divendres, 16 de maig de 2008

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'. Ponència de Josep Valor.

Ahir us vaig fer un resum de la ponència de Philip B. Evans sobre Web 2.0 a la sessió:

'Web 2.0: realidad, ficción y oportunidad de negocio'

De les jornades del programa de continuitat de l'associació d'ex-alumnes de l'IESE.

Ara us faré el resum de la segona part, la ponència del professor Josep Valor.



Cal tenir en compte que aquesta segona ponència fou bastant més curta que no pas l'anterior.

El títol de la ponència de la presentació del Josep Valor fou:

'Web 2.0 and traditional industry disruption'

Va basar la seva ponència en, tal com diu el títol, en els canvis que estan portant el web 2.0 a la indústria. De fet, va començar comentant la idea que qualsevol cosa 2.0 porta associada la idea de comunitat, de col·laboració.

Aquests canvis els va mostrar en dos mercats ben diferents: la música i la banca.



Canvis en la música

Per tothom és sabut que les vendes tradicionals de música no paren de baixar...

Però per quin motiu?

Josep Valor va explicar que, en mitjana, un CD costava (als EUA) uns 17$.

D'aquests 17$, només 2$, aproximadament, eren pels artistes. La resta - 15$ - eren per fer físicament el disc, per distribuir-lo, per la publicitat, etc.

Però si ho distribueixes pel canal web llavors t'estalvies el costos de fabricació del disc i de distribució.

Quin és el resultat?

EMI ja ha anunciat la reducció d'un terç dels seus treballadors.
No li calen tants treballadors en sectors on sobra gent, per exemple, en la fabricació i en la distribució de música.


Una altre resultat el trobem en Madonna. Ja no guanya diners (o ja no en guanya tant) en la venda de CDs, els guanya en els concerts i en el merchandising.

Un altre exemple en el proporciona el grup Radiohead. Van decidir posar el seu disc 'In rainbows' al preu que volgués cada fan, és a dir, el preu era 'la voluntat' de cada un.

Lògicament, la majoria dels fans no van pagar ni un cèntim, però n'hi va haver que sí que van fer alguna aportació, (als EUA un 40% de les descàrregues van fer algun pagament).

El resultat fou que, de mitjana, el preu que van pagar els fans va ser de 3,23$, aquesta quantitat íntegrament anava al grup, per tant, aquest hi guanyava (passava dels 2$ als 3,23$).

Però qui hi guanyava més era clarament el fan, de 18$ de mitjana passava als 3,23$.

Tanmateix, Radiohead actualment torna a utilitzar els serveis d'una discogràfica; per quin motiu?

Doncs per què, tal com comentava un executiu d'una discogràfica, els artistes s'han de centrar en la creació, les discogràfiques s'encarregaran de tota la resta. Altrament no hi ha creació o aquesta no té prou qualitat.

Tot i aquest revés, l'atac a les discogràfiques sembla no parar...

Una de les feines que se suposava intocable per a les discogràfiques era la de promocionar els grups. Però això ara pot estar canviant...

Slicethepie és un web amb l'objectiu de promocionar grups. Aquests es promocionen en aquest web mentre que altra gent fa de promotors, així pots comprar parts (accions) de l'artista i, si aquest té èxit, treure'n un rendiment econòmic.

En menys d'un any, aquest web ha facturat més de 150.000 lliures esterlines.



L'altre sector econòmic que va comentar canvis (derivats del Web 2.0) fou el de la banca.

Va comentar la idea de Prosper i de Zopa, és tan senzilla com portar el capitalisme a les masses, per quin motiu els únics que poden fer prèstecs han de ser els bancs tradicionals?, per què no me'ls pot deixar el veí?

En el cas de Prosper la gent pot conèixer qui li demani diners o qui li està deixant aquests diners i, a més, també pot explicar per a què necessita els diners. Amb això s'intenta aconseguir més confiança entre les dues parts del prèstec.

La idea està tenint molta força, especialment en el cas dels Estats Units on els bancs tradicionals estan retallant els prèstecs degut a la crisi de les subprimes.

En aquest cas el risc està molt repartit ja que fàcilment es pot arribar al cas que qui et deixa diners són més de 100, 200 persones, (amb petites quantitats cada una). Així, en cas d'insolvència, la quantitat monetària que perd cada prestador no és crítica.



La conclusió final del professor Josep Valor fou que la Web 2.0 té, (de fet, ja ho tenia Internet però ara s'ha accentuat més), un gran impacte en les indústries que gestionen informació, (en un sentit ampli d'informació), per exemple, en la banca i en la música.


Enllaços relacionats:

Cap comentari: