dilluns, 19 de maig de 2008

La ignorància fa la felicitat?

En els darrers anys pateixo de migranyes; la veritat és que sempre n'he tingut, però la freqüència de processos de migranya han augmentat en els darrers 24 - 32 mesos.

No és un problema crític, (simplement dormint es soluciona), però sí que és preocupant, especialment per què, tal com us deia, la freqüència està augmentat.

Finalment em vaig decidir per visitar un neuròleg.



Em va receptar un medicament: Tryptizol.

Em va aclarir que és un medicament que habitualment es fa servir com a anti-depressiu, però que, en baixes quantitats, s'utilitza també per controlar les migranyes.

El tractament que m'ha receptat és 10mg cada dia a l'hora del sopar i durant 3 mesos, em va comentar que molts patidors de migranyes amb això en tenen prou, es resol el problema, a veure si tinc és el meu cas!.

Però, el que us volia comentar són els efectes secundaris del medicament, (tinc el costum - no sé si és sa o és dolent - de llegir-me els prospectes dels medicaments abans de prendre-me'ls).

Us faig una transcripció exacta de l'apartat d'efectes secundaris del Tryptizol:

"(...) Se han comunicado efectos cardiovasculares como hipotensión, hipertensión, taquicardia, bloqueo cardíaco, infarto de miocardio y accidentes cerebrovasculares, alteraciones del SNC y neuromusculares, como estado confusional, desorientación, alucionaciones, excitación, ansiedad, inquietud, insomnio, pesadillas, parestesias en extremidades, neuropatía perfiérica, incoordinación, ataxia, convulsiones, alteraciones del EEG, síntomas extrapiramidales y tinnitus. Por su actividad anticolinérgica puede producir sequedad de boca, visión borrosa, aumento de la presión intraocular, estreñimiento, íleo paralítico, retención urinaria o dilatación del tracto urinario. Otros efectos secundarios pueden ser alérgicos (rash cutáneo, urticaria, fotosensibilización, edema de cara y lengua), hematológicos (depresión de médula ósea, agranulocitosis, leucopenia, eosinofilia, púrpura, trombocitopenia), gastrointestinales, (náuseas, molestias epigástricas, vómitos, anorexia, estomatitis, diarrea, hinchazón parotidea y, rara vez, hepatitis), endocrinos (orquitis y ginecomastía en varones, aumento del volumen de las mamas y galactorrea en mujeres, aumento o disminución de la líbido, variaciones de la glucemia, síndrome de secreción inadecuada de hormona antidiurética), otros síntomas como sensación de mareo, debilidad, fatiga, cefalea, variación del peso, aumento de la perspiración, frecuencia urinaria, midriasis, somnolencia o alopecia. (...)"
Insisteixo que us he fet una transcripció literal, no he afegit res...

Em fa gràcia que com efectes secundari pugui produir cefalea (o sigui, mal de cap), quan realment el que estic buscant és solucionar els meus mals de cap (migranyes).

Confio amb el meu neuròleg i estic seguint el tractament, però us confesso que després de llegir el prospecte vaig estar temptat de no prendre-me'l. Al cap i a la fí, prefereixo tenir migranyes que la majoria dels efectes secundaris.

Després de tot això, no creieu que la ignorància fa la felicitat?

Abans de llegir-me el prospecte estava completament segur de prendre-me'l, després en vaig tenir dubtes: era més feliç sense saber els efectes secundaris, era més feliç abans de saber-ho, era més feliç sent ignorant (en aquest sentit).

No em mal interpreteu, crec amb la cultura i amb la gent culta, però, a vegades, tenir massa informació pot arribar a ser contraproduent.

Lligat amb aquesta anècdota, comentar-vos que tinc la intenció d'anar a la sessió:

COM COMPETIR AMB L’ÚS DE LA INFORMACIÓ?
Receptes contra la infoxicació

Del proper dimecres 21 de maig (a les 17h) dins del marc del B Digital Congress, (l'antic Internet Global Congress).

M'ha interessat pel sub-títol:
"Receptes contra la infoxicació"
I per què en l'explicació de la sessió es comenta:
"(...) no és bona tota la informació possible, sinó la que és realment necessària."
Subscric completament aquesta sentència.

1 comentari:

Odilas ha dit...

JA!, després de molts anys de fer-me la mateix pregunta i de dessitjar (a vegades) ser (més) idiota, he arribat a la conclusió de que les persones "inteligents" (compte amb aixó), cultes, informades, conscients, capaçes d'interconnectar...etc.. son més felices(crec que gaudeixen més, valoren més, veuen mes), el que pasa es que la gestió de la felicitat es més complexa.
…Parrafada filosófica esperant un avió ;-)

Impresionant aixó que et prens.

Cuidat!