes, experiències, propostes i accions, per a treure conclusions al finalitzar la jornada i traspassar-les als governs.

El programa el definiran els participants, segons vagin arribant, el que estigui interessat en parlar s'apuntarà a un taulell on escriurà el seu nom i de manera molt breu el tema de la seva intervenció. Els temes han d'estar relacionats amb l'Administració Pública, poden ser projectes, experiències, accions, propostes, etc.

La inscripció és totalment gratuïta i es pot realitzar des d'aquest formulari.

---

Enllaços relacionats:

• GobCamp España.
• Formulari d'inscripció al GobCamp España.
  
• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).
• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).
  
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

WeG002: Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Us transcric la segona notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona, (la primera fou aquesta).

En aquest cas la notícia està relacionada amb les recents iniciatives relacionades amb l'Open Government que han aparegut - gairebé a la vegada - als Estats Units, al Regne Unit i a Austràlia.

Tres iniciatives per fomentar el Govern Obert

Fa dues setmanes es van donar a conèixer tres iniciatives relacionades amb el que es coneix com a Govern Obert (Open Government en anglès o, abreujadament, oGov):

• Open Government Directive als Estats Units.

• Smarter Government al Regne Unit.

• Engage a Austràlia.

Què és el Govern Obert?

L'Open Government (oGov) - o Govern Obert - és una nova manera d'entendre la relació de l'Administració vers la ciutadania, les altres administracions i les altres organitzacions. La clau està en l'obertura de l'administració, de fet, gràcies a l'ús intensiu de la Xarxa (Internet) la comunicació entre les parts és transforma en una conversa on tothom pot aportar-hi valor.

Una de les característiques de l'oGov és la disposició de les dades públiques - les que no estàn limitades per cap impediment de seguretat o de protecció d'informació - en un format electrònic adequat per a que siguin utilitzades per la ciutadania.

D'aquesta manera es guanya en transparència, es fomenta l'esperit crític de la ciutadania i s'aporta valor a la informació ja que la pròpia ciutadania genera nous serveis, nous usos a les dades públiques.

Open Government Directive

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col • laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Smarter Government

Al Regne Unit també tenen un projecte semblant a l'americà: és l'Smarter Government, tot i que aquest projecte va més enllà del Govern Obert, inclou d'altres iniciatives.

Si ens cenyim només als aspectes d'oGov, veiem que la iniciativa anglesa aprofundeix més en els aspectes de participació i col•laboració de la ciutadania respecte a l'americana, s'aposta per una clara conversa entre govern i ciutadans i un ús intensiu de les xarxes socials per part dels treballadors públics.

Engage

Tot i que encara és un esborrany, Austràlia també ha redactat un programa per potenciar el Govern Obert: Engage: Getting on with Government 2.0.

Com en el cas de l'Smarter Government, Engage també encoratja als treballadors públics a participar en línia, de fet, va més enllà al recomanar a les administracions públiques que creïn una cultura per donar al seu personal l'oportunitat d'experimentar, desenvolupar i comprometre's a crear eines de participació o mètodes per augmentar el valor del servei que s'ofereix a la ciutadania. De fet, la clau de la iniciativa australiana recau en el treballador públic.

---

Enllaços relacionats:

• Open Government Directive (Estats Units).
• Smarter Government (Regne Unit).
• Engage (Austràlia).
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

WeG001: IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies us vaig demanar ajut per recopilar fonts per nodrir de notícies el nou web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Us transcric aquí la primera notícia sobre la iniciativa IMUE: (de fet, per ser exactes, ja havia escrit una altra notícia abans que aquesta, és la relacionada amb el congrés Personal Democracy Forum Europe que es va realitzar a Barcelona, tot i que en aquell moment encara no sabia que escriure notícies sobre eGovernment seria una de les meves tasques).

IMUE: Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

Precedents

Els principals estudis d'indicadors sobre l'eAdministració estan centrats bàsicament en la disponibilitat d'aquests serveis, i no pas en l'ús que en fa la ciutadania.

Aquest és el cas de l'estudi "Benchmark Report of eGovernment", d'àmbit europeu, actualment en la vuitena edició o el d'"eEspaña" d'àmbit estatal -en aquest cas sí que apareixen dades sobre ús d'eAdministració si bé en un nivell molt bàsic.

D'altres estudis com l'"American Customer Satisfaction Index" o l'"Australians' Use and Satisfaction with eGovernment Services" se centren especialment en conèixer la satisfacció del ciutadà en l'ús dels serveis d'eAdministració -en el cas de l'estudi australià apareixen algunes dades sobre ús d'eAdministració però més a nivell demogràfic.

Indicadors per a la Medició de l'Ús Efectiu en l'eAdministració

IMUE és una iniciativa que pretén centrar-se en conèixer l'ús (també la disponibilitat i satisfacció) que fa la ciutadania dels serveis d'eAdministració, així doncs omple el forat que hi ha actualment i complementa els estudis existents.

D'altra banda, cal tenir en compte que IMUE es genera a partir de l'analítica web, no està basat en enquestes, és a dir, es crea sobre la base d'informació real, no es fa cap inferència estadística a partir d'una mostra.

IMUE té 3 pilars bàsics, (de fet està basat en els Balance Score Card de Kaplan i Norton):

• Abast.
• Satisfacció.
• Retenció.

Per cada pilar hi ha un llistat d'indicadors estratègics (KSI: Key Strategic Indicator) que el defineixen. En el cas de l'abast s'aporten dades sobre el nivell d'accés als tràmits (no només la disponibilitat). Els indicadors relacionats amb la satisfacció permeten avaluar el nivell d'èxit dels serveis oferts més enllà del seu accés. I en el cas de la retenció, els indicadors ens permeten conèixer la reincidència dels serveis que fa la ciutadania i el seu nivell de maduresa en l'ús dels mateixos.

Quin és l'objectiu?

IMUE és una iniciativa de la Fundación CTIC i de l'empresa MV Consultoría, la finalitat de la qual és definir un mètode per homogeneïtzar els indicadors relacionats amb l'eAdministració en les administracions públiques.

En una fase inicial, s'ha proposat aquesta iniciativa a les grans administracions públiques espanyoles, la majoria s'han ofert a participar-hi. Actualment s'està exportant aquesta iniciativa a d'altres països, començant pel Regne Unit.

---

Enllaços relacionats:

• IMUE.
  
• Web eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
  
• M'ajudeu? (a recopilar informació).
  

Les tres lleis de les dades obertes

(Existe una versión en castellano de 'Las 3 leyes de los datos abiertos' en el blog de David Eaves)

Després d'estar repassant tweets, he arribat a un de @josemalonso que m'ha interessat especialment: "Las tres leyes de los datos abiertos" del blog de David Eaves (David Eaves és membre de Government 2.0 Taskforce).

Aquest post és una traducció de: "The Three Laws of Open Data" que el podeu trobar en el blog del Government 2.0 Taskforce, (també hi ha més referències en el blog de David Eaves).

Tot seguit us proporciono una versió en català de "Les tres lleis de les dades obertes":

"[David Eaves] En els últims anys he estat participant - cada cop més - en el moviment de govern obert. Concretament, he estat fomentant les dades obertes, l'intercanvi lliure d'informació que el govern col·lecciona i produeix amb l'objectiu que la ciutadania pugui analitzar-la, adaptar-la i utilitzar-la com vulgui. Aquest tema m'interessa a causa de l'escriptura i el treball què vaig fer sobre com la tecnologia, els sistemes oberts i el canvi de generacions van a transformar el govern. A l'inici d'aquest any, vaig aconsellar a l'alcalde i el Consell Municipal de la Ciutat de Vancouver. Vaig ajudar en la Open Motion (anomenada Open3 pels empleats del govern) i amb la creació del Vancouver’s Open Data Portal, el primer a Canadà. Recentment, el govern d'Austràlia em va convidar a unir el grup de referència internacional per la seva Government 2.0 Taskforce.

Òbviament, el moviment de Govern Obert és molt ampli, però el treball que he fet recentment m'ha motivat per enfocar-me només en les dades obertes. Aleshores, què és el que necessitem? En la taula rodona Conference for Parliamentarians: Transparency in the Digital Era de la Right to Know Week organitzada per la Comissaria d'informació del Govern Canadenc, vaig compartir "Les tres lleis de les dades obertes".

Les tres lleis de les dades obertes:

1. Si no pot ser indexat, no existeix.
2. Si no és disponible en un format obert que pugui ser llegit i processat amb èxit per un ordinador, no es motiva a utilitzar la dada.
3. Si el marc legal no permet a algú readaptar-lo, no es motiva a utilitzar-la.

Per explicar-ho, (1) vol dir: Podré trobar-ho? Si Google i altres motors de cerca no poden trobar-lo, això vol dir que no existeix per a la majoria dels ciutadans. Per tant, cal codificar convenientment les dades per a ser trobades pels motors de cerca.

Després de trobar les dades, (2) vol dir que per ser útil, necessito poder utilitzar i jugar amb les dades. Per poder fer-ho cal que aquestes dades estiguin disponibles en un format accessible, per exemple amb una interfície de programació d'aplicacions (API), un canal web, o un fitxer documentat. Els ciutadans necessiten les dades en un format que els deixin fer fàcilment webs mashups amb Google Maps o en altres serveis, o analitzar-los en Excel o convertir-los a qualsevol format per usar-lo amb qualsevol programa. Els ciutadans que no poden utilitzar i jugar amb la informació són ciutadans que quedaran al marge del debat...

Finalment, encara que pugui trobar i utilitzar-lo, (3) indica que necessito un marc legal que em permeti compartir el que he creat per motivar els ciutadans a oferir nous serveis amb la informació oberta o simplement mostrar un fet interessant que es dedueix de l'esmentada informació. Això significa que la informació i les dades necessiten tenir una llicència que permeti el seu ús amb més llibertat o, millor encara, completament lliure de llicència. Les millors dades i informació del govern són els que no són protegits per copyright. Aquesta és la diferència entre el web del Parlament de Canadà (on no està permesos tots els usos de les dades obertes) i el web de la Casa Blanca, (les dades obertes són absolutament lliures de cap copyright). Els conjunts de dades que tenen alguna llicència que impedeixen que, de la manera que sigui, els ciutadans puguin compartir el seu treball amb altres no dóna valor afegit, simplement silencia i desmotiva.


Trobar, utilitzar i compartir. Això és el que es vol.



Per descomptat, una recerca ràpida del Internet ens mostra que hi ha més gent que també ha pensat en altres possibles lleis sobre les dades obertes. Un exemple és 8 Principle of Open Government Data. La meva opinió és que aquest document ofereix una visió més detallada però que va dirigit al nivell de caps i, també, amb converses més tècniques. Però, per parlar amb els polítics (o diputats, secretàries de gabinet o directors executius) he après que la simplicitat d'aquestes tres lleis és més acceptable. Aquesta és una llista més senzilla que fàcilment es pot recordar i a la vegada exigir."

(El dibuix del post l'he obtingut d'aquest web)

---

Enllaços relacionats:

• Blog de David Eaves.
• The Three Laws of Open Data.
• The Three Laws of Open Data (International Edition).
• 8 Principle of Open Government Data.
• Open Government Working Group.
  
• Vancouver’s Open Data Portal.
• Government 2.0 Taskforce (Australia).
• Do You See Spiders? Making Government Data Truly Open.

M'ajudeu? (a recopilar informació)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) m'ha fet l'encàrrec de dinamitzar el nou web sobre eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

La idea és que en aquest web s'informi d'aquelles notícies, esdeveniments, estudis relacionats sobre l'administració electrònica, fent una àmplia 'lectura' del que s'entén per administració electrònica, és a dir, incloent altres conceptes com el govern obert o la governança (aquí teniu un bon resum sobre aquests conceptes).

I no centrar-se només en el que es fa a Barcelona, sinó proporcionar notícies d'àmbit espanyol, europeu i mundial que, per la seva rellevància, es consideri adequat fer-ne difusió en l'esmentat web.

Estic en mil coses a la vegada... per aquest motiu he pensat en utilitzar la intel·ligència col·lectiva per ajudar-me a fer aquest recull.

D'entrada havia pensat en seguir aquestes fonts (ordenades alfabèticament):

• Blog Administraciones en Red: http://eadminblog.net/
• Blog Andrea DiMaio: http://blogs.gartner.com/andrea_dimaio/
• Blog Antoni Gutiérrez-Rubí: http://www.gutierrez-rubi.es/
  
• Blog Apuntes Electrónicos: http://apunteselectronicos.wordpress.com/
• Blog Benchmarking e-government in web 2.0: http://egov20.wordpress.com/
  
• Blog David Eaves: http://eaves.ca/
• Blog Democracia Electrónica: http://weblogs.madrimasd.org/democracia/
  
• Blog Derecho, tecnología y modernización administrativa: http://modernadministracion.blogspot.com/
  
• Blog Disfunción Pública y modernización administrativa: http://rosacobos.wordpress.com/
• Blog eFuncionario: http://efuncionario.com/
  
• Blog eGov AU: http://egovau.blogspot.com/
• BLog e-Xaps. Partidos políticos e Internet: http://exaps.blogspot.com/
  
• Blog Goldmundus: http://www.goldmundus.com/
  
• Blog Govern i Innovació: http://governelectronic.blogspot.com/
  
• Blog ICTlogy: http://ictlogy.net/
  
• Blog i-public@: http://i-publica.blogspot.com/
  
• Blog K-Government: http://www.k-government.com/
• Blog Modernización de la Administración: http://modernizacionadministracionpublica.blogspot.com/
• Blog Política 2.0: http://enlacedigital.com.ar/
• Blog Public Affairs 2.0: http://publicaffairs2point0.eu/
  
• Blog Rizomática: http://www.rizomatica.net/
• Blog Social Government: http://www.socialgovernment.com/
  
• Blog Sociedad Conectada Voz y Voto: http://vozyvoto.es/
  
• Blog Sociedad en Red: http://www.sociedadenred.info/
• Blog The Plate Is Hot: http://www.theplateishot.com/
• Blog Trabajo Colaborativo: http://trabajocolaborativoenred.wordpress.com/
  
• FutureGov: http://www.futuregovconsultancy.com/
• GovFresh: http://govfresh.com/
  
• Government 2.0 Taskforce: http://gov2.net.au/
• InternetActu: http://internetactu.net/
  
• i2010 - A European Information Society for growth and employment: http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/
  
• Office of Management and Budget (The White House): http://www.whitehouse.gov/omb/
  
• Open Government: http://www.ogov.eu/
• Personal Democracy Forum: http://personaldemocracy.com/
• Sunlight Foundation: http://www.sunlightfoundation.com/
  
• Tech President: http://techpresident.com/
  
• UK Citizens Online Democracy: http://www.ukcod.org.uk/
  

També estic seguint a molta gent via Twitter, la gran majoria ja estan inclosos en aquesta llista (iniciativa del Carlos Guadián).

He seguit el criteri de ser fonts relacionades amb l'administració electrònica (tenint en compte l'àmplia 'lectura' d'aquest concepte que us explicava abans), que siguin fonts amb una certa freqüència d'actualització, que tinguin un cert prestigi, i, òbviament són fonts que conec.

El que us demano són dues coses:

• Que m'amplieu la llista anterior amb les fonts que creieu que podrien ser del meu interès, tenint en compte la finalitat que tinc, (perdoneu-me si creieu que em deixo alguna font important, si és així indiqueu-me quina).
• Que m'aviseu (en aquest post o vía Twitter) de tot allò important que creieu que seria bo fer-ne difusió en aquest web.
  

També espero els vostres comentaris sobre aquesta iniciativa i sobre el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.

Gràcies!

---

Enllaços relacionats:

• Web sobre eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
• Tweeps Administración Pública.
  
• ¿En qué se diferencia el oGov de otros paradigmas o modelos?.
  

WeG000: "Finalitzat amb èxit el primer Personal Democracy Forum Europe realitzat a Barcelona"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El divendres i dissabte passats, dies 20 i 21 de novembre, es va celebrar el primer Personal Democracy Forum Europe a Barcelona del qual vaig formar part de l'equip organitzador (tal com he explicat en aquest post).

La meva cap, la Pilar Conesa (Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació) em va demanar que fes una notícia resum del congrés (per penjar-la en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona).

Us transcric aquí la notícia:

Finalitzat amb èxit el primer Personal Democracy Forum Europe realitzat a Barcelona

Durant els dies 20 i 21 de novembre s’ha realitzat la primera conferència europea del Personal Democracy Forum a Barcelona, concretament, a la Torre Agbar, en la qual es va parlar d’internet i política.

“Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.

Així començava el dossier entregat a les més de 450 persones que van assistir al primer Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) que va tenir lloc a Barcelona, a la Torre Agbar, divendres i dissabte de la setmana passada.

L’acte va resultar ser tot un èxit, i es van assolir els reptes plantejats: connectar els especialistes en tecnologia i política d’ambdues parts de l’Atlàntic; explorar com internet pot activar un diàleg sobre el futur de la comunitat europea; fer conèixer i relacionar diferents iniciatives sobre transparència política, govern col·laboratiu, llibertat a internet, etc., de cara a tenir més idees i coneixements per obtenir sinèrgies; i com els polítics han de canviar tenint en compte que la societat cada cop és més tecnològica i la tecnologia contínuament està evolucionant.

Però, de fet, el més important ha estat el debat continu que s’ha generat entre els assistents, un debat ric, intens i molt interessant que continuarà a la xarxa, atès que la conferència és només l’inici, les converses segueixen on-line.

Andrew Rasiej, un dels fundadors del PdF va comentar que la tecnologia està canviant la societat civil: "El que hem descobert és que la tecnologia està permetent que la gent pugui organitzar-se utilitzant les noves eines com Facebook, Twitter i YouTube, de cara a tenir un impacte en el procés polític i per demanar que els governs siguin més sensibles a les seves necessitats quotidianes".

La conferència va començar amb un vídeo d’una entrevista a l’alcalde Jordi Hereu, que va destacar l’aposta que fa Barcelona per utilitzar les noves tecnologies per apropar i fer copartícip la ciutadania de les decisions estratègiques de la ciutat, com per exemple, el futur de l’avinguda Diagonal. També va comentar que Barcelona és una ciutat creativa, innovadora i oberta, que acull amb orgull aquest debat capdavanter, i va aprofitar per donar la benvinguda a tots els assistents.

La campanya d’Obama

Un dels temes destacats del congrés ha estat la campanya d’Obama. Scott Heifferman, un dels fundadors de la plataforma Meetup Internet , que permet que la societat es pugui organitzar en grups locals, comenta que “si no existís internet, es pot dir que Obama avui no seria president”.

En la mateixa línia, Joe Rospars, de Blue State Digital , que amb només 28 anys d'edat va supervisar la campanya a internet d'Obama, que va aconseguir el suport de 13 milions de persones, destaca que: "la clau per guanyar va ser el desenvolupament d'una relació estreta amb els qui li donaven suport per tal que s’hi poguessin implicar a fons". De fet, també va comentar que la idea va sorgir del mateix Obama i deriva de la seva experiència com a organitzador de la comunitat que treballa a les zones econòmicament deprimides al costat sud de Chicago. Va concloure dient que la campanya d'Obama va demostrar que "internet redueix les barreres perquè les persones puguin participar en el procés polític".

També hi era present la directora dels vídeos en línia de la campanya d’Obama, Kate Albright-Hanna, que va comentar que “els ciutadans han de participar en la política no només en la campanya electoral”. De fet, també es va comentar que dels 1.500 milions de vegades que es van veure vídeos a YouTube relacionats amb Obama i McCaine, només 150 milions eren de vídeos produïts pels candidats; la resta els van crear la pròpia societat.

Mobilització de la ciutadania

Tom Steinberg, director de mySociety.org de la Gran Bretanya, va assenyalar que Internet també pot ser de gran èxit en les qüestions més mundanes. Va citar el web FixMyStreet , lloc on la gent exerceix pressió pública a les autoritats locals perquè atenguin les queixes, com ara els forats a les carreteres o faroles que no funcionen.

Ellen Miller, de la Fundació Sunlight , va explicar que amb unes senzilles eines d'internet aquesta ONG està lluitant amb èxit per fer que els governs siguin més transparent i més controlables econòmicament, i a més, posar a disposició del públic tota aquesta informació; també va afegir que "sona ridícul en una democràcia, però hi ha una tradició de mantenir la informació tancada, perquè per als polítics la informació és poder".

Paul Hilder, director d’Avaaz.org va presentar l’experiència d’aquesta plataforma, que ha permès dur a terme campanyes solidàries molt dinàmiques i efectives, i tot desenvolupat des de la societat civil.

Aquests són només tres exemples dels molts casos que es van exposar.

La participació de Barcelona

En una taula rodona relacionada amb com aconseguir que internet arribi a tothom, Pilar Conesa, Gerent d’eAdministració i Sistemes d’Informació, va explicar que l’Ajuntament considera internet com un dret ciutadà i, per tant, que addicionalment a l'àmplia oferta de serveis de banda ampla que han de desplegar els operadors de telecomunicacions, Barcelona està desenvolupant el projecte Barcelona WiFi per oferir accés lliure a internet a 500 punts de la ciutat. També va incidir en la rellevància de la ubiqüitat, i, per tant, de l’accés a internet des del mòbils, la qual cosa cada vegada serà més popular.

En la mateixa taula rodona, David Cierco, Director General per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del Govern d’Espanya, va incidir en la rellevància de disposar de serveis i continguts adequats per cada sector de la població, per tal d'aconseguir que tota la població faci servir internet.

Mobilització de personalitats

A part de la intervenció –en vídeo– de l’alcalde Hereu, altres personalitats polítiques que van assistir al congrés són José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya; Roser Clavell, viceconsellera d'Exteriors de la Generalitat de Catalunya; Ramon García-Bragado, IV tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior; i Greggory Crouch, cònsol a Barcelona dels Estats Units d’Amèrica.

Seguiment de la conferència

El congrés va tenir més de 450 inscrits, que van omplir de gom a gom l’Auditori de la Torre Agbar (dels quals, aproximadament, un 40% eren espanyols i un 60% d’Europa i de la resta del món). A més, la conferència va tenir més de 30 mitjans de comunicació acreditats. Addicionalment, també es va poder seguir en directe, via radiostreaming. De fet, 2.000 persones aproximadament ho van fer des de diferents punts del planeta.

D’altra banda es van gravar totes les sessions en vídeo, i properament estaran disponibles per a ser consultades.

Esperem que Barcelona segueixi sent la seu d’aquest naixent PdFeu.

---

Enllaços relacionats:

• Personal Democracy Forum Europe.
• Àudio de totes les sessions del Personal Democracy Forum Europe 09.
  
• Web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona.
• "WiFi de colores": Resum de l'experiència personal de ser organitzador del PdFeu.
  

"WiFi de colores": Resum de l'experiència personal de ser organitzador del PdFeu

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquesta història va començar fa molts dies, concretament el dissabte 19 de setembre durant la celebració del PodCamp Barcelona 09.

Ja feia alguns dies que la María m'havia comentat que s'estava organitzant un Personal Democracy Forum a Europa (PdFeu), concretament a Barcelona.

Però va ser aquell dissabte que la María em va reclutar per ser un soldat més d'aquesta guerra que era organitzar un esdeveniment internacional d'aquestes característiques.

Se'n va enrecordar que havia organitzat un acte també a la Torre Agbar: el "Día W3C en España 2009". De fet, una de les persones que també va organitzar aquest acte la vaig reclutar per ser un soldat més del PdFeu: la Míriam.

Fixeu-vos que del reclutament de la María fins a l'inici del PdFeu només han passat dos mesos, dos intensos mesos.

L'organització havia començat abans de l'estiu, però no gaire abans, és a dir, bàsicament s'ha organitzat en els darrers 3, 4 mesos i, molt especialment, en el darrer mes.

Aquest darrer mes ha estat molt intens, vàries reunions per contractar el tema WiFi (amb resultat gens encoratjador); una reunió a casa de la María per coneixer-nos tots plegats (tot i que una part del grup organitzador no ens vam conèixer fins al vespre anterior de l'inici del congrés); una reunió a l'Hotel Silken el mateix dia del meu aniversari; molts xats; molts e-mails i vàries trucades per Skype, (el MarcL comentava que sense Skype ens hauríem deixat molts diners per organitzar aquest PdFeu, és evident com les noves eines aparegudes a Internet han ajudat a simplificar i abaratir dràsticament accions que abans tenien un important cost).

Però, evidentment, la darrera setmana va ser intensísima (a més a mi em va coincidir amb importants problemes familiars i, també, amb molta feina a l'Ajuntament). Cada día s'acabava igual: repassant el registre via Skype amb la María, el MarcL i la Ikuska a plena matinada; de fet, tal com va comentar la María, recordava a la famosa pel·lícula 'El día de la Marmota' donat que cada día repetíem la mateixa tasca: repassar el registre, això sí, sempre amb bon humor pel mig...

I arribem al dijous, el dia anterior al congrés quan el 'nucli dur' de l'organització ens vam hostatjar a l'Hotel Silken, centre d'operacions i on estaven hostatjats la majoria dels ponents, i bona part dels assistents, del PdFeu.

Per la tarda vam estar fent les bosses dels assistents, també vam repassar les acreditacions i vam anar, molt fugisserament, al còctel de benvinguda als assistents.

Com era habitual, aquell dia també vam anar a dormir a plena matinada després de muntar tot el necessari a la Torre Agbar i fer-hi el checking de tot el que estava previst...

---

El divendres 20/11/09, primer dia del congrés, ens vam aixecar d'hora, mentre esmorzàvem vam fer una darrera reunió i va començar l'espectacle...

El registre a l'Hotel Silken, a l'entrada de la Torre l'Ana i el Clément, demanar canviar la presentació que hi havia a les pantalles de plasma de l'entrada de la Torre, i a dintre tota l'Organització començava a treballar com si fos un engranatge perfecte...

Llàstima que la WiFi va començar a fallar, la gent no va seguir les recomanacions i es va connectar a tots els routers que va trobar, fins que al cap d'una estona tothom estava connectat a tots els routers, resultat: ningú podia navegar.

Aquí van començar els problemes, es van trucar els tècnics d'Agbar per comprovar que tot era correcte (per part d'Agbar), calia que vinguéssin els famosos GOAs de Telefónica per dir-nos que calia reconfigurar els 16 routers que teníem repartits per la Torre Agbar.

De seguida ja vaig adonar-me que no dinaria aquell dia :-(

Va començar una cursa per reconfigurar els routers mentre els assistents estaven dinant, es va assignar un password diferent per router, la idea era que, a l'Auditori, els assistents només s'havien de connectar a un sol router.

Es van reconfigurar els routers a temps i, també, es van imprimir un paper a cada assistent amb els passwords dels routers que li tocava...

Aquest va ser el primer moment que es va posar a prova seriosament l'organització.

Tot i que es va patir, jo el primer!, crec que ens vam sortir prou bé, l'accés WiFi es va reestablir i tot i que hi havia gent que encara es queixava, aquest ja era un problema de configuració dels portàtils que no pas dels routers.

Em vaig passar tot el dia amb el tema WiFi, reconfigurant i comprovant contínuament que tot funcionava correctament... aquest tema em va desgastar molt.

Al final d'aquest dia una persona de l'organització em va dir: "M'alegra que estiguis aquí" (o quelcom similar, no recordo la frase exacta, però sí el missatge). No vull explicar qui va ser, només ella sap qui és, tan sols comentar-li que amb aquest comentari m'he sentit més que pagat per totes les hores invertides en aquest projecte, tots els esforços invertits.

Aquest comentari em va donar les forces necessàries per acabar el divendres (i això que no vaig menjar res durant 15 hores) i encarar amb més il·lusió el dissabte.

A la nit del divendres vam repassar, amb els americans, com havia anat al dia i què calia revisar, després vam anar a sopar (només els 5 d'aquí del 'nucli dur': María, MarcL, Ikuska, Gemma i jo).

Mentre sopàvem la Ikuska va fer un repàs del que s'havia dit en la reunió amb els americans, i em va apuntar les 3 coses que m'afectaven:

• Recordar als tècnics d'Agbar que rebotèssin els routers WiFi a primera hora.
• Demanar a la Diana d'Agbar altaveus per les dues sales de la planta 14.

La tercera cosa que va apuntar la Ikuska fou "Wifi de colores", (es referia a tornar a fer papers - de colors - amb els passwords dels routers).

Em va encantar l'expressió "Wifi de colores".

---

Pensava que el dissabte seria més tranquil... però a primera hora, i quan teníem als primers assistents a punt d'entrar, vam decidir reconfigurar els routers de l'Auditori. L'objectiu era aprofitar millor la potència que teníem.

Amb l'experiència del dia anterior el canvi de passwords es va fer relativament ràpid, el problema va venir en la impressió dels nous passwords, amb els nervis vam necessitar 3 impressions fins encertar-la (després de buscar per tot l'edifici papers de colors, no entrarem en més detalls sobre com es va fer aquesta búsqueda... ;-)

La resta del dia va ser més tranquil, personalment estava destrossat, però content per com havia anat tot.

A la nit, anant cap al restaurant on havíem de sopar tots plegats anàvem al cotxe la María, la Míriam i jo. Amb les cares que fèiem, semblava més que anéssim a un enterrament...

Sort que al sopar ens vam deixar anar i vam recordar les anècdotes del PdFeu, com per exemple buscar a un ponent per concloure el congrés quan aquest està... a Londres!.

També es va riure amb els comentaris del Kim, l'únic de l'organització que ha pogut veure totes les ponències: "Go!, go!, go!...".

---

Com a resum, crec, sincerament, que formar part de l'organització d'aquest PdFeu ha estat una experiència molt enriquidora; no sé, potser sóc il·lús... però crec que no sóc ben bé el mateix de fa una setmana, no sé com explicar-ho, em sento una mica diferent, més segur de mi mateix, capaç d'encarar reptes importants, de fet quan se'n supera un de complicat es veuen més assequibles la resta.

També és cert que aquesta experiència m'ha desgastat (ho parlàvem fa uns minuts amb la María), necessito tornar a la vida 'normal', a la vida més tranquila, tot i que sóc plenament conscient que de en tant en tant necessito l'adrenalina pura d'aquestes experiències.

A més, el tema WiFi (els problemes que hi van haver) és, per mi, l'espina que tinc clavada, costarà superar-ho, és un tema que me'n vaig fer responsable, per això em costarà superar-ho...

I, per concloure, el que més m'ha agradat és el grup organitzador, de com hem funcionat com una màquina a ple rendiment i totalment sincronitzada superant totes les dificultats que teníem al davant, (com per exemple, canviar de ponent només 3 minuts abans de fer una ponència i a la pantalla de la sala i els noms dels ponents estaven oportunament modificats, sense que ningú hagués de donar cap ordre).

De fet, ja trobo a faltar a la resta d'organitzadors...

---

Enllaços relacionats:

• Personal Democracy Forum Europe.
• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).
• Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).
• Resultat del 'Día W3C en España 2009'.
  

Acte "Com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous de la setmana passada - 29/10/09 - vaig assistir a un acte organitzat per MV Consultoría, la Fundación CTIC i WebTrends.


L'acte estava pensat només per administracions públiques, de fet, estava dirigit a donar respostes als seus responsables d'indicadors respecte a com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica, enlloc de quedar-nos només amb les dades de disponibilitat (que són les que actualment es donen).

---

L'acte va començar tard (fet que personalment valoro negativament, especialment pel fet que m'havia aixecat molt d'hora per poder ser a l'hora acordada a Madrid).

L'acte es feia a l'Hotel Intercontinental de Madrid, un luxós hotel amb un bon servei i una sala adequada per fer l'acte, però sense el servei de connexió a Internet via wifi, de fet, si et volies connectar s'havia de pagar 20 euros!!

Ens vam ajuntar unes 20 persones: hi havia representants de diferents governs autonòmics, d'ajuntaments de grans ciutats, ministeris i d'altres institucions públiques de reconegut prestigi.

Per tant, hi havia una bona representació dels responsables d'indicadors web (i dels indicadors de l'administració electrònica) de les administracions públiques.

---

El resultat fou molt interessant.

Especialment per la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo de la administración electrónica presentada per Sergio Maldonado.

Aquesta iniciativa és una metodologia per intentar tenir un procediment per tenir indicadors d'ús de l'e-administració.

Actualment tenim més indicadors de disponibilitat (com per exemple els de la Fundación Orange) que no pas d'ús (l'esmentada Fundación Orange també té indicadors sobre ús, però són molt genèrics, no arriben a un detall més profund com el que es proposa en la iniciativa IMUE).

També va ser molt interessant la ponència de Josema Alonso i conèixer la nova versió de l'aplicatiu WebTrends Analytics 9 així com quins són els passos necessaris per passar a generar els indicadors mitjançant la 'petjada' creada via JavaScript.

En breu, espero poder-vos escriure una sèrie de posts relacionats amb aquestes ponències.

---

Enllaços relacionats:

• Agenda de l'acte.
• IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo de la administración electrónica.