dimecres, 30 d’abril de 2008

Competència entre l'iPhone i BlackBerry

Llegeixo en el blog de l'Enrique Dans, (per cert, un blog molt interessant!), un post sobre la guerra entre l'iPhone d'Apple i la BlackBerry de RIM, dos dels smartphones més coneguts del mercat.

La meva experiència en el món de les BlackBerries

Haig de reconèixer que sóc dels que pensava que un telèfon mòbil no calia que fos res de l'altre món, només que pogués fer/rebre trucades i enviar/rebre missatges SMS.

Però aquesta visió va canviar quan vaig formar part de l'equip que va fer l'arrancada de l'ús de terminals BlackBerry en els alts càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona.

Això va ser durant el segon semestre de l'any 2004.

A mi em va tocar la part tècnica d'instal·lació del BlackBerry Enterprise Server (BES), (en aquest període inicial era la versió 2.2), sobre un Lotus Domino Server v5. També em va tocar la gestió inicial de donar d'alta/baixa usuaris així com la gestió de totes les incidències que aquests tinguéssin, (tenint en compte el caràcter VIP d'aquests usuaris, al ser alts càrrecs, inclosos els regidors).

En aquesta època els terminals que utilitzàvem eren els 7230, eren uns terminals amb molt poques prestacions si ho comparem amb els actuals dispositius, i, a més, estèticament no eren gaire macos, tots els que vam tenir eren d'un color blau ben característic. De fet, ínternament eren coneguts com a 'zapatófonos', (us adjunto una imatge).

Posteriorment, en una segona fase ja en el 2005, es va passar al model 7290, estèticament era un model molt semblant al 7230 però, entre d'altres millores, tenia Bluetooth.

Al març del 2006 amb el servei totalment arrancat i en producció vaig abandonar aquest projecte.

Actualment a l'Ajuntament de Barcelona s'utilitzen els models BlackBerry Pearl, generació 8800, (amb teclat extés o reduït, depenent de cada usuari) i tot just ara alguns, pocs, ja disposen dels primers BlackBerry Curve, la generació 83**.

Tanmateix, encara queden usuaris que utilitzen el model 7290.






Guerra entre BlackBerry i iPhone

Tal com comentava, en el blog de l'Enrique Dans he trobat un article sobre la guerra entre l'iPhone i Blackberry.

Explica l'Enrique (que, per cert, comenta que és provador dels productes de RIM) la principal diferència entre les filosofies iPhone i BlackBerry:

RIM ha basat la seva estratègia dels productes BlackBerry en els usuaris corporatius, en canvi Apple ha dirigit principalment l'iPhone a l'usuari domèstic, l'usuari individual.

Aquest enfoc de RIM cap a l'usuari corporatiu ha fet que primés la seguretat per davant de funcionalitat, així s'explica el perquè els terminals BlackBerry han trigat tant en tenir funcionalitats actualment tan exteses com ara càmeres o bluetooth.

A més, el navegador d'un terminal BlackBerry és molt senzill, massa, té problemes amb tecnologies molt exteses en el món web: arxius Flash, Javascript, fulls d'estil CSS, etc. Res a veure amb el navegador Safari dels iPhones.

Tanmateix, no en tots els aspectes guanya l'iPhone.

El teclat de la BlackBerry (s'entén en els models amb teclat estès) és molt més ergonòmic, més funcional i pràctic que no pas la pantalla tàctil de l'iPhone.

Una altra avantatge de la BlackBerry és el fet de tenir tarifa plana en la navegació web. En l'article de l'Enrique Dans hi ha un comentari que diu, relacionat amb la tarifa plana (i jo també ho afirmo):

(...) tarifa plana, no soy capaz de disfrutar cuando oigo el taxímetro en mi cabeza. La experiencia de tarifa por consumo es frustrante en Internet. (...)
Per tant, resumint, aquests són els pros de la BlackBerry, (que coincideixen amb els contres de l'iPhone):
  • Enfocat al món empresarial.
  • Derivat de l'aspecte anterior, ofereix una alta seguretat de la informació.
  • Introducció d'informació molt ergonòmica, fàcil, intuïtiva.
  • Tarifa plana en la navegació web.
  • El consum de recursos (especialment de bateria) és molt més ajustat en la BlackBerry que no pas en l'iPhone.
I els contres de la BlackBerry són (que són els pros de l'iPhone):
  • Enfocat a l'usuari individual.
  • Tot i que s'està esforçant en aquest sentit, funcionalment la BlackBerry encara està lluny de l'iPhone.
  • Tot el tema multimèdia està molt més avançat en l'iPhone, la capacitat i domini d'aquest és brutal, (i encara ho serà més si tenim en compte que els desenvolupadors disposen del codi de l'SDK de l'iPhone, per tant, apareixeran aplicacions i aplicacions per ser utilitzades en l'iPhone). De fet, un aspecte molt interessant de l'iPhone és la connexió directa d'aquest amb eines web molt conegudes, (com per exemple el Flickr).
Però, personalment, crec que el principal contra de la BlackBerry, respecte a l'iPhone, és que està perdent la batalla del màrqueting: està de moda l'iPhone, encara que en alguns entorns - com per exemple el corporatiu - hi hagi altres productes millors.

Altres productes

Cal anar amb compte i no fer un exercici massa simplista. És cert que BlackBerry i iPhone s'emporten una bona part del mercat dels anomenats smartphones. Però també és cert que hi ha altres productes interessants i, a més, també hi ha previsions que poden alterar sensiblement aquest mercat.

Evidentment, el primer productor mundial de telèfons mòbils no deixa de banda aquest mercat, Nokia, amb models tant interessants com el Nokia E61i o, especialment, els mòbils més avançats de les NSeries, (com ara el N810 WiMAX Edition o el N96), entre moltíssimes opcions més.

També hi ha els productes d'HTC, semblen interessants, si més no per tenir-los en compte per quan tinguem intenció de comprar un smartphone. No obstant, haig de reconèixer que no els he provat mai, ni conec ningú que en tingui cap.

D'altra banda, en el mateix article de l'Enrique Dans, hi ha un comentari que aporta una nova línia de discussió: potser, per alguns, és millor comprar-se un ultra-portàtil. Actualment existeixen models poc pesants (menys d'1Kg.), amb moltes prestacions i a un preu que rivalitza amb els dels smartphones.

Estic parlant de models com ara el FlyBook v5 (en la imatge).



Enllaços relacionats:

Tinc el costum d'escoltar música mentre redacto els articles d'aquest blog.
En aquest post, estava escoltant el disc 'Still Got the Blues' del Gary Moore.
Un disc molt bo, amb un blues rocker que va significar l'èxit massiu per aquest guitarrista que fins llavors havia practicat un so més dur en grups com ara Thin Lizzy.
Molt recomanable.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

Cap comentari: