dimarts, 20 de maig de 2008

Definició de Web 2.0 i tipus d'usuaris segons David Osimo

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ahir a la nit vaig començar a llegir el document, (la meva cap em va demanar que me'l llegís i, de fet, ja l'havia vist en el blog del David Osimo (Benchmarking e-gov in web 2.0) i en el blog d'Administraciones en red):

"Web 2.0 in Government: Why and How?"


De David Osimo de l'Institute for Prospective Technological Studies, un dels set instituts que composen el Joint Research Centre de la Comissió Europea.

L'objectiu d'aquest document és veure les implicacions de la filosofia Web 2.0 en els serveis públics com ara en l'e-administració, l'e-salut i l'e-educació.

El document està estructurat en 6 parts, una d'elles és la definició del que ell, David Osimo, entén per Web 2.0.

Definició de Web 2.0

Comença donant la següent cita de Pang, (aquí teniu més informació sobre qui és Alex Soojung-Kim Pang, i aquí teniu el seu blog):
"the brilliance of social-software applications like Flickr, Del.icio.us and Technorati is that they recognize that computers are really good at doing certain things, like working with gigantic quantities of data, and really bad at, for example, understanding the different meanings of certain words, like 'depression'. They devote computing resources in ways that basically enhance communication, collaboration, and thinking rather than trying to substitute for them".
David Osimo proposa una definició de la Web 2.0 formada per tres components:
  • Valors.
  • Aplicacions.
  • Tecnologia.

Es curiós, Philip B. Evans també definia el Web 2.0 en tres parts, si bé, en el seu cas, eren tecnologia, arquitectura i comunitat, (aquí teniu un resum de la ponència que va fer el passat dimecres 14 de maig a l'IESE).

Tornant al David Osimo, des del punt de vista de la tecnologia, els fonaments del Web 2.0 estan basats en noves tecnologies que han permès millorar la usabilitat, la integració i la reutilització d'informació entre diferents webs. Aquí hem de referir: AJAX, XML, Open API, Microformats, Flash/Flex.

Aprofitant aquests fonaments, noves aplicacions s'han desenvolupat pensant en publicar de forma senzilla, en compartir la informació i en col·laborar. Aquí hem de referir: Blogs, Wikis (Wikipedia), Podcast, RSS, Tagging (Del.icio.us), xarxes socials (Facebook), motors de cerca, jocs online multijugadors i d'ús massiu (World of Warcraft, Second Life).

Però, el que realment dóna 'substància' al Web 2.0 són els seus valors. Aquests valors són els que donen un protagonisme als usuaris, passen de ser receptius, és a dir, usuaris passius a ser, també, actius (productors de coneixement).
Aquesta participació dels usuaris serà més rica si existeix una col·laboració entre ells, així el resultat serà més important que la suma individual, és la intel·ligència col·lectiva.
Tanmateix, l'usuari participarà - realitzarà contingut - si l'aplicació és molt fàcil d'utilitzar, (per exemple, és molt fàcil crear un blog com aquest i introduir-hi informació).
A més, l'usuari està constantment proporcionant feedback de les aplicacions, per tant, aquestes estan sempre en desenvolupament, estan sempre en versió beta.

Trobo que és una definició força encertada, combina els tres eixos que la majoria de definicions del Web 2.0 esmenten.

No obstant, i lligat amb el que Philip B. Evans entenia com a Món 2.0, (un món més col·laboratiu, amb més confiança, més lliure), personalment crec que el nivell dels valors és molt més important que els altres dos.
Encara que aquests valors són atemporals, han existit sempre, la veritat és que agafen una força brutal amb l'ús de les TIC.
D'aquí la importància del Web 2.0, no és una novetat en si sinó que la novetat radica en la combinació entre els valors, les aplicacions i la tecnologia.

Tipus d'usuaris del Web 2.0

D'ençà de l'explosió del Web 2.0, David Osimo identifica 4 tipus d'usuaris del Web 2.0:


Com podeu veure en la imatge, ho representa mitjançant un cercle amb més cercles dins.

El cercle més intern correspon als usuaris que generen contingut, per exemple amb un blog o aportant informació a la Wikipedia. És el grup més minoritari dels usuaris d'Internet; s'estima que està al voltant del 3% d'internautes, (un 3% sobre el 50% dels europeus que utilitzen Internet; dit d'una altra manera, un 1,5% dels europeus són usuaris que generen contingut web).
Personalment crec que aquest valor - 3% - actualment és més alt, de fet a EUA es calcula que és el 13%, ja que aquesta xifra està basada en el document "The Business Impact of Blogs" de Deere, G. E. que és del 2006.
Tal com el mateix David Osimo reconeix, en aquests 3 darrers anys ha crescut exponencialment l'ús d'aplicacions Web 2.0. Per tant, si fèssim ara l'estudi probablement el resultat seria més alt que el 3%.

El següent cercle representa els usuaris que proporcionen els seus comentaris, puntuen, etiqueten, al contingut ja creat. S'estima que aquest tipus d'usuari és un 10% dels internautes europeus. (cal tenir en compte que aquest 10% inclou el 3% del cercle més intern).

El tercer cercle és per aquells usuaris d'Internet que llegeixen el contingut creat pels usuaris dels dos cercles més interns. Aquests usuaris no són actius però s'aprofiten dels beneficis del Web 2.0. Es calcula que aquest tipus d'usuari són el 40% dels usuaris d'Internet d'Europa. (aquest 40% inclou el 10% dels dos cercles més interns).

I el darrer cercle són tots els usuaris que utilitzen Internet, per tant, el 100% d'internautes europeus, (el 50% de tots els europeus). Si ens fixem amb els usuaris que estan en aquest quart cercle i no en el tercer, veurem que són usuaris que, tot i que no en són conscients, també aporten informació a les aplicacions Web 2.0. Per exemple, si compres un llibre a Amazon estan ajudant a generar contingut a "Customers who bought this book also bought...".

Resum

David Osimo proporciona una definició de Web 2.0 basada en tres nivells: valors, aplicacions i tecnologia.

Tot i que personalment no és aquesta la definició que faria, (entre d'altres idees, trobo a faltar per a què serveix), considero que és una bona definició i, a més, molt clara.

Enllaços relacionats:



He estat redactant aquest post escoltant el disc "Live at Blues Alley" de l'Eva Cassidy, amb boníssimes cançons com ara "Autumm Leaves" o "Oh, Had I A Golden Thread".