"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt". Entrevista a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrera d'aquesta fràgil aparença d'una persona de 85 anys, hi ha un dels intel·lectuals més lúcids a l'hora d'explicar la societat actual.

En el seu llibre Liquid Modernity, el sociòleg Zygmunt Bauman va descriure la societat actual com una societat on no hi ha res definitiu, no hi ha res per sempre, tot és incert, volàtil, efímer, inestable...

Bauman explica que hem passat d'una modernitat 'sòlida', estable, repetitiva, duradera... a una modernitat líquida, flexible, voluble on els models socials ja no perduren en el temps, on ja no es parla d'arrelar sino d'ancorar (quan calgui, aixequem l'àncora donat que no hi ha res definitiu).

Ahir pel matí, mentre estava fent cua al cotxe quan anava cap l'oficina, em vaig quedar sorprès d'escoltar al Manel Fuentes entrevistar a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio, aprofitant que està de visita per Espanya just ara que acaba de rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010, (conjuntament amb un altre sociòleg: Alain Touraine).

Us faig un breu resum d'aquesta entrevista, com sempre, els seus pensaments provoquen estats de reflexió...

Resum de la Breakout E: "Open Cities/Smarter Cities" del primer dia del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU) 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El primer dilluns d'aquest mes vaig assistir a una nova edició del Personal Democracy Forum en la seva versió europea.

Reconec que vaig tenir una sensació especial, donat que aquest any - per motius familiars - havia decidit no ser membre de l'equip organitzador.

Això va provocar que em pogués centrar de ple en les ponències del Congrés, de fet, n'hi havia moltes que m'interessaven, i gràcies a una invitació de l'organització, les podia veure.

Tanmateix, per qüestions laborals, em vaig perdre una de les sessions que més m'interessaven: la titulada "OpenData / OpenGov" (patrocinada per la Generalitat de Catalunya), i que tenia importants ponents com ara John Wonderlich, Håkon Wium Lie, Antti Poikola i Álvaro Ortiz (us ho explicava en aquest post previ al Congrés).

No obstant, tots els àudios (i en alguns casos també el vídeo) de les ponències del congrés queden enregistrats a Civico, per tant, podeu escoltar aquesta sessió aquí.

100 primers dies de l'era Rosell... el deixem treballar tranquil?!?

Avui 08/10/10 es compleixen els primers 100 dies del mandat de Sandro Rosell, i del seu equip directiu, com a president del Barça.

Dit d'una altra manera, ara fa poc més de 100 dies, concretament el 13 de juny, es van celebrar les XII eleccions a la presidència del FCBarcelona.

Com ja sabeu, el guanyador va ser el Sandro Rosell, us recordo els resultats de les eleccions:

• Sandro Rosell: 35.021 vots, això és el 61,35% dels socis que van votar.
• Agustí Benedito: 8.044 vots, el 14,09%.
• Marc Ingla: 7.014 vots, el 12,29%.
• Jaume Ferrer: 6.168 vots, el 10,8%
  

En total van votar 57.088 socis, això és significa el 48,1% del total del cens de socis amb dret a vot.

Cal tenir en compte que mai havien votat tants socis (57.088) i que mai un soci havia estat tant votat.

2a edició del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Escric aquestes ratlles tot just a escases hores de començar la segona edició del Personal Democracy Forum Europe (PdFEU).

Haig de reconèixer que tinc una sensació especial. Formar part de l'equip d'organització de la primera edició del PdFEU em va marcar bastant, van ser uns dies de novembre molt intensos (que també van ser complementats amb problemes familiars de salut i amb qüestions complicades a nivell laboral).

Tot i els problemes, en tinc un record agradable i, de fet, segur que enguany se'm farà estrany assistir al congrés sense organitzar-hi res.

Ja fa uns mesos que vaig decidir fer un pas enrera i deixar d'organitzar-lo per qüestions familiars: tot just fa un mes que ha nascut el meu tercer fill ;-)

---

El dossier que es donava a tots els assistents al congrés de l'any passat començava amb aquest paràgraf:

“Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.

I aquest esperit segueix sent 100% vigent.

Demà i demà-passat ens donarem cita a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona centenars de persones que creïem que les TIC són la millor eina per millorar els governs, la millor eina per fer-los més eficients, més transparents, per apropar-los a la ciutadania, per reduir les desigualtats, per ser més lliures...

Millorar l'educació requereix la implicació de tothom

Escric aquest post tot just escasos minuts després d'acabar-se una reunió de l'AMPA de l'Escola Pinetons de La Garriga, centre d'on la meva filla gran és alumna.

El motiu de la reunió és la decisió presa per l'equip de professor d'aquesta escola (i de fet, de les quatre escoles públiques de primària de La Garriga i, en total, de més de 100 escoles a tot Catalunya) de suprimir les excursions, (incloses les Colònies), aquest curs com a mesura de pressió (i protesta) cap a les decisions del Departament d'Educació de la Generalitat.

Concretament, i segons una carta que han enviat a tots els pares, el professorat es queixa de (ho transcric literalment):

• Retallades de personal.
• Retallades en els suports que reben les escoles, que van des de la disminució de subvencions a la reducció d'hores de dedicació de diferents professionals: tècnic educació infantil,TEI (de les quatre escoles públiques [de La Garriga] només una té TEI), reducció d'hores de vetlladors, reducció d'hores dels psicopedagogs de l'EAP, reducció d'hores del tècnic informàtic, ...
• Supressió de les aules d'acollida.
• Massificació d'alumnes a les aules, amb classes de P3 que inicien el curs amb 26 alumnes.
• Nou calendari escolar: vacances de febrer i supressió de la jornada continuada del mes de juny.

La carta afegeix que "és una mesura puntual per tal d'aturar o fer repensar algunes decisions unilaterals que ja fa temps que s'han anat prenent sense tenir en compte l'opinió de la comunitat educativa."

I acaba dient "Desitgem que aquesta mesura faci donar un tomb a les imposicions educatives actuals. És una oportunitat per, de manera conjunta famílies i mestres, continuar construint una escola pública amb més recursos i amb la qualitat que sempre hem defensat".

Rosa Portolà: pregonera de la Festa Major de Corró d'Avall (Les Franqueses del Vallès)

El passat divendres va començar la Festa Major de Corró d'Avall, un dels pobles que formen el municipi de Les Franqueses del Vallès.

De fet, no existeix el poble de Les Franqueses, és "simplement" la unió de 4 pobles històrics (Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Llerona i Marata) i un barri nascut de la immigració en els anys 60.

Tanmateix, de sempre s'ha confòs Corró d'Avall amb Les Franqueses, i, per extensió, la Festa Major de Corró d'Avall és considerada la Festa Major de Les Franqueses, fet que no impedeix que els altres pobles i Bellavista tinguin les seves pròpies Festes Majors.

Ja fa alguns anys que la Comissió de Festa Major de Corró d'Avall va decidir renunciar a personatges famosos per fer el pregó. Es va decidir que enlloc d'escollir gent coneguda (però que no eren del municipi), era millor fer pregoner/a a algú que coneix i és conegut al poble i tot el municipi de Les Franqueses.

El pregoner de l'any passat va ser el Dr. Ramon Velayos, tota una "institució" al municipi.

Enguany la pregonera ha estat la Rosa Portolà i Pruna... la meva mare! ;-)

Només cal lideratge, voluntat, il·lusió i passió. Diada 11/09/10.

El naixement del meu tercer fill (tot just avui fa 8 dies) m'ha deixat una mica en "fora de joc", fins al punt que avui m'he adonat que demà ja és la Diada.

Després de la Manifestació del 10J vaig pensar en moltes idees de cara a fer un post per la Diada.

Sincerament, mica en mica he anat oblidant aquestes idees, m'he "desinflat" una mica, suposo que els dies posteriors a la manifestació no van ser gaire engrescadors, molts pensen que manifestar-se 1 milió i mig de persones (que es diu ràpid!) no va servir de res.

Índex de transparència dels ajuntaments espanyols (edició 2010)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara ja fa dos anys us vaig comentar l'edició del 2008 de l'índex de transparència dels ajuntaments de les principals ciutats espanyoles.

Enguany us faig un nou post amb les dades de l'onada del 2010 d'aquest índex, aprofitaré també per - tal com vaig fer al 2008 - queixar-me de com està fet aquest índex, crec que és millorable.

Actualment té sentit que Barcelona annexioni més poblacions?

El missatge d'aquesta imatge és:

"Orgull Perifèric. Horta ni és ni serà Barcelona".

És una pintada feta (presumiblement a Horta) on es deixa clar els sentiments de part de la població d'aquest antic municipi, actualment districte de Barcelona.

De fet, el 1897 Barcelona va fer un gran salt en quant a volum d'habitants i a extensió de la ciutat a l'annexionar-se sis municipis limítrofes, fins llavors independents: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals.

Posteriorment, en el 1904, va ser el torn d'Horta, en el 1921 Sarrià i en el 1945 es va annexionar tota la part del municipi de Santa Coloma de Gramanet que estava al marge dret del riu Besòs.

4 anys... La gent no està per bromes!

Avui 9 d'agost de 2010 fa exactament 4 anys que l'actual Estatut de Catalunya va entrar en vigor.

Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).

Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.