dimecres, 18 de juny de 2008

RENFE i Catalunya Ràdio

Escric aquest post a la matinada del dimarts al dimecres, (tot i que no l'he penjat fins ara).


Avui dimarts la meva dona ha agafat el tren per anar de Barcelona a La Garriga, un trajecte d'uns 45 quilòmetres, aproximadament.

El tren havia de sortir de les 15:16h de l'estació de Sants, efectivament (i potser això és notícia) ha sortit a l'hora prevista.

Tot anava normal (entenent 'normal' com a 'habitual', no com a desitjable) fins pocs metres després d'haver passat per l'estació de Parets del Vallès.

Allà hi havia un petit incendi produït per la ruptura d'un cable de la catenària, (que s'espatlli la catenària sí que és 'normal', per tant, ja no hauria de ser notícia).

La veritat és que la tarda del dimarts ha estat metereològicament 'accidentada' en la zona central del Vallès Oriental, ha plogut molt en molt poc temps i s'han produït algunes inundacions, per exemple a Canovelles.

Però això no justifica l'enèssim problema amb les catenàries...

És cert que la infraestructura ferroviària no depèn de RENFE sinó de l'ens gestor ADIF.

El que sí que depèn de RENFE és, entre d'altres, el servei de rodalies de la ciutat de Barcelona, és a dir, el servei de mobilitat de milers i milers de persones diàriament.

A 2 quarts de cinc de la tarda la meva dona m'ha trucat demanant-me que l'anés a buscar per què l'havien informat que hi havia un incendi i el servei ferroviari estava absolutament aturat.

Per tant, el personal de RENFE ha informat convenientment als passatgers del tren que estaven aturats enmig del no res, primer encert.

El segon encert ha estat fer tornar el tren a l'estació anterior (la de Parets del Vallès) al cap d'un quart d'hora.

Però aquí ja s'han acabat els encerts...

Un cop baixats del tren a l'estació de Parets el personal de RENFE informen (persona a persona, sense utilitzar la megafonia) que s'han habilitat autocars... però a partir de l'estació de Granollers Centre!

És a dir, la gent estava a Parets i si volia continuar el seu trajecte s'havia de 'buscar la vida' i arribar a una estació d'una altra línia que està a uns 10 quilòmetres de distància.

A la nit, escoltant les notícies per la ràdio, m'he informat de l'estratègia de RENFE:
  • Els que baixaven de Puigcerdà, Ripoll, Torelló, etc, els feien baixar del tren a Vic, d'allà anaven amb autocar fins a Granollers Centre d'on reemprenien el viatge en tren fins a Barcelona, (per una altra línia).
  • Els que pujaven des de Barcelona els informaven que agaféssin la línia de Granollers Centre i d'allà seguirien en autocar fins a Vic.
Segurament és una bona alternativa, però què passa amb els centenars de persones que ja estaven viatjant quan ha succeït l'incendi?

Fa uns dies us vaig parlar (aquí teniu el post) que els serveis públics no haurien de parlar de ciutadans sinó de clients.

Però en el cas de RENFE potser caldria parlar de súbdits, vassalls (enlloc de ciutadans)?

D'altra banda, aquest servei públic xoca frontalment amb el de la ràdio pública que realitza Catalunya Ràdio.




Un exemple:
  • A les 16:53h he trucat a Catalunya Ràdio informant que la línia de rodalies de Vic estava aturada a l'alçada de Parets per un incendi a la Catenària.
  • A les 16:58h, durant el programa 'On vols anar a parar?', han informat a tots els seus oients que un oient havia comunicat que la línia de tren de Vic estava aturada a l'alçada de Parets.
  • A les 17:19h el telèfon d'informació de RENFE encara no tenia cap informació sobre aquest incident.
Catalunya Ràdio celebra 25 anys aquest divendres que ve.

En aquests 25 anys Catalunya Ràdio ha assolit un clar lideratge a Catalunya gràcies a oferir sempre un servei de qualitat, res més.

És cert que hi ha hagut (i encara hi ha) grans professionals que hi han ajudat molt: Antoni Bassas, Carles Cuní, Joan Barril, Adelina Castillejo, Salvador Alsius, Jordi Basté, Miquel Calçada (Mikimoto), Joaquim Maria Puyal, Àngels Barceló, Jordi Tardà, Xavier Solà, etc.

Però, no tinc cap dubte que a RENFE (i a ADIF) també hi ha grans professionals, a tot arreu n'hi ha, sovint només cal saber motivar correctament...

El problema actual del servei ferroviari de RENFE + ADIF prové del pràcticament nul manteniment de les línies en les darreres dècades.

Prové també de pensar que no tenien competència i, per tant, no calia esforçar-se a donar un bon servei.

Prové també d'uns polítics, d'uns líders, que mai han apostat pel tren convencional.

Però sobretot prové de tots nosaltres, de la pròpia societat; durant molts anys no hem reclamat (i crec que encara no ho fem) un bon servei de tren convencional.

Ens queixem que el tren de gran velocitat havia d'haver arribat el 1992 a Barcelona, enlloc del 2008.

En canvi des de la dècada del 1930 que es reclama desdoblar la línia de Vic, i de moment encara no s'ha fet res.

Després vénen vagues de transport i ens adonem que el 95% de les mercaderies són distribuïdes per carretera, amb el cost econòmic (gasoil pels núbols), el cost mediambiental (els transports públics són clarament menys contaminants), el cost humà (a les carreteres deixem milers i milers de vides) i el cost de col·lapse de les principals vies del país i de les ciutats (perdem hores i hores cada dia fent cues).

Tot i aquests costos, els únics diners que s'inverteixen en el transport ferroviari se'n van pel tren de gran velocitat i per 'tapar forats' en el tren convencional.

Paradoxalment, ara és més ràpid (i més còmode) anar de Barcelona a Madrid en AVE que no pas anar de Barcelona a Puigcerdà, (no cal que us digui que el trajecte fins a Madrid és força més llarg que fins a Puigcerdà).

La meva mare em comentava que quan ella era petita, (finals de la dècada del 1940), el viatge fins a Barcelona durava aproximadament una hora amb tren, en cotxe hi estaves ben bé un parell d'hores ja que encara no s'havien creat les autopistes, a part del 'detall' que la majoria no disposaven de cap cotxe.

60 anys després el trajecte en cotxe ha millorat moltíssim, la majoria disposa d'un cotxe i triga uns 30 - 45 minuts en arribar a Barcelona.

60 anys després el trajecte en tren triga exactament el mateix; en aquest sentit no hem evolucionat gens.

Tornant a Catalunya Ràdio, el passat diumenge El Periódico va fer un reportatge dels 25 anys de l'esmentada cadena radiofònica.

Curiosament Oleguer Sarsanedas, director del Grup d'Emissores Catalunya Ràdio, comentava el següent:
"Jo sempre comparo la ràdio amb un tren: malgrat que quan va néixer no es va creure en les seves possibilitats, s'ha convertit en el mitjà de transport per excel·lència del segle XXI."
Només un comentari: Senyor Sarsanedas, busqui una altra comparació. Per sort per vostè, Catalunya Ràdio està a anys llum de RENFE.


Enllaços relacionats:

He escric aquest post escoltant el disc 'A Fine Day to Exit' del grup Anathema. No és un disc dolent però sí que costa d'entrar; personalment, m'agrada més un altre disc del mateix grup, el 'Eternity' que us comentava en aquest post anterior.

Cap comentari: