dimecres, 29 de juliol del 2009

Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Avui dimarts, via Twitter, he tingut un interessant conversa - conjuntament amb @GemmaUrgell, @Odilas, @RicardEspelt i @AlexDuran_ - sobre els usos terapèutics del vi ;-)

A més ha coincidit amb l'arrancada de l'usuari @Debatdevi a Twitter.

És curiós, fa un parell de dies que volia escriure un post relacionat amb el vi, bé, per ser més exactes, volia parlar sobre la innovació en el vi.

Tot plegat ve d'algunes iniciatives de modernització del sector del vi, un exemple la trobem en el Debat de vi. Un altre exemple el tenim en els vins 100% ecològics (aquí més que innovació hauríem de parlar de tornar a les arrels ancestrals), i un tercer exemple - potser més anecdòtic - el trobem en l'ús de codis QR en l'etiquetatge del vi de la bodega Cingles Blaus (DO Montsant).

En tot cas, el que crec que és cert és que el vi sempre ha estat rodejat d'una certa aurèola de misticisme, de tradició, d'artesania, de llinatge... (només cal veure la contraetiqueta de la majoria d'ampolles de vins).

Això li dóna una categoria especial a aquest producte però, a la vegada, també és una barrera d'entrada a d'altres col·lectius de la societat.

Una anècdota personal: em vaig casar fa 6 anys; vam seleccionar tots els detalls del convit... excepte el vi, li vaig dir al maître que seleccionés un normalet, correcte.

Actualment tinc clar que ho seleccionaríem nosaltres... un viatge per Argentina i Xile em van fer obrir els ulls (i el paladar) als (bons) vins, (després he anat descobrint els d'aquí).

Aquesta anècdota em serveix per il·lustrar que hi ha molts sectors de la societat (especialment els joves) que estan allunyats del vi.

I personalment crec que aquesta aurèola del vi que comentava abans és la que provoca aquesta barrera.

Però, a la vegada, molts dels que beuen vi no entendrien aquest producte sense tot aquest 'embolcall' de tradició, de costums, que porta associat.

De fet, qualsevol innovació pot ser vista com un sacrilegi, com una blasfèmia. Aquest és un dels exemples que aporta Alessandro Baricco en el seu assaig "Los bárbaros" sobre el canvi de paradigma que està desenvolupant la societat, centrat (tot i que no exclusivament) en les noves tecnologies.

Baricco explica com els soldats americans que van participar en la Segona Guerra Mundial van tornar al seu país amb el costum de veure vi adquirit. Als USA es van trobar que no hi havia vi... fins que algú va decidir crear-ne.

Però aquest algú no tenia els costums ancestrals passats de generació en generació, tampoc no tenia el coneixement perdurat al llarg del temps... però sí que tenia clar què volia: un vi per a paladars poc exigents, de fet, éren paladars neòfits amb el vi, per tant, no tenien idees prèvies. Però, és clar, havia de ser un vi que lligués bé amb els menjars (i costums) típicament americans.

El resultat fou un vi que als nostres ulls diríem que es un vi 'resultón', 'facilet', sense poc cos, un vi molt superficial, nosaltres el despreciaríem.

Però va resultar un vi amb molt d'èxit, tant que s'exporta a tot el món.

El motiu: es va innovar pensant en l'usuari, arribant a més sectors de la població (donat que, a més, tenia un preu força assequible), i desfent-se d'aquesta aurèola que té el vi clàssic.

Baricco defineix aquest vi com un "vi sense ànima", els seus trets distintius són:
  • "El alma se pierde cuando se dirige hacia una comercialización en auge". Per tant, el bon vi ha de ser restringit?
  • "Hay una revolución tecnológica que rompe de repente con los privilegios de la casta que ostentaba la primacia del arte". Es refereix que fins que no es va inventar l'aire condicionat era impossible fer vi fora dels llocs tradicionals. Per tant, l'aire condicionat va ser tota una innovació.
  • "(...) utilizan una nueva lengua. Naturalmente más simple." Es refereix al fet que Robert M. Parker va instaurar un simple (i controvertit) sistema de puntuació dels vins; d'aquesta manera, la gent que no era molt il·lustrada podia saber en tot moment si un vi era millor que un altre simplement contrastant la puntuació de tots dos. Això va ajudar molt a popularitzar els vins, especialment als USA.
  • "La espectacularidad se convierte en un valor". Ho explica millor dient que aquest (nou) vi busca "el camino más corto y más rápido para el placer", i apunta "es como si la idea de belleza fuera sustituida por la de espectacularidad". Per tant, ha de ser un vi que entri a la primera (encara que sigui a costa de perdre matisos, regustos, profunditat...).
  • És un vi ideat i creat als USA, això també li dóna unes característiques especials pròpies dels americans.
  • I potser el més important: "Una determinada masa de gente invade un territorio al que, hasta ahora, no tenía acceso y cuando toman posiciones no se contentan con las últimas filas: es más, a menudo cambian la película y ponen la que a ellos les gusta". Es refereix al fet que el vi resultón americà ha guanyat tants adeptes que a molts llocs del món és més fàcil trobar-ne, més que no pas vins europeus, els "vins clàssics".
Tot això m'ha fet reflexionar sobre la innovació en el sector del vi.

Personalment sóc partidari de qualsevol innovació, l'immobilisme no forma part del meu diktat, per tant, no crec que innovar, obrir el vi a més sectors, aplicant noves idees, no implica que estiguem fent cap sacrilegi.

Tanmateix també és important tenir sempre present la història, el coneixement adquirit al llarg de generacions, fins i tot de segles en el cas del vi.

Suposo que la millor opció és innovar tot tenint present el coneixement adquirit.

Al cap i a la fi, si no innoves tens el perill de desaparèixer donat que la societat sí que s'està innovant contínuament.



Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

Aprofito aquests dies de pre-vacances per començar aquesta sèrie de posts.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)

9 comentaris:

Gemma Urgell ha dit...

Marc, m'agrada aquest inici de secció del blog que anomenes Reflexions des de La Garriga i, m'agrada més que l'encetis amb un dels temes que més m'apassionen, el vi i tot allò que el rodeja.
Si dividim el món del vi amb els nous productors i els vells productors, a nivell d'innovació purament tecnològica en el sentit productiu i/o industrial de la paraula, estaríem més o menys a la par (amb les excepcions de vins que encara s'elaboren de forma molt tradicional, com a valor afegit, com els biodinàmics o d'altres per l'estil). És a dir, es compta amb la mateixa maquinària, també amb recerca, investigació,...
El que està clar és que innovació en el sentit més de comunicació, en la comercialització, en la rapidesa a trobar solucions/productes a noves demandes del mercat, els del nou món ens guanyen de carrer. També ells tenen més "facilitats jurídiques", sobretot a nivell de reglaments i normatives, ja que al vell món funcionem amb Denominacions d'Origen o AOC, que ens marquen una línia a seguir d'acord al territori, a la tradició, a la història.
El que està clar és que cal innovar al sector del vi en tots els sentits de la paraula i més ara, que el món està canviant a gran velocitat. En una sessió de debatdevi, a la pregunta de: Coneixeu qui veu el vostre vi? molts dels de la sala no van saber què respondre. Això denota un problema que cal fer front i, sobretot, amb innovació, amb comunicació directa consumidor/elaborador, escoltant i ara comptem amb eines per fer-ho. Però, en la gran majoria, manca l'actitud. Aquesta és la voluntat de debatdevi, innovar.
El vi té milers de vestits, de relats que poden casar fàcilment amb diferents estils de vida. Així que, no perdem els nostres orígens ni les nostres tradicions, que ens fa únics, ens dóna relat, però innovem perquè aquest producte tant propi lligui i sigui intrínsec a les realitats de molts dels nostres possibles consumidors.

PD- m'anoto el llibre per a una pròxima lectura!

MarcG ha dit...

Gemma,

Estava convençut que faries un comentari... comptava amb tú ;-)

Apuntes molt bé que una cosa és fer el vi i l'altra és comunicar-ho, comercialitzar-lo, arribar a la gent (clients), conèixer aquests clients, com són, d'on són, etc.

De fet, no hem de perdre les nostres virtuts, i la nostra llarga història del vi és un tret distintiu (una virtut) que cal potenciar.

Altrament, si no ho fem així, farem vins 'sense ànima'.

Però a la vegada cal apropar-se, conèixer més, innovar: no només en la comunicació sinó també en l'elaboració (al cap i a la fi, el cava no és fruit d'una innovació?)

I, sobretot, tenir l'actitud necessària, tenir curiositat...


PD: Per cert, el llibre "Los bárbaros" és un assaig sobre la nova societat, només té un petit apartat sobre vins.

Pol Fages ha dit...

Des de Twitter han arribat varies referències a aquest article. Llegint-lo un parell de vegades et venen el cap moltes idees, conceptes i extrapolar-ho a altres temes relacionats amb el vi com es enoturisme.
Tradicionalment amb el vi s'ha innovat en els metodes d'elaboració, produccció. Després va començar en la innovació arquitectònica en els cellers. També es va innovar donant usos terapèutics al vi creant la vinoterapia i hem acabat innovant en activitats entorn del vi i que actualment és on tothom s'esta "trencant les banyes" per ser innovadors.
Innovar en el mon del vi o amb el vi no es un sacrilegi , sempre hi quan es tinguin presents al meu entendre tota una serie de valors que es desprenen del Vi :
Identitat, Territori, Caracter personal (darrera un vi , celler, entorn hi ha sempre una persona), tradició,gestió empresarial familiar.
En fi hem de continuar innovant o simplement incorporar elements nous al producte en si per fer-lo mes atractiu i segons les necessitats del consumidor o a vegades de l'elaborador.
Felicitats pel post!

MarcG ha dit...

Gràcies Pol per la visita,

D'entrada comentar-te que en aquest post hi he escrit les meves reflexions sobre la innovació en el sector del vi.

És a dir, són les reflexions d'algú que li agrada aquest món, però que no hi entén gaire (per no dir gens).

Tan tú com la Gemma en sabeu molt més que no pas jo.

M'ha agradat molt el teu comentari, especialment això:

Innovar en el món del vi o amb el vi no és un sacrilegi, sempre i quan es tinguin presents al meu entendre tota una sèrie de valors que es desprenen del Vi:
Identitat, Territori, Caràcter personal (darrera un vi, celler, entorn hi ha sempre una persona), tradició, gestió empresarial familiar.


Això era al que em referia quan en el post deia que calia innovar tot tenint present el coneixement adquirit. Però tú ho has expressat molt millor.

Ricard Espelt ha dit...

Marc,
L'actitud innovadora en un sector particularment complexe és una difícil tasca. De totes maneres, el mèrit és aconseguir que el sector debati. Estic segur que els més pròxims al coneixement de les noves tecnologies i al que seria una transformació més ràpida del sector, voldríem que el procés fos més ràpid. Jo, però, sóc – una vegada més optimista, i el sector s'anirà, de fet ja es va transformant. El debat és obert, i l'acció també!
Amb aquest debat també hem aconseguit despertar el gust pel vi, especialment català, i donar-li (almenys redescobrir) uns nous valors.

MarcG ha dit...

Ricard,

Tal com comentava la Gemma, l'important és tenir l'actitud per innovar, voler-ho fer.

I pel que veig, aquesta actitud mica en mica s'està extenent.

Tal com dius s'està redescobrint el bon gust pels vins catalans, vins de molta qualitat.

Sovint no som prou conscients del que tenim pel simple fet que ho hem tingut sempre...

Odilas ha dit...

Hola Marc, llegeixo ara el teu post. L'avoràgine de final de temporada em va allunyar una mica de la xarxa i aquest dies recupero plaers antics. So sorry pel retard.

Es un gran debat (el de la innovació vs. autenticitat i el respecte per la evolució prèvia -jo de vins no hi entenc gaire, soc una "barbara"- ;-).

Crec que del que dius referenciant a Barico es més "perillòs" per la innovació es allò de canviar la bellesa per espectacle. Crec que quan ens trobem amb aixó, caminem en fals. En una societat hiperestimulada al consum (tambè d'emocions) es fàcil caure en aquesta trampa.

Es una opinió i segurament condicionada per Jorge Wagensberg que fa continuament referència al concepte de bellesa per evaluar la inteligibilitat de una idea.

Be, seguim, que tinguis un bon retorn a la "realitat".

MarcG ha dit...

Maria,

D'entrada deixar clar que jo també sóc un 'bàrbar' en temes de vins... l'únic que puc afirmar amb rotunditat és que cada cop m'agraden més!.

Segur que tens raó amb això de "canviar la bellesa per espectacle", cada cop més volem resultats immediats i espectaculars, no tenim paciència ni volem anar mica en mica, això ho palpo sobretot amb els adolescents.

Respecte al tema del Jorge Wagensberg m'has de recomanar-me alguna lectura seva, conec qui és però mai l'he llegit, ja em diràs!

Gràcies per la visita.

Unknown ha dit...


Awesome! Its truly remarkable article, I have got much clear idea about from this article. gmail login email