divendres, 20 de juny de 2008

25 anys de Catalunya Ràdio

Tot i que el Brou Casolà és bàsicament un blog sobre Web 2.0 i l'ús d'eines TIC en els serveis públics, permeteu-me que faci una excepció, en aquest post us parlaré d'una passió, (com diria Odilas).

Avui divendres 20 de juny de 2008 Catalunya Ràdio fa 25 anys.

La ràdio sempre ha estat un mitjà de comunicació que li he tingut un 'carinyo' especial.

Ja de ben petit, abans d'anar a l'escola, esmorzava amb els meus tres germans tot escoltant Ràdio 4, encara no existia Catalunya Ràdio.


Recordo amb nostàlgia els esmorzars a base de cereals escoltant la ràdio gràcies a un radio-cassette marca Crown comprat ni més ni menys que a Ceuta!.

El temps va anar passant i va arribar Catalunya Ràdio.

De seguida va entrar a la meva vida.

Ja en els primers anys recordo al Joaquim Maria Puyal retransmetent partits de futbol del Barça... fins i tot encara ara quan dónen el Barça per la tarda sovint baixo el volum i posem d'àudio el Puyal.

També recordo el concurs 'Pasta Gansa' del Miquel Calçada, Mikimoto, un concurs senzill, amb ironia i ple de situacions absurdes.

De fet, va ser el Mikimoto que tal dia com avui, 25 anys enrera, va pronunciar les primeres paraules de Catalunya Ràdio:
"Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny de 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio"
En aquests primers anys escoltava la ràdio compaginant-ho amb la música (estàvem en plena època del Heavy Metal) i els estudis.

Però sempre escoltava, i a casa meva s'escoltava, Catalunya Ràdio.

Recordo programes com ara 'Adelina bulevard' d'Adelina Castillejo, (per cert, què se n'ha fet?); el 'Tarda Tardà' (encara no s'havia inventat el web, gràcies al Jordi Tardà m'informava de les novetats musicals).

Més endavant vaig descobrir 'La nit dels ignorants' quan tornava de matinada després de sortir de nit.

Vaig començar els estudis universitaris coincidint amb la darrera època del Josep Cuní en 'El matí de Josep Cuní'.

De fet, per mi un matí d'un dia feiner és sinònim d'escoltar l'Antoni Bassas en 'El matí de Catalunya Ràdio'. De fet, durant molt temps l'Antoni Bassas era l'home del 'Bon dia, són les 8 i aquestes són les notícies del matí', sempre començava igual cada programa.

Més endavant va ampliar l'horari i va començar a les 7, eliminant el programa 'Hora punta' que es feia de 7 a 8 del matí.

Més recentment he 'descobert' altres programes, alguns molt veterans, com 'El suplement' del Xavier Solà (amb el seu famós 'Volta'l!'), i d'altres més nous, com 'El cafè de la República' del Joan Barril, un programa molt recomanable per informar-se 'sense estridències', 'L'ofici de viure' del Gaspar Hernàndez, un programa sobre la conducta humana que sempre em fa reflexionar, o el suggerent 'Tàpias variades' amb el Pere Tàpias.

Capítol a part té el famós slògan 'Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya' amb la 'pegadiza' melodia que l'acompanyava que s'ha transformat en una de les seves senyes d'identitat.

De fet, diuen que l'olfacte és capaç d'evocar-te a temps llunyans a períodes especials... la melodia de Catalunya Informació, (una de les ràdios creades en el si del grup Catalunya Ràdio), avui encara em 'transporta' fins als terribles incendis del 1994 quan es va cremar bona part de Catalunya; en aquells dies contínuament estava pendent de les novetats d'aquesta ràdio per veure com evolucionaven els focs, (especialment el que va afectar el Vallès Oriental que es va apropar força a cases de familiars i amics).


També és just reconéixer que en aquests 25 anys hi ha hagut a Catalunya un panorama radiofònic de qualitat.

Hi ha molta varietat de ràdios i, cal destacar-ho, moltes emeten en català. Probablement la ràdio és l'únic mitjà de comunicació on la normalització del català és plena.

Durant aquests anys també he escoltat la Cadena 13, RKOR, Ràdio 7 Vallès, RAC 105, SER, FlaixBack, ComRàdio, RAC 1, entre moltes d'altres.



Espero que Catalunya Ràdio faci 25 anys més amb la salut i la qualitat que té actualment.

Quan arribi aquest moment ja ho comentaré en aquest blog...


Enllaços relacionats:

He estat redactant aquest post amb música també dels anys 80: 'Brothers in arms' dels Dire Straits. Tothom el coneix per ser el disc de les cançons 'Money for nothing' i 'Walk of life', tanmateix crec que la millor cancó, tota una obra mestra, és la que dóna nom al disc: 'Brothers in arms'.

Cap comentari: