dimarts, 6 d’octubre de 2009

La gent 2.0 viu en una bombolla irreal?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig tenir el plaer d'estar en una xerrada sobre l'aplicació del model 2.0 en el món empresarial.

Gràcies a la invitació de l'Elena Sanz, la María Jesús Salido i un servidor - Marc Garriga - vam intentar explicar els motius pels quals les empreses, i les persones, hem de pujar al tren 2.0.

El públic eren estudiants del Màster PDD de l'IESE, directius de diferents empreses.

Personalment va ser una experiència molt enriquidora, no només pel fet que escoltar a la María ja és tot un plaer i, a més, aprens molt, sinó també pel fet que debatint tots junts vaig 'aterrar' a la realitat.

Fa temps que estic seguint la filosofía del 'dospuntzerisme'.

En sóc un clar convençut i predicador.

Això no crec que canviï, si més no a curt termini.

Però també és cert que a la blogosfera, a Twitter, fins i tot a les trobades presencials, acabem sempre per ser més o menys els mateixos, som una gran (i a la vegada petita) família.

És un fet que m'agrada, em sento còmode... però també és cert que és irreal.

A l'estar rodejat de gent amb uns sentiments semblants pel 'dospuntzerisme' fa que acabem caient a la temptació de pensar que tota la societat és així.

Primer error!

Però és que potser no ho serà mai, creiem que els que som 2.0 estem més avançats, anem un pas per davant... però potser la veritat és que estem un pas més enrera perquè ens hem equivocat de camí.

És a dir, potser el gruix de la societat mai serà 2.0...

Al cap i a la fi tot just fa 3 anys que se'n parla del moviment 'dospuntzerisme'.



Avui he estat dinant amb dues grans professionals del ram de la informàtica, dues noies amb estudis universitaris d'informàtica que treballen en el sector del web.

Dues noies que són 1.0.

I que no tenen cap necessitat en ser 2.0, no li veuen cap motiu...

Les haig de convèncer?, o són elles les que m'han de convèncer a mi?



Sincerament, tot plegat m'ha servit per 'aterrar' i tornar a la realitat.

M'encanta la filosofia 'dospuntzerisme' però la realitat és 1.0 (per no dir 0.0).

Per tant, prenem-nos el 'dospuntzerisme' com una meta, un objectiu però sempre tocant de peus a terra.

Com ho veieu?



Enllaços relacionats:

18 comentaris:

FrancescaBcn ha dit...

La opció dospuntcerista no determina només la forma de treballar, també afecta a la manera d’entendre la vida personal, lluny d’antigues compartimentacions. Compartir amb altres, entrar a una reunió de treball amb la intenció d’aprendre, reutilitzar el coneixement dels demés, fent esment de la propietat, per poder anar un pas més enllà i no passar-se la vida reinventant la roda... tot això implica una actitud personal que potser mai serà majoritària, però que hem d’intentar que es propagui el màxim possible, entre altres coses perquè reforça aquell proverbi (diuen que africà): si vols anar ràpid, ves-hi sol, però si vols arribar lluny, ves en grup... això és per mi el dospuntcerisme, intentar anar sempre un pas més enllà, en companyia i sense discutir per les "medalles". En absolut penso que sigui una actitud equivocada... però, és clar, jo no sóc molt objectiva ;-)

JoseLopezPonce ha dit...

Marc,
Nos encontramos en una encrucijada. Por un lado, nos encontramos con una apropiación social –son cientos de millones de personas que utilizan, participan y están creando un nuevo ecosistema- de los Medios Sociales (Web 2.0) y, por otro lado, las organizaciones –empresas, AA.PP.- les cuesta entrar en el nuevo ecosistema. Los motivos, básicamente, la lentitud y las dificultades de cambiar de paradigma organizacional, es decir, de pasar de organizaciones jerarquizadas y monolíticas a organizaciones planas, colaborativas, etc.

Mientras tanto, unos pocos intentan evangelizar el nuevo paradigma –transmitiendo mensajes, desarrollando buenas prácticas- y otros pocos se limitan –viven- practicando un chamanismo que nos conduce a un mundo ideal. El camino es difícil.

MarcG ha dit...

@FrancescaBcn:

Efectivament és una qüestió d'actitud, no és un tema tecnològic ni un tema de com treballar.

Precisament pel fet de ser una actitud em pregunto si es pot inculcar aquesta actitud al gruix de la societat.

M'ha encantat el proverbi: "si vols anar ràpid, ves-hi sol, però si vols arribar lluny, ves en grup"

Pensa que en aquesta reflexió només hi arribarà la gent 2.0, els que no ho són no acostumen a passejar pels blogs.

Per tant, serà difícil poder contrastar els punts de vista dels que ens considerem 2.0.

Seria un molt bon debat...

Gràcies per la visita!

MarcG ha dit...

@JoseLopezPonce,

Efectivamente el camino es difícil.

Pero lo que yo me pregunto es si este camino es el correcto, si es que hay un camino correcto...

Ciertamente vivimos en un mundo de incertidumbres, no hay verdades absolutas, el mundo está cambiando continuamente y, además, a una velocidad de vértigo.

Todo ello justifica que el entorno empresarial (tradicionalmente muy rígido) le cueste entrar a este mundo.

Aunque, me pregunto, ¿esto del 'dospuntocerismo' acabará siendo una moda pasajera?
¿O ha venido para quedarse?

En todo caso, tal como apunta @FrancescaBcn esto es una cuestión de actitud... con lo que si el 'dospuntocerismo' es una moda y se va... yo seguiré siendo 2.0, (de esto no tengo ninguna duda).

Gracias por la visita!.

Odilas ha dit...

Fue un placer Marc. Jo personalment et contestaria que no pretenc convèncer a ningú, perque el que no te sentit es inventar-nos solucions per problemes que la gent no te o no identifica. El contrari es doctrina, marqueting o promoció personal d'aquells que podem pensar que hem trobat una forma de mostrar-nos diferents en un mercat saturat.

Coincideixo amb la Francesca i amb molts de vosaltres que tot aixó te més a veure amb una actitut que amb una metodologia o unes eines. Jo ja aplicaba moltes coses de les que ara expliquem fa 10 anys. Només que ara es més fàcil o més ràpid.

Crec, concluïnt, que una cosa es encendre, mostrar posibilitats, compartir experiències amb els que per formació, entorn, o trajectoria no han accedit a un determinat coneixement i una altra es adoctrinament fundamentalista.

No sé si t'he contestat ;-)

ricardespelt ha dit...

M'agrada aquest debat Marc.

Jo faria varis matisos:

- Estic d'acord que el més important és l'actitud. El 2.0 és una actitud davant la feina, les relacions,...gairebé podríem dir que és una opció de vida no? (potser recuperant altres èpoques més col·laboratives)

- Crec que sovint se'ns oblida però, que la gran revolució l'han provocat les eines que van apareixent, evolucionat, millorant,... començo a veure un cert corrent de treure valor a les eines en la pròpia comunitat 2.0. Per mi un error.

- Utilitzar les eines 2.0 i pregonar el 2.0, no sempre és demostra en la pràctica professional per la xarxa. Hi ha moltes actituds (jo, potser equivocadament, anomeno corporativistes) que semblen molt lluny del que seria, al meu entendre, una filosofia 2.0.

tona pou ha dit...

Ains... Miraré de respondre a la pregunta, tancada ella: Si. En general (mooooolt en general) podem pensar que el món es redueix a un pc perque desde un pc tenim informació de tot el món i de tot pél, però com contestes tú a un comentari, sols els dospuntzeristes arribam veure-ho.
Dins els dospuntzeristes hi ha de tot, com entre els nodospuntzeristes.
Convertir als no dospuntzeristes es difícil, i no per les eines, sino pel tarannà. les animetes que no els agradi compartir i que no siguin socials offline, difícilment ho seran online. No crec que poguem contar amb ells pels llargs camins (també m'ha encantat el proverbi!). Ho faran anant a objectius, per obtenir-ne ràpidament (internet, és lukaté: agilitat), però si els va millor no ser col·laboratius ho seran sense problemes.
Del debat aquest que tenim en marxa sobre administració n'he parlat amb molta gent. Molts d'ells no dospuntzeristes i clar, no hi veuen el què. La seva participació no passa per internet, i no s'apunten a un grup de res online perque no estan apuntats a res offline.
Després d'aquest rollasso? M'he explicat? :(

Muás!

MarcG ha dit...

@Odilas,

Efectivament serem poc intel·ligents si intentem aplicar solucions 2.0 a problemes que la gent no té o que, senzillament, no es resolen amb solucions 2.0.

És a dir, no s'ha de caure en l'error de pensar que tot allò que és 2.0 és la solució per tot.

Actualment està de moda... però tard o d'hora no ho estarà, en aquell moment veurem quin pòsit ha deixat, serà el 'llegat', l'aportació del 2.0 a la societat.

Respecte a posicions 'fundamentalistes' crec que, per desgràcia, n'hi ha bastantes en el món 2.0 i, sincerament, l'únic que aconsegueixen és reduir el crèdit d'aquesta 'filosofia de vida'.

Gràcies per la visita (i pel comentari).

MarcG ha dit...

@Ricard,

Coincidim plenament que l'important són els valors, les actituds del que, tal com dius, és una 'opció de vida' (jo li dic 'filosofia de vida', però parlem del mateix).

Respecte al tema de les eines o, més ben dit, de treure valors a les eines 2.0 comentar-te que crec que tens raó però té una explicació.

Per molta gent el 2.0 és 'simplement' el Web2.0 i aquest concepte el redueixen a només les eines 2.0.

Sense anar més lluny, les dues 'grans professionals' de qui parlo redueixen el tema 2.0 al web 2.0 i, a la pràctica, a parlar de blogs, wikis, cloud computing, etc.

Però el 2.0 va molt més enllà, no és només això... tot i que sense això no tindríem 2.0.

Gràcies per la visita.

MarcG ha dit...

@Tona,

Encantat de veure't per aquí ;-)

Si t'interpreto bé, veig que el que m'estàs dient és que el que ha aconseguit el 'moviment 2.0' és aflorar un grup de persones que tenien una determinada 'opció de vida' (tal com comenta el Ricard).

Però hi ha altra gent que no comparteix aquesta 'opció de vida'.

El dubte és si es poden 'reciclar' aquestes persones cap al 2.0 o som els que estem en el 2.0 els que anirem cap a la resta de la societat.

Potser cadascú es quedarà en el seu lloc...

No ho sé...

MarcG ha dit...

Aquest post prové d'una experiència compartida amb la María (i amb l'Elena) que també li ha servit per fer-ne un post.

Us el recomano, tal com diu ella és un bon 'duelo de consultores', potser seria adequat parlar de 'duelo de opciones de vida'.

@jrosell ha dit...

No és una bombolla. Qui "consumeix" informació serà 2.0.

MarcG ha dit...

@jrosell,

Noi, veig que ets breu... ;-)

Efectivament crec que la informació (i per propietat transitiva) els que en consumeixen, és un concepte que és bastant(i que encara ho serà més) 2.0.

Però si partim de la idea que tothom, en més o menys mesura, consumeix informació... llavors tothom serà 2.0?

No ho veig clar...

Gràcies per la visita.

Idoia LLano ha dit...

:-) Como decía aquel?: Ni son todos/as los que están, ni están todos los que son?.
Creo que, como dices, es la actitud, más que la aptitud, lo que determina un grado tal de humanidad y colaboración que no hacen falta muchas más clasificaciones artificiales (tu eres 1.0, aquel 2.0) que maten el dinamismo de lo social y colaborativo.
Me agrada lo que has escrito y mucho¡

MarcG ha dit...

Idoia,

Un placer verte por el 'Brou'.

Efectivamente, es un tema de actitud, no tanto de aptitud.

Con absoluta indiferencia de la etiqueta (1.0, 2.0, 2345.0).

De hecho, cada vez tengo más claro que el 2.0 "sólo" ha ayudado a que gente que tenía una cierta predisposición a pensar más en su comunidad, a pensar más en la sociedad, que no en si mismo ahora puedan aunar esfuerzos (superando las barreras de la distancia).

Multiplicando así sus acciones, profundizando en sus actuaciones.

Este es el gran avance que ha supuesto las herramientas 2.0.

¿No lo crees así?

Gracias por la visita.

Idoia LLano ha dit...

Claro que lo creo¡ :-)

Àlex Ballarin - Cynertia Consulting ha dit...

Hola Marc,

m'estreno a aquest blog, i primer de tot et felicito pels teus posts.

Penso que el "2.0" ofereix moltes oportunitats, però que estic una mica cansat de massa "apostolat", ja que sembla que el "2.0" ha de solucionar-ho tot, quan per a mi, encara queda molt per fer de manera que la "massa" arribi al 1.0. (webs decents, transaccions generalitzades, emails que es contesten, etc.)

Apart de les vanitats i d'altres, crec però que el 2.0 és un concepte bo si s'utilitza bé, sent realista i valorant-lo en la seva justa mesura.

He probat de contestar algunes afirmacions,

- A un llibre Workflow Modeling (Artech House) es diu una cosa molt interessant. El que passa amb les etiquetes (p.e. 2.0), al mon de la tecnologia, és que se'n fa abús al principi per visionaris, gurús, consultores, etc. Després venen les consultores i els fabricants de SW. Finalment, quan els grans diners ja s'han fet, venen les adopcions reals de la "massa" i és quan ja no se'n parla. Ha passat amb el Workflow, amb l'e-commerce, amb el BPM, i passarà amb el 2.0, SaaS, Cloud i d'altres.

@Odilas
- Estic d'acord que hi ha massa exageració, i que no s'ha de confondre el 2.0 amb l'ús (i abús) el blog i twitter. Els fòrums temàtics, les webs d'anàlisi de productes, etc... hi ha moltes eines molt diferents. Però també que un alcalde rebi (i contesti) emails és 2.0.

@JoseLopezPonce
- Si que estem en un punt d'inflexió i les organizacions s'hauran "d'aplanar", però no crec que massa.

- Crec que el mètode més efectiu és, efectivament, tenir les idees clares i implementar pràctiques tangibles ràpidament. El 2.0-isme a gran escala no és possible mentre que no s'hagi arribat massivament al 1.0-isme (que les cosses funcionin primer).

- El que si que estic d'acord és en que hi ha massa "hype" entre els visionaris, i de vegades es diuen coses amb poc sentit, com a mínim a curt termini.

Workflow Modeling --> http://www.artechhouse.com/Detail.aspx?strIsbn=978-1-59693-192-3

MarcG ha dit...

@Àlex,

Benvingut al 'Brou'.

Tens raó amb el fet que un concepte està de moda sembla que hagi de ser la panacea a tots el mals.

El 2.0 serveix per moltes coses... però n'hi ha moltíssimes més per les quals no serveix.

Sembla interessant el llibre que proposes: "Workflow Modeling". Reconec que el desconeixia totalment, quan tigui una mica de temps li faré una ullada.

Personalment crec que el 2.0 és molt més que no pas un Alcalde contesti e-mails, va molt més enllà.

En tot cas coincidim en el fet que convé "tenir les idees clares i implementar pràctiques tangibles ràpidament".

Gràcies per la visita.