dimarts, 6 de maig de 2008

Dan'up sense tap

El dilluns estava llegint el blog Proyectos Personas Pasiones d'Odilas, un blog molt recomanable!. (Per cert, una de les persones que també va fer preguntes en la sessió del Carlos Guadián al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).

Concretament estava llegint el post Sisters on Fire, un article molt tendre... (llegiu-lo!).

Però ara em vull quedar amb aquesta part del post:
'Escribo cuando me apetece, los contenidos los dicta el devenir de la vida y el estado de ánimo (ninguno de los dos fácilmente previsibles), y el tono -tan sólo filtrado por una mínima autocensura- depende de una voz íntima y profunda, que ya hace mucho tiempo renuncié a controlar o a silenciar'
Comenta això quan explica els motius que la porten a escriure en el blog.

Aquest post d'Odilas em va reflexionar... fins ara havia escrit articles relacionats amb el món de les TIC, primer eren temes de Web 2.0 (en principi aquest era l'objectiu del blog), després ho he anat ampliant a d'altres temes, especialment temes d'administració electrònica i/o temes tecnològics (com per exemple, el post comentant la guerra entre BlackBerry i iPhone).

I els temes més personals els indicava en un altre blog (el blog arròs bullit, el nom prové del fet que és un blog aburrit...).

Però, gràcies als comentaris d'Odilas, m'he llançat a escriure sobre un tema tant banal, encara que útil, com és la desaparició dels taps en els dan'up.

Tinc una nena de 2 anys i mig, sovint berena un dan'up (evidentment el format petit, el de 165 grams).

Doncs aquesta nena es queixa que ara el dan'up no té tap... (suposo que a la gent de Danone no l'importa gaire la queixa de la meva filla).

I ara no el vol!; ja li pots dir que és el mateix Dan'up de sempre, que és molt bo, que és molt sa, etc. No el vol, no té tap. (Això sí que potser preocupa més a la gent de Danone, especialment si hi ha més nens que opinen el mateix que la meva filla).

Suposo que és una qüestió de costos, reduir un tap deu significar una reducció en el preu de cost (que no en el preu de venta al públic), però suposo que hauran pensat en les possibles repercussions que aquesta absència del tap pot provocar...

Sóc una persona amb estudis tècnics (enginyeria en informàtica) però que també ha fet estudis de màrquting (concretament la Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat).

Per tant, tot i que essencialment els meus coneixements de màrqueting són teòrics, al capdevall puc afirmar que tinc coneixements en l'àmbit del màrqueting (en un sentit ampli del concepte, no només en un sentit de publicitat, com desgraciadament la majoria de la gent veu el màrqueting).

Dins d'aquests estudis, vam fer una pràctica sobre el mercat de les aigües minerals. És un mercat on queda ben clar que és molt important la marca, és a dir, el missatge que es transmet al mercat, i, també, l'envàs.

És evident que el producte en si, l'aigua, objectivament és molt difícil diferenciar-ne una d'una altra, (poca gent seria capaç de diferenciar una aigua Font Vella d'una Lanjarón en una prova cega).

D'altra banda, els mercats de l'alimentació són cada vegada més madurs, la competència cada cop és més forta i, a més, és un sector on les marques blanques - les marques dels supermercats - van esgarrepant més i més quota als fabricants 'tradicionals'.

Tot això provoca que entre un producte i el de la competència hi hagi molt poca diferència, de fet, objectivament probablement la diferència és mínima (per no dir nul·la).

Per tant, qualsevol petit detall que ens diferenciï ajudarà a retenir clients.

En alguns casos aquesta diferenciació ve pel missatge que transmet la marca (en el cas de ser una marca coneguda).

En d'altres casos la diferenciació ve pel preu, (no necessàriament ha de ser un preu baix, també pot ser un preu alt, associat tradicionalment a una millor qualitat).

I, fins i tot, en alguns casos aquesta diferenciació prové d'aspectes 'col·laterals' al producte, (com per exemple l'envàs en el cas de l'aigua Solan de Cabras).


Tornant al nostre cas, el Dan'up tenia, fins fa ben poc, un tap que ajudava a guardar el producte si aquest no era totalment consumit. Això el feia especialment útil per portar a fora de casa, excursions, etc, i, a més, per la seva simplicitat era ideal per a nens petits.

Coneixent la meva filla, el més probable és que ara vulgui un iogurt líquid amb tap, sigui de la marca que sigui, (ella no hi entén de marques, entén de dibuixos i de colors) i, des del meu punt de vista, actualment hi ha moltes marques que ofereixen iogurts de qualitat, no només Danone.

Resumint: Dan'up ha perdut una clienta.

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Famous Last Words' de Supertramp mentre estava redactant aquest post.
Personalment opino que és un dels millors discos de Supertramp, tanmateix no va tenir l'èxit esperat.
És molt recomanable, especialment per a qui li agradi Supertramp i encara no conegui a fons aquest disc.


(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

2 comentaris:

Odilas ha dit...

Hola Marcg
celebro l'impacte que van tenir les meves paraules en la teva llibertat a l'hora d'escriure. Jo es que penso que tot es personal, que no es pot diferenciar fàcilment l'exercici de la profesió del que es mou per dintre (a l'ànima?). Així que no m'hi esforço gaire en diferenciar espais.


La teva filla es una sabia clienta, desaprenem moltes coses a mida que ens fem grans ;-) y llegint el teu post m'has retornat la tendressa que tú vas trobar en el meu. Maco.

Gràcies per connectar.

MarcG ha dit...

Odilas,

Gràcies pel comentari.

Tal com dius, seguim en contacte.

MarcG